El 20 de gener el president de la Generalitat vindrà a Tàrrega a inaugurar la polèmica seu del Canal Segarra-Garrigues. No sé si el president està assabentat de tot el que va passar amb la seu. Li ho recordaré.

Els inicis del Canal Segarra-Garrigues foren a Sant Martí de Maldà, a partir de l'any 1981, moment en què fou recolzat per altres poblacions, però servidor de vostès ja feia anys que hi estava batallant. El cas és que Sant Martí de Maldà sempre va sufragar totes les despeses i va rebre totes les personalitats de la Generalitat de Catalunya que des de l'any 1981 han intervingut en el procés del canal.

Dia 23 de maig de 1981. Vingué per primera vegada el conseller Cullell.

Novembre de 1983. Rebia a casa una comissió de tres representants d'una revista de Tàrrega per entrevistar-me. Al final de l'article publicat hi deia: "Tàrrega no ha sabut estar a l'altura de les circumstàncies, Sant Martí essent un poble petit serà la Mollerussa del Segarra-Garrigues. Només ens queda treure'ns el barret i dir ben alt, enhorabona".

Dia 12 d'abril de 1985. La junta del Canalet de Tàrrega elogiava el comportament de Sant Martí de Maldà, i a la vegada demanava que per sempre més la seu del Canal Segarra-Garrigues s'ubiqués a Sant Martí.

Dia 14 d'abril de 1985. Assemblea general on s'aprovà per unanimitat la ubicació de la seu del Canal Segarra-Garrigues a Sant Martí de Maldà per mèrtis merescuts.

Octubre de 1985. Foren aprovades les ordenances del futur Canal Segarra-Garrigues. En l'article quinzè, diu: «la Comunitat de Regants tindrà la seva seu al poble de Sant Martí de Maldà».

L'any 1985 tingué el gust de presidir una assemblea el mateix Jordi Pujol, que fou acollit molt bé pel poble de Sant Martí.

Dia 10 de gener de 1993. El Sr. Benet, actual president del Segarra-Garrigues, va canviar els articles de les ordenances que feien referència a la ubicació de la seu del canal Segarra-Garrigues a Sant Martí de Maldà.

Dia 23 de gener de 1993. Votació per la ubicació de la seu del canal en una assemblea general. Les votacions donaren la immerescuda seu a la localitat de Tàrrega, gràcies a les pressions d'un conseller i dels polítics convergents de Tàrrega i CiU de Lleida. Tàrrega era Convergent, però el poble de Sant Martí també ho era, i va ser traït pels mateixos polítics que varen rebre els nostres vots electorals.

A raó d'aquests fets tan injusts Sant Martí de Maldà va canviar de vot electoral, donant la victòria al PP. Els forasters no entenen com en un poble de Lleida pot guanyar per majoria absoluta el Partit Popular. La resposta, Sr. Pujol, és ben clara, fan servir el seu dret electoral per expressar el seu rebuig a un partit català que va trair a un poble que fins llavors, era i sentia el significat de les sigles CiU.

El 20 de gener el Sr. Pujol vindrà molt il.lusionat a Tàrrega per inaugurar la seu del Segarra-Garrigues. Però jo li he de recordar que a les ordenances del canal hi ha un article molt essencial per la bona marxa del Segarra-Garrigues que no es compleix.

L'article diu que la meitat de la junta serà renovada cada dos anys, i actualment fa vuit anys que no ha estat renovada. Tinc referències que membres de l'actual junta del Canal Segarra-Garrigues sol.licitaren el canvi, tal i com està escrit a les ordenances. Les mateixes referències diuen que el president, Sr. Benet, va dir que no, ara farem el canal. Segurament li deu trobar gust al càrrec i no el vol deixar anar.

Els darrers mesos hi ha hagut renovacions parcials de les juntes dels canals d'Urgell, Catalunya i Aragó, i Algerri-Balaguer.

Sr. Pujol, la dita diu "rectificar és de savis", i una altra diu "al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu". No ens enganyem, entre nosaltres ja sabem que la seu del Canal Segarra-Garrigues l'acabarà pagant la Generalitat. I tal com diuen les dites populars anteriorment expressades, donem a Sant Martí el que era de Sant Martí per mèrits, i retornem a CiU el respecte com a partit català. Rectificar és de savis, i més ara que s'albira la jubilació del president Pujol; rectifiquem i tornem les coses al seu lloc, on havien d'haver estat si s'hagués jugat net i amb respecte. Rectificar és de savis, encara que només sigui per netejar la consciència. Sinó, restarà bruta per la resta de la vida.

P.D.: Dedicat a la visita del president Pujol a Tàrrega, el 20 de gener de 2001.

Correu del lector

Les obres de l'avinguda de Tarragona poden ser criticades des de diversos punts de vista, però una cosa positiva és el nombre de punts en què els vianats poden creur la carretera amb relativa facilitat i seguretat. De fet, a l'eix nord-sud, des de la rotonda al final del carrer de Sant Pelegrí fins a la sortida cap a Montblanc, hi ha divuit passos de vianants, alguns amb llums grocs intermitents i tot, un pas cada cent metres aproximadament.

No obstant, la situació en l'altre eix bàsic de la nostra ciutat és ben distinta. Des de l'entrada més amunt del centre comercial i polígon Riambau fins la sortida per la plaça El.líptica, només hi ha quatre llocs senyalitzats per als vianants. Un, a la rotonda del polígon, ni tan sols compta amb voreres per als vianants, i els altres tres estan concentrats al centre, deixant que en la majoria de l'antiga carretera, el qui vulgui travessar ha de jugar-se-la entre un trànsit bastant intens i ràpid. A l'eterna espera de les obres en aquest tram urbà, no seria possible gastar una mica de pintura blanca per indicar llocs on se suposa que seria menys perillós anar de banda a banda de la ciutat? Hi ha llocs com la confluència dels carrers de Santa Clara, Urgell, Indústria i el camí de Balaguer on hi ha una manca total de senyalització horitzontal, tant per als vianants com per als conductors. Si afegim el gran nombre de vehicles que no fan cas al senyal de prohibició a la punta del carrer de la Indústria, queda palès que és un lloc molt conflictiu que seria fàcil de regularitzar amb un dosi de pintura blanca.

Tanmateix, la zona dels carrers del Mestre Llobet, Escoles, Orient, etc., de gran afluència de nens i nenes fent camí al Col·legi Jacint Verdaguer i a Sant Josep, manca totalment de llocs per creuar la que encara és una carretera. Suposo que és allò de sempre: inèrcia fins que passi alguna desgràcia.

Si l'Ajuntament decideix finalment comprar algun pot de pintura blanca, també podria mirar de posar passos de vianants al carrer de Mestre Güell per facilitar l'accés dels nens als col·legis esmentats, i pintar alguna senyalització horitzontal a la rotonda a la confluència del mateix carrer amb Carrasco i Formiguera perquè els conductors tinguin una mica d'indicació sobre les prioritats i les línies on s'ha de cedir el pas.

Espero que aquesta proposta tan econòmica inspiri la imaginació dels reponsables abans que hàgim de lamentar alguna tragèdia.

Entitats

L'any a la residència el vàrem començar amb força alegria i il.lusió ja que la nit més màgica de l'any s'apropava: la nit de Reis. Per anar fent boca, el dia 3 de gener el patge de ses majestats els Reis d'Orient va venir a la residència a recollir les cartes que cada resident havia escrit per tal que el dia 5 els pogués arribar un regalet o més d'un.

Per fi va arribar l'esperada nit de Reis. Grans i petits esperaven amb il.lusió i impaciència l'arribada dels Reis Mags d'Orient. No es van fer esperar i puntualment van arribar a la cita que any rere any tenen amb els nostres avis. Els Reis van repartir els obsequis i van saludar un per un tots els nostres residents.

Després de la nit més màgica de l'any el dia 6 de gener va tenir lloc la missa per commemorar l'Epifania. Posteriorment es va servir als residents d'un suculent dinar on no hi va faltar el tradicional tortell de Reis.

Com que en el nostre centre no es para mai, el diumenge dia 7 el Grup Infantil Carmelità va representar per als nostres residents l'obra La nit de Nadal. Els actors van realitzar una molt bona actuació i els avis entusiasmats van gaudir d'una vetllada força animada i amena.

Volem regraciar tothom qui d'una manera o bé d'una altra ha contribuït a fer tan especials i entranyables les festes de Nadal. Molt bon any 2001 per a tothom.

http://www.terra.es/personal2/resident

La veïna de la Fuliola M. Alba Fàbregas Riera va ser l'afortunada amb el número 0730 del sorteig d'un pessebre a favor de la Marató de TV3.

Ensenyament

El divendres dia 22, els alumnes de l'IES Alfons Costafreda vam celebrar l'últim dia de classe abans d'iniciar les vacances de Nadal.

Les dues primeres hores del matí vam seguir l'horari normal, i a l'hora del pati els alumnes de primer i segon de batxillerat van donar coca i xocolata a tots aquells qui havien comprat el tiquet dies abans. Després d'aquest esmorzar, tothom qui va voler participar-hi va poder jugar en una tómbola organitzada pels alumnes dels grups que aniran de viatge a París, pagant el simbòlic preu de dues-centes pessetes.

A partir de les dotze vam poder assistir al variadíssim concert de Nadal, que alternava peces clàssiques com La cançó de l'alegria amb més modernes com Boig per tu. Els artistes d'aquest concert van ser companys nostres, des d'alumnes de segon d'ESO fins a segon de batxillerat; hi van tocar dues violes, tres flautes travesseres, un acordió, una guitarra, un triangle, i un xilofon i un piano. Abans de començar el concert, la professora de dibuix va lliurar el premi al millor logotip del centre. Tots ens ho vam passar molt bé i vam començar d'aquesta manera amb bon peu les vacances.

Música

L'Orfeó Nova Tàrrega, dirigit per Lluís Maria Virgili, la Coral Primavera Artesenca i l'Orfeó Renaixença de Mollerussa, ambdós sota les ordres de Robert Solé, foren les tres entitats vocals que el diumenge 14 a les set del vespre protagonitzaren una amistosa audició musical organitzada per la Federació Catalana d'Entitats Corals en el marc del teatre Ateneu. De fet, aquesta audició suposava la cloenda del cicle nadalenc, puix que el repertori oferit per les tres agrupacions era format per belles cançons al.lusives al naixement de Crist. Tres d'aquestes cançons constituiren el cant comú final, moment de màxima lluïdesa del concert el qual fou presentat per Elisabet Talavera. Cal esmentar també l'estimable col.laboració de Ramon Andreu que acompanyà al piano les set cançons interpretades per l'Orfeó Nova Tàrrega en aquest acte que podríem qualificar de postnadalenc.

Cultura

La senyora Josefina Marsà va fer donació al Museu de Tàrrega de deu obres del pintor targarí Francesc Marsà. Quatre de les obres són olis sobre tela pintats quan l'artista comptava entre dotze i encara no vint anys. Són obres de petit format que tenen l'interès de correspondre a l'època d'aprenentatge de l'artista, primer als escolapis de Tàrrega, sota la tutela del pare Carles Perelló, i a partir de 1913 a Barcelona, a l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts. En aquestes obres, una natura morta i tres paisatges, ja es fa palesa la potencialitat de Marsà com a artista als dotze i tretze anys, en una època en la qual ja havia expressat la seva voluntat de ser pintor.

Les altres sis obres són esbossos i apunts fets amb aquarel.la o bé amb llapis i aquarel.la sobre paper. Estan realitzades entre els anys cinquanta i seixanta, i haurien servit de pas previ a la realització de pintures murals i olis. Són escenes bíbliques, temes mitològics, escenes de treballs de camp i paisatges. Tenen la frescor pròpia de la idea original, que després servirà per desenvolupar l'obra definitiva, i ens permeten conèixer aspectes interessants de la forma de treballar de l'artista.

Hem d'afegir profundament a la senyora Josefina Marsà i a la seva família el seu gest generós envers la ciutat de Tàrrega i la bona predisposició que tant ella com la resta de la família Marsà han tingut en totes les ocasions en les quals s'ha demanat la seva col.laboració per dur a terme exposicions antològiques de l'artista.

Cal fer un esment especial a la valuosa intervenció de la senyora Josefina en el vídeo realitzat amb motiu del centenari del naixement del pintor, on ens explica de primera mà aspectes de la personalitat i de la vida del seu germà. Amb motiu de l'exposició del centenari de Francesc Marsà, la senyora Josefina va posar a disposició del museu tota l'obra que ella guardava del pintor, obra que ja havia deixat en ocasió de l'exposició de dibuixos i aquarel.les celebrada l'any 1974 a la Sala Marsà del Centre Comarcal de Cultura. La senyora Fina també va fer donació al museu de fotografies de Francesc Marsà, que van servir per il.lustrar el vídeo i el catàleg editat amb motiu de l'exposició.

La generositat de la família Marsà també es manifestà l'any 1970 quan van lliurar al Museu de Tàrrega un oli de gran format de Sant Cristòfol, que durant molts anys ha estat l'única obra de Francesc Marsà que hi havia al museu de Tàrrega.

En l'actualitat el Museu Comarcal de l'Urgell compta amb cinc olis de Marsà realitzats d'entre els anys trenta i seixanta. Quatre d'aquestes obres han estat adquirides en els darrers anys gràcies a la predisposició i sensibilitat de l'Ajuntament de Tàrrega. Des del museu hi ha una clara voluntat d'aconseguir, amb el temps i dins la mesura de les possibilitats, un conjunt prou ampli i significatiu d'obra d'aquest artista, necessari per tirar endavant la realització d'una sala dedicada a Marsà. Les obres donades per la senyora Josefina Marsà constitueixen un pas més en aquest sentit i serviran per il.lustrar aspectes dels anys de formació i d'altres aspectes de l'obra de Marsà que es mostraran en un futur, confiem que no molt llunyà, en aquesta exposició permanent dedicada al pintor targarí.

Postal fora vila

Va ser la tarda d'un dissabte, a les acaballes del 1968, que el meu nano i un servidor de vostès, que ja no ho era, ens disposàvem a contemplar a través de la monumental pantalla del Florida Cinerama, un dels tants cinemes desapareguts, el film de Stanley Kubrick, "2001, una odissea en el espacio" (A space odyssey). Al seu costat una senyora amb la seva nena, preparada a fer el mateix. Vàrem entaular conversa relacionada amb el film; ni a ella ni a mi la ciència ficció ens entusiasmaven, pura evidència que assistíem al ritual per complaença dels nostres fills.

S'apaguen els llums de la sala i després de gairebé tres hores, quan s'encenen de nou, tenim la sensació que no hem perdut el temps. Tot abandonant la sala, prosseguim la conversa i, amb coneixement de causa, estem d'acord que acabem de presenciar un gran film, però sense la consciència que més tard esdevindria el millor film de la història del cine, dins de la seva especialitat, és clar. El que més recordo d'aquella conversació és que ambdós vàrem arribar a la conclusió que no podríem comprovar que tot el que havíem presenciat podria succeir l'any teòricament fixat, ja que en aquella data, la d'avui mateix, estaríem a centenars de milers d'anys llum de la més llunyana de les galàxies: doncs no; la previsió resultà equivocada, jo segueixo aferrat com una paparra al planeta Terra, i ella, aparentment més jove que jo, estic segur que encara no ha emprés el més llargs dels viatges espacials.

Suposo que Kubrick, al determinar els fets de l'esdeveniment a l'any que hem estrenat, els deuria fixar com a punt de referència que podríem situar en qualsevol de les seqüències del film i, per tant, la data del 2001 era púrament simbòlica. La hivernació humana que ens proposa, indispensable per a un viatge interplanetari, no cal dir intergalàctic, és molt possible que al segle que també acabem d'estrenar sigui realitat per molt inversemblant que ara sembli. En canvi va estar molt encertat en el telèfon "mòbil", la comunicació visual televisiva i el joc d'escacs amb un ordinador com a contrincant. Quant al comportament gairebé humà dels ordinadors, per fortuna no hem tingut encara la dissort que la seva gairebé total perfecció humana els converteixi en assassins. Fins avui, els nostres ordinadors s'han limitat a emmalaltir per culpa d'uns determinats virus informàtics.

No ha estat la meva intenció –no és la meva especialitat– fer la crítica d'un dels films més singulars de l'època daurada, i tal vegada també el més econòmicament profitós (que ho preguntin a la MGM). La intenció d'aquesta postal és més aviat per analogia entre la pel.lícula i l'any de la nostra actual vivència, cosa que no pot fer el genial director, que l'any passat emprengué un viatge encara més llunyà dels que ens proposa a la seva odisea espacial.

---

@

les noves oficines reben el nom de caiss (centre d'atenció i informació de la seguretat social)

El director general de l'INSS inaugura

les noves instal.lacions del carrer de Joan Maragall

Les noves instal·lacions de l'Institut Nacional de la Seguretat Social a Tàrrega es van inaugurar el passat dijous al migdia amb un acte en què es van invitar les autoritats locals, i que va comptar amb la presència del director de l'INSS, Rafael Mateo Carrasco.

Aquest nou edifici ja ve amb el nom de CAISS (Centre d'Atenció i Informació de la Seguretat Social), que serà el que rebran els futurs edificis de la institució.

El nou edifici situat al carrer de Joan Maragall de la capital de l'Urgell funcionava des del passat mes d'octubre, i fins ara s'han anat polint els petits detalls que faltaven per a la seva inauguració.

A l'acte també hi va assistir l'alcalde la ciutat, Frederic Gené, i la presidenta del Consell Comarcal, Rosa Maria Mora.

El nou edifici, que substitueix l'antic, situat a l'avinguda Catalunya de la ciutat, ha comptat amb un pressupost de 107 milions de pessetes, en què entra l'adquisició de l'habitatge.

L'oficina de l'INSS a Tàrrega va tenir durant l'any passat 18.415 consultes personalitzades per part del públic, fet que la converteix en l'oficina més visitada de la província després de Lleida.

Agència per a unir les direccions generals de la Seguretat Social

El director general va informar que "és un projecte que s'estava treballant i que possiblement es presentarà a finals d'aquesta legislatura perquè es tramiti com a projecte de llei". Va qualificar la futura agència estatal com "una entitat molt important que englobarà tota la Seguretat Social: tresoreria, l'INSS, i la part institucional de la Marina, que són les tres entitats gestores actuals. Es presentarà perquè el 2002 es vegi al Parlament i el 2003 estigui aprovat".

Increment de pensionistes afiliats a l'INSS

El director general de l'INSS, Rafael Mateos Carrasco, va afirmar ahir a Tàrrega que "el mes de desembre es van comptabilitzar 7.700.000 pensionistes, fet que ha suposat un augment ja previst d'un dos per cent".

Els CAISS, les noves oficines de l'INSS

La nova ubicació de les oficines ha coincidit amb el pas d'aquestes als CAISS, encara que en tota Espanya ja se'n comptabilitzen unes quatre-centes i amb un projecte de cinc-centes vint.

El projecte de les CAISS és donar una atenció molt personalitzada, directa al ciutadà, i recollir qualsevol tipus de petició ràpida i àgil perquè el ciutadà hagi d'acudir només una sola vegada a resoldre un cas.

El Centre Cultural de Tàrrega, l'Associació d'Amics del Tren de l'Anoia i la Plataforma per a la Millora de la Línia Lleida-Manresa entre altres afectats, volen les millores d'aquesta línia amb rapidesa i efectivitat, fet que convertiria l'estació de Tàrrega en destinació de rodalia de Barcelona, a exemple d'altres ciutats europees situades a cent quilòmetres d'una gran àrea metropolitana.

Per aquesta raó, el Centre Cultural de Tàrrega va organitzar diumenge passat un acte reivindicatiu que va aplegar unes cent cinquanta persones provinents de Tàrrega i comarca, la Segarra i l'Anoia, que van emprendre un viatge en tren des de Tàrrega fins a la capital del Bages.

L'acte es va presentar com una jornada lúdico-festiva sota el nom de "L'aventura", en què els viatgers van tenir temps per a tot: esmorzar, veure vi de la bóta i sobretot fer broma del sotragueig existent a partir de Cervera i fins a Manresa. I és que el viatge donava per a molt, ja que el temps invertit pels viatgers va ser de dues hores i set minuts, quan el viatge amb cotxe té una durada mitjana de quaranta-cinc minuts.

A Manresa l'alcalde de la ciutat va rebre la comitiva a l'estació de tren i els va acompanyar en la visita a la ciutat.

La tornada va ser amb autocar i a l'arribada els qui van voler es van reunir en un dinar com a fi de l'acte, a l'Alberg ca'n Aleix.

Els polítics participen de l'acte reivindicatiu

En el mateix tren es van aplegar polítics interessats en aquesta millora, com l'alcalde de la ciutat, que va aprofitar l'ocasió per demanar que Tàrrega sigui considerada destinació de rodalia de Barcelona, ja que va recordar que Renfe centra les seves inversions en les zones considerades de rodalia, de manera que la resta de xarxa viària de les àrees d'interior està en situació d'infrautilització, cosa que equival a un tancament i abandó progressiu. Segons l'alcalde, un cop acabades les obres de l'autovia, la nostra zona estarà a una hora de distància de Barcelona, fet que la convertirà en el quart cinturó de la capital catalana.

El president de la Diputació de Lleida i de la plataforma per a la millora d'aquesta línia, Josep Pont, va advertir que si Renfe no inverteix en la millora es tancarà la línia, a la vegada que feia referència a la importància del transport amb tren de cara al futur, i del qual no en podem prescindir. Respecte al nou procés de privatització anunciat entre 2002 i 2003, si ara Renfe no millora les seves infraestructures, les companyies ferroviàries optaran pel tancament de les comunicacions de l'interior de Catalunya.

Entre els altres polítics assistents a l'acte també hi eren el regidor de finances, Pere Grau, i els alcaldes de Cervera i Guissona.