---

5a Pàgina

Encara que costi de creure la professió de periodista és una de les de més risc segons es desprèn de les dades que hi ha sobre els morts i ferits en la pràctica de la nostra professió. Ara amb la guerra de l'Iraq en tenim una lamentable prova amb la mort de dos companys espanyols i altres d'altres països. Es pot dir que anar a cobrir la informació d'una guerra és un risc molt elevat i tots els qui hi van assumeixen aquesta responsabilitat, però en el cas del càmera de Tele 5 que era a l'hotel Palestina, on eren tots els representants del mitjans de comunicació, i que va morir pel trets d'un carro cuirassat nord-americà s'ha qualificat i el qualifiquem d'assassinat perquè s'ha pogut comprovar que no es va disparar cap projectil des de l'hotel i per tant es va disparar contra els representants dels mitjans de comunicació per fer-los fora d'un lloc d'on donaven informació que no era controlada pel servei de propaganda del règim americà. Així que a més d'un assassinat van cometre un atemptat contra la llibertat d'informació. L'altre cas de mort (totes les morts son lamentables), ja forma part dels riscos que acompanyen el fet de seguir una guerra en què sempre hi ha morts, ferits i molt patiment, i a resultes d'això sorgeix l'odi que a vegades ni amb el pas dels anys es cura. És per això que la gent es manifesta i lluita pacíficament contra la guerra, encara que sempre hi ha alguns elements que contesten la violència de la guerra amb altra violència, i això és reprovable però s'ha de veure que són insignificants davant dels milers i milers de ciutadans que ho fan pacíficament.

Els càmeres i fotògrafs acreditats al Congrés de Diputats de Madrid van fer una plantada davant del president del Govern, José Maria Aznar, per protestar per la mort dels companys periodistes i que es demanessin responsabilitats al Govern nord-americà. Aquesta actuació dels periodistes va ser qualificada per un diputat del PP com un acte semblant al cop d'Estat del 23 F. És allò que totes les comparacions són odioses, però aquesta molt més, i desproporcionada i desafortunada, per no posar qualificatius més forts, però els Populars no saben aguantar tanta pressió en contra.

Resumint, diríem que la tasca dels periodistes no és ben vista pels qui governen o pel poder econòmic dominant si no els vas a favor. Hem vist que en una guerra han disparat i han mort periodistes; en altres àmbits, i salvant totes les distàncies, el poder establert o els governants de torn volen que sempre els afalguis, si no ja estàs en contra d'ells, i llavors vénen les trucadetes i en segons quins casos fins i tot amenaces, que per aquí tambè n'hem tingut ja fa uns anys. No a la guerra, no al terrorisme i no al terrorisme d'estat.