El creixement que està experimentant el municipi de Tàrrega els últims anys ha provocat el fet que aquest mes s'arribi als 13.000 habitants, com va afirmar l'alcalde de la ciutat Frederic Gené el passat dijous.

El passat 1 d'abril, l'Ajuntament de la capital de l'Urgell va comptar en el seu cens 12.976 habitants, que "seguint el creixement mensual de vint o vint-i-cinc persones netes que es produeix en la ciutat", com va manifestar l'alcalde, podria portar la ciutat a superar els 13.000 habitants durant aquest mes. Cal recordar que durant l'any 2000 l'Ajuntament de Tàrrega va donar d'alta 701 persones.

Augment d'obertures d'establiments i

d'activitats classificades

Segons l'alcalde, aquest fet va unit a l'augment d'habitatges i de llocs de treball, i ha provocat un augment en obertures de nous establiments i d'activitats classificades des del 1998.

Així, des de 1998 s'han concedit 93 nous expedients d'obertura d'establiment fins al mes de març d'aquest any. Pel que fa al nombre d'expedients d'obres noves a la ciutat, han estat un total de 226, nombre que seria molt més elevat comptant les obres menors fetes a la ciutat.

La veïna de Tàrrega Àngela Torres va ser homenatjada aquest dimarts a la residència Sant Antoni de Tàrrega amb una medalla honorífica cent anys de vida per haver arribat a aquest edat.

L'acte, que es va realitzar a la mateixa residència, va comptar amb l'assistència de tots els interns i diferents autoritats locals i comarcals, que s'hi van voler afegir. Els familiars d'Àngela Torres tampoc es van voler perdre la festa i van assistir a l'acte de la residència.

Àngela Torres va néixer el 12 d'abril de 1901 a Penelles, però des de fa molts anys viu a Tàrrega, on també resideix un dels seus fills. La pèrdua progressiva de l'autonomia va fer que ingressés a la residència el passat 4 de desembre, ja que fins llavors va tenir una total independència per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària.

Actualment, "Àngela Torres està força integrada en la nostra residència i té un grau d'orientació relativament acceptable", va informar la treballadora social Imma Grau.

La Plataforma Autovia Ara va presentar ahir a la Cambra de Comerç de Tàrrega l'acte lúdico-festiu i reivindicatiu que ha preparat per aquest diumenge sota la rotonda de la variant de Cervera.

L'acte començarà al voltant de les dotze del migdia i consisitirà a fer un inici simbòlic de les obres de l'autovia Cervera-Santa Maria del Camí, a causa de la passivitat mostrada pel Ministeri de Foment. Per aquest acte es demana als participants que portin les eines necessàries per iniciar les obres, consistents principalment en pics i pales.

Al voltant de les dues del migdia es farà una paella per a tots els qui hi vulguin participar.

Els organitzadors preveuen una bona afluència de públic, ja que "és un tema que ens afecta a tots. Esperem aplegar tots els membres de la plataforma, veïns de Cervera, Tàrrega, Bellpuig, Guissona, Maldà, Hostafrancs i altres pobles de la zona", va dir un dels membres assistents a Tàrrega.

Per fer aquesta posada en marxa de les obres, es preveu l'assistència d'un arquitecte que dirigirà les obres, així com la col·locació de la primera pedra, i del grup d'animació El Grep, encarregat de pintar les ratlles de la nova carretera.

Entre altres actes, es preveu la recollida de firmes dels assistents, que es tancaran dins d'un cilindre que posteriorment serà enterrat a l'obra.

Els membres de la plataforma recalquen la importància de la nova autovia, que "servirà per acabar les retencions que es produeixen, com ha passat aquesta passada Setmana Santa".

La fiscalia de Lleida ha presentat una querella al jutjat de Cervera contra la dona que presumptament es va apropiar gairebé de cinquanta milions en taxes i contribucions especials quan treballava a l'Ajuntament de Tàrrega. L'alcalde va denunciar els fets en considerar que podrien constituir un delicte de "malversació de cabals públics".

El cas d'aquest forat econòmic detectat en el cobrament de contribucions especials i altres taxes a Tàrrega ha arribat a les mans del jutjat de primera instància i instrucció de Cervera, contra la dona que presumptament es va quedar amb els diners, A. M. S., mentre va treballar al consistori. Els fets van transcendir a finals de l'any passat, quan el consistori es va adonar que a les arques municipals faltaven diversos milions procedents del cobrament de les contribucions especials del pla urbanístic del Reguer. La liquidació d'aquestes taxes va ser encarregada a una empresa especialitzada en la recaptació de tributs, que va destinar alguns dels seus empleats a aquesta tasca, entre els quals hi ha la dona inculpalda.

L'empresa de Tàrrega Ros Roca ha incrementat les exportacions en més d'un 28% els últims dos anys, segons les dades facilitades per l'Associació Multisectorial d'Empreses (Amec). La firma de la capital de l'Urgell va obtenir unes exportacions de 3.600 milions de pessetes l'any passat, de manera que es va col·locar en el número 15 del rànquing d'exportadors entre els socis d'Amec. En l'exercici de 1999 les vendes a l'exterior d'aquesta firma especialitzada en equips i serveis municipals es van xifrar en 3.400 milions i en el balanç de l'exercici del 1998 les exportacions van suposar un total de 2.800 milions.

Amec també va presentar el passat 10 d'abril els resultats d'una enquesta elaborada entre els seus socis, segons la qual les empreses exportadores opinen que aquesta any 2001 les vendes a l'exterior creixeran la meitat que ho van fer en l'exercici del 2000. L'any passat, les exportacions de les sòcies es van incrementar en un 21% fins a arribar a 260.000 milions, davant les previsions de deu punts.

El ministeri d'Agricultura ha atorgat al grup Borges el premi a la millor empresa alimentària espanyola en la modalitat d'exportació. Segons va informar el passat 10 d'abril el diari Expansión, el grup Borges, presidit per Antoni Pont i amb Josep Pont com a conseller delegat d'Olis Borges (amb una planta a Tàrrega), va facturar en la campanya 1999-2000 un total de 58.000 milions de pessetes i s'ha convertit en el primer exportador d'oli d'Espanya, amb 18,2 milions de quilos. El negoci de l'oli lidera les vendes del grup Borges, amb una facturació d'11.911 milions de pessetes.

L'últim ple del Consell Comarcal de l'Urgell va aprovar per unanimitat la licitació del castell de Ciutadilla, construït al segle XI i convertit en palau residencial renaixentista al XVI. Les obres consistiran en la restauració d'una sala gòtica interior i en la consolidació dels murs exteriors del sector nord-oest de l'edifici, així com dels accessos. El pressupost d'aquesta segona etapa d'obres està xifrat en uns set milions de pessetes, que seran finançats pels departaments de Cultura i Governació de la Generalitat. S'ha de recordar que en la primera fase de treballs es va procedir a la consolidació de la torre de l'homenatge, de 28 metres d'alçada, amb la construcció d'una escala interior que permet l'accés a la cúspide. Així mateix, es va construir una passarel·la interior al llarg dels murs perquè els visitants puguin recòrrer la part superior de la fortalesa. També es va estrenar la il·luminació a tot el recinte, que fa visible el monument i que ha contribuït a un millor coneixement turístic del castell de Ciutadilla, especialment perquè es troba molt prop de la carretera C-14, de Tàrrega a Reus. Les obres d'aquesta primera fase van suposar una inversió de quaranta milions de pessetes.

El president del canal Segarra-Garrigues, Carles Benet, no preveu que puguin convocar-se eleccions per la renovació de la junta de govern fins a la tardor, malgrat que aquest dijous passat l'assemblea general va debatre l'inici del procés electoral. Aquest marge de temps és necessari, segons va dir, perquè els regants del marge esquerre puguin incorporar-se a les disset col·lectivitats dels canal.

El canal Segarra-Garrigues ja fa set anys que no convoca unes eleccions a la junta general. S'havien d'haver renovat o legitimat els càrrecs actuals ja fa tres anys, però no es va fer. "Potser per falta d'il·lusió dels regants al veure que aquest projecte s'eternitzava. Però ara que el Segarra-Garrigues està prenent l'impuls definitiu, són molt necessàries les eleccions", segons Josep Maria Besora, d'Unió de Pagesos. Segons el president Carles Benet, les eleccions "no seran fns a l'octubre o al novembre", ja que abans s'han de fer les eleccions a la presidència de cada col·lectivitat (n'hi ha disset) i seguir els tràmits administratius perquè tots els regants del marge esquerre s'incorporin en aquestes disset col·lectivitats. "Fins ara, el marge esquerre no estava representat en cap col·lectivitat. No tenia ni veu ni vot, i això no podia ser perquè el marge esquerre sempre ha format part d'aquest projecte de regadiu", comenta, per la seva part, Josep Pàmies, d'Unió de Pagesos.

Pel que fa a les candidatures, Benet va dir que s'hi tornaria a presentar i, segons altres fonts del canal, "segurament hi haurà una alternativa, tot i que encara se'n desconeix el nom".

Centenars de persones es van citar a l'ermita de Montalbà, a Preixana, per assistir al XXXI Aplec de la Sardana i aprofitar l'ocasió per menjar la mona a la zona, com a lloc més concorregut a la comarca de l'Urgell.

Durant tot el matí els assistents que van arribar de diferents punts de la geografia catalana van ballar sardanes al compàs de les cobles Sabadell, Agramunt i Tàrrega.

Verdú prepara una de les seves festes més sonades, la Cantirfesta, certamen destinat a fomentar i reivindicar una de les activitats més arrelades i amb més història del municipi: la ceràmica. Cantirfesta, que arriba a la quarta edició, se celebrarà entre els dies 28 i 29 d'abril.

El programa d'aquest any és molt semblant al d'edicions anteriors: espectacle el dissabte-nit a càrrec del grup Gog i Magoc, i concert musical; tallers de construcció de forns, realització de peces, cuita i exhibicions de torn; animació al carrer; cassolada popular...

La gran novetat d'aquest any la tenim amb la primera edició de Firafesta, una proposta arribada de l'empresa productora Vesc.

Es tracta d'un mercat itinerant de cultura que es trasllada a quinze municipis de Catalunya i té el seu punt de partida a Verdú els propers 28 i 29 d'abril. Aquesta fira, on podrem trobar tota mena d'articles relacionats amb la cultura popular catalana (pintura, escultura, gastronomia, música, literatura, teatre...), estarà ubicada a la plaça Major i en formen part més d'una vintena de parades.

Aquest projecte es duu a terme conjuntament amb Firacàntir, el projecte organitzat des de l'ajuntament, que dóna una mostra evident de la variada activitat cultural, gastronòmica, comercial i lúdica del municipi de Verdú.

Paral·lelament, la jornada de diumenge s'omplirà amb la presentació del vídeo La ceràmica negra de Verdú, creat per l'arqueòleg del Museu Comarcal de l'Urgell Oriol Saula, amb el finançament de l'Ajuntament, la realització de Josep Ramon Morell i la locució del periodista targarí Jaume Brufau.

Es tracta d'un treball en què el protagonista és Josep Font, l'últim dels cantirers verdunins que ha treballat amb els tradicionals forns de rakü (combustió amb llenya d'olivera). El document, de 30 minuts de durada, és un recull de les tècniques ancestrals dels cantirers d'antigues generacions. Se n'han fet quatre-cents exemplars, els quals es distribuiran per institucions culturals, centres educatius i ajuntaments.

Ensenyament

El passat 21 de març els alumnes de 2n d'ESO de l'Alfons Costafreda vam realitzar una sortida a Barcelona. No va ser una sortida qualsevol, ni tampoc avorrida. Al contrari, gràcies a uns quants alumnes que vàrem participar en un concurs, amb motiu de la lectura de l'obra No demanis llobarro fora de temporada, ens van invitar a participar en un debat al Parlament de Catalunya relacionat amb un tema de gran preocupació avui dia: les drogues.

Un cop a Barcelona, ens vam dirigir al Parlament, on vàrem fer una visita comentada, i també ens van distribuir mitjançant distintius de colors. Una hora més tard, aproximadament, vam esmorzar amb companyia d'un altre centre, per agafar forces per parlamentar sobre el tema dit anteriorment.

Una vegada a la sala de debats, ens van distribuir als nostres llocs corresponents, respectant els distintius i vam començar el debat, el qual es va dividir en els quatre següents blocs:

1r bloc: què entenem per drogues?

2n bloc: la legislació i les drogues.

3r bloc: la drogoaddicció com a malaltia.

4t bloc: ajuda al drogoaddicte.

El debat va durar aproximadament unes dues hores. En acabar els polítics van lliurar als alumnes que hi van assistir un diploma i vam cantar tots junts el Cant dels Segadors.

Pèro la sortida no s'acabà aquí; després de dinar vam visitar el museu egipci, on vam participar en un taller de momificació.

Sens dubte, va ser un dia molt important per a tots nosaltres. Vam visitar un dels edificis més importants de Catalunya, amb companyia de l'alcalde dels nostre poble, el Sr. Frederic Gené, i vam aprendre a comunicar-nos mitjançant la paraula.

En memòria

Pel nostre mitjà de comunicació m'assabento, amb dolor, de que el bon amic Josep Bordes ens ha deixat.

Seran sempre per a mi inoblidables les hores que passàrem junts a Ràdio Tàrrega les nits dels dijous, donant vida als reportatges publicitaris del cine Majèstic, amb elements tan rudimentaris com magnetòfons juràssics i discs de pedra, diríem millor de l'edat de pedra. Moltes vegades ens hi queien les dotze... i sense sopar.

Descansa en pau, Pepe, amic.

Estones de lletra

Senyor, doneu-me valor per a canviar el que pugui canviar; doneu-me serenitat per acceptar el que no pot canviar; i doneu-me saviesa per a distingir una cosa de l'altra.

Quan sàpigues caminar sobre l'aigua, pren el bot.

Dues coses contribueixen a avançar: anar més de pressa que els altres i seguir el bon camí. És clar que el millor són les dues coses alhora: la rapidesa i el bon camí. Però, qui les aconsegueix?

Llegir un llibre ensenya més que parlar amb el seu autor; perquè l'autor, en un llibre, sols ha posat els millors pensaments.

Mai no acceptis com vertadera una cosa si no ho és per a tu, evidentment. O sigui, evita la precipitació.

Ningú no parla de nosaltres a la nostra cara com en la nostra absència. La unió entre els homes es fonamenta en aquesta mútua mentida, i poques amistats subsistirien si cada amic sabés el que l'altre parla d'ell quan ell no és present i sabés que és aleshores quan parla amb sinceritat.

L'enamorat se sent diferent de com era abans, i creu que tot el món ho ha de notar. Però s'equivoca; l'amor és una de les emocions que menys surt a la cara.

Un diplomàtic acreditat recentment al Vaticà és rebut pel Papa. Li pregunta quantes persones treballen al Vaticà. "Oh, no més de la meitat", respon Joan XXIII fent l'ullet.

La confessió dels petits defectes és, moltes vegades, un desig de fer entendre que no en tenim d'altres de més grans.