Un any més hem arribat a les festes de Nadal, d'un gran sentit religiós tradicional i familiar.

Els temps estan canviant, les noves generacions no coneixen aquells nadals d'ahir, quan les petites coses ens omplien de felicitat. Escrivíem la carta als Reis, esperant amb tanta il·lusió aquell senzill regal. Els nostres Reis no tenien gaire feina a triar les joguines ja que l'assortit era molt limitat.

Els infants d'avui també escriuen la carta essent en moltes ocasions un vertader maldecap per als Mags, ja que I'abundància d'avui contrasta amb aquell assortit limitat que hi havia en la nostra infantesa.

D'aquells temps hem passat a I'altre extrem: el Nadal d'avui es converteix en dies de consumisme i vida social, descuidant en gran part el sentit religiós, que és el principal motiu de celebració dels dies més grans de l'any. Creients i no creients celebrem aquesta tradició mil·lenària, bressol de la nostra cultura. També les reunions familiars han canviat, la vida tan intensa que es viu no sempre permet seguir les més entranyables tradicions i es van perdent aquells antics costums.

Cantem a les nadales pau i alegria. Com es pot parlar de pau quan tantes guerres i violències sacudeixen la humanitat? Com es pot parlar d'alegria quan tants infants moren de fam torturats per malalties que es fan incurables per falta de mitjans? Els governants que prenen les importants decisions i donen suport als grans avenços que comporta la vida actual caldria que també es preocupessin que les primeres necessitats arribessin a tothom i donessin prioritat a les petites coses, que és el que dóna goig al viure. El Sol surt cada dia per a tothom i al planeta Terra hi cabem tots.

Fa uns anys quan es parlava de guerra i violència les sentíem lIunyanes i semblava que no havien d'arribar mai a casa nostra. La violència ja la tenim entre nosaltres ja que els mitjans de comunicació ens assabenten cada moment de les desgràcies que passen dia a dia, i sembla que ens hi hem acostumat. Malgrat tot, demanem en aquests dies pau per a tots i que la justícia arribi a tothom, i puguem mirar el demà amb optimisme per fer entre tots un món més solidari.

Temps de Nadal

Temps de Nadal

Nadal torna, torna sempre. Ja se'n pot anar de vegades la seva alegre remor i restar sol l'hivern amb el fred i la neu, i en apuntar la primavera venir-nos al damunt aquella mística tristesa de la Passió i Mort, que és redempció i vida, i entrar al maig pIe de flors i acostar-se majestuosament al Corpus com a consagració de la plenitud de l'any i que ja res no hi pot haver més enllà. Doncs hi ha més enllà, hi ha l'ardença de l'estiu, mustigar-se les flors i caure el fruit.

I damunt de la terra nua hi cauen les neus i sembla que ja tot s'ha acabat. Només el pagès serva la fe, amaga la llavor en el si misteriós de la mort, i s'espera. Sembla que tot s'hagi acabat.

El Sol va fugint enllà de l'horitzó; la terra es va refredant: és la fi. Però heus aquí que, enmig de la neu i a mitjanit, compareix un noiet tot nu, que riu i brilla...

Ha tornat l'Infant! Ha tornat l'Infant! Tot torna a començar! La vida és eterna, doncs? Els homes, arraulits a les cabanes, riuen, i els qui s'havien apinyat en les ciutats resplendents d'artificis per oblidar la mort de la natura, riuen també, i igualment els que pelegrinaven pensatius per la immensa obscuritat deIs camps. I tothom se'n va a la festa per la neu de la nit.

Aquest noi rialler que hi ha a l'altar és l'etern Infant que hi ha al bell fons de la nostra ànima. No el sentiu algun cop, i fins sempre, si tant voleu?

Quan la tribulació fa trontollar com un gran cop de vent la nostra casa fins als fonaments; quan el dolor sembli eixugar totes les fonts de la nostra vida; quan la violència de la lluita humana deixi enterc el braç, o bé el sofriment de pensar marceixi nostre front, o la malaltia ens estiri al llit i ens enfosqueixi els sentits... cridem l'Infant, cridem l'Infant i vindrà; tornarà: torna sempre. Darrere la tribulació, darrere el dolor, darrere la lluita, darrere la malaltia i fins la mort, hi ha en nosaltres una rialla infantil que s'espera.

Preparem-nos per al nostre Nadal en l'esperit propi de l'advent, celebrant-lo tal con deu ésser celebrat, o sia, sense manifestacions mundanes impròpies. Posem l'esperança de Nadal al centre deIs nostres afanys, no excedir-nos en la tramesa i rebuda d'obsequis, i en vetllades i reunions de caire frívol i mundà.

Procurem ajudar una família pobra o fer un acte afectiu de caritat, recordant que els vertaders símbols nadalencs són el pessebre i l'estrella, no fent ús de targes i de postals que estiguin mancades de sentit cristià, inventades pels hàbils enemics de l'Església per desplaçar el caràcter religiós de Nadal.

Procurem que aquest any sigui el Nadal de l'esperança. Vull recordar una estrofa de la melodia del Cant deIs ocells de Pau Casals, que diu:

Ens manca alegria. Cert, vivim en un món trist i preocupat. Les tribulacions són moltes i els esglais es troben a les cantonades deIs carrers i de les places de les ciutats i àdhuc deIs pobles.

El Nadal d'enguany el necessitem más que mai. Quan sembla que se'ns tanquen totes les portes i els problemes humans se'ns fan insolubles, la nostra vanitat s'esfuma i la humilitat torna a donar sentit a la nostra vida i estem en disposició d'atansar-nos amb més profunditat al misteri de l'Infant de Betlem.

El Nadal també el necessitem en la nostra vida col·lectiva. Hi ha massa vanitat i rencor; encara que sembla esmorteït, reneix amb força cada vegada que algú té la pretensió d'opinar diferent del que pensa una part important del país.

Ens cal, més que mai, recollir l'esperit del Nadal. L'estrella de Nadal és sempre una llum refulgent d'esperança i de treballar per la pau sobre la terra als homes de bona voluntat.

Un dia vaig llegir que un escriptor català capficat pel Nadal, no veient-hi el desllorigador, preguntà a un monget benedictí: "A què és degut que vós sempre somrieu?"

Temps de Nadal

Enfosquit ja el Sol en l'arribada del capvespre, tothom es retira a descansar o bé mira el cel que està il·luminat pels estels.

No oblidem el misteri en sortir el primer estel, i encara que n'hi hagi milers i milers, tothom té el seu que il·lumina la seva vida.

Aquesta nit és nit de misteri. La nit passa de pressa. L'endemà al matí l'aurora lluminosa surt amb majestat del seu amagatall per demostrar tota la seva energia.

Avui és un dia assenyalat, els ocells volen i volen sens parar; estan enjogassats; els seus cants són especials; és que Jesús ja ha arribat; Jesús ja és aquí. Adorem-lo!

Bon Nadal i bon Any Nou!

Temps de Nadal

Moltes gràcies per totes les felicitacions rebudes!!

Temps de Nadal

Temps de Nadal

Temps de Nadal