Clara i Rosa eren dues amigues de tota la vida. De petites van anar al mateix col.legi del poble, també van fer juntes la primera comunió i, ja més grans, van anar a Barcelona a aprendre a planxar. En aquell temps es planxava i s'emmidonava moltíssim; el de planxadora era un ofici que requeria el seu aprenentatge.

La Rosa tenia un germà que es deia Albert i era el xicot de la Clara. Era un noi formal i molt bona persona; es guanyava la vida fent de taxista.

La Clara era una noia molt bonica: quan passava pel carrer causava admiració. La Rosa era bonica però més senzilla.

Un dia la Clara, tot passejant, va entrar dins d'una església per curiositat. En aquell moment parlava un sacerdot. Ella escoltava, entre sorpresa i admirada, les seves paraules. Quan en va sortir estava molt pensarosa.

Van passar uns dies durant els quals la Clara no semblava la mateixa, estava canviada. La seva amiga, que se'n va adonar li va preguntar què era el que li passava. Ella va respondre que res. Però tant i tant va insistir que finalment la Clara li va dir a la Rosa allò que la preocupava.

Li va explicar tot el que sentia després d'haver escoltat les paraules d'un sacerdot en una església i que pensava fer-se monja. L'únic que em sap greu és que no sé com dir-ho al teu germà.

Quan la Clara va parlar amb l'Albert li va dir tota la veritat, ell va quedar sorprès i li va dir:

– Així va de debò el que em dius?

Ella li va contestar que se l'estimava molt, però que no era digna d'ell.

El dia que va entrar al convent, ell la va acompanyar amb el seu cotxe. Quan va passar el temps de novícia i va arribar el dia dels seus vots perpetus va ser convidat per la mare superiora a ser-hi present. En acabar la festa l'Albert va acompanyar la Superiora i la Clara amb el seu taxi a passejar per tot Barcelona. En entrar al convent la mare superiora va dir aquestes paraules:

– Aquí s'ha acabat el món de la Clara. Tot queda oblidat, fins i tot el seu nom, ja que des d'ara es dirà Maria de Jesús.

Aquesta és una història verídica.

S'ha decidit la data del diumenge 25 de novembre per celebrar la trobada a la nostra població de les parelles que van casar-se en el transcurs de l'any 1951, residents actualment a la ciutat i pobles agregats. També, els targarins a fora vila.

Fem notícia d'aquest esdeveniment a totes les persones afectades. Sol.licitem tanmateix la col.laboració dels lectors de Nova Tàrrega pequè ens facilitin en breu termini noms i telèfons o adreça de llurs familiars o amics interessats, perquè hi puguem contactar seguidament. Rebrem la vostra informació: Sebastià Farré, telèfon 973 311 053; Salvador Balagué, telèfon 973 310 041; Llorens Pomés, telèfon 973 310 179, i Antoni Prats, telèfon 973 310 745.

Correu del lector

La Comissió de Cultura de la Plataforma Ciutadans per Tàrrega i els AIPN entenen que correspon a l'Ajuntament de Tàrrega dotar el municipi de les infraestructures que permetin promoure, conservar i difondre les manifestacions culturals, artístiques, patrimonials i creatives que es fan a la nostra ciutat.

El nostre parer és que l'Ajuntament ha de donar compliment als compromisos ja adquirits per la ciutat i finalitzar els projectes culturals endegats de fa temps. Per tant hem de donar prioritat a:

1. La conservació i la promoció del patrimoni cultural, històric, artístic i arquitectònic de la ciutat: la sala de paleontologia del Museu Comarcal, la consolidació de les restes arqueològiques de l'adoberia del Molí del Codina, la creació de la Sala d'Artistes Targarins al Museu Comarcal, l'ordenació i aprofitament de l'espai del castell.

2. La promoció de l'activitat artística i creativa: represa de les edicions de la col·lecció Natam, la creació de la Fundació Lluís Trepat, avançar en la creació de la Casa Manuel de Pedrolo, consolidar la col·lecció del pintor Alsina Amils i promoure les exposicions d'artistes targarins.

3. La promoció de la cultura popular, artesana i industrial: col·laborar activament en la commemoració dels vint-i-cinc anys de l'Esbart Albada, negociar amb les institucions i administracions públiques l'adquisició de l'antiga fàbrica Trepat. Ubicar-hi el Museu de la Metal·lúrgia Industrial i Artesana de Catalunya i difondre i conservar el patrimoni folklòric i musical tradicional.

Valorem positivament que Tàrrega aculli manifestacions culturals d'àmbit nacional, sempre i quan no perjudiquin el futur desenvolupament de la cultura artística i popular pròpia.

No dubtem del valor de l'Arxiu Gavín pel reconegut i nombrós material que té. Però creiem que no correspon a l'Ajuntament de Tàrrega haver de pagar la despesa de l'arxiver encarregat de gestionar-lo, i a més fer-se càrrec de les inversions necessàries per encabir-lo a l'Arxiu Comarcal. Aquesta despesa, que és per sempre, podria haver estat destinada a altres projectes culturals, d'arxivística o treballs d'investigació de Tàrrega.

Correspon a la Generalitat de Catalunya el manteniment i la conservació del patrimoni d'interès nacional. L'Ajuntament de Tàrrega no és la institució més adequada per subvencionar l'Arxiu Gavín. En canvi l'Ajuntament s'hauria de preocupar de les col·leccions de particulars i d'entitats, que tenen o han tingut un relleu molt important a la ciutat i que no són a l'Arxiu Comarcal.

La imposició mai es bona consellera. La Regidora de Cultura no ha consultat al Consell Municipal de Cultura la seva opinió sobre la ubicació i la despesa de l'Arxiu. Una qüestió d'aquesta importància requereix el màxim consens ciutadà, per tal de garantir la continuïtat i l'èxit del projecte en el futur.

L'Ajuntament té en més bona consideració el que hi ha fora de Tàrrega que el que hi ha aquí. La imprevisió i la manca d'una política cultural a l'equip de govern ha fet que s'hagi preferit abans els de fora que els de casa.

La cultura a Tàrrega serà la gran perdedora. Els recursos que s'endurà l'Arxiu Gavín impediran avançar per cobrir els importants dèficits culturals de la ciutat .

Entitats

La Cambra de Tàrrega està organitzant unes trobades amb personalitats del món polític i empresarial del nostre entorn, a fi i efecte de tenir un canvi d'impressions sobre qüestions que ens puguin afectar.

En la primera trobada que portem a terme, tenim la satisfacció de comptar amb l'assistència del Sr. Oriol Pujol Ferrussola, secretari general del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.

Aquest primer cop hem preparat un berenar de treball que tindrà lloc el proper dilluns dia 22 d'octubre a les set de la tarda a l'Hostal del Carme de Vilagrassa i hem previst que tingui una durada d'una hora i mitja.

Aquestes trobades estan pensades per a un nombre reduït d'empreses en funció del convidat i dels sectors a fi que siguin eficients i constructives. La intenció de la Cambra és d'anar-les organitzant cada dos mesos aproximadament.

La presidenta de la Cambra, la Sra. Sylvia Falip, amb aquesta iniciativa desitja apropar a les nostres comarques el contacte directe amb els poders polítics i l'Administració en general del nostre país.

Amb això volem exercir una de les funcions fonamentals de la nostra institució, que és la de ser l'organisme consultiu davant de les nostres Administracions en temes empresarials.

1. M. Teresa Benito, Boutique Eden

2. Tere González, Boutique Eden

3. Elisabet Rius, Viatges Baixas

4. Nuri Ballester, La Central

5. Josep Vilaró, Cafeteria Liceu

6. Albert Riera, Restaurant Daus

7. Carme Sanfeliu, La Primavera

8. Ramona Perera, Perfumeria Bernaus

9. Àngels Pont, Casa Delfí

10. Elena Setó, Embotits Setó-Martí

11. Marcel.la Tebé, Ètnia

12. Mercè Fontova, Ètnia

13. Pere Esqué, Casa Esqué

14. Trini Porta, Artfang

15. M. José Rovira, Artfang

16. Jaume Solé, Foto-Estudi J. Solé

17. Mercè Rovira, Joieria Andreu

18. Anna Petit, Ambients Naturals

19. Àngels Ferrer, Carnisseria Tacies

20. Olga Ripoll, Cotó-cotó

21. Trini Ramon, Cotó-cotó

22. Dolors Moral, Valero

23. Àlvar Vidal, Peixateria Àlvar

24. Rosa M. Carulla, Peixateria Àlvar

25. Marisol Fonoll, Comercial Torres

26. Teresina Domínguez, Llibreria Estel

27. Sònia Martínez, Llibreria Estel

28. Lluís Jiménez, Nostalgic's

29. Glòria Melà, Born 12

30. Núria Robert, Centre Òptic

31. Abel Puig, Fotografia Calafell

32. Jordi Casanelles, Joieria Casanelles

33. Ramona Visa, Forn de pa Gabernet

34. Tica Muñoz, Marvi

35. Laura Riba, Punt 28

36. Magda, Intersport Club

37. Conxi Priego, Galeries Graells

Postal fora vila

Era a principis de març del noranta-sis, quan amb el titular de "Primera pedra" veia la llum la primera col.laboració a Nova Tàrrega del que, en principi, havia de ser una nova secció setmanal a càrrec dels targarins absents de la ciutat on nasqueren i en general de tothom qui volgués col.laborar-hi amb l'única condició que no fos resident. Vaig exposar prèviament la idea a la direcció i els semblà bé. De bon principi em vaig escarrassar amb la colònia de targarins exiliats, com jo mateix, a Barcelona, aconseguint algun treball, però la veritat és que se'n cansaren aviat. És evident que de col.laboradors comarcans fixos i forans esporàdics la revista en té, però jo desitjava que la participació de gent forastera s'incrementés en forma de periodicitat total i que la participació de la gent de fora hi fos setmanalment, màxim tenint-hi un espai reservat en exclusiva. En una paraula, volia que el lector sabés de bell antuvi que el que es disposava a llegir no era obra d'un resident. I com que la idea no tingué èxit, no em va tocar més remei, vulguis que no, d'agafar les regnes i tirar endavant.

No me'n penediré mai d'haver-ho fet. En aquesta llarga etapa de postals he tingut ocasió d'establir contacte amb gent que mai havia conegut, i ha estat –segurament pel tracte respectuós que sempre ha imperat– en sentit amistós i constructiu; a tall de simple anècdota, recordo que tan sols en una ocasió una senyora que no s'identificà telefònicament em picà la cresta com a conseqüència d'unes postals relacionades amb un fet de caràcter eròtic que protagonitzà, segons diuen les cròniques, el rei Ferran el Catòlic precisament al palau dels marquesos de la Floresta. També em satisfà que mai se m'hagi refusat cap de les gairebé cent vint-i-cinc postals que porto publicades, ni se m'hagi tocat mai una sola coma del seu contingut, això a part d'alguna rectificació ortogràfica del Sr. Bosch Ignés, l'únic professor de català que he tingut i a qui ja en una altra ocasió vaig donar les gràcies.

En el que fa referència al contingut de les postals, l'ideal hagués estat poder comentar sempre un fet relacionat amb les nostres dues ciutats, cosa que no sempre es presentà, per més que he procurat que així fos, en la mesura del possible, fins i tot moltes vegades agafant el rave per les fulles. Quan això no ha pogut ser, he buidat les meves vivències a Tàrrega, particularment les de la nostra guerra, sempre basades en fets viscuts i mercès a la bona memòria de què Déu m'ha proveït fins ara.

Finalment, serveixi aquesta postal per reiterar la petició que vaig fer un dia a tots els targarins forans en el sentit que es s'espolsin la mandra i enviïn la seva col.laboració en forma de postal fora vila; d'aquesta manera el postaler que sotasigna podrà demanar la jubilació després de cinquanta-cinc anys de servei discontinu a Nova Tàrrega. Ja fóra hora d'abandonar la meva vetusta màquina d'escriure, anar a prendre el sol i cobrar la corresponent jubilació.

Exposicions

Per segon any seguit se celebrarà el Premi d'Escultura Països Catalans que organitza l'Escola d'Art Ondara de Tàrrega amb el suport de la Fundació Caixa de Sabadell, els departaments de Cultura, Presidència (Secretaria General de Joventut) de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament d'Os de Balaguer.

L'any passat van ser seixanta-set les obres presentades a l'esmentat concurs, tenint orígens tan diversos com: Zamora, Madrid, Barcelona, Lleida, Pamplona, etc. Les tècniques utilitzades van ser molt distintes també: bronze, fusta, pedra, ferro i materials diversos d'unió... fins i tot la vídeoinstal.lació hi va ser present.

Aquest concurs va ser creat per la necessitat que hi havia d'un premi que contemplés les distintes visions de l'art contemporani en el món escultòric, potenciant uns espais expositius adients per tal de donar a conèixer l'obra de distints autors.

Les obres es podran enviar a l'Escola d'Arts Ondara, des del dia 15 al 19 d'octubre, de cinc a vuit de la tarda. De totes les obres seleccionades, el jurat en farà una tria que serà exposada a la Biblioteca Pública de Lleida del 25 d'octubre al 17 de novembre. D'aquestes es farà una tria posterior que viatjarà per distintes ciutats i poblacions de Catalunya (Museu Comarcal de l'Urgell, Tàrrega, del 23 de novembre al 9 de desembre; Sala d'Art Jove de la Generalitat, Barcelona, del 10 de gener al 2 de febrer, Sala d'Exposicions de la Caixa de Sabadell, Sabadell, del 10 al 30 de juny, i a Os de Balaguer durant el juliol i l'agost).

El jurat és compost per distintes personalitats de l'art contemporani, en les seves diferents vessants.

Per a l'Escola d'Arts Ondara de Tàrrega és un fet molt significatiu l'organització d'aquest premi, ja que implica una integració molt important de l'alumnat de cicles formatius de grau superior d'escultura, ceràmica i maquetisme, i dels alumnes de grau mitjà de talla en pedra i de forja artística en el món professional d'aquest ofici. Així mateix és enriquidor per la importància de moltes de les obres presentades, tant en la seva concepció com en el seu treball tècnic, que a nivell pedagògic forja una maduració conceptual i formal important.

Si teniu algun dubte o voleu ampliar més aquesta informació no dubteu a trucar-nos.

L'aparcament municipal de Tàrrega serà reformat el proper any i passarà a ser de pagament, segons va informar Frederic Gené, alcalde de la ciutat. L'obra, que pujarà uns deu milions de pessetes, estarà contemplada als pressupostos municipals del 2002 i preveu reformar tot el conjunt de l'estructura arquitectònica, ubicada a la planta baixa de la plaça de les Nacions sense Estat, juntament amb l'estació d'autobusos de la ciutat.

L'enllumenat, la presència i la seguretat seran les principals millores a realitzar

L'aparcament municipal, una vegada estigui reformat, comptarà amb una instal·lació elèctrica més potent i amb majors mesures de seguretat, estarà pintat i condicionat i gaudirà d'un sistema de plastificació al terra que permetrà una millor conducció.

Amb aquesta iniciativa, l'Ajuntament pretén fer de l'aparcament municipal un indret més segur i fiable, alhora que més còmode per als ciutadans i forans que visitin la ciutat.

El problema de l'aparcament ha estat reclamat en moltes ocasions per comerciants i veïns

El problema de l'aparcament a Tàrrega, que ha motivat moltes crítiques per part d'associacions de comerciants i veïns, es veurà pal·liat amb aquesta millora.

L'agrupació local de comerciants Foment Targarí, mitjançant la presidenta Núria Robert, ja ha apuntat en moltes ocasions cap a un major control en la seguretat i una promoció de l'aparcament municipal. De la mateixa manera, la Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega (FAVT) ha demanat al consistori local diverses vegades el condicionament de l'espai municipal d'aparcament.

Altres zones que podran acollir espais d'aparcament encara hauran d'esperar

L'Ajuntament de Tàrrega, conscient del problema d'aparcament de la ciutat, ha emprès diverses iniciatives al respecte, com és el cas de l'enderrocament de l'antiga fàbrica d'alcohol per a ubicar-hi l'espai Fassina, la possible compra de terrenys adjunts a l'estació de RENFE o la imminent compra d'un terreny a les proximitats de l'avinguda de Catalunya.

Després d'ampliar les voreres de tres cèntrics carrers de la ciutat, obres que finalitzaran a principis de l'any que ve, l'agreujament del problema d'aparcament ha tornat a fer-se evident, segons diversos col·lectius ciutadans, i cal trobar-hi una solució.

La inseguretat respecte a l'aparcament municipal es va veure agreujada enguany amb un atac a un ancià

D'altra banda, la recent ganivetada que un ancià de Tàrrega va rebre a les immediacions de l'aparcament municipal, fets ocorreguts a les dotze del migdia, ha fet valorar a l'Ajuntament la necessitat de fer de la zona un indret més segur per tal de retornar la confiança als usuaris.

Pere Grau, regidor de Finances de l'Ajuntament de Tàrrega, ha estat el promotor de l'obra que transformarà l'espai d'aparcament tancat més gran de la capital de l'Urgell, que pot acollir més de dos-cents vehicles.

El preu del servei d'aparcament serà d'un euro cada hora a partir de l'any vinent

El consistori targarí ha fixat en un euro la taxa a pagar cada hora per utilitzar l'aparcament municipal, una xifra que es justifica amb les ambicioses reformes que patirà l'any vinent i amb la vigilància amb què comptarà.

Amb aquesta mesura, l'Ajuntament pretèn promocionar l'ús de l'espai i dignificar el servei.

La cancel·lació del servei de bus urbà a Tàrrega per part de l'empresa Autocars Inga, que va ser anunciada fa escasses setmanes i estableix el dia 4 de novembre com a data límit de servei, ha motivat un replantejament entorn del bus a la capital de l'Urgell, tema que ja es va plantejar al darrer ple de l'Ajuntament.

Al mes de febrer es convocarà un concurs públic per establir un nou adjudicatari del servei

El consistori local va anunciar que al mes de febrer es convocarà un concurs públic per a totes aquelles empreses que desitgin tenir la llicència municipal per a gestionar el bus de Tàrrega, una activitat que ha suposat un dèficit de dotze milions a Autocars Inga. Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, va afirmar que "l'Ajuntament vol el bus a Tàrrega i, si és necessari, ens plantejarem el fet de donar una ajuda econòmica a l'empresa que ens demani menys diners".

Tres empreses de la zona ja s'han ofert per gestionar el bus a partir del novembre

Frederic Gené va anunciar la passada setmana que tres empreses d'autocars de la zona han ofert un vehicle a l'Ajuntament per tal de poder continuar el servei a partir del mes de novembre, quan Autocars Inga l'abandoni, i fins al febrer, quan es resolgui el concurs públic que restablirà la llicència a una nova empresa.

Segons Gené, "abans que haguem fet cap tràmit legal, tres empreses m'han trucat per oferir-se a implantar un bus provisional a Tàrrega".

L'alcalde creu que aquesta actitud és una mostra de confiança per part de les empreses del sector, alhora que una tranquil·litat per als usuaris que temien que el servei s'anul·lés amb la imminent marxa de l'empresa targarina Autocars Inga.

Els horaris del bus hauran de ser modificats,

ja que un sol vehicle realitzarà dos serveis

Gené va insistir en el fet que "haurem de reformar els horaris, perquè és necessari que aquests mesos utilitzem només un bus". Segons l'alcalde, un vehicle realitzarà el servei de bus urbà a Tàrrega i als pobles agregats, dividint les hores de funcionament entre el recorregut interurbà i l'extern. "El mateix bus cobrirà Tàrrega i els pobles agregats utilitzant uns horaris que donarem a conèixer, ja que encara els estem estudiant", va comentar Gené.

D'altra banda, els usuaris provinents dels pobles agregats a la ciutat de Tàrrega hauran de concentrar-se a la plaça de les Nacions sense Estat, on està ubicada l'estació d'autocars de la capital de l'Urgell, "ja que entenc que és la localització més fàcil per a recollir-los a les hores que més endavant s'esta bliran", va afegir l'alcalde, Frederic Gené.

La tradicional Festa de la Verema i el Vi de Verdú, que es va celebrar aquest passat cap de setmana, va comptar enguany amb una novetat especialment ideada a conseqüència de la greu sequera patida durant l'estiu.

En haver augmentat la qualitat i el grau dels vins de la present collita, un concurs va triar d'entre trenta-sis el de millor qualitat i graduació. El guanyador del concurs va ser Ramon Niubó, de Granyena de Segarra, que va presentar un raïm amb més de disset graus.

Regina dos Santos va animar els participants del concurs de piadors

La popular cantant sud-americana Regina dos Santos va ser la convidada especial de la primera jornada de la Festa de la Verema i el Vi de Verdú. Durant el concurs de piar raïm, celebrat divendres a la tarda amb la participació d'una dotzena de parelles, la popular artista va mostrar el bon humor que la caracteritza i va donar ànims als esforçats concursants i a l'entregat públic.

El concurs de piar raïm, molt disputat a causa de l'esforç dels participants, va tenir com a guanyadora la parella formada per Emma Pérez i Svea Petersen. Cal destacar el fet que, en la present edició, va ser la primera vegada que una parella femenina participava al concurs de piar.

El raïm més gran de la vila va pesar quasi tres quilograms

Un altre concurs destacable de la Festa de la Verema i el Vi de Verdú és aquell que va reconèixer el carràs més gran de la vila.

Jaume Saumell, de Montornès de Segarra, va guanyar el certamen amb una peça de dos quilos i set-cents grams. El segon classificat va ser Ramon Boleda, de Verdú, amb un raïm de dos quilos i dos-cents grams.

Una pregonera "de moda" va ser el centre d'atenció de la tradicional piada

L'encarregada de llegir el pregó d'honor de les festes del vi va ser, com cada any, una persona destacada i coneguda arreu. En aquesta ocasió, l'Associació Juvenil Bacus va convidar Eva Sisó, actual miss Lleida i primera dama d'honor de miss Espanya.

La model lleidatana va ser l'encarregada de llegir el pregó i de felicitar tot el poble de Verdú per l'excel·lent festa organitzada. En un acte de natural simpatia, Sisó es va treure les altes botes de cuir que lluïa i es va posar a piar juntament amb David Pijuan, president de l'entitat organitzadora i màxim responsable de la festa.

Els piadors de l'any van ser reconeguts davant de la massiva aprovació popular

La distinció honorífica de Piador de l´Any va recaure en dues persones ben significatives de la vida social i cultural de la vila. Antoni Pijoan, director durant molts anys del grup de teatre Sèneca, i Catalina Gené, fundadora d'una cooperativa laboral que ha donat feina a moltes dones de Verdú, van ser els personatges reconeguts amb aquesta important distinció.

Les exposicions de la Festa de la Verema i el Vi van atreure molt de públic

Durant tot el cap de setmana, els visitants de la Festa de la Verema van poder visitar una excel·lent exposició de fotografia que duia per títol La dona al Camp, realitzada per Miquel Torres i Francesc Miró.

La Galeria d'Art Cal Talaveró també inaugurava dissabte al vespre una exposició conjunta de Lluís Ivern i Miquel Solé. La mostra pictòrica, molt diferent entre si, oferia l'abstractisme geomètric d'Ivern i el peculiar dibuix de Solé.

El primer, amb una exquisida tècnica i uns acabats aspres i durs, i el segon, amb una difuminació colorística i un estil de dibuix ben característic, van representar la vessant més artística de la festa.

La Fira d'Animals de Peu Rodó va reunir un centenar d'exemplars

La tradicional fira de compra-venda d'animals, recuperada l'any passat després de quaranta anys d'absència, es va repetir un any més amb la presència de més de cent animals de peu rodó, una xifra similar a la de l'any passat.

També similar a l'any passat va ser la valoració dels tractes i els contractes que es van realitzar durant el matí que durà la fira. Els propietaris dels animals de peu rodó van assegurar que havien arribat a molts acords i que la xifra de compres i vendes tancades va ser de gran importància per al negoci que regenten.

El concert del Bacus va omplir el pavelló i les xifres confirmen la consolidació de la festa

Una de les activitats més populars entre la gent jove, el concert del Bacus, va tornar a omplir el pavelló polisportiu de la vila. El concert realitzat per les formacions musicals De Noche i Hotel Cochambres, ambdós grups de versions, van animar d'allò més el jovent de Verdú i de moltes altres poblacions del territori lleidatà.

L'Associació Juvenil Bacus, entitat organitzadora de la festa, va poder comprovar com les vint mil persones previstes passaven, al llarg de tot el cap de setmana, per la població de Verdú per gaudir de la verema.

La Festa de la Verema va produir uns dos mil litres de vi, extrets dels més de dos mil quilos de raïm veremat de la collita de la present temporada agrícola.