El Consell Comarcal de l'Urgell va organitzar, juntament amb l'Ajuntament de Tornabous, un homenatge a Lluís Companys realitzat dilluns al matí.

L'acte va consistir en una ofrena floral al monument que recorda el president de la Generalitat afusellat durant la guerra civil, una estàtua de pedra ubicada al seu poble natal, el Tarròs.

Rosa Maria Mora, presidenta del Consell Comarcal de l'Urgell, i Jordi Valls, alcalde de Tornabous, van presidir la cerimònia memorial juntament amb autoritats de diversos ajuntaments de la comarca. Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, i Pere Grau, regidor de Finances, van ser presents també en l'acte de record.

La figura de Lluís Companys és homenatjada pel Consell Comarcal any rere any en l'aniversari de la seva mort, que enguany compleix seixanta-un anys. Després de ser entregat al dictador Franco de mans dels feixistes alemanys, el president de la Generalitat de Catalunya i successor de Macià va morir afusellat a Montjuïc amb un fals judici i una mostra d'evident atac als valors catalans.

L'Arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez i Sistach, va ser l'encarregat de beneir divendres al vespre les obres de restauració de l'església parroquial de Ciutadilla.

La millora de l'edifici ha consistit en el reforç del campanar i la teulada, l'arranjament de la façana i l'adequació de la il·luminació.

El cost total de les obres a l'edifici de l'església parroquial ha estat d'uns deu milions de pessetes, dels quals la Diputació de Lleida n'ha aportat uns tres i mig. La resta del pressupost ha anat a càrrec de l'Arquebisbat de Tarragona, l'Ajuntament de Ciutadilla i l'aportació dels veïns de la localitat urgellenca.

A l'acte d'inauguració també hi assistí el president de la Diputació de Lleida, Josep Pont, que va signar el Llibre d'Honor de l'Ajuntament de Ciutadilla, ja que era la primera vegada que visitava la vila de la vall del riu Corb.

La localitat urgellenca d'Ossó de Sió va inaugurar divendres a la tarda el que serà el nou local social, un centre de trobada dedicat especialment a l'elevat nombre de gent gran que habita la vila.

El local, finançat per l'Ajuntament d'Ossó de Sió i la Diputació de Lleida, ha costat més de sis milions i mig de pessetes, finançats pel PUOS i el Pla Específic del 2000.

Josep Pont, president de la Diputació de Lleida, va ser l'encarregat de descobrir la placa commemorativa de l'edifici, que té capacitat per a un centenar de persones.

A l'acte també hi van assistir membres de diversos ajuntaments de l'Urgell i la Segarra.

Entrevista

Jaume Espinagosa, director del Museu Comarcal de l'Urgell, ha publicat recentment dos llibres sobre la ciutat de Tàrrega, una monografia i un recull d'imatges fotogràfiques que es perllonguen fins la Guerra Civil del 36. Ambdues publicacions, que reben el mateix nom, Tàrrega, constitueixen un altre repte assolit pel mateix estudiós que, any rere any, i ja en fa catorze, codirigeix la revista anual Urtx.

Després de la revista Urtx, ara ens presentes dos llibres nous. Què ens en podries dir, d'aquests?

Són dos encàrrecs diferents. Tots dos porten el títol de Tàrrega, però m'he dedicat més al que és editat per l'editorial Cosetània, que vol ser una petita monografia de la nostra ciutat. En diferents capítols, evidentment relacionats l'un amb l'altre, es vol donar una visió global de la nostra ciutat, tant a través d'una sèrie de pinzellades a nivell històric com pel que fa al tema econòmic, basat essencialment en el segle XX; també hi ha lloc per a la cultura i la seva evolució en els últims cent anys, la demografia històrica, costums i tradicions i un capítol dedicat a una seixantena de biografies breus sobre personalitats targarines de la cultura, de la política, de l'art, etc. És un llibre que, per a la gent de Tàrrega, pot ser un repàs general del que és la nostra ciutat i un recordatori breu d'una sèrie de qüestions on, bàsicament, totes hi són. Per a qui conegui poc Tàrrega, aquest llibre pot ser una introducció, una mena de carta de presentació de la nostra ciutat en aquests moments i, evidentment, el que ha estat, d'on venim...

Una ciutat que està en contínua evolució, oi?

Evidentment, totes les ciutats i totes les comunitats humanes, si no estan mortes, estan en contínua evolució. Si hi ha gent que funciona, ja de per sí, la naturalesa humana és en continu moviment, en contínua evolució. La ciutat de Tàrrega, segons crec, ha demostrat la seva empenta i ve a posicionar-se en un món amb una economia capitalista cada vegada més forta, malgrat les crisis sofertes; però, fent balanç global del segle, veiem com Tàrrega ha tingut un creixement en molts aspectes excel·lent i notable i, evidentment, una societat que està viva té uns projectes de futur que, si es consoliden, són la seva garantia, tant a nivell d'una sèrie d'empreses consolidades com a nivell del que ha de ser el gran projecte del segle XXI: el canal Segarra-Garrigues, amb tota la transformació agrícola, econòmica i sociològica que suposarà. Una ciutat que va rebent immigració, que són els nous targarins del segle XXI, que són saba i sang nova, ha de vetllar per allò bo que tenim del passat i poder fer així front als reptes futurs.

I encara et falta parlar de l'altre llibre...

L'altre, que evidentment porta el mateix títol, és un llibre totalment diferent. Està editat per Viena - Columna i és un recull d'unes cinquanta-una fotografies de Tàrrega des de finals del segle XIX fins el 1936, una mena de presentació de la Tàrrega noucentista, on hi ha vistes de carrers de la ciutat, imatges dels principals esdeveniments, ja siguin polítics, socials o culturals, i també personatges i edificis emblemàtics de la ciutat. Tant un llibre com l'altre formen part de la ciutat i, per això, tenen un guió preestablert de monografia explicativa i d'imatges i records de la Tàrrega dels primers trenta anys del segle XX.

Quin moment històric destacaries d'aquesta Tàrrega del segle XX?

Un de sol, la veritat, seria molt injust; com a mínim, hi ha dos moments importantíssims a la Tàrrega del segle XX, que per una banda és la II República, quan esclaten tota una sèrie de potencialitats que ja veien des de principis de segle i que en aquell moment es van poder tirar endavant, fent de Tàrrega una ciutat vertadera a nivell urbanístic com d'equipaments culturals: les escoles, l'exposició d'artistes targarins... Després, un altre moment importantíssim és el de la Tàrrega que es recupera de la dictadura franquista, l'entrada a la democràcia i els primers ajuntaments que tiren endavant tota una sèrie de projectes, també urbanístics i culturals, que fan que Tàrrega recuperi el paper territorial que històricament se li ha reconegut, però sense aquest poder administratiu que dóna el reconeixement de la comarca. Un museu comarcal, una biblioteca comarcal, un arxiu comarcal i la potenciació d'una escola d'arts i oficis, de tot el món de l'ensenyament, són aspectes bastants restringits. Tàrrega, tenint en compte la continuïtat d'una sèrie d'empreses del país que no s'han vist massa afectades per la crisi, té una seguretat i una tranquil·litat i es veu que no s'ha vist tan trasbalsada greument, com d'altres poblacions. Jo crec que, i ja s'ha dit moltes vegades, la Tàrrega que pot expressar lliurement la seva opinió i, evidentment, els seus projectes de ciutat, és la Tàrrega que tira endavant d'una forma molt més canviant i molt més ràpida que no pas en èpoques en què no hi ha hagut aquestes llibertats.

M'imagino que, pel que fa a un personatge, em respondràs ben bé el mateix.

És que, de personatges, n'hi ha molts, aleshores... Bé, una persona emblemàtica i molt polifacètica és en Josep Güell, el mestre Güell, que resumeix el tarannà cultural de la Tàrrega del segle XX. Per a anomenar un polític, i sense posar-nos en polèmiques, diré que una figura molt important per a la Tàrrega que rep el títol de ciutat a finals del segle XIX i principis del XX és n'Enric de Càrcer, amb molta empenta i molt polèmic. Una altra personalitat que va enllaçar tant l'època de la guerra, com el franquisme, com la primera democràcia, va ser en Ramon Novell i Andreu, també polifacètic i ficat en les diferents iniciatives de la nostra ciutat. Com ells, hi ha molts altres personatges: presidents de la Cambra de Comerç, capdavanters de les indústries primeres, alcaldes que han deixat una important empremta... A veure, una ciutat com Tàrrega no és viva perquè hi ha un personatge sol, sinó perquè hi ha una societat civil que la mou. Aquests en són exemples, i fins i tot les seixanta biografies que surten al llibre són una petita mostra, segur que en trobaríem moltíssimes més. Tant un llibre com un altre són tasts de la vitalitat d'una ciutat; no pots posar dins d'un llibre tota la vida d'una ciutat, hi poses impressions del que és Tàrrega.

I ara que parles d'impressions... quina impressió tindrà un foraster sobre Tàrrega, després de consultar els dos llibres dels quals ets autor?

Crec que, almenys i sobretot en el de la monografia, que és on s'explica més la història de la nostra ciutat, veurà una ciutat que ha sabut superar totes les vicissituds i misèries de l'època medieval i moderna, d'una societat de l'antic règim i d'un país pobre, on les epidèmies i exèrcits que travessaven la nostra ciutat repercutien sobre una població pobra. També hi veurà una societat contemporània que, a mesura que passen els anys i s'assenten a la nostra ciutat una sèrie d'equipaments, va adquirint una qualitat de vida que anteriorment no era factible ni aquí ni en el seu entorn més immediat. Aleshores, la Tàrrega contemporània és la Tàrrega que ofereix als seus ciutadans una major qualitat i esperança de vida, uns certs serveis que permet dir que és una Tàrrega que viu en el primer món. La nostra ciutat té uns equipaments notables i, fins a un cert punt, pot absorbir una part dels fills de la ciutat que han estudiat a fora i retornen aquí per a desenvolupar-se professionalment, ja que pot donar feina a molta gent, un fet impensable fa cent anys enrera.

Canviem de tema. Com a director del Museu Comarcal de l'Urgell, va bé la temporada?

El museu és un equipament consolidat a la nostra ciutat, ja tenim uns pressupostos ordinaris que ens permeten desenvolupar força bé tota una sèries de treballs, com poden les exposicions temporals, la revista Urtx, el manteniment del casal de cal Perelló, que només el fet d'obrir llums i portes ja val una milionada cada any... Nosaltres, ara, estem lluitant per tirar endavant projectes com el llegat de n'Antoni Alsina Mils i la sala de paleontologia, així com anar adaptant aquest casalot a les normatives de seguretat que exigeixen les noves legislacions. Aquests són els nous reptes, i el més important és tirar-los tots endavant. Pensa que l'Ajuntament de Tàrrega aporta més del 90% del pressupost; la nostra demanda és que la resta d'administracions superiors, diguis el Consell Comarcal de l'Urgell, diguis la Diputació de Lleida o la Generalitat, hi aportin més diners dels que aporten actualment. Un museu de les característiques del de Tàrrega, com els que es troben en la majoria de les comarques lleidatanes, ha de viure de les institucions públiques; la iniciativa privada et pot ajudar en fets puntuals, l'esponsorització privada, doncs, resol problemes estructurals que tenim tots els museus de les característiques del de Tàrrega.

Doncs bé, esperem que tots aquests projectes surtin força bé i, si encara hi ha ganes, que n'hi hagi molts més.

Sí, evidentment, en aquest aspecte el problema no és el projecte sinó la forma de finançar-lo. És on topem sempre.