El passat dia 4 de juliol es va celebrar el consell de participació ciutadana, on es reuneixen tots els representants veïnals amb l'equip de Govern i l'oposició per tal de tractar els temes que afecten els barris.

Cada representant veïnal va anar exposant els seus problemes del seu barri o suggeriments a l'Ajuntament. Tot seguit us detallem les peticions generals de la FAVT, i les pròximes setmanes us anirem detallant les peticions de cada barri i poble agregat.

Peticions al Sr. alcalde

Fer l'ordenança de la publicitat de les bústies.

(S'està treballant en aquest assumpte).

Contestar els escrits presentats per la federació o altres associacions de veïns.

(Es farà dins els paràmetres possibles).

Tenir el local per la FAVT (petició en data 22-12-1999).

(El Sr. alcalde es compromet a cedir el local de la plaça de Sant Antoni un cop estigui en condicions).

Informar de la situació de la inversió de l'Estat per a la N-II al seu pas a Tàrrega.

(Està pendent de la partida pressupostària de l'Estat).

Sr. Jaume Aligué, regidor d'urbanisme

Pavimentar els carrers pendents.

(Actualment estan pendents de pavimentar vint-i-tres carrers de la ciutat. La previsió per l'any vinent és que s'asfaltin els carrers de Guissona, Ferran Saperes, Astes de Sant Macari i Ferrocarril, i la resta estan pendents de cessions vials i d'altres complicacions).

Millorar el control i els permisos d'obres.

(Ja s'està fent).

Millorar el control de les obres del gas natural.

(Ja s'està fent).

Sr. Florentí Sans, regidor de serveis

Intensificar la neteja de la ciutat i pobles agregats.

(Als pobles agregats a l'estiu ja es passa tres vegades a la setmana, i a la ciutat es millorarà breument).

Estudiar la ubicació barri per barri dels contindors orgànics i brossa, revisar els dies de recollida.

(S'acceptaran suggeriments i la recollida serà de cinc dies la setmana, excepte al centre, set dies).

Organitzar una campanya d'informació sobre la recollida i la selecció de brossa.

(Es farà al setmbre).

Sr. Antoni Ribalta, regidor de governació

Ficar un semàfor de precaució al Cor de Maria.

Fer complir la normativa de gossos a la ciutat.

Arreglar els senyals trencats, revisar la visibilitat i fer un estudi de tots els senyals que manquen.

Ficar els bancs al bus, segons escrit del 7 de novembre.

Encarregar un estudi de la circulació a Tàrrega.

Millorar la senyalització en general de la ciutat.

(El Sr. regidor de governació no va assistir al ple; per aquest motiu no tenim resposta d'aquests temes).

Sra. Josefina Bernades, regidora de sanitat

Obtenir especialitats: neurologia.

(És previst a l'Hospital de Dia).

Ficar rampa per al telèfon de disminuïts a l'entrada de l'Ajuntament.

(S'està fent).

Ficar una rampa per a disminuïts a l'entrada de l'Ajuntament.

(Es farà quan es remodeli la plaça Major).

Sr. Pere Grau, regidor de finances

Actualitzar els cens cadastrals.

(Ja s'ha adjudicat a l'empresa pertinent).

Una festa molt celebrada al nostre centre és la Mare de Déu del Carme, ja que la congregació religiosa de la residència és de germanes carmelites.

El dilluns 16, festivitat de la Mare de Déu del Carme, també ho vàrem celebrar amb molt ressò. A les onze del matí Mn. Prat, acompanyat pel Raül Aguilar, va celebrar la missa. La celebració fou molt compartida i va anar acompanyada musicalment per Mn. Melé i la Coral Bonanova. Tot seguit es van felicitar totes les persones que feien l'onomàstica, que entre treballadores i residents són una bona colla. Posteriorment es va servir un abundant aperitiu al jardí de la residència, compartit per tots els presents. Seguidament el dinar extraordinari va culminar la diada. Però encara no va acabar tot aquí, ja que quan van arribar els residents a les seves habitacions hi van trobar un bonic present que va acabar d'arrodonir el dia.

Volem agrair a Mn. Prat, a Mn. Melé i a la Coral Bonanova la seva valuosa col.laboració. Volem transmetre un agraïment molt especial a l'empresa tèxtil Zero, que va contribuir generosament a la festivitat.

http://www.terra.es/personal4/resident

Entitats

Els caramellaires de la Coral Infantil Mestre Güell, infants cantaires, pares i amics, vam fer un bon dinar a Maldà per les Pasqüetes. El temps i l'alegria ens acompanyaren en tot moment. Un dels caramellaires, l'Alvarito, ens va sorprende amb un escrit que havia fet per a l'ocasió. Us el reproduïm per compartir-lo amb vosaltres.

CARAMELLES CAP AL FUTUR

Any 2001, segle XXI, cares noves d'aquests que han vingut, i esperem que per molts anys. Cares que falten, que enguany no han vingut, i com diu la cançó, i és de debò, uns que vénen i uns altres que se'n van, però la Coral Mestre Güell amb uns o amb altres sempre romandrà.

Perquè aquests que sortim al carrer el dia de Pasqua, per cantar caramelles, no sóm més que portadors amb il·lusió de fer passar una estona alegre als veïns del poble, com són la gent gran de l'hospital i tots els altres, perquè sí, i no volem que es perdi la tradició.

I no oblidem el Pio, que a mig matí ens invita a mona, que molt bé ens va per agafar força.

Un record també per als músics, que amb els seus instruments, els cants alegren molt més.

No m'oblido d'anomenar el Senyor, que és aquest Déu que cadascú l'entén d'una manera, i penso que molts altres com jo (que mai trepitjo una església) una vegada l'any sortim sense por ni vergonya a estendre pels carrers el seu goig d'amor.

Com a cloenda, aixeco aquesta copa i brindo amb tots vosaltres, perquè els refrescos que beuen la canalla i el cava que prenem els grans cal justificar.

I fins l'any que bé, que jo desitjo, i espero que vosaltres també, que ens tornem a reunir per cantar caramelles i després, com avui, gaudir d'un exquisit i suculent dinar.

I que l'amistat i la salut estiguin sempre amb nosaltres, ja que així es repetirà.

Correu del lector

Pel llarg cap de setmana de l'u de maig el Centre Cultural va preparar una estimulant excursió al sud de França, amb l'al·licient de les ciutats de Tolosa del Llenguadoc i Albi com a principals fites del viatge. El dia 29 d'abril sortíem de Tàrrega 38 excursionistes camí de Pamias, departament d'Arieja, a l'altra banda dels Pirineus. No havia estat en va la tria d'aquesta primera parada, ja que és el poble natal de Genoveva Sardà, professora de francès de l'Institut Manuel de Pedrolo, que en aquesta ocasió ens feia de guia. Un parell d'hores després de sortir de Tàrrega, vam travessar les muntanyes a través del túnel de Pimorent i vam entrar a Occitània.

Sempre que franquegem els Pirineus per un altre pas que no sigui cap a la Catalunya nord, hem de córrer a recordar que, si bé entrem en territori de l'Estat francès, en realitat 190.000 Km² en totes direccions constitueixen l'antiga nació occitana, que va des del nord d'Itàlia fins a l'Atlàntic; territori amb llengua pròpia, com el català, que en cinquanta anys s'ha precipitat cap a la desaparició engolida per la pressió del francès, després de bastants segles de desgast i de forta ofensiva institucional.

Pamias té uns set mil habitants, i com tots aquells verals és un indret polidíssim, amb un entorn verd, humit i ordenat. En realitat França, amb el seu estil jacobí i la seva carregosa "grandeur", és un país acabat, verd, amb un entorn de curada administració i racionalment ordenat. Visitem el centre, on un braç canalitzat del riu Arieja segueix el carrer principal, i mengem en un restaurant una amanida de primer plat amb pedrers de pollastre calents. Pedrers que sorprenen molt posats sobre enciam i pastanaga ratllada, però hi donen un toc sensacional. Deu ser cosa corrent, això, perquè ens ho trobarem cada dia a taula.

Tolosa, que la gent anomena "Tulús" i que en francès escriuen amb ortografia de ponedor de gallines, és la capital d'Occitània i residència medieval dels comtes de Tolosa. La ciutat és tota de maó, material que li dóna l'apel·latiu de "rosa" i que ja ve de l'època de la fundació pels romans, a causa de la manca de pedra en el subsòl sedimentari. El riu Garona la travessa i es queda tan ample davant els astorats ulls dels riberencs de l'Ondara. Per si això fos poc, també hi van fer passar el famós Canal du Midi, artèria navegable que comunica el Mediterrani amb l'Atlàntic. Ens allotgem en el cèntric Hôtel du Grand Balcon, a quatre passes del magnífic palau del Capitoli, del segle XVIII, avui seu de l'ajuntament, i molt a prop de l'església de Sant Serni, dels segles XI-XII, la més gran d'Occitània i un dels edificis romànics més importants del món. Mentre sopem, alguns companys de viatge s'enganxen al mòbil a intervals regulars i ens retransmeten el gran esdeveniment: no pas un partit del Barça ni cap collonada d'aquest estil; estan recollint informació sobre els litres de pluja a Tàrrega. L'expedició celebra amb crits d'alegria cada punt –vull dir cada litre– sobre els camps assedegats. Assenyalem que la primavera a casa nostra fins a principis de maig va ser extremadament seca, com ningú no recordava.

El nostre hotel fou obert a començaments del segle XX i, encara que avui queda un pèl rònec, ens sorprèn perquè és on s'allotjaven els pilots dels principis de l'aviació, els pioners que van obrir les rutes d'Àfrica i Amèrica del Sud, els herois de l'aire de les guerres mundials i el celebrat aviador Antoine de Saint Exupéry, autor del llibre El petit príncep. Els passadissos i les escales estan plens de cartells, imatges i records d'aquells atrevits, cosa que ens prepara per la gran visita del segon dia: la factoria Aerospatiale, el segon constructor d'avions civils del món, el complex industrial més gran d'Europa, situat a l'aeroport de Blagnac, on munten els Airbus.

La marca Airbus vola des de 1972 i és una concepció europea que al llarg dels anys ha tingut socis de diferents països. Els primers Airbus pertanyien a la sèrie 300, però actualment hi ha dues línies de producció: avions de 124 a 220 passatgers per a radis d'acció de cinc a sis mil quilòmetres, sèries A320 - A319 - A321, i avions de més capacitat i llarg recorregut, sèries A330 - A340. L'Airbus A330 és bireactor i es destina a complir l'especificació Extended-range Twin Operations System, per la qual no pot volar a més de 180 minuts de l'aeroport més proper, i per tant es destina a vols continentals i de costa. L'Airbus 340, en dues versions de quatre reactors, està concebut per a vols intercontinentals, amb capacitat de transportar entre 260 i 420 passatgers, segons versió, a distàncies de fins a 13.500 Km. Nosaltres visitem el centre de muntatge Clément Adler, el volum cúbic tancat més gran del món, on es munten els A330 i A340 en cadena. La magnitud de la construcció ens obliga a parlar no pas de metres quadrats, sinó d'hectàrees. L'edifici ocupa 53 hectàrees, amb diferents unitats de muntatge, de sostres situats a més de quaranta metres d'altura. Des d'una talaia una hostessa ens va explicant tot de detalls, i mentre parla veiem el conjunt de dimensions colossals, tan ben proporcionat que perdem el sentit de la mesura, fins que no ens fixem en alguns operaris empetitits per la distància i per l'embalum de l'avió en què estan treballant.

Les peces vénen de les factories de Nantes i Saint-Nazaire, al nord-oest de França; de la British Aerospace, a la Gran Bretanya; de la factoria CASA, a Sevilla i Getafe; i de la Daimler-Benz Aerospace, a Bremen i Hamburg, Alemanya. A Hamburg hi ha la segona cadena de muntatge de l'Airbus, concretament la de les sèries A319 i A320. A més hi ha múltiples empreses subministradores menors esteses pertot arreu d'Europa. Del complex industrial de Tolosa surten cada mes sis avions. Es treballa estrictament sota comanda i el preu d'un A340 és de vint-i-cinc mil milions de pessetes.

Ens han passejat en autobús d'empresa pel complex Aerospatiale, hem vist les velles glòries fabricades anteriorment, entre les quals destaquen els avions Caravelle i més recentment el Concorde. Reprenem el viatge amb el nostre vehicle cap a Albi, on arribem a mitja tarda per visitar el museu del pintor Toulouse-Lautrec i la catedral. Plou amb afany i els viatgers estan meravellats del país, no tant pels avions, sinó per l'aigua de què disposa. El meu amic Josep em recorda que hi cauen 1.200 litres cada any: "si tinguéssim tanta aigua com tenen aquí, nosaltres també faríem meravelles".

Albi, la ciutat vermella, ja que el color del maó és més intens, fou el focus principal de l'heretgia albigesa, o dels càtars, que provocà la violenta croada del segle XIII de les tropes franceses, en vistes a dominar la nació occitana. La catedral d'Albi, de bellíssima estampa, fou construïda entre 1282 i 1380 íntegrament de maó pels vencedors de la croada, a fi de mostrar el poder dels francesos sobre el Llenguadoc. És l'església fortificada més gran de França i està plena de riqueses artístiques.

L'últim dia visitem Còrdas, poble pintoresc encimbellat en un turó, que l'ull clínic dels negocis moderns ha convertit en poble d'oportunisme turístic anomenat Cordes sur Ciel. Després acomiadem França amb un opípar dinar en el restaurant Río Tinto de la localitat de Rabastens, que aconsellem per l'exquisit tracte i la qualitat de la vianda. Portàvem des del primer dia menjant ànec per dinar i per sopar, i potser per això, i per no tornar volant, ataquem amb reverència un rostit de vedella tendra acompanyada amb vins suaus.

Al cap d'unes hores de viatge, quan hem travessat per la vall d'Aran i ja som a la presa de Senet, a requeriment del cap d'expedició, l'inquiet i encomiable Pep Vall, ningú no se'n surt de dir quants litres hi ha en un hectòmetre cúbic. Tant se val, perquè a Tàrrega ha fet una saó considerable.

Entitats

Introducció

A Europa, una de les regions més pròsperes del nostre planeta, la pobresa afecta més de cinquanta-dos milions de persones. Pràcticament una persona de cada set viu sota l'amenaça de la pobresa i de l'exclusió social.

Què és la pobresa?

Definirem la pobresa com un fenomen social complex, que afecta persones, famílies i grups. Inclou no tan sols la privació material, sinó també la privació de béns bàsics de tipus social i cultural. Totes aquestes privacions de béns provoquen l'exclusió social d'aquestes persones. És a dir, són persones que no disposen de drets econòmics i socials i de les "condicions" per al seu exercici. Drets que en la nostra societat són reconeguts com els mínims drets de la ciutadania recollits en les nostres constitucions.

A partir d'aquí podem afirmar que la pobresa es presenta com una qüestió relacionada amb els drets de la persona i, per això mateix, ha de ser compresa i abordada no com una qüestió purament econòmica, sinó com la relació de possibilitat o impossibilitat d'exercici d'aquests drets humans i socials.

La pobresa com a qüestió moral

La pobresa com a fenomen social no es pot adjudicar als subjectes afectats. L'arrel de la pobresa rau en la desigualtat social i és conseqüència d'aquesta, per tant la pobresa està imposada als qui la sofreixen.

La pobresa és un sofriment i una injustícia tan gran que cap de les seves víctimes podria desitjar-la per a si mateixa.

Exclusió i drets socials. Ruptura de la cohesió social

Des d'un punt de vista operatiu es pot dir que l'exclusió social es tradueix en "la impossibilitat de gaudir dels drets socials sense ajuda, en la imatge desvaloritzada d'un mateix i de la capacitat personal de fer front a les obligacions pròpies, amb el risc de veure's relegat de forma duradora a l'estatus de persona assistida, i en l'estigmatització que tot això comporta per a les persones, i a les ciutats, per als barris on resideixen".

Els cinc indicadors de l'exclusió social

Carència econòmica: la manca d'un mínim d'ingressos condiciona l'accés a múltiples béns necessaris, des dels més bàsics fins als que contribueixen a configurar una vida socialment digna. Per exemple, suposant que la renta per càpita a Espanya sigui de 100.000 pessetes mensuals, una família formada per cinc persones hauria de disposar d'uns ingressos mensuals de 500.000 pessetes, en el cas que els seus ingressos tan sols siguin del 25% d'aquesta quantitat, es pot afirmar que es troben en el llindar de la pobresa severa.

Fortes dificultats per a l'accés a l'ocupació:

La desocupació es considera com el principal problema social.

Escàs accés a l'educació:

Aquesta constitueix un mecanisme bàsic d'accés a la cultura, a la comunicació social i a l'ocupació.

Dificultat d'accés a un habitatge digne:

L'accés a un habitatge digne ha estat un mecanisme clau d'integració social. La seva carència provoca greus deficiències i condicions de realització humana, fins a situacions de clara inhumanitat.

Greus carències en la salut:

La salut és un factor bàsic que condiciona la situació d'expectativa vital i, per tant, les situacions i els riscos d'exclusió. La salut és, per tant, una eina que permet o, si més no, no obstaculitza la integració social i l'obtenció d'ingressos a través de l'ocupació. Però en el seu dèficit hem de parlar també del dret a la salut, o sigui, de l'accés als mecanismes i als dispositius per fer front a les seves carències.

Càritas parroquial de Tàrrega davant l'exclusió social

Tant per fer front a aquesta exclusió com per a prevenir-la Càritas articula diferents programes adreçats a diferents col.lectius. Per tal de poder dur-los a terme es disposa d'una gran col.laboració de voluntariat, de la contractació de personal professional i de recursos econòmics que majoritàriament provenen de donatius i col.lectes, i en una petita part de subvencions de l'Administració pública. Les dades següents fan referència a l'any 2000:

Programes: administració i gestió, acollida i assistència, alberg de transeünts, comunicació, família i infància, immigrants, rober, servei de treball "Apa som-hi" i vellesa.

Persones ateses: 916

Voluntaris: 75

Personal contractat: 10

Diners esmerçats: 23.338.059

Ingressos fons propis: 18.257.846; ingressos Administració pública: 4.389.320. Total: 22.647.166

NOVEMBRE

NAIXEMENTS

– Judith Sánchez Cruz 9-11-00

– Nerea Sauch Pérez 10-11-00

– Mariona Capdevila Vidal 12-11-00

– Jonathan Gálvez Martínez 14-11-00

– Roger Closa Armengol 14-11-00

– Naia Rosich Vall 19-11-00

– Ivette Tàsies Arumí 28-11-00

– Genís Castellà Petit 30-11-00

DEFUNCIONS

– Concepció Selva Huguet 2-11-00

– Jordi Vilaró Fernández 5-11-00

– Juan Nadal Ortíz 15-11-00

– José Vilamajó Oliveres 17-11-00

– Josefa Vallverdú Guasch 17-11-00

– Josefa Bonet Grau 22-11-00

CASAMENTS

–Marc Serés Cuberes

Marta Badias Eroles 18-11-00

– Ramon Profitós Pua

Sònia Ruiz Soldado 25-11-00

DESEMBRE

NAIXEMENTS

– Adrián Reyes Forcada 2-12-00

– Oriol Estrada Rodríguez 7-12-00

– Nerea Albadarejo Vivancos 1-12-00

– Silvino Medina Cardona 9-12-00

– Salma Azarjouh 9-12-00

– Adrià Martínez Piqué 12-12-00

– Irene Sans López 15-12-00

– Daniel Fuentetaja Moya 19-12-00

– Maria Roca Minguell 20-12-00

– David Serralvo López 31-12-00

– Dakota Laguna Fernández 30-12-00

– Noelia Castellà Nusas 31-12-00

– Amadou Diallo 31-12-00

DEFUNCIONS

– Jaime Ciuraneta Alba 1-12-00

– Maria López Veraguas 4-12-00

– Teresa Pedro Cubells 4-12-00

– José Aran Palau 9-12-00

– Celestino Guerrero Sebastián 27-12-00

CASAMENTS

–Lorenzo Tarragó Vila

Alexandra Lopatina 20-12-00

GENER

NAIXEMENTS

– Oriol Castells Colomé 1-01-01

– David Gallego Ruíz 3-01-01

– Anna Manau Martínez 11-01-01

– Ferran García Nadal 4-01-01

– Xènia Pérez Hernández 3-01-01

– Roger Tàsies Casteràs 15-01-01

– Natsumi Andreu Asama 19-01-01

– Pere Vidal Palacios 19-01-01

– Montserrat Mateu Alaminos 27-01-01

– Alba Orteu Miñarro 28-01-01

– Luz del Mar Arias Bautista 26-01-01

DEFUNCIONS

– Rosa Tolosa Gispert 6-01-01

– Antonio Estany Secanell 17-01-01

– Isabel Batlle Canosa 23-01-01

– Francisco Huguet Gassó 24-01-01

CASAMENTS

–Andrés Almodóvar Chavero

Eva Torres Pons 13-01-01

Una comitiva de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, juntament amb l'alcalde de la ciutat, Frederic Gené, i el director general de l'Institut Català d'Indústries Culturals, Jordi Penes, va visitar durant la passada setmana el festival teatral Juste pour rire, de Montreal, al Quebec canadenc, per tal d'establir-hi un vincle intercultural. Aquest festival, que l'any passat va comptar amb prop de quatre-centes companyies i més d'un milió d'espectadors, és un dels esdeveniments teatrals i lúdics més importants del món.

Les companyies catalanes Gog i Magog i Escarlata Circus van participar la passada setmana al festival canadenc, iniciant l'intercanvi cultural entre ambdues entitats. Per la seva banda, el Juste pour rire ha cedit a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega les representacions Victoria, un espectacle de dansa de la companyia Dulcinée Langfelder; Cabaret Décadanse, de 4SOMA, i Nwolc, de la formació Théatre de l'Aubergine. D'aquesta manera, les fires de Tàrrega i Montreal no tan sols efectuen un intercanvi d'idees i posicions, sinó també de representacions.

SGAE aposta

per les obres de text

Membres de l'organització de la XXI Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega va presentar el passat dimecres, juntament amb la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), les quatre peces teatrals que es representaran a l'espai reservat a aquesta institució. Les quatre obres seleccionades, de gran qualitat textual i interpretativa, corresponen a l'adaptació de diversos textos de reconeguts escriptors, com és el cas de la novel·la Amor, prozac y dudas, de Lucía Etxebarría, que serà posada en escena per la companyia Mite-les, que ja va representar amb gran èxit de públic Dones l'any 1999. Líquido Teatro, de Castella i Lleó, representarà Club 22, un homenatge al teatre de varietats, que completarà la programació de l'espai SGAE amb les obres d'autor novell Subjectes, dirigida pels lleidatans Xavier Pla i Jordi Fondevila, i Perversions, dirigida pel popular Pep Cruz i que juga hàbilment a introduir l'element eròtic en la poesia catalana. Una altra activitat que es durà a terme a l'espai SGAE és la taula rodona on es debatrà, ja fora de les representacions, la relació entre música i teatre.

Els blocs de gespa artificial que es preveu instal·lar al camp de la Plana, seu de la UE Tàrrega, van començar a arribar la passada setmana a la ciutat. Protegida en grans embolcalls, la gespa artificial serà properament estesa sobre el reformat sòl del camp de futbol, que s'ha condicionat degudament per a la millor manipulació i instal·lació de la nova superfície.

Durant la primera fase de les obres es van retirar les capes de terra que residien sota l'antiga gespa natural, col·locant-hi tres tipus de grava per a facilitar el drenatge del terreny. Entre aquest material i el sistema de canalització lateral, que conduirà l'aigua de les grades i la que no pugui absorbir el propi camp esportiu, s'espera que un excés d'aigua no suposi cap problema per al nou camp de futbol de gespa artificial.

Desenes d'operaris estan treballant actualment per cobrir totalment el camp amb la gespa acabada d'arribar, havent començat aquesta darrera fase del projecte el passat dimarts i tenint prevista la finalització els darrers dies del present mes.

L'exterior del camp de la Plana també s'està condicionant per a una major comoditat dels espectadors que la propera temporada assisteixin als partits de la UE Tàrrega.

El Consell Comarcal de l'Urgell ha tornat a organitzar per a aquest estiu un centenar de concerts, adaptats a tots els gustos, en una important aposta per l'oci i la música. Durant tot el mes de juliol, els diversos pobles de la comarca presenten un programa molt complet i variat que omplirà els propers caps de setmana d'una frenètica activitat. El cicle Nits amb música a l'Urgell, que cada any organitza el consell amb la col·laboració dels seus municipis, pretèn fer arribar aquests actes a totes les poblacions urgellenques.

Habaneres i sardanes, les ofertes més abundants

D'entre les ofertes més destacades del cicle, les habaneres i les sardanes són els estils més comuns. Formacions com la Cobla Juvenil de Bellpuig, la Jovenívola d'Agramunt i la Riella, de la mateixa població, esdevenen els puntals pel que fa a la cultura sardanística. El grup d'habaneres Marinada, el grup Cercavins, l'Orquestra de Cambra d'Agramunt i els solistes Ramon Andreu i Keiko Asama, pianista i violinista respectivament, completaran el cartell. Com a novetat, és necessari remarcar la incorporació de dues formacions noves: la Banda del Sió i la Banda de Música de Bellpuig.

Aquest passat cap de setmana, les poblacions d'Ossó de Sió, amb l'actuació de la Banda del Sió, Belianes, amb Marinada, i Agramunt, amb la seva Cobla Jovenívola, van ser l'escenari d'aquest cicle estiuenc que sembla consolidar-se i créixer en nombre de concerts i de públic assistent.