El Grup Municipal de l'AIPN va presentar a finals de novembre tres mocions per a ser tractades i en el seu cas aprovades pel Ple de l'Ajuntament. Atesa la importància i la transcendència que les propostes tenen per la ciutat de Tàrrega, procedim a publicar un extracte de les mocions:

1. Autovia Montblac-Tàrrega i C-240

La carretera C-240 ha estat en la història de les comunicacions del nostre país la via natural del moviment de persones i mercaderies entre les comarques de Tarragona i Tàrrega i de Tàrrega a les comarques pirinenques.

El mapa de carreteres per al segle XXI de la Generalitat de Catalunya preveia l'autovia Montblac-Tàrrega. Tanmateix s'establien previsions en el sòl urbà de Tàrrega per al desviament de la C-240 en el seu pas pel municipi.

A hores d'ara la situació no ha progressat, sinó tot el contrari. Les obres de reposició del paviment realitzades durant l'estiu de 1999, si bé milloren el ferm de la carretera, l'eleven i provoquen forts desnivells extremadament perillosos per la circulació. A més, cal recordar que darrerament apareixen en els meitjans de comunicació propostes diferents del traçat de l'autovia que no passen pel municipi de Tàrrega.

Proposta:

a) Sol·licitar de la Generalitat de Catalunya la immediata redacció del projecte d'autovia Tàrrega-Montblac i la programació de les previsions d'inversió per l'execució de l'obra en el temps més breu possible. Tanmateix, pel que fa al desviament de l'actual C-240 en el municipi de Tàrrega.

b) Sol·licitar de la Generalitat de Catalunya l'execució immediata de les obres complementàries que siguin necessàries per a garantir la seguretat del trànsit en la C-240.

2. Gratuïtat de l'autopista A-II

El desdoblament de l'autovia Igualada-Tàrrega comportarà, durant un llarg període de temps, la coincidència en els mateixos trams del trànsit de vehicles i de l'execució de les obres. Si amb l'estat actual ja resulta difícil, perillós i lent, amb l'execució de les obres la situació pot adquirir dimensions extremadament insuportables.

Proposta:

a) Sol·licitar a les Administracions competents que estableixin amb la concessionària de l'autopista A-II la gratuïtat en el trànsit de vehicles entre Martorell i Lleida durant el període d'execució de les obres de desdoblament de l'N-II

b) Comunicar aquest acord a tots els ajuntaments, consells comarcals i diputacions que estiguin afectats.

3. Subministrament elèctric

El municipi de Tàrrega pateix des de fa temps tallades del subministrament elèctric i baixades de tensió que provoquen interrupcions en els automatismes d'una gran varietat d'instruments elèctrics (ordinadors, electrodomèstics, maquinària industrial...) amb el consegüent perjudici per a l'activitat domèstica i empresarial.

Proposta:

a) Exigir de la companya FECSA les inversions i reformes necessàries per a garantir un correcte subministrament elèctric al municipi de Tàrrega.

b) Crear un registre municipal d'afectats per les deficiències en el subministrament elèctric.

c) Actuar a instància municipal en les demandes judicials que es puguin deduir de l'apartat anterior.

El ple que previsiblement tractarà aquest temes es realitzarà el divendres dia 17 de desembre. En aquest ple hi figura la proposta de revisar l'acord anteriorment adoptat per l'equip de govern de CiU-PP pel qual s'incrementava un 22,5% la contribució urbana. Recordem als ciutadans que els plens municipals són públics.

Correu del lector

Després d'una llarga espera, el senyor alcalde va convocar el passat dia 10 de desembre la reunió sol·licitada, entre altres, per l'Associació de Veïns Ondara, per tal d'obtenir informació sobre les obres projectades per reformar l'avinguda de Tarragona.

Atès el llarg període transcorregut des que es va sol·licitar la reunió fins a la data de la seva celebració, la comissió d'afectats ha anat recollint informació sobre el projecte inicial i la seva evolució. A la vegada, ha expressat la seva postura al respecte mitjançant diferents fonts, bàsicament la premsa.

Així doncs, en la reunió, que va tenir un començament cordial, es va donar per sabuda la informació sobre el contingut del projecte i es va iniciar amb una exposició per part del senyor alcalde sobre l'objectiu que es pretén aconseguir amb les obres projectades, que és millorar la seguretat en el tram. Davant aquest objectiu, la comissió d'afectats present a la reunió vam mostrar la nostra total conformitat com a primers interessats a aconseguir aquest objectiu, a la vegada que vam manifestar el nostre desig que les obres abastessin també la zona de l'escola de Capacitació Agrària i l'Institut Alfons Costafreda, que no està contemplada en el projecte, amb l'objectiu de millorar també la seguretat d'aquesta zona.

L'harmonia inicial es va trencar en manifestar, la comissió d'afectats, la nostra disconformitat amb els plantejaments seguits per l'autor del projecte, i que tenen el suport incondicional pel senyor alcalde, que a partir d'aquest moment es va limitar a refusar tots els plantejaments proposats per la comissió d'afectats amb l'argument que el projecte havia estat redactat per un tècnic.

La comissió d'afectats manifestem que els plantejaments del tècnic autor del projecte no són els més adequats per tal de cobrir les necessitats de la zona, ja que el Servei de Carreteres de la Generalitat de Catalunya ha projectat unes obres amb criteris propis d'una carretera, però ignorant les tendències més recents en matèria de travessies, com són eliminar l'efecte barrera de la carretera per a la població i tenir en compte, a més a més dels usuaris de la pròpia carretera, tots els habitants de la població que utilitzen aquest carrer.

En un tens final de reunió, la comissió d'afectats vam obtenir del senyor alcalde el compromís que en el seu deure de vetllar pels interessos dels ciutadans de Tàrrega, proposarà al Servei de Carreteres de la Generalitat de Catalunya que estudiï altres alternatives al projecte inicial que contemplin solucions que permetin millorar la seguretat sense lesionar els drets dels ciutadans de Tàrrega, alternatives que es presentaran als afectats.

Opinió

En referència a l'escrit del senyor Jaume Ramón Solé aparegut en aquest setmanari, voldria aclarir-li la recollida de la brossa i el seu cost a la nostra ciutat.

Urgell Net té al seu càrrec la recollida de brossa de Tàrrega i pràcticament tota la comarca, així com la descàrrega a l'abocador comarcal. A més a més, es fa la recollida de residus voluminosos mitjançant uns contenidors, que a Tàrrega tenen un programació mensual per quatre zones de la ciutat. Per tots aquests serveis es cobra un cànon a cada ajuntament, el qual és repercuteix mitjançant una taxa als ciutadans.

A part d'aquests serveis, Urgell Net té dos convenis amb empreses especialitzades, una per la recollida selectiva del vidre, i l'altra per la recollida del paper i els envasos. El recollidor de vidre ens ha pagat els contenidors (verds) a mesura que els hem anat necessitant, i a més, no ens ha cobrat res per la recollida. Així doncs, hem anat dotant tota la comarca de l'Urgell dels contenidors necessaris, sense cap cost, i a més cobrint els augments de quilos recollits any darrere any de forma espectacular. L'altra fa la recollida i buida els contenidors blaus (paper) i els grocs (envasos). L'èxit d'aquests contenidors ha estat molt gran. Mes a mes augmenten els quilos recollits. Fa quasi un any iniciàvem aquest servei amb un camió i una recollida quan els contenidors fossin plens, i ara fem en molts punts dues o tres recollides programades cada mes, i amb dos camions. I segurament caldrà augmentar la freqüència de recollida. I tot aquests serveis els paga Urgell Net a les dues empreses, transferint el que és cobra d'Ecoembalajes en funció dels quilos recollits.

És cert que els punts verds dels envasos indiquen que s'ha pagat l'ecotaxa i que cal reclamar-la. Però si l'envàs, la botella, o el diari van al contenidor de la brossa domèstica no només es perd el reemborsament, sinó que a més cal pagar el servei. Com molt bé es pot comprendre, la brossa domèstica l'hem de portar a l'abocador i enterrar-la, i aquest cost és el que es demana al ciutadà. I això fins ara a Tàrrega i l'Urgell es fa al millor preu de les terres de Lleida. La relació servei-taxa és la més baixa.

Treballem per l'Urgell d'avui i el de demà. La protecció ambiental cada vegada és mes rigorosa i difícilment podrem pensar moltes vegades que les mesures de protecció de l'entorn requereixin una despesa que es pugui cobrir per una simple adequació de l'IPC. La pauta de cost del servei, sempre la marcarà el compliment de la normativa mediambiental, i no la voluntat de cobrar més.

Correu del lector

No és la meva especialitat això d'escriure. No crec saber-ne gaire. Però atesa la circumstàcia d'un concert de tanta envergadura com va ésser el del diumenge 5 de desembre a l'Ateneu, em veig obligat a fer-ho.

En primer lloc, he de donar les gràcies als organitzadors d'aquest acte per haver portat a Tàrrega uns músics cantants de tant prestigi a un preu tan raquític. Penso que tots haguéssim pagat quatre vegades més el preu, atesa la qualitat de l'espectacle.

En segon lloc, felicitar tots els assistents per l'atenció i el silenci durant l'actuació. És clar, això fou conseqüència del gran espectacle que ens varen oferir.

I ara analitzaré aquests grans artistes que havia a l'escenari.

Pel que fa als de la Bisbal, dos guitarristes cantants i dos cantants. Dels quatre, tres grans, l'altre no tant. Però mai no van desentonar. I amb un timbre de veu que difícilment s'escolta avui dia. Tots interpretaven i tocaven a la perfecció un repertori de la màxima qualitat.

Els pescadors de l'Escala mereixen un capítol a part. Tenien més instrumental: dues guitarres, acordió i contrabaix. Però no d'aquestes guitarres que en diuen elèctriques i que els peluts les trenquen a l'escenari, no la clàssica "verra" que tots coneixem des de petits, sinó tocada per un home jove, cosa que ja és més difícil de trobar.

La part instrumental era interpretada amb una delicadesa i un sentiment fora del corrent. La part vocal era cosa de veritables mestres del cant.

Resumint, no acabaria de lloar aquest gran espectacle que per a mi és irrepetible. I des d'aquí voldria animar les entitats corals que incloguessin al seu repertori alguna havanera, algun valset, o alguna sardana, que això és el que el públic vol. I en dóna constància la nombrosa assitència de gent que va tenir aquest acte.

Ho repeteixo: gràcies, senyors organitzadors, per aquesta joia que mercès a vosaltres vàrem poder escoltar. Per molts anys!

Les obres de construcció del tantatori, situat a l'entrada de l'avinguda de l'Ondara, estan arribat a la seva fi. L'acabament de l'edifici, que està dissenyat per donar servei a una població de vint-i-cinc mil habitants, era previst per a principis d'aquest any 1999. No obstant això, l'empresa funeraria que gestionarà el tanatori assegura que no entrarà en funcionament fins a principis de l'any que ve.

L'edificació d'aquesta nova construcció cobrirà una extensió de mil cinc-cents metres quadrats amb un aparcament de més de vint vehicles, que se situarà a la part del darrere, i una àmplia zona enjardinada de cinc-cents metres quadrats més, que inclourà arbres, bancs i un petit estany.

L'accés de vianants serà per la porta més propera a la plaça del Centenari i serà una rampa de poc pendent. En total les instal.lacions suposen una inversió de trenta-cinc milions de pessetes.

El tanatori serà un edifici molt lluminós, ja que gairebé totes les sales rebran llum natural. A més, compleix amb tots els requisits de l'ordenança municipal que l'Ajuntament de Tàrrega va aprovar l'any passat.

Tal i com exigeix el reglament, aquest servei s'ubica als afores de la ciutat, però en una zona ben comunicada gràcies al cinturó de circumval.lació de la carretera C-240 en direcció a Tarragona.

Segons asseguren els responsables del projecte, la funerària pretén millorar el servei tant a la capital com a la comarca. Fins i tot s'estudia la possibilitat d'ampliar les places d'aparcament, en cas de necessitat, adquirint els terrenys deshabitats que hi ha entre l'Escola d'Arts Ondara i el tanatori.

El barri d'Ondara, que assegura que ja té més de mil signatures recollides en contra de les reformes de l'avinguda de Tarragona (on es preveu la construccó d'una mitjana entre els dos carrils i dues rotondes a cada extrem) ha declarat que té la intenció de tallar la circulació viària de la carretera i queixar-se al Síndic de Greuges si l'Ajuntament i la Generalitat no anul.len totalment el projecte d'aquest tram.

Segons els veïns, "aquesta vorera dificultarà l'accés als carrers i comerços del barri i per això volem que l'alcalde defensi els nostres interessos davant la Generalitat".

La Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega (FAVT) van tramitar dilluns passat al Síndic de Greuges, Anton Cañellas, que va visitar la ciutat per primer cop a la història a instància de l'entitat veïnal, les seves queixes per l'estat actual d'algunes especialitats del Centre d'Atenció Primària (CAP). El dirigent veïnal, Joan Pujal, va concretar que "actualment és impossible fer-se revisions ordinàries de ginecologia a Tàrrega, ja que les llistes d'espera estan bloquejades". Pujal adverteix que quan el servei sols s'ubicava a Lleida, "sí que era possible fer-se revisions sense patologia. i en canvi ara, quan s'ha traslladat la consulta a Tàrrega, resulta impossible dur-les a terme". A més, la FAVT va denunciar a Cañellas les llargues llistes d'espera d'altres serveis, com el d'oftalmologia, "on el període d'espera s'allarga fins a quatre mesos".

El síndic va atendre dilluns dinou visites, de les quals quinze eren queixes i quatre més consultes, mentre que durant tot l'any 1998 Cañellas només va rebre consultes (per carta o per telèfon) de cinc persones de l'Urgell.

Després de la jornada de visites, el síndic va organitzar una conferència davant un centenar de persones, on va destacar que de les dues mil queixes que va atendre l'any passat, quasi el noranta per cent van ser ateses per l'Administració (tant local com autonòmica). Malgra tot, va puntualitzar que en un vint per cent dels casos no admet les peticions, "perquè encara no han tramitat les seves queixes prèviament a l'Administració o perquè aquesta ha actuat legalment". Fins i tot va puntualitzar que en el dos per cent dels casos, li han arribat queixes contra la seva persona, "de gent que considera que no he actuat bé".

La Coral Ramon Carnicer, juntament amb l'Orquestra Intercomarcal de Lleida i membres de la companyia teatral BAT, estan ultimant ja els preparatius de la representació d'El pessebre, composta per Pau Casals. Aquesta és la primera vegada que es duu a terme la versió escenificada d'aquest clàssic, i per aquesta raó, el responsable de la direcció musical, el porto-riqueny Carlos Manuel Molina, i l'encarregada del muntatge escènic, Maria Alba Altisent, estan treballant de valent per aconseguir tenir-ho tot a punt per al 25 de desembre, dia de l'estrena.

Tàrrega encara rep aigua del Canal d'Urgell

L'Ajuntament de Tàrrega ha acordat amb Sorea, l'empresa que gestiona el servei d'aigua a la ciutat, un increment del 9,82 per cent en els rebuts del proper any 2000. L'equip de govern, que es va reunir la setmana passada amb els responsables de l'empresa, ha justificat l'augment pel pla d'inversions que es projecta per al proper exercici i que consisteix bàsicament en la connexió amb el polígon industrial la Canaleta (on fins ara no hi havia el servei), la construcció de dues noves depuradores a Claravalls i Santa Maria de Montmagastrell, les millores als dipòsits dels pobles agregats i tancar l'estació de bombeig.

Aquest primer paquet de millores s'eleva a un cost de seixanta milions de pessetes i pertany a un pla director de vint anys que compta amb un pressupost de tres-cents milions de pessetes.

El regidor de promoció econòmica, Pere Grau, va assegurar que aquesta pujada suposa sols incrementar entre 4 i 5 pessetes el cost del metre cúbic, cosa que suposaria una tarifa d'entre 45 i 78 pessetes el metre cúbic (segons els diferents tipus de tram).

Tots els grups de l'oposició han manifestat el seu acord amb aquesta pujada, ja que ve justificada per diversos projectes de millora, tot i que reconeixen que encara s'ha de comprovar si aquest augment s'adequa correctament a la inversió prevista.

El grup AIPN, que té cinc regidors a l'Ajuntament, admet que aquesta pujada ja la van incloure al seu programa electoral de les municipals.Per la seva part, la regidora del PSC, Mercè Bacardí, ha volgut puntualitzar que aquests projectes per al proper any "ja s'havien d'haver realitzat molt de temps abans, per la qual cosa l'increment de l'aigua no hauria estat tan dràstic com aquest deu per cent".

La policia municipal i els mossos d'esquadra van detectar el passat dissabte 3 de desembre a la nit que un vidre de l'oficina de Correus de la ciutat estava trencat. En un primer moment, els agents van creure que podria tractar-se d'un robatori, però després de comprovar que no faltava res de l'interior de l'oficina, van descartar aquesta hipòtesi.

Un convidat inesperat

Els més de cent membres de Fem Via que van citar-se a Tàrrega van trobar-se en acabar l'assemblea amb un convidat d'excepció que no s'esperaven: el líder del PSC i cap de l'oposició socialista al Parlament de Catalunya, Pasqual Maragall.

Maragall es va presentar per dinar amb els que ell defineix "la sal de la vida política". De Fem Via, Maragall va destacar la relació d'amistat i afinitat d'idees amb el PSC i va insistir que "plataformes com aquesta han de continuar endavant, aportant vitalitat i dinamisme al sistema polític actual".

Maragall va acabar postulant que "la política amb els partits de vegades no va bé, però sense ells encara aniria pitjor".

Crítiques del PSC de Tàrrega a Maragall

Membres de l'agrupació local del PSC a Tàrrega van titllar la visita de Margall a la ciutat d'irresponsable. Segons asseguren, "és llastimós que Maragall es presenti a la nostra ciutat sense comunicar-ho a la nostra agrupació i reunir-se amb persones que han estat expulsades del partit".