Amb l'entrada a Jerusalem, comencen els últims fets de la vida de Jesús de Natzaret, que precedeixen la seva Passió i Resurrecció. L' endemà, de bon matí, en sortir de Betània, Jesús va tenir gana. Veié de lluny una figuera. Va anar-hi, i només tenia fulles; no era el temps de les figues. Llavors digué a la figuera: "Que mai més ningú no mengi fruits teus!" És un text per cridar l'atenció i interrogar-nos. El roure sembla una figuera que mai no dóna fruit. Déu té fam deIs nostres fruits; nosaltres només donem fullam. I a l'instant la figuera es va assecar. Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al temple i es posà a treure els qui venien i compraven, va bolcar les taules deIs canvistes i els deia així: "El meu temple serà anomenat casa d'oració per tots els pobles, però vosaltres n'heu fet una casa de lladres". El van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i volien eliminar-lo, pero li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina. Cada dia ensenyava al temple. I quan es va fer fosc, Jesús i els seus van sortir de la ciutat.

Per celebrar la Pasqua havien vingut alguns grecs simpatitzants deIs jueus, i digueren a Felip: "Voldríem veure Jesús". Jesús els contesta: "Si el gra de blat no cau a terra i hi mor, resta sol. Pero si mor lleva molí de fruit". La mor de Jesús engendrarà una multitud de creients i serà glorificat pel Pare. Ara serà llençat fora el capitost d'aquest món (Satanàs) i permetrà que tots els homes i dones vagin a Ell, fins i tot els atraurà, però només pot fer-ho amb la seva creu. "Mentre teniu la llum, creieu en la llum, a fi que esdevingueu fills de la llum". Havent dit aixo, Jesús es retira i va amagar-se d'ells.

Histories per contar

Llegia a les pàgines de Nova Tàrrega, gràcies als escrits que setmanalment ens ofereix l'amic Castellà Formiguera fent-nos redescobrir Tàrrega en els àmbits més significatius de gent i fets passats, dels quals, molts en dóna fe, l'il.lustre nonagenari. En aquesta ocasió parlant-nos del senyor Jaume Andreu i Català.

Aquell deia: "que mai va defugir la responsabilitat d'acceptar càrrecs. I així el trobem com a president el 1936, quan la ventolera fratricida provocada per la guerra civil, la junta que ell presidia, fou desallotjada de l'Ateneu".

Casualment en els mateixos dies de l'escrit, rebia per deferència del bon amic Josep M. Pont i Llorens, verdurí ara fincat a la Franja de Ponent, unes còpies dels documents de Verdú i de Tàrrega procedents dels papers de Salamanca, nom genèric que es dóna als documents en mala hora arrabassats com a botí de guerra.

Entre aquests, dos fan referència a Tàrrega; un és de l'Ateneu i l'altre de l'Antonio Toló i Gimo de quan l'any 1936 foren incautats els béns d'aquest, i la propietat de la Societat Ateneu de Tàrrega.

A l'inici de la revolució del juliol de 1936 es formaren a cada poble els Comitès de Milícies Antifeixistes que immediatament s'apoderaren d'ajuntaments, centres sindicals i catòlics, convents, esglésies i de cases particulars considerades de dreta. Com a cosa immediata, els dits comitès a l'assumir el poder donaren ordres, en el cas de Verdú fent un pregó el dia 22 del dit mes, que tothom fes entrega de les armes, aparells de ràdio, que les persianes de finestres i balcons que de dia i de nit estiguessin totalment alçades, que ningú s'atrevís a sortir de la vila sense salconduït etc. Es tallaren els fils dels telèfons de les cases de dreta, es muntaren controls a les vies d'accés a la població, es formaren patrulles de vigilància i feren entregar grans quantitats de diners. Tot això sota amenaça de les armes.

El mateix dia 22 s'incautaren del Sindicat-Patronat de Sant Pere Claver i sols Déu sap el sofriment i tristesa que causà a la junta i al meu pare, que n'era el president, de deixar a mans del comitè d'incautació tota l'obra del patronat: seccions agrícoles, caixa d'estalvis, joventut social i escola de Sant Pere Claver que tants sacrificis els hauria costat.

S'incautaren de cases particulars que foren seu de diferents partits, així com de les terres de significats propietaris que per por abandonaren el poble passant llurs finques a ser de la col.lectivitat.

Les còpies que tinc dels pa pers de Salamanca responen a aquestes accions, que segons es desprèn, foren sol.licituts reclamades a instàncies de la Generalitat de Catalunya, per decret del 28 de març de 1937, per la Comissió de Responsabilitats, per legalitzar l'ocupació. Per tant les apropiacions per ésser legals havien de recaure sobre propietaris o entitats feixistes desafectes al règim que havien desaparegut; també calia fer constar que les finques rústiques i urbanes eren "necessàries pel triomf de la classe proletària" i "para realizar la magna obra de defensa i vencer la criminal sublevación militar fascista". A més els ocupants s'havien de comprometre a conservar l'immoble ocupat i fer-hi millores si calia.

Semblantment deuria succeir a Tàrrega, com arreu del país.

Entenc que entre els papers de Salamanca s'hi trobaria més documentació d'aquell temps de revolta, referent a poblacions com les nostres, vista la correspondència entre ajuntaments i organismes amb la Generalitat, i Tàrrega molt més pel seu pes comarcal.

Referent a l'Ateneu, les condicions d'ocupació són iguals a totes les conegudes, que copio íntegrament.

"Sr. president:

Els que sota-signen, president i secretari d'Unió Republicana Casal d'Esquerra Republicana a aquesta ciutat, en nom i representació de la mateixa, compareixen davant la comissió de responsabilitats i diuen: Que a conseqüència de la revolució esclatada per la provocació militar-feixista, aquesta entitat va tindre d'incautar-se provisionalment i ocupar la finca número 1 de la plaça Macià d'aquesta ciutat (composta de sala-cafè i d'espectacles, casa i patis), propietat de la Societat Ateneu de Tàrrega, local on se reunien tots els elements facciosos de la localitat, d'innegable concomitància amb el moviment subversiu, com ho demostra abastament el fet d'ésser fugitius i absents els principals tenedors de cèdules de l'esmentat immoble.

I com sigui que és de tot punt indispensable seguir ocupant l'immoble de referència per a desenvolupar la tasca social antifeixista que exigeixen les circumstàncies per al triomf de la classe proletària, sol.liciten: els hi sigui legalitzada l'ocupació temporal i en tot cas la incautació de la referida finca; comprometent-se a satisfer les despeses totals de l'immoble, així com també a realitzar, pel seu compte i pagament, aquelles obres que calgui realitzar, quan les necessitats ho exigeixin.

Tàrrega, Urgell a 28 de juny de 1937

El president: signatura El secretari: signatura

Sr. president de la Comissió de Responsabilitats.

Barcelona."

Una referància més per la història d'aquest emblemàtic Ateneu targarí, que ocorreguda en desagradables circumstàncies, no per això deixa de ser un fet històric, del qual cal donar-ne constància ens agradi o no. La nostra història, la dels pobles, la de les nacions, s'ha forjat amb encerts i desencerts, amb dies de glòria i amb dies d'humiliacions, amb reconeixements i vexacions, que d'això n'ha estat des de segles víctima la nostra història de Catalunya.

Senyor,

Volem agrair-li la inclusió a Nova Tàrrega de la setmana passada una nota que amb el títol d'Agraïments, repecte al consultori de l'Aliança, vàrem trametre-li un grup d'associats. Com a redactor, he de fer-li a vostè el prec que vulgui rectificar l'error que involuntàriament hi vaig cometre al citar el Sr. Josep Castellà Gené juntament amb el senyor Bori, com a redactors de N.T., quan el senyor Castellà escrivia la notícia com a cap d'informatius de Radio Tàrrega.

Al fer-me'n sabedor del meu error, un bon amic –que no l'interessat– per justícia i per la bona amistat que tinc vers la família Castellà, li prego Sr. director tingui l'amabilitat de publicar-me aquest aclariment. Cordialment

El passat dia 29 de març els veïns del poble d'Altet es van reunir, com cada any, per celebrar la tradicional matança del porc.

A la plaça Major es va fer un dinar de germanor on tothom va gaudir del menjar força suculent i es va retrobar amb els familiars i amics. S'ha d'agrair l'esforç de les persones que van fer l'elaboració del porc i tothom qui hi va col.laborar perquè això fos possible.

La nostra ciutat es va convertir el divendres dia 11 en la primera a signar un conveni de col·laboració amb el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. L'acte va tenir lloc al vestíbul del Teatre Ateneu i va ser formalitzat pel president del Patronat de la Fira de Teatre i alcalde de la ciutat, Frederic Gené, i el responsable de l'àmbit Municipal del Fòrum 2004, Antoni Farrés. A l'acte també hi van asistir Vicenç Llorca, director general de Promoció Cultural de la Generalitat; Toni Bosch, vicepresident de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs;Llorenç Corbella, director artístic de la Fira; Sylvia Falip, presidenta de la Cambra de Comerç, i un membre de la junta central de l'Ateneu.

El conveni firmat servirà per la coproducció i l'intercanvi d'espectacles per a l'edició d'aquest any i per al 2004 entre les dues entitats signats. També implica el desenvolupament de diferents activitats relacionades amb els eixos programàtics del Forum, com la diversitat cultural, la sostenibilitat i les condicions de pau. Amb aquesta signatura la ciutat de Tàrrega també passa a ser municipi col·laborador i preveu un conjunt activitats, com exposicions, actes per als escolars o la participació de l'Ajuntament en el programa "Bones pràctiques municipals". Tàrrega és el primer municipi col·laborador del Fòrum 2004, figura que s'atorga en virtut d'un conveni singularitzat amb cadascun dels ajuntaments interessats. Amb aquests acords, els ajuntaments poden organitzar actes que tinguin relació amb els tres eixos programàtics de l'esdeveniment del 2004. Aquestes activitats, amb l'autorització prèvia del Fòrum, es podran anunciar com a actes associats a la programació del Fòrum Barcelona 2004. Aquesta entitat preveu signar prop d'un centenar d'aquests convenis amb ajuntaments de tot Catalunya. L'alcalde Frederic Gené va dir que bona part de la "culpa" de la signatura del conveni era de la presidenta de la Cambra de Comerç, Sylvia Falip, a la qual va agrair les seves gestions. Cal recordar que Falip havia proposat que la Fira es denominés durant aquest període de col·laboració Fira del Teatre de les Cultures, tot i que al final el certamen no canviarà de nom.

Per la seva part, fonts de la Fira van destacar que el certamen teatral al llarg dels seus 22 anys d'història ha fet una clara aposta per la multiculturalitat i pel diàleg entre els pobles, per la seva contribució a la difusió i al coneixement de propostes artistíques i de cultures d'arreu del món i per l'acollida d'un públic heterogeni, de procedència diversa, que conflueix i conviu a Tàrrega durant les jornades de la Fira. Per això veuen lògica la signatura del conveni, ja què el Fòrum valora aquests trets importants de Tàrrega. També han explicat que aquest any se superaran les sis-centes sol.licituds de grups per actuar a la pròxima edició del certamen.

Tàrrega es queda sense el Doctor Music Festival aquest any perquè no hi havia ni temps ni terrenys en condicions per a un festival de tres dies i tres nits capaç de reunir més de 30.000 persones. No obstant serà una candidata ferma per acollir-lo el 2004. Així ho va assegurar a Barcelona el director general de Doctor Music, Neo Sala, que ho va confirmar: en lloc del clàssic festival de tres dies, Doctor Music es comprimeix en només un día, descarta la ubicació de Tàrrega i es trasllada al juny. El que va aportar Neo Sala de nou és que es farà a Barcelona, concretament a l'Estadi Olímpic Lluís Companys i que la data sera el 21 de juny. Durarà disset hores, es denominarà Doctor Music Day i tindrà el grup Metallica, com va avançar aquest setmanari, de cap de cartell. S'ha d'indicar que aquest mateix 21 de juny, Dia Mundial de la Música, se celebra a Barcelona la sisena Festa de la Música, amb més de 2.600 interprets i 230 concerts gratuïts prograrnats per la ciutat. El gerent de la Festa de la Música, Víctor Cucurull, va saludar positivament aquesta coincidència, encara que va destacar que "hi ha una contradicció", perquè la Festa de la Música "es basa en la gratuïtat i el Doctor Music Day és un espectacle comercial pel qual s'ha de pagar entrada", concretament 55 euros.

Obviant els perjudicis que pot suposar aquesta coincidència per a Doctor Music i per al seu soci, Mean Fiddler Music Group, Sala va dir que la decisió de fer el festival aquest dia a Barcelona es va prendre davant de la possibilitat única de reunir un cartell amb Metallica, Linkin Park i Zwan. "És dificil ajuntar aquests grups en només un cartell, i per això vam optar per reduir el festival a un día i celebrar-lo al juny, perquè no podíem deixar passar aquesta possibilitat".

Sala va insistir que en un futur la intenció és tornar al festival de tres dies en un entorn rural i no va descartar els emplaçaments de Tàrrega i del pla de Tapioles, a Girona. A Tàrrega l'acollirien, segons l'alcalde, amb els braços oberts.

Gené diu que almenys s'han fet contactes peral 2004

L'alcalde, Frederic Gené, va valorar molt positivament la relació que ha mantingut l'ajuntament amb els membres de Doctor Music aquests últims mesos, malgrat que finalment no se celebri el festival a la ciutat. Gené va indicar: "El més important és que hem entrat en contacte amb Doctor Music; hem tingut uns intercanvis molt positius perquè l'any que ve puguem celebrar el festival a Tàrrega". Gené va dir que comprèn la decisió de la promotora i va afegir que l'any que ve Tàrrega podrà tenir unes infraestructures millors amb l'acabament del càmping municipal. Per la seva part, la presidenta de la Cambra de Comerç, Sylvia Felip, va descartar perjudicis per al sector comer-cial, ja que estava a l'expectativa.

Metallica, l' estrella d'un concert que durara 17 hores

Els grups que per ara componen el cartell del Doctor Music Day són: Metallica, Linkin Park, Zwan, Tricky, Sóber, Stone Sour i Inme. A més d'actuacions musicals, el festival comptarà amb una zona Xtreme Sports, on es podran practicar esports com el half pipe, l'skate o el benji jumping, un mercadet alternatiu i un fòrum d'ONG. Segons van anunciar els responsables del festival, va ser l'Ajuntament de Barcelona el que es va oferir per donar ca-buda a l'esdeveniment a l'Estadi Olímpic, on es preveu reunir més de 35.000 persones entre les dotze hores del día 21 fins a les cinc de la matinada del 22. REM, estrella anunciada en un principi pel Doctor Music Festival, ara no figura al cartell i a la pàgina web del grup no consta que en la seva gira estival actuïn en cap lloc d'Espanya.

De la il.lusió a la decepció eludint els compromisos

Després que els ajuntaments de Tortellà i Argelaguer, a la Garrotxa, mostressin el seu rebuig perquè Doctor Music celebrés el seu festival al pla de Tapioles, a comencaments d'aquest any, Neo Sala va temptejar la possibilitat de tornar a Escalarre, on es va celebrar entre els anys 1996 i 1998. Tot i que el pas del festival pel Pirineu va enfrontar Neo Sala amb institucions –especialment amb la Diputació, ja que va firmar un conveni que l'obligava a celebrar el festival a Escalarre vuit anys i el va incomplir–, la possibilitat que un macroconcert que mou milers de persones (i d'euros) tornés al Pirineu va ser celebrada pel president del consell del Sobirà i per alguns alcaldes. D'altres no ho veien tan cIar i el president de la Diputació, tampoc. No obstant, Doctor Music va descartar aquesta possibilitat. Poc després, l'ajuntament de Tàrrega va oferir les selles intraestructures i la seva experiència en grans esdeveniments (Fira de Teatre) per acollir el festival i la promotora es va comprometre a estudiar-ho. Amb l'experiencia a Escalarre, la Diputació va aconsellar a l'Ajuntament que no donés ni un euro a Doctor Music i que l'obli-gués a un compromís per a diverses edicions. El consistori va fer-ne cas i la promotora va prometre una resposta al febrer. Pero no ha arribat fins a l'abril. Ara, Sala diu que Tàrrega és candidata per al festival el 2004, com també ho és eI pla de Tapioles, encara que, segons va destacar, "no hi ha cap compromís". Segons Melvin Benn, director del soci britanic de Doctor Music, no poder fer un festival de tres dies l'havia "decebut".

La culpa és de les eleccions

En un altre ordre de coses, Neo Sala va atribuir eI rebuig deis ajuntaments a celebrar el macroconcert al pla de Tapioles a la proximitat de les eIeccions municipals i va la-mentar la politització del festival.

Frederic gené va assegurar que, en cas de seguir com a alcalde després de les eleccions municipals del 25 de maig, insistirà perquè el Doctor Music Festival se celebri a Tàrrega el 2004 o en anys posteriors, després de transcendir que la promotora no celebrarà la cinquena edició a Tàrrega, almenys en el macroformat de diversos escenaris i desenes de grups i artistes, com va fer a Escalarre entre el 1996 i el 1998 i a Astúries l'any 2000.

En aquest sentit, Doctor Music havia de fer pública la seva decisió sobre el Doctor Music Festival en una compareixença davant dels mitjans de comunicació que havia de tenir lloc divendres 11 d'abril a Barcelona. En principi estava descartat un esdeveniment de gran magnitud a l'estil de les tres primeres edicions al Pallars. La promotora les va concebre en un gran recinte tancat amb una durada de quatre dies i amb una concentració d'artistes de renom internacional (el 1996, per exemple, va comptar amb David Bowie, Lou Reed, Blur, Suede, Iggy Pop o Neneh Cherry, entre altres).

En canvi, sí que podria fer-se una edició a escala més petita entre el juny i el juliol, ja que a falta de dos o tres mesos no és possible organitzar un festival com els primers, segons van indicar fonts consultades.

S'ha de destacar que Doctor Music tenia contractada, fa uns dies, l'actuació de REM i Metallica entre aquestes dates.

Per la seva part, el president de la Diputació, Josep Pont, va demanar si el festival no se celebra a Tàrrega aquest any, que almenys la promotora es plantegi fer-lo a la capital de l'Urgell el 2004. "Tot i que no hi he tingut un contacte directe, tot sembla indicar que les negociacions fetes fins al moment podrien ser una bona base per celebrar el festival l'any que ve", va explicar Pont.

FotoEduald Picas i Manel Lladó

El divendres proppassat, 11 d'abril, l'alcalde de Tàrrega i president del Patronat de la Fira de Teatre, Frederic Gené i Ripoll, va recollir a Girona el Premi Àngel de Bronze de la Comunicació a Catalunya, en el marc de la tercera Nit de la Comunicació que organitzava l'Escola Superior de Relacions Públiques i el diari El Punt.

Aquest guardó, en la modalitat de Premi Especial del Jurat, va ser concedit a la Fira de Teatre perquè és "el mercat internacional de les arts escèniques més important del sud d'Europa". La resta de premiats van ser el presentador de La 2 Noticias, Lorenzo Milà (Comunicació Periodística), el creador de Mortadel·lo i Filemó, Francisco Ibáñez (Comunicació Artística), el director del programa Thalassa (C33), Pere Secorún (Comunicació Audiovisual) i el director de la Fira del Disc, Jordi Tardà (Publicitat i RRPP).

Frederic Gené, que va recollir el premi de mans del director general de Difusió de la Generalitat de Catalunya, Marc Puig, va agrair el premi en nom del patronat i va identificar l'Àngel de Bronze amb l'àngel protector que té la Fira de Teatre.

En el decurs d'aquest sopar es van lliurar també els premis Gironí de l'Any i el premi internacional Xifra Heras al ciclista nord-americà Lance Armstrong. També es va lliurar un premi d'honor al president de la Generalitat, Jordi Pujol, pel seu talent comunicador.

Tots els premiats amb els Àngels de Bronze: Lorenzo Milà, Francisco Ibáñes, Frederic Gené i Pere Secorún

El conseller de Sanitat, Xavier Pomés, va presentar l'avantprojecte d'ampliació del CAP de Tàrrega, valorat en 1,5 milions d'euros. Es pereveu dotar el centre d'un hospital de dia, així com d'una unitat d'urgències que permetrà als pacients estar en tractament sense necessitat de traslladar-se a Lleida, com passa actualment. A més es reforçarà l'àmbit de salut mental del CAP amb l'adquisició de més material. Xavier Pomés va anunciar que les obres començaran abans d'acabar el 2003 i que estaran finalitzades en un període de nou mesos. Amb aquesta ampliació, el Centre d'Assistència Primària tindrà capacitat per assistir al voltant de cinquanta mil persones. En aquest sentit, Pomés va destacar que el disseny de l'avantprojecte està pensat en funció del futur creixement previst per aTàrrega i comarca per als pròxims deu anys.

D'altra banda, Pomés va anunciar que la Generalitat impulsa un projecte informàtic que permetrà a tots els centres d'assistència primaria de Catalunya disposar a través de la xarxa de l'historial clínic de tots els pacients.

El ple de l'Ajuntament de Tàrrega tenia previst aprovar el passat dilluns dia 14 l'adjudicació de la gestió de la nova piscina coberta a una societat privada de nova creació, formada a mitges per la firma local Gimnàs Tàrrega i l'empresa barcelonina Ubai, encarregada actualment d'una vintena de macroinstal.lacions lúdicoesportives.

Fonts de la societat van informar que l'abonament mensual de les instal.lacions costarà uns 36 euros. Segons l'estudi de viabilitat econòmica de l'empresa, la piscina coberta necessitarà un mínim de 2.500 socis perquè sigui rendible. En principi, espera arribar als 2.000 el primer any i assolir els 2.500 en la segona temporada.

Les instal.lacions, que obriran al novembre, compten amb un gimnàs de 1.200 metres quadrats, on hi ha diferents tipus de màquines de musculació i sales per aeròbic. Al voltant de la piscina hi haurà servei de sauna, banys turcs i solàrium, entre d'altres.

L'empresa adjudicatària haurà d'abonar aquest mateix mes 300.000 euros a l'Ajuntament i, a continuació, invertir-ne 360.000 més en la compra d'equipaments pel recinte. La cessió de la gestió de la piscina és per als pròxims 25 anys.

El regidor d'esports de l'Ajuntament, Carles Pascual, va anunciar que el consistori redactarà aquest mateix mes les bases per a la construcció d'unes noves piscines descobertes, situades al costat del complex.

EIs mossos d'esquadra i la policia local de Tàrrega han identificat un jove de 23 anys com a presumpte autor de sis incendis de cotxes registrats els últims quatre mesos a la ciutat. El sospitós es troba ingressat des de fa uns dies a la secció de psiquiatria de l'Hospital de Santa Maria, motiu pel qual no I'han detingut. La policia autonòmica entregarà l'atestat amb les diligències al jutjat de primera instància i instrucció número 2 de Cervera, que se n'encarregarà.

El primer incendi es va produir el 24 de desembre i l'últim el 23 de març, fa tres setmanes. Tres van tenir lloc al parquing públic de la placa de les Nacions sense Estat, dos al carrer i un en un desballestament, on van cremar sis vehicles fora d'ús. EIs mossos d'esquadra imputen al sospitós vuit presumptes delictes de danys per incendi.

L'alcalde, Frederic Gené, va mostrar la seva satisfacció per la identificació del presumpte autor dels incendis, que van arribar a provocar una situació de certa alarma a la ciutat, van fer que la Federació de Veins de Tàrrega denunciés la inseguretat de l'aparcament públic i demanés un increment de la vigilància policial als carrers, i que l'associació de comerciants Foment Targarí critiqués la falta d'efectius de la policia local.

No obstant, Gené va explicar que, en cas de confirmar-se que el sospitós és l'autor, més que d'un delinqüent estaria parlant d'una persona que té una malaltia des de ja fa temps".

Un dels incendis, registrat a l'aparcament públic la mati-nada del 7 de març, va estar acompanyat de l'intent de forçar la porta de l'oficina del responsable de l'equipament, encara que ningú va arribarar a entrar-hi.

L'últim incendi es va produir la nit del diumenge 23 de març, quan van cremar diversos cotxes dipositats en una zona de desballestament del polígon Riambau.

Més de dos mil entusiastes de la música ska es van reunir divendres 11 d'abril a la nit a Tàrrega en el primer concert de la cinquena edició del Festival Ska Explosion. El veterà Derrick Morgan, llegenda viva de l'escena musical jamaicana (a la imatge), va ser l'estrella de la nit. El cartell es va completar amb les actuacions de Maroon Town, els catalans Doctor Calypso i el grup novel Agronnauts.

Dissabte dia 12 estava prevista l'actuació d'un altre mite de la música jamaicana, Alton Ellis, encapçalant un programa que també destacaven Bad Manners, La Thorpe Brass, 100 Grams de Tètes, Proyecto Secret i l'orquestra Kingstown.

La zona d'acampada de Tàrrega va acollir un bon nombre de participants en el festival arribats de tot el país.