Cal guanyar-ho amb regals i, sobretot, amb promeses. Les promeses valen més i costen menys. Mai no es dóna tant com quan es donen esperances.

Fruïa d'una anomenada que havia sabut guardar intacta fins i tot en un delicte ardent; tan hàbil era i reposat i amo de si mateix.

La seva experiència, com tantes vegades passa, li va fer desconèixer la veritat.

Contemplar la terra, amarar-se del seu significat. Ella ens alimenta, no solament de pa i de vi, sinó de sentiments, d'idees i creences. Ella ens porta, ens cansa i ens descansa. Ens ofereix els cims, les valls, els rius i els deserts de neu i els deserts d'arena. Ella finalment ens rebrà a tots en el si maternal, com si fóssim nens cansats d'una llarga jornada.

Algú preguntava al Papa Joan XXIII si li agradava la televisió: ja ho crec! –va respondre–. Des que gràcies a ella vaig veure com em feien Papa, li concedeixo gran importància!"

Postal fora vila

Al telediari de les deu de la nit d'avui 12 de juny de 2003, m'assabenta de la mort d'un dels personatges mítics del cinema de l'edat d'or. Dit sigui de passada, portem una temporada, des de començaments d'aquest segle, més o menys, que quan ens truquen per telèfon –a mi al menys– és per donar-me gairebé sempre una mala notícia. Potser les joves generacions no em comprenguin, però els qui visquérem l'edat d'or del cinema, quan desapareix un astre rutilant d'aquella època, és com si amb ell morís un familiar proper, almenys amb els nostres sentiments.

Apago el televisor i mentalment repasso tots els films que em vénen a la memòria, d'ell, s'entén. Com a més emblemàtic, sota el meu punt de vista, he de citar necessàriament Vacances a Roma, amb una Audrey Hepburn irrepetible. Encasellat gairebé sempre en papers d'home bo, no tingué massa èxit Duelo al sol i Els nens del Brasil que passaren ambdues sense massa èxit pel cinema Majèstic, malgrat la gran qualitat de la primera, un mític western.

Abans d'escriure aquests dos paràgrafs havia, com he dit abans, apagat el televisor i he pensat que l'humil homenatge que podria fer-li fóra dedicar-li aquesta postal que avui, més que això, serà una necrològica breu, mecanografiada directament, sense esborrany previ i enviada per fax, encara que no serà publicada fins una setmana després de la mala nova.

I la brevetat del que diré serà posar de relleu la coincidència entre la seva alçària artística i física (mesurava almenys metre noranta). No era tal vegada una extraordinària bellesa masculina a l'ús (Gary Cooper, Robert Taylor), ni posseïa l'elegància d'un Gary Grant ni l'histrionisme de Kirk Douglas, i fins i tot, potser degut a l'alçària, era un xic desairós, però posseïa una personalitat inigualable que el feia estar pel damunt de tota mena de qualitats secundàries. Era tot un actor que entusiasmà tota mena de públics.

Si en el transcurs d'aquest viatge desconegut que ha emprès es troba amb Audrey Hepburn, potser serà el moment de continuar aquell idil.li interromput entre aquell periodista americà i la jove princesa que se'n va anar a Roma a passar unes vacances d'incògnit. Fins i tot podria ser que ella l'hagi rebut amb el seu òscar a les mans. El lector pensarà que sóc un somiatruites. Però no és per atzar el cinema una fàbrica de somnis? Descansi en pau.

Joan Amézaga i Solé va ser escollit nou alcalde de Tàrrega el passat dia 14 gràcies que a les passades eleccions del mes de maig el grup que lidera, AIPN, va ser la força més votada, i gràcies al pacte amb el PSC i amb ERC. La constitució del nou ajuntament es va fer a la sala d'actes del Consell Comarcal de l'Urgell, que va ser insuficient per encabir el nombros públic que volia seguir la cerimònia d'investidura ja que la sala d'actes de l'Ajuntament és fora d'ús pels problemes estructurals de l'edifici. Amb tot, cal dir que al Consell hi ha aire condicionat i a l'Ajuntament no. L'acte va començar amb la designació de la mesa d'edat, que va recaure en Josefina Traveset com a presidenta i en Jordi Porta com a secretari. Seguidament els regidors electes es van acreditar i van rebre la insígnia de regidor de l'Ajuntament de Tàrrega. A continuació es van fer les votacions i en el recompte va sortir per majoria absoluta Joan Amézaga, que va rebre els cinc vots del seu grup, els tres del PSC i tres més d'ERC. Frederic Gené va rebre els cinc del seu grup i Josefina Travesset, del PP, es va votar a sí marteixa. Aixi Amézaga va ser investit alcalde i va ocuipar la presidència amb els sis membres de la Comisió de Govern del nou ajuntament, que estarà formada per Joan Amézaga i Jaume Ramon, dels AIPN, Josep Sort i Francesc Balcells, del PSC i Jordi Ramon i Xavier Lecha d'ERC.

Tot seguit el nou alcalde va concedir un torn de paraules als líders de cada formació i per ordre de menor a major nombre de regidors. La regidora del PP, Josefina Travesset, va deixar sorprès el públic assistent en elogiar la tasca de l'anterior alcalde Frederic Gené, ja que el seu partit, i en especial els dirigents lleidatans, s'havien caracteritzat pels atacs a Gené, en especial pel tema de l'arranjament de l'antiga N-II. També va felicitar el nou alcalde, a l'igual que la resta de portaveus, com Jordi Ramon i Josep Sort. Aquest últim es va queixar que no s'hagués escollit un altre local més ampli per la cerimònia de constitució del nou ajuntament. Frederic Gené va dir que era un dia històric per l'elecció del nou alcalde i va continuar dient: "ha estat un honor per a mi que al llarg dels darrers dotze anys hagi pogut ocupar tan digne càrrec. Gràcies a tots els targarins i targarines; mai no us ho podré agrair prou". També va demanar disculpes per si en aquests anys hagués ferit algú. L'exalcalde va continuar dient: "El meu, però, no és un adéu. És un punt i apart, i prova d'això és que ja des d'ara ha de saber, senyor alcalde i el nou equip de govern, que estic, estem tot el grup, a la seva disposició per tot allò que cregui oportú i que sigui benefeciós per a Tàrrega". També va dir que la seva serà una oposició constructiva i que quan vinguin dies difícils, "fins i tot de tamborinades, en el nostre grup sempre hi trobarà un paraigües d'aixopluc".

Finalment el nou alcalde va fer el seu parlament, que reproduïm íntegrament en aquesta edició. Seguidament el nou consistori es traslladà a l'edifici de l'ajuntament, i al vestíbul es van fer la tradicional foto.