nt18-5-3

"La Festa Major és pot valorar positivament i amb actes força participatius", va manifestar l'alcalde de la ciutat, Frederic Gené, l'últim dia programat dels actes festius.

La ciutat va viure intensament aquests dies la Festa Major destinada per a tot tipus de públic.

El germà carmelità Carles Maria Lloig va ser l'encarregat d'obrir les festes en pronunciar el pregó, i va fer un recordatori de la història targarina al llarg dels segles i els personatges més destacats. No hi havia a la sala els regidors del PSC Mercè Bacardí i Silveri Caro, ni el regidor dels Pobles Agregats, Xavier Mayora. Els primers, per falta de consens, i el segon per la seva paraula de no assistir a cap acte públic organitzat per l'Ajuntament.

Una de les novetats importants d'aquest any ha estat el sopar de dissabte a la plaça de les Nacions sense Estat, sota el lema "Avui sopem a la plaça", servit per diferents restauradors i hotelers de Tàrrega. En total hi van assistir 230 persones.

Les activitats de diumenge també van ser molt nombroses en participació ciutadana gràcies en part al bon temps que va regnar al llarg del dia. De bon dematí, va tenir lloc la trobada de targarins fora vila, que any rere any arroplega una setentena de targarins residents fora de la ciutat. A la mateixa hora, va tenir lloc la primera edició del quart de marató, amb uns 150 participants provinents de diferents llocs de Catalunya. Aquesta nova prova portada a terme pel club local 100x100 fondistes va fer un recorregut pels termes de Tàrrega i Vilagrassa.

Els amants dels escacs van poder gaudir del segon campionat obert de partides ràpides a la terrassa de la cafeteria Ateneu.

La XV Trobada de gegants i capgrossos va fer les delícies dels més petits que els van seguir pel recorregut establert per l'interior de la ciutat.

Els sardanistes van poder gaudir del XVIII Aplec de sardanes que va tenir lloc a la plaça del Pati i que va reunir un any més competidors de diferents punts de la província.

El conseller d'Agricultura, Josep Grau, va assistir a la tradició típica de Tàrrega de l'entrada de les Santes Espines a l'església parroquial Santa Maria de l'Alba, amb una missa concelebrada pels capellans de l'arxiprestat i el bisbe de Solsona. En sortir, els campaners de les Borges Blanques van realitzar el toc de campanes.

Les danses tradicionals van servir per acabar els actes matinals. Es va ballar el ball típic de Tàrrega, l'eixida, amb l'acompanyament de la cobla Jovenívola d'Agramunt i la col·laboració de l'esbart Albada, i el ball de bastons. Com cada any l'alcalde de Tàrrega, Frederic Gené, va ser l'encarregat d'obrir el ball amb una noia component de l'Esbart Albada. El ball de bastons va ser acompanyat pels grallers de Lleida.

L'últim dia de la Festa Major va ser el dia que es va veure menys participació ciutadana pel cansament dels dies anteriors. El mercat va ser l'acte més concorregut. Es va celebrar normalment amb un gran nombre de clients, encara que una bona part dels comerços locals no es van decidir a obrir en ser dia de Festa Major.

Entre els actes de dilluns va tenir lloc la inauguració de la creu de terme de Sant Martí i es va fer el taller de pa a càrrec del gremi de forners de Lleida al Mercat Municipal per a nens de sis a dotze anys.

La tarda va viure una cercavila acompanyada de La Patolea i l'exhibició de l'Home de la Barra al carrer Urgell, tradició targarina del ninot malabarista que dóna tombs damunt d'una barra, i que ja es va poder veure el diumenge per tots els visitants de fora de la ciutat.

Unes sis mil persones van passar al llarg del diumenge per la quarta edició de Firacóc. El científic lleidatà Joan Oró va ser l'encarregat d'inaugurar aquesta mostra d'alimentació especialitzada en el món de la fleca i bàsicament en les coques de recapte, conegudes com a cócs a la comarca de l'Urgell.

Joan Oró, durant el pregó efectuat a la sala de plens de l'ajuntament, va recordar l'època en què havia estat flequer i va explicar diverses anècdotes. Respecte a la importància de la coca, Oró va ressaltar que és un producte clarament mediterrani pels ingredients naturals d'aquesta zona, a partir de la qual han nascut altres productes, com la pizza. Va ressaltar el valor energètic del pa, i concretament de la coca, i va animar als joves catalans a tenir més descendència: "encara que Catalunya, després de Japó i Islàndia, és el país amb més longevitat té molta gent gran".

Un total de 22 parades de productes alimentaris i una quinzena de varietats diferents de cócs i coques de recapte van formar la Firacóc d'aquest any, instal·lada al Mercat Municipal. Catorze de les parades eren flequers i pastissers (sis de Tàrrega, dos d'Agramunt, un d'Anglesola, un de Verdú, un de Castellserà, un de Guimerà, un d'Ivars d'Urgell, un de Perafita i l'Associació de forners i pastissers de les Illes Balears, invitats per l'ocasió i que a primera hora de la tarda van veure com ja se'ls havien acabat les típiques ensaïmades).

Uns tiquets de degustació per valor de 500 pessetes donaven dret a quatre degustacions dels diferents productes: cócs d'arengada, de carabassó, de llonganissa, d'escalivada, de samfaina, etc. Entre les coques: la de llardons, d'ou, de crema, de pa, d'oli i sucre, de cabell d'àngel, de poma, de vidre, etc., a més dels panadons, orelletes, bunyols de Quaresma, rosquilles de Quaresma, pa de pessic, magdalenes, reganyats i altres productes de fleca. Al llarg del dia es van vendre uns mil tiquets, segons van informar els organitzadors.

Aquest última parada també va presentar altres productes de les illes, com la coca de trempó, feta amb pebrot tendre, ceba i tomata, i el gató d'ametlla.

Firacóc també va comptar amb una mostra d'estris de treball de les fleques, amb un forn típic de coure pa, on es podia veure el procés de masseració i cuita.

La fleca Prats de Guimerà, present a la Firacóc, va idear un cóc exclusiu per a l'ocasió anomenat el cóc de picada, varietat condimentada amb els productes trets de la zona, com són pebrot, albergínia, tomata, ceba, llonganissa, julivert i picada d'all.

La plaça de les Nacions va acollir la tarda la catorzena edició de l'aplec del cóc, organitzat per la Coordinadora de Moviments Juvenils de la ciutat i amenitzat per l'orquestra internacional Belíssima, que es va allargar fins ben entrada la nit.

La Firacóc va ser inaugurada i va llegir un especial pregó el científic de reconegut prestigi internacional Joan Oró, que de jove havia fet de forner o flequer.

Text Joan R. Giribet

La segona edició de la fira mediambiental de Tàrrega apostarà per la tecnologia ecològica, a l'igual que en les edicions posteriors, com va indicar ahir Pep Vall, president de GEMA, entitat organitzadora del certamen.

Aquesta edició ha triplicat el pressupost, gràcies al patrocini de Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) i la col·laboració de Consell Comarcal, Ajuntament, Departament de Medi Ambient de la Generalitat, Cambra de Comerç i Foment Targarí. En total s'ha sumat un pressupost proper als tres milions de pessetes.

Pep Vall va afirmar que la intenció del grup GEMA és fer "una fira de medi ambient global i integral, a diferència de la resta de fires del sector, que només toquen algun tema ambiental".

A l'edició d'aquest any hi haurà parades de Catalunya, Aragó i el País Valencià, i s'espera la confirmació d'un paradista de les Illes Balears. Entre els invents que es presentaran, destaca el captallum tubular, de l'empresa Benquim S.L. de Terrassa, que reaprofita la llum diürna, entre les principals novetats.

La fira es desenvoluparà durant els dies 2 i 3 de juny i comptarà amb el Premi a la Innovació Tecnològica en Matèria Ambiental patrocinat per la firma Ros Roca, i la presentació tindrà lloc el migdia de dissabte i correrà a càrrec del conseller de Medi Ambient, Felip Puig.

La Fira de Medi Ambient servirà per presentar l'auca sobre contaminació lumínica, dissenyada a Tàrrega arran de la iniciativa de Josep Maria Bosch, astrònom targarí, i la Cambra de Comerç de Tàrrega. L'auca, de la qual se'n publicaran cent mil tríptics i cinc mil cartells només en català, serà repartida pels centres escolars, empreses i institucions catalanes amb la intenció d'informar la població sobre aquesta temàtica.

L'àvia targarina Carme Cardet Lloses va complir cent anys el passat dia 1 de maig, en companyia de familiars i amics.

Tres estàtues esculpides durant la segona meitat del sege XIV d'un gran valor artísitic i representatives de tres apòstols quedaran exposades definitivament al Museu Comarcal de l'Urgell, un cop signat divendres el conveni de retorn d'una d'elles, que es trobava des de feia anys al Palau dels Marquesos de la Floresta.

Les estàtues originàriament van ser col·locades a la portalada de l'església romànico-gòtica situada a l'actual plaça Major, fins que a començaments del segle XVIII, amb l'enderrocament d'aquesta vella església, les estàtues van ser repartides per diferents llocs de la ciutat, i només se n'han conservat tres fins als nostres dies: les dues que van quedar davant l'església de Sant Antoni i una que va quedar al Palau dels Marquesos de la Floresta i que un cop restaurada restarà definitivament al Museu Comarcal, com les dues que ja han estat restaurades.

De les tres estàtues que queden, es realitzarà properament un estudi sobre la identificació de cadascuna a càrrec d'especialistes, ja que amb el pas dels anys la pèrdua de símbols no permet una identificació clara. Segons el director del museu, Jaume Espinagosa, "només queda clara la identifiació de Sant Joan Evangelista pel fet que és l'unic dels apòstols que sempre es representa sense barba", i en canvi no es pot fer la identificació dels altres dos apòstols.

Les estàtues són de considerables dimensions (a escala real), d'uns vuit-cents quilos de pes, i havien estat policromades.

Renfe reduirà a partir del 10 de juny el trajecte entre Lleida i Tàrrega per la línia de Manresa. L'estalvi de temps és el resultat d'una sèrie de treballs que s'han portat a terme a la línia, com ara la millora de senyalització o dels passos a nivell, la neteja dels marges i el canvi dels vells trens per altres de més moderns, a més de la substitució de les vies deteriorades.

Tot plegat repercutirà en una millora en el servei, i sobretot, en una major rapidesa dels viatges. En alguns trams es podran superar els cent vint quilòmetres, fet que a partir del 10 de juny es generalitzarà fins a Cervera. A partir d'aquest dia, el trajecte Lleida-Barcelona es reduirà en disset minuts. Actualment el trajecte entre Lleida i Manresa es recorre en 3 hores i 33 minuts.

Més d'un centenar de viatgers utilitzen diàriament cada un dels trens de la via de Manresa, que registren una major ocupació els dies laborals. Aquesta xifra podria augmentar després de les últimes millores. A més, a partir del canvi d'horari, el trajecte Lleida-Tàrrega amb tren, que ara és de 59 minuts, només serà de 50 minuts. Per tant, la durada s'equipararà al viatge amb autobús, que també és de cinquanta minuts, ja que té parada als diferents pobles. El mal estat de la línia per la falta d'inversions públiques va provocar una pèrdua progressiva de viatgers, fins a vuitanta mil menys en deu anys, fet que també ha reduït el nombre de trens de quatre a tres.

Els alcaldes de la plataforma per a la millora de la línia de Manresa es van felicitar pel que consideren el "primer pas" del col·lectiu per aconseguir futurs èxits, com l'acabament de tota la línia fins a Manresa.

L'alcalde de Tàrrega, Frederic Gené, va qualificar la notícia de la reducció del temps del trajecte de "magnífica", perquè "significa que s'ha salvat la línia, ja que, almenys, s'ha evitat suprimir-la".

Un 40% aproximat de comerciants de la zona del mercat de Tàrrega van obrir dilluns els seus establiments en dia de Festa Major en celebrar-se el mercat del dilluns. Pel que respecta als paradistes, creuen imprescindible el mercat de Tàrrega, el qual es va desenvolupar com qualsevol dilluns. Cal recordar que un 95% de paradistes provenen de fora de Tàrrega.

L'últim dia de Festa Major va provocar que el mercat no s'animés fins ben entrat el matí, però finalment la quantitat de públic va ser igual que els altres dilluns, amb la diferència que molts dels establiments restaven tancats.

L'associació de comerciants Foment Targarí, a través de la seva presidenta, Núria Robert, afirma que no influeix en les decisions dels seus associats sobre els dies a obrir, igual que en la celebració del mercat en dia festiu. D'aquesta manera, es produeix la situació d'ahir en què un 60% aproximat d'establiments van fer Festa Major en no obrir els seus establiments.

Un dels comerciants preguntat va decidir de tancar el dimarts per l'alt nombre de clients que es pot fer en dia de mercat.

Dels dos carrers principals de mercat, el d'Agoders va ser el que va registrar el major nombre de comerços oberts, mentre que el carrer del Carme només va registrar oberures dels comerços de comestibles.

Els marxants assistents dilluns opinaven que el mercat de Tàrrega "és imprescindible i l'assistència d'avui ha estat com la de cada dilluns".

El magistrat del jutjat del penal número 1 de Lleida ha condemnat a dos anys i tres mesos de presó David M. C. per haver clavat una ganivetada a un jove de Tàrrega, J. S. M., després d'una discussió en un bar. També l'haurà d'indemnitzar amb 1,4 milions de pessetes. Com a conseqüència de la ganivetada, que li va perforar el còlon, la víctima té molèsties cada vegada que menja. També li han quedat dues cicatrius.

El jutge ha absolt el segon acusat, J. M. F. M., que va donar un cop de puny a la víctima però no va clavar-li cap ganivetada. David M. C. i J. S. M. van discutir en un pub de Tàrrega al desembre de 1998. Després de pegar-se, el primer va clavar una ganivetada al segon quan aquest vigilava l'altre acusat.

Text Joan R. Giribet

La Regidoria de Serveis Socials de l'Ajuntament de Tàrrega ha engegat un projecte de formació i coneixements per tal de millorar l'estabilitat del col·lectiu de dones aturades amb resonsabilitats familiars.

El projecte Penèlope, subvencionat en part també pel Departament de Treball de la Generalitat, va ser presentat el passat 8 de maig a Tàrrega per l'alcalde Frederic Gené i la delegada de Treball a Lleida, Anna Miranda, que van explicar la importància del curs per a les quinze alumnes que s'hi han inscrit i que van assistir a l'acte de presentació.

Les classes, que s'iniciaran aviat en una aula propietat de l'Ajuntament, permetran una major formació integral en habilitats personals, socials, culturals i laborals.

Jaume Aligué, regidor d'Urbanisme de Tàrrega, va presentar durant la inauguració de la creu de Sant Martí l'avantprojecte de l'entorn del riu Ondara al seu pas per la capital de l'Urgell.

L'avantprojecte contempla la total transformació de la llera en una zona verda transitable per la gent, de manera que es transformi en una important zona d'oci i d'esbarjo. La construcció de pasarel·les i caminets permetrien el passeig per la zona. La sembra d'herba, així com la col·locació de jocs infantils, són algunes de les obres projectades. L'Ajuntament de Tàrrega preveu unes inversions de cinquanta milions per la totalitat de l'obra, que es faria en diverses fases. El riu, conegut com a "Reguer" pels targarins, no ha estat mai una zona massa cuidada, i amb aquest avantprojecte podria representar un important canvi per la ciutat.

Un incendi va destruir al matí del passat 8 de maig una nau situada a la Fuliola, que es va esfondrar en part per culpa de l'efecte de les flames. El foc va cremar 105.000 quilos d'alfals que hi havia en aquells moments emmagatzemats i va afectar maquinària agrícola, així com diverses eines.

Tot i això, no es van haver de lamentar danys personals, ja que quan es va declarar el foc no hi havia ningú a les instal·lacions.

Els bombers van rebre l'avís del foc a tres quarts de vuit del matí. Després van desplaçar cinc vehicles fins al magatzem, situat al camí que va cap a Agramunt, a dos quilòmetres de la Fuliola.

El foc va cremar unes dues-centes bales d'alfals i també va fer malbé un remolc i eines agrícoles emmagatzemades a la nau.

L'incendi també va provocar danys importants al cobert, de maó. L'estructura de la nau va acabar afectada per les flames, cosa que va fer que gran part del magatzem, d'uns set metres d'alçada, s'esfondrés per culpa del foc.

L'incendi l'hauria provocat la fermentació de l'alfals, van indicar els bombers, que van descartar en principi que pogués ser provocat.

Un total de cinc vehicles van treballar durant dues hores fins que el foc va quedar totalment controlat cap a les deu del matí. No obstant, els bombers van estar fins al migdia mullant l'àrea afectada per les flames per evitar que el foc tornés a revifar.