Les principals activitats extraescolars dels 1.600 estudiants de primària i secundària de la ciutat són l'esport i l'estudi d'idiomes, segons es desprèn de l'estudi elaborat per la Regidoria d'Ensenyament. L'objectiu d'aquest estudi era investigar la realitat quotidiana dels estudiants per poder emprendre campanyes d'educació viària, cívica, per al lleure, per a la salut, per al consum.

A més de l'esport i els idiomes, fora de l'horari escolar un 82 per cent veu la televisió diàriament i una bona part d'aquests més de dues hores.

Pel que fa a educació viària, s'indica que la majoria d'estudiants en coneixen les normes bàsiques, tot i que més de la meitat dels de secundària reconeixen que van en bicicleta o moto per carrers de vianants o circulen per damunt de les voreres.

Els alumnes han manifestat una queixa unànime a les enquestes sobre la manca de contenidors perquè es pugui dur a terme una bona tasca de reciclatge. Cal remarcar que els estudiants de secundària no estan gaire sensibilitzats sobre el respecte al medi ambient.

Per una altra banda, els estudiants confirmen haver rebut informació sobre drogues i la SIDA, però no sobre infeccions de transmissió sexual i mètodes anticonceptius. Pel que fa a higiene personal, tant els alumnes d'educació primària com els de secundària tenen assumit l'hàbit de la dutxa, encara que aquests darrers acostumen a netejar-se les dents més sovint. També és remarcable que, tot i que els nombre de fumadors és baix, hi ha un percentatge que fuma de tant en tant i corre el risc de convertir-se en fumadors. De tota manera un seixanta-cinc per cent dels alumnes de secundària assegura no haver fumat mai. Respecte a la dieta, els estudiants reconeixen que els costa menjar fruita, peix i verdura.

Tot i que els resultats de l'enquesta respecte a l'educació cívica mostren que es respecten majoritàriament tant els reglaments de règim intern dels centres com les normes ciutadanes bàsiques, destaca el fet que un trenta per cent dels alumnes de secundària reconeguin que han fet alguna pintada a les parets de la ciutat.

Per altra banda, a les conclusions de l'estudi també es mostra la preocupació dels pares i els professors per la influència negativa sobre els nens i els adolescents de la publicitat que fomenta el consum desmesurat.

Foto: J. Bertran
Montse Valls va presentar els resultats de l'enquesta

L'Ajuntament ha decidit penalitzar amb 795.000 pessetes l'empresa Congestprom S.A. pel retard de dos mesos en les obres de pavimentació del carrer Major. El retard va provocar les queixes dels comerciants de la zona -que van denunciar pèrdues de vendes durant les festes de Nadal- i dels veïns. De fet, la majoria de comerciants fins i tot es va mostrar contrària a començar les obres en aquella època, però des de l'Ajuntament se'n va promoure l'execució per poder aprofitar una subvenció de la Generalitat.

Les obres es van adjudicar per quinze milions de pessetes en el ple celebrat l'11 de novembre de l'any passat. Les obres, que consistien en la col.locació d'un nou paviment per convertir aquesta via en zona de vianants, s'havien d'acabar el 15 de desembre, abans de les festes de Nadal, encara que no van finalitzar fins al 10 de febrer. L'Ajuntament ha decidit penalitzar el retard amb una sanció de 285.000 pessetes, més 510.000 pessetes més per la reducció que ha aplicat el Departament d'Indústria, Comerç i Turisme a la subvenció que havia concedit al projecte. En principi havia atorgat una ajuda d'1,6 milions de pessetes a l'Ajuntament, tot i que al final només li va concedir 1,1 milions per les pròrrogues sol·licitades per enllestir l'obra.

L'empresa va justificar el retard en nombroses ocasions indicant que havien sorgit problemes tècnics, com per exemple canonades i conduccions que no figuraven als plànols perquè era un carrer molt antic.

Foto: J. Bertran

El Ministeri de Foment s'està preparant per donar un gir radical al traçat de l'autovia entre Cervera i Santa Maria del Camí -l'únic que està pendent d'inici- i ja està estudiant la possibilitat de desestimar l'opció nord encara que l'Audiència Nacional avalés aquest traçat. Fonts de l'Administració central van admetre que el Govern del PP podria quedar atrapat per la prolongació del procés judicial que es pot obrir després de la decisió de l'Audiència.

Així, si aquesta és favorable a l'opció nord, els partidaris del desdoblament podrien continuar el contenciós al Tribunal Suprem. Aquesta instància judicial podria tornar a paralitzar les obres i no resoldre la pugna d'una manera definitiva fins d'aquí a cinc anys o més, tenint en compte que encara té pendents de resolució contenciosos des de principis d'aquesta dècada. En canvi, si la sentència de l'Audiència és contrària al nord, el recurs davant del suprem el podria presentar el mateix Govern i esperar el mateix llarg termini de resolució, encara que el PP ja ha anunciat en reiterades ocasions que no seguirà aquesta via. Davant d'aquest panorama, la sortida més ràpida per emprendre aquest tram d'autovia és, sigui quina sigui la sentència de l'Audiència, el desdoblament, encara que el Govern reconegui que "tècnicament" la millor alternativa és el nord.

L'Ajuntament de Tàrrega ha iniciat el procediment legal perquè els terrenys que ocupen des de 1978 les sitges del Servicio Nacional de Productos Agrarios (Senpa) tornin a ser de titularitat municipal.

La decisió de recuperar aquesta finca es va prendre en comissió de govern a l'Ajuntament el passat 15 de febrer per dos motius, segons va explicar l'alcalde de Tàrrega, Frederic Gené. Per una banda, el consistori té dret a reclamar-los segons el reglament de patrimoni de les entitats locals ja que les sitges no s'utilitzen des de fa força anys. Per altra banda, aquests terrenys, uns vuit mil metres quadrats situats al costat de la via ferroviària limitant amb el barri de Fàtima, es troben en una zona sobre la qual l'ajuntament està preparant un projecte d'expansió urbanística i de reordenació del territori. "Es tracta -segons va dir Gené- de modernitzar i dotar d'espais verds una zona molt degradada i oblidada en els darrers temps". Cal destacar que a les immediacions també es troba la Farinera Balcells, pendent d'un tràmit administratiu per passar a ser oficialment de titularitat municipal.

L'accident mortal que va patir Josep Boldú, ve’ del Tarròs, quan va topar amb una cadena mentre circulava amb moto es investigat des de fa dies per part del jutge de Cervera, que un cop visitat el lloc del tràgic succès va obrir diligències per aclarir els fets. D'altra banda, la família de la víctima no ha denunciat els fets.

L'accident va tenir lloc dissabte passat en un camí particular, molt proper a la cruïlla dels camins de Balaguer i de Vilagrassa, propietat de l'agricultor de Vilagrassa Josep P. M., que ja ha portat l'escriptura de propietat de la via a l'Ajuntament de Tàrrega. Aquest camí duu a dues finques més i a un magatzem del mateix propietari.

Josep P. M. al.lega que la cadena està perfectament senyalitzada a banda i banda en els dos pilons que la sostenen, així com al bell mig de la mateixa d'on penja un senyal de prohibit el pas, encara que, per altra banda, reconeix que no hi ha cap rètol que indiqui que es tracta d'un camí particular abans d'arribar a la cadena. Josep P. M. creu que l'accident es va produir per un defecte greu en la capacitat de visió del veí del Tarròs, la qual cosa hauria evitat que s'adonés a temps que el camí estava barrat per la cadena.

El pagès de Vilagrassa va posar la cadena fa dos anys per evitar el trànsit de vehicles que malmetien el camí.

Foto: J. Bertran

Les empreses que tenen la seva seu a lÕˆmbit de la Cambra de Comer i Indœstria de Tˆrrega podrien estalviar una mitjana del 51%, tant en distˆncia com en costos, si el jutjat de la capital de lÕUrgell fos finalment una realitat i ja no haguessin de desplaar-se als de Cervera o Balaguer com passa ara.

Aquesta conclusi— es desprn dÕun estudi elaborat per la Cambra de Comer que compara les distˆncies existents entre les poblacions situades a lÕˆmbit de lÕentitat respecte de Tˆrrega i dels jutjats actuals a Cervera i Balaguer.

Segons aquest estudi, el jutjat de la capital de lÕUrgell suposaria un estalvi del 67% en quil˜metres i costos per a les empreses que han dÕanar a Cervera, mentre per a les situades dins la jurisdicci— de Balaguer seria del 27%.

La presidenta de la Cambra de Comer de Tˆrrega, S’lvia Falip, va dir que lÕinforme sÕenviarˆ a la Conselleria de Just’cia perqu Òles seves conclusions s—n fonamentals per donar suport i acceptar de bon grat la creaci— del nou jutjat de la ciutatÓ.

Durant la presentaci— dimecres passat dÕaquest estudi, ni Falip ni lÕalcalde de Tˆrrega, Frederic GenŽ, van voler valorar les reaccions contrˆries a la creaci— del jutjat que sÕhan produ•t a la Segarra i a la Noguera. ÒCal ser realistes i fugir de declaracions crispadesÓ, va concloure Falip, que va explicar que lÕinforme ofereix nomŽs dades contrastades i no pas opinions.

Per altra banda, Falip tambŽ va anunciar que lÕentitat que presideix pressionarˆ el Departament de Pol’tica Territorial perqu agiliti la construcci— de lÕEscola de Sobrestants de Tˆrrega, que ja fa quinze anys que acull els estudiants en m˜duls prefabricats ÒprovisionalsÓ. Aquest curs lÕescola tŽ al voltant de cent alumnes.

Falip tambŽ va voler recordar que Žs oberta lÕadmissi— de candidatures per als premis que atorga la cambra cada any a les millors iniciatives empresarials en els diferents camps de lÕactivitat econ˜mica. Els guardons es lliuraran el proper 7 de maig en una gala a Agramunt.

L'equip dÕarqueologia del Museu Comarcal de lÕUrgell ha trobat deu sitges al jaciment dels Missatges, al teme de Claravalls, que aportaran noves dades sobre la cultura i la vida dels ibers.

Dues dÕaquestes sitges constru•des en roca viva, ja es van localitzar en una breu excavaci— realitzada el 1996 sota la direcci— de Jaume Badias, durant la qual ja es van trobar peces interessants. El passat desembre es reprenia la prospecci— amb carˆcter dÕurgncia perqu els terrenys havien de ser replanats pel seu propietari i durant mŽs de dos mesos de treball sÕhan descobert vuit sitges mŽs. Dins dÕaquestes, que els ’bers utilitzaven per abocar residus un cop hi deixaven dÕemmagatzemar cereals, sÕhan trobat restes de cerˆmica de vern’s roig ilerget i campaniana, i ˆmfores romanes de lՏpoca republicana, que han perms datar amb fiabilitat lÕantiguitat del jaciment.

Segons va explicar el director de lÕexcavaci— arqueol˜gica, Oriol Saula, tambŽ sÕhan descobert inscripcions al coll dÕalgunes ˆmfores que aporten informaci— sobre el tipus de vi que contenien, lÕany i tambŽ sobre els tractes comercials que existien a la zona, que a partir dÕaquesta poca ja registrava intensos contactes amb la cultura romana.

TambŽ sÕhan recuperat ossos dÕanimals i restes dÕedificacions que permetran aportar mŽs llum sobre el rgim alimentari, la ramaderia i les construccions de la civilitzaci— ibera.

Saula va remarcar la importˆncia del jaciment dels Missatges perqu hi ha molt poques sitges de lՏpoca ibrica tardana estudiades a les terres de Lleida.

A partir dÕara les restes recuperades seran catalogades i estudiades al Museu Comarcal, que ha comptat en aquesta excavaci— amb el suport del Servei dÕArqueologia de la Generalitat i amb la col.laboraci— del professor de la Universitat de Barcelona Ignasi GarcŽs, especialista en el m—n iber. Finalment es preveu que les peces mŽs ben conservades passin a formar part de lÕexposici— permanent sobre ibers del museu.

LÕassemblea de militants dÕIniciativa per Catalunya i independents simpatitzants amb aquesta formaci— pol’tica van decidir el passat dissabte iniciar una ronda de contactes amb totes les forces dÕesquerra de Tˆrrega (PSC, ERC i els cr’tics amb la direcci— socialista) per avaluar la possibilitat de presentar una candidatura unitˆria de cara a les eleccions. LÕassemblea va crear una comissi— per iniciar els contactes formada per Joan Fornsubirˆ, Josep L—pez (president local dÕIC-Verds), Manuel Mart’nez, Miquel Gascon i Cris Boswell.

En aquesta assemblea van aprovar un manifest en qu posen de relleu els motius que duen a IC a plantejar novament un pacte dÕesquerres. Segons el text, la divisi— de vots que propiciarˆ la crisi del PSC i lÕexistncia de dues forces mŽs dÕesquerra diferenciades, ERC i IC-Verds, fa preveure un xit electoral de la resta de partits, PP i sobretot CiU.

En aquest manifest, tambŽ es critica ÒlÕœs repetitiu de fen˜mens com lÕamiguisme, el sucursalisme o la falta de tranparncia i comunicaci— amb el ciutadˆÓ que, segons el text, practica el govern de CiU de Catalunya i de Tˆrrega.

UA Horta 2
UE Tàrrega 1

UA Horta: Albarr‡n, Sanch’s, RubŽn, Zamora, Bernardo, Ariza, Soler, Jaime, Santi, Sergio i Fuentes. Canvis: Soler per Maxi (min. 46), Santi per Crist˜bal (min. 85) i Fuentes per Marc (min. 88).

UE Tˆrrega: Arum’, Gorka, Ketxus, Raœl, Soteras, Gago, Emili, I–aki, Roger i Camarero. Canvis: Gago per Ramon (min. 60), Emili per Tom‡s (min. 72), Camarero per Huguet (min. 80).

Entrenador: Quim Hern‡ndez.

Ërbitre: Valiente Andaluz. Molt malament.

Targetes: Va mostrar targetes grogues a Sanch’s, RubŽn, Santi, Fuentes i Maxi (2) per l'Horta, i a I–aki (2) pel Tˆrrega. Va expulsar I–aki per doble amonestaci— al minut 20, i Maxi al 83.

Camp: Feliu i Codina.

Entrada: tres-cents espectadors.

Gols: 0-1, min. 26, Gorka; 1-1, min. 61 Jaime; 2-1, min.73, Sergio.

Incidncies: Partit corresponent a la vint-i-vuitena jornada del campionat de lliga del grup cinqu de la tercera divisi—.

El Tˆrrega va caure derrotat a Horta d'una forma incre•ble, ja que sobre el terreny de joc va ser superior al rival, tot i quedar-se amb deu jugadors per l'expulsi— d'I–aki Ðtotalment injustaÐ al minut 20. Amb aquesta decisi—, el col.legiat Valiente Andaluz va iniciar una actuaci— plena de desprop˜sits que van acabar condemnant el Tˆrrega. Tot i aix’, l'equip blaugrana se'n va anar al descans amb un esperanador 0-1 al marcador, perqu els de l'Urgell es van superar davant de la injust’cia arbitral. A c˜pia de coratge, bon futbol i una molt ordenada defensa, els contraatacs urgellencs van donar el fruit desitjat al minut 26, quan Gorka va rematar de cap un c˜rner servit per Roger.

El marcador favorable encara va donar mŽs consistncia a l'equip blaugrana a la segona part. Els locals eren incapaos d'aproximar-se a l'ˆrea d'un Rafa Arum’, que quan intervenia ho feia de forma magistral. Igual de bŽ va estar el porter local Ðel seu amic i excompany al Bara, Albarr‡nÐ que es va lluir en les rematades d'Emili als minuts 14 i 70.

Per˜ el Tˆrrega, tot i la seva bona feina, estava condemnat a encaixar una nova derrota a domicili perqu el col.legiat no en va tenir prou de deixar-lo amb deu jugadors sobre el terreny de joc, sin— que va continuar afavorint l'equip local amb les seves decisions. Per exemple, en no expulsar Sanch’s al minut 27 quan Gago se n'anava sol cap a la porteria, o el davanter Fuentes per haver rematat una pilota amb la mˆ quan ja tenia una groga. A mŽs, va donar com a vˆlids els dos gols locals, tots dos precedits de falta.

Hern‡ndez:"El col.legiat ens ha perjudicat"

El tcnic del Tˆrrega, Quim Hern‡ndez, es va queixar amargament aquesta vegada de la tasca del col.legiat Valiente Andaluz, quan habitualment no parla dels ˆrbitres. "No acostumo a donar la culpa als ˆrbitres de les nostres derrotes, per˜ en aquesta ocasi— he de dir que ens ha perjudicat. L'expulsi— d'I–aki ha estat injusta i desprŽs hi ha hagut accions puntuals com els gols d'ells en qu clarament se'ns ha perjudicat". No obstant, Hern‡ndez es va mostrar moderat i va afegir: "ƒs millor no lamentar-se i passar pˆgina".

Pel que fa al partit en si, el tcnic blaugrana va assegurar: "M'ha quedat un regust amarg perqu hem fet un bon partit, amb molta serietat i crec, sincerament, que no hem merescut la derrota".

Hern‡ndez va destacar la superioritat del seu equip. "El millor de l'Horta ha estat el porter i han aprofitat les seves ocasions al mˆxim. A nosaltres, a mŽs, ens ha afectat haver-nos quedat amb deu homes".

Foto d'arxiu