el consistori ha arribat a un acord amb un banc perquè financi l'operació

La Fuliola reprèn el projecte

d'una residència geriàtrica amb 66 places

Fuliolaresidencia

El recentment constituït ajuntament de la Fuliola vol impulsar de nou el projecte d'una residència, paralitzat des de fa dos anys per falta de pressupost. El consistori ha arribat a un acord amb una entitat bancària perquè financi els 1,9 milions d'euros que costarà l'obra a través d'un crèdit a tornar en 15 anys. En aquest sentit, l'alcalde Antonio Marsiñach confia a rebre subvencions de l'Admninistració una vegada comenci la construcció. De tota manera, fins al moment no s'han aconseguit ajudes del Departament de Benestar Social. Si cal, va assenyalar Marsiñach, com a últim recurs anirien a Madrid a demanar diners. El projecte preveu construir una residència amb capacitat per a seixanta-sis ancians, que inclouria un centre de dia, a més dels serveis de menjador, bugaderia i sanitat. Per la seva part, els veïns de la Fuliola tindran prioritat a l'hora d'aconseguir una plaça a la nova residència, encara que també podria acollir una vintena d'ancians de poblacions veïnes.

Segons Marsiñach, la instal.lació podria entrar en funcionament d'aquí a dos anys. Aquest mateix mes de juny es constituirà el patronat que regirà els òrgans de govern de la residència i que serà integrat per l'Ajuntament i per les entitats locals. La residència s'ubicarà, com ja preveu el pla urbanístic, a l'antic camp de futbol, darrere de l'ajuntament. Ocuparà una superfície de 1.985 metres quadrats.


Sant Martí de Maldà renova les piscines

Sant Martí de Maldà obrirà dissabte que ve les piscines municipals totalment renovades. Algunes rajoles s'havien deteriorat a causa de les gelades del desembre del 2001. L'obra té in pressupost de 39.000 euros.


insisteix que la planta de Vallfogona no crema greixos animals i és legal

Espadaler denuncia manipulació informativa

contra Grefacsa i dóna suport a la seva activitat

El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, va assegurar a la Fuliola que hi ha hagut una desinformació deliberada respecte a l'activitat que porta a terme la planta Grefacsa a Vallfogona, dedicada al tracatment de residus càrnics, encara que no va voler concretar qui l'ha generat. En aquest sentit, va incidir que actualment la indústria no incinera greixos animals, tal com havien denunciat col.lectius veïnals i ecologistes, i va afegir que el projecte que actualment s'està tramitant per millorar les install.lacions no preveu la incineració.

En aquest sentit, el conseller va lamentar que la gent de bona fe estigui enganyada. Espadaler va fer aquestes declaracions durant la jornada de portes obertes de la cooperativa de la Fuliola, i va donar suport a la delegada de Medi Ambient a Lleida, Cristina Bosch, que la setmana passada ja va explicar, a una cinquantena de veïns de Vallfogona de Balaguer i Térmens de la Plataforma Antiincineradora de Grefacsa i als ecologistes d'Ipcena que es van manifestar davant de la delegació de la conselleria, que la planta no crema greixos animals en aquests moments.

La manifestació d'afectats es va portar a terme durant la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient per exigir que es paralitzi definitivament la crema de greixos, que insisteixen que l'empresa fa, cosa que provoca pudors i genera, segons ells, substàncies nocives per a la salut. Els ecologistes ja han anunciat que impugnaran tots els projectes que abordi l'empresa i que puguin afectar la població. No obstant, Medi Ambient descarta taxativament aquestes afirmacions i assegura que la crema de greix és legal si es fa de forma controlada.

Espadaler1

Una llarga polèmica que no cessa

Planta incineradora. L'any passat l'empresa va plantejar la construcció d'una planta incineradora de residus animals a Térmens, projecte que va provocar la radical oposició de veïns. La indústria va descartar el projecte al gener d'aquest any.

Més denúncies i desmentiments. Veïns i ecologistes insisteixen que l'empresa crema greixos animals i que persisteix en la incineració camuflada dins el projecte de reforma de les seves instal.lacions. Encara que Medi Ambient ha obert un expedient sancionador a la firma per anteriors irregularitats, ha constatat que en l'actualitat no hi ha cap il.legalitat segons informes tècnics.


Iniciativa a la Fuliola per reutilitzar els purins

El conseller de Medi Ambient va conèixer de prop el pla de gestió col.lectiva de dejeccions ramaderes de la Cooperativa del Camp de la Fuliola. Aquest projecte preveu que els purins de les setanta granges que agrupa la firma reverteixin en les finques sense cap tipus de tractament i inversió en infraestructures. Així, la mateixa cooperativa s'encarregarà de repartir amb camions cisterna de 25.000 metres cúbics els purins, segons el tipus de cultiu, l'època de l'any i les necessitats de cada finca o granja, segons va explicar el president de l'entitat, Joan Inglada. Les granges hauran de tenir un dipòsit amb capacitat per guardar els purins durant sis mesos, tal com preveu la llei. Aquest pla, que compta amb el vistiplau de la conselleria, es podria començar a aplicar en els pròxims dies.

Espadaler va agrair la iniciativa de la Cooperativa de la Fuliola, que va titllar d'exemplar, i va destacar que la iniciativa farà que que el sector sigui més competitiu i va instar les cooperatives a implicar-se i buscar una solució col.lectiva per al tractament de purins. El conseller va participar en el dinar del soci al poliesportiu de la localitat, on van assistir més de tres-centes persones. Hi van anar la presidenta del consell, Rosa Maria Mora, i les delegades de Treball i Medi Ambient , Anna Miranda i Cristina Bosch, respectivament.


temps


soci

Teatre

Actes commemoratiusdel cinquantenari de BAT

A l'octubre del 1999 vam donar el tret de sortida de les festes del cinquantenari, amb el Don Juan Tenorio, que feia 25 anys que no es representava a Tàrrega. Era el començament d'un seguit d'actes que volien recordar les fites més significatives d'aquests cinquanta anys de vida del nostre grup. Després vindrien el Show Artístic Musical i Els pastorets, amb els actors i actrius més veterans. Ens hem quedat amb les ganes de presentar alguna Sarsuela, com tantes n'havíem fet, i algun acte sacramental, a les escales de l'església parroquial. El que en altre temps no va ser cap problema, avui en dia ha resultat prohibitiu per la seva complexitat i pel seu pressupost.

I així hem arribat finalment a la celebració de la Festa del Cinquantenari, que tindrà lloc exactament els dies 28 i 29 del present mes de juny, amb el següent programa d'actes:

El dissabte dia 28 de juny, a dos quarts d'onze de la nit, al Teatre Ateneu, representació de l'obra emblemàtica de BAT, la divertidíssima comèdia de Josep M. Folch i Torres D'aquesta aigua no en beuré. Va ser la primera obra que els dies 27, 28 i 29 de juny de 1953, ara fa cinquanta anys, va representar el nostre grup. La vam tornar a representar amb motiu del 25è aniversari, el dia 24 de juny de 1978, amb quasi tots els mateixos actors i actrius de la primera vegada. Ara la tornarem a fer, amb un repartiment totalment nou, amb algun que altre veterà, però majoritàriament amb els joves que seran el futur de la nostra entitat.

Esperem l'assistència de tots els membres de BAT, antics i actuals, infantils, simpatitzants, amics i familiars.

El diumenge, dia 29 de juny, a les dotze del migdia, a l'església parroquial, santa missa, oficiada pel pare Felip Amenós i Bonet, O.C., fundador i primer president de BAT.

A dos quarts de dues del migdia, al Restaurant Jardins la Granja, dinar commemoratiu del cinquantenari de BAT. Serà presidit per l'honorable senyor Joan Vidal i Gayolà, president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, de la Generalitat de Catalunya, acompanyat de l'il·lustríssim senyor Joan Amézaga i Solé, alcalde de Tàrrega; del senyor Joan Lluís Tous i Àlvarez, regidor de Cultura i del senyor Jordi Ramon i Torres, coordinador de l'Àrea de Serveis Socials i Personals.

Serà l'acte central de les festes del cinquantenari i per tant esperem la presència en massa de tota la gran família de BAT. Cal que us inscriviu al més aviat possible. S'estudiarà la possibilitat d'un menú infantil, si hi ha demanda.

Grup de Teatre BAT


Ensenyament

Premis del Consell Comarcal a l'IES Alfons Costafreda

narrativa recerca

Dins del III Programa Comarcal de Suport a l'Educació a l'Urgell que concedeix ajuts i premis a projectes i activitats, en els quals participen els alumnes de les escoles i instituts de Tàrrega i comarca, l'IES Alfons Costafreda ha destacat per l'acaparació de premis en els apartats destinats a alumnes d'ESO i de batxillerat.

En el tercer premi comarcal a la realització de treballs de recerca, d'un total de 21 participants de cinc centres de secundària de la comarca, el Costafreda ha obtingut els següents premis: Primer premi: Tàrrega 1930. El padró municipal, de l'alumna Gemma Argelich Esteve, tutoritzada per Miquel Orobitg. Segon premi: Verdú, una ecovila, de la Sònia Bonet Calafell; tutora, Hortènsia Cuscullola. Tercer premi: La inseminació artificial com a tècnica a aplicar a la cunicultura a l'Urgell, de Begonya Galceran Esteve; tutora, Assumpció Moix. Accèssit: Danses tradicionals a la comarca de l'Urgell, de l'alumna Raquel Domingo; tutora, M. Àngels Sans.

En primer premi Sant Jordi de narrativa curta han resultat premiades altres alumnes del mateix institut: primer premi en la categoria C (Primer cicle d'ESO) a la narració que porta per títol Un dia normal?, de l'alumna Lara Medrano Gràcia. Segon premi de la categoria D (segon cicle d'ESO) al text Tota una vida, de Montse Sanahuja Rubí. Menció especial en l'anterior categoria a Una visita inesperada, de la mateixa Montse Sanahuja.

Donem l'enhorabona a cadascuna de les guanyadores!

IES Alfons Costafreda

Nota: Les fotografies que acompanyen el text pertanyen a les quatre autores dels respectius treballs de recerca i a les dues autores dels relats de narrativa curta.


Ensenyament

Gran festa de final de curs a l'Escola Pia

Si mirem enrere som conscients que són moltes les coses que hem fet durant aquest curs escolar. Hores d'aprenentatge, d'estudi, d'exàmens, de treball i també d'activitatss puntuals que potser no es reflecteixen a les notes i informes, però segur que han fet que els alumnes es formessin com a persones. Per exemple: els actes per la pau, la campanya de solidaritat amb el Senegal "Pessiga't", la conferència a càrrec del senyor J. M. Bakero "L'esport forma l'alumne com a persona", els jocs florals i tantes altres.

Tota la feina va donant els seus fruits i enguany la nostra escola ha estat guanyadora en nombrosdos premis que més endavant explicarem degudament, entre ells el premi de redacció Coca-Cola i altres concursos literaris.

Per tot això, i perquè ja és tradició, l'Escola Pia de Tàrrega ha celebrat el cap de setmana passat el seu comiat del curs 2002-03.

Alumnes, professors, pares, mares, padrins i tothom qui volia ha pogut gaudir de moltes activitats. Aquestes van començar el divendres 13 de juny a les nou del vespre a la pista de l'escola amb un espectacular partit de bàsquet d'alumnes contra mares d'alumnes de l'escola. En aquesta ocasió les guanyadores van ser unes mares molt més encertades que van jugar molt millor i es van emportar la victòria.

Després de fer una mica d'esport es va celebrar un sopar de final de curset de les mares que enguany han fet classes d'aeròbic a l'escola. En resum, una nit molt divertida que va continuar amb el dissabte 14 de juny ja que a les set del vespre al camp de la Plana es va celebrar un emocionant partit de futbol. Jugaven pares contra alumnes i en aquesta ocasió també van ser els pares els qui van guanyar els fills.

D'aquesta forma i amb molt esport arribàvem al diumenge i de bon matí va començar la ja tradicional gimcana amb bona participació de moltes famílies de l'escola.

Quan s'anava apropant l'hora de dinar, per allà a les dues de la tarda, els grups d'aeròbic de l'escola van fer dues exhibicions molt animades que van donar pas al gran dinar de germanor. En definitiva, moltes activitats, un bon dinar de comiat i un gran ball tota la tarda per acomiadar un profitós curs 2002-2003.

Esperem retrobar-nos al setembre i per aquells qui vulguin gaudir del casal d'estiu, l'escola quedarà oberta fins al 31 de juliol. A reveure, doncs, i fins al proper curs.

Escola Pia

pia1 pia2 pia3


Ensenyament

Vint-i-cinquè aniversari Escola Àngel Guimerà

guimera1

L'Escola Àngel Guimerà va celebrar amb gran solemnitat i amb molta assistència de pares, juntes d´AMPA, alumnes i exalumnes el vint-i-cinquè aniversari del Centre.

La tarda fou dedicada als petits amb tota classe de jocs d´animació i berenar.

Entre els actes participats cal comentar el moment acadèmic que van presidir Carles Quintana, pel Departament d'Ensenyament, i Joan Amézaga, en el seu primer acte com a Alcalde, i del regidor d'Ensenyament, Jordi Ramon. Durant l'acte pronunciaren diferents parlaments de reflexió i record dels 25 anys d'escola. Prengueren la paraula el director del centre, Joan Duch, Conxita Berengué i Josep M. Falip, també de l'equip directiu. Els pares expressaren els seus punts de vista a través de Pere Roig i Pere Noró, el primer president de l´APA i l'a ctual de l´AMPA. Uns moments de reflexió sobre l'escola ahir i la del futur foren les paraules pronunciades per Vicenç Perera, coordinador d'informàtica. Varen cloure l'acte les autoritats que el presidien .

Es va servir una copa de cava i totes les persones presents visitaren l'escola, molt especialment el reforç sobre el pla estratègic que s'està implantant a l'escola.

L'exposició de 25 anys (1977-2003) fou molt visitada pels alumnes i pares dels diferents cursos, tant de Tàrrega com de Guimerà i el Talladell que hi eren representats.

guimera3

L'acte gastronòmic i multitudinari estava molt ben organitzat per la comissió del 25 anys i fou un seguit de sorpreses dins del pavelló cedit per la Diputació, amb el muntatge de l'Ajuntament fou molt comentat i elogiat pels més de 500 comensals.

guimera2

Abans de començar, fou representada l'Auca dels 25 anys. Fou una proposta musical, cultural i de mímica que a través de nou quadres representava els fets més importants d'aquells anys.

Tant els dibuixos, que tenien sobre la taula, com la representació sobre l'escenari, foren realitzats pels alumnes del centre. Foren moments molt emotius que tots recordarem. El sopar va tenir en tot moment un acte de germanor i de trobada.

La darrera sorpresa fou un castell de focs que clausurava el vint-i-cinquè aniversari. Felicitats i agraïments per a tota la família de l'Àngel Guimerà.

Pares i mestres de l'escola