FUNDACIÓ LA XARXA

N'Andreu Santandreu és un al·lot espavilat i simpàtic, però que es troba lleig i això el fa molt desgraciat. Un dia, a l'antiga biblioteca del seu padrí, descobreix que existeix un perfum que fa tornar guapo a qui se'l posa, però, malauradament, el té un vell alquimista que viu al pol nord. Malgrat tot, n'Andreu està decidit a no ser pus lleig i, acompanyat de la seva amiga Mariana, comença un viatge per tot el món vivint una aventura extraordinària plena d'animals salvatges, de llànties meravelloses, de paisatges de somni, de personatges estrafolaris, de belles cançons i de misteris.

Entitats

El dia 27 de gener del 2000, a la Cafeteria Daus, a les deu del vespre es durà a terme la conferència-col.loqui: «Quin futur té la pagesia?».

Aquest dijous gaudirem de la presència d'una persona fora de sèrie: Rosa Maria Pruna Esteve, la presidenta de la Comissió Femenina de la COPA, organisme de la Unió Europea, i d'AFAMMER, Associació Femenina del Medi Rural de Catalunya.

Aquesta senyora, que el passat dia 9 va fer una conferència a Verdú, té tal qualitat de coneixements i experiències, especialment del món pagès i rural, i una capacitat comunicativa tan gran, que és un plaer poder sentir-la, al temps que s'adquireix una informació que pot ser vital per a la supervivència del nostre model de fer. Recentment participà a Seattle en la conferència de l'organització mundial del comerç, que com se sap va ser molt moguda, i on tingué una participació molt activa, fins al punt que va rebre la felicitació del director general de l'organització.

Serà una tertúlia especial, que tindrà el format de conferència-col.loqui, ja que d'una persona d'aquesta vàlua cal aprofitar-ne tot el que es pugui. Aquesta vegada sí us recomanem que no hi falteu.

La Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega (FAVT) elogia la decisió presa per la Comissió de Governació de l'Ajuntament de Tàrrega, del passat dia 12 de gener del 2000, sobre la retirada del senyal recentment col.locat a la plaça del Carme (al costat de l'Ateneu) que prohibia als cotxes que anaven en direcció a Tarragona trencar cap al carrer de Jacint Verdaguer. Cal esmentar que la Comissió de Governació elaborarà un estudi per instal.lar una possible "illeta" en aquest punt. Davant de les queixes dels veïns rebudes a la Federació, volem agrair a tota la Comissió de Governació el fet de tenir en compte la proposta de la FAVT de retirar l'esmentat senyal.

La família humana no es limita a la procreació i criança, sinó que es concentra sobretot en la formació de la personalitat sòciocultural.

La primera fase de l'actuació familiar és la sociabilització que abastaria la maduresa de la persona en les seves facultats elementals que pertany a la cura de la mare.

La segona fase, el nen o nena aprenen a entrar en el món que ens envolta. És el període dels primers quatre anys quan es fixen les capes del caràcter de la persona.

Em sembla que actualment s'està passant per uns moments crítics de la família. No pas en el sentit del perill de "desaparèixer", però sí de cert desprestigi de les formes maternals i paternal en el sentit que hem tingut fins ara.

La família, en els moments actuals i en el temps a esdevenir, l'hem de replantejar. Jo crec fermament en la institució de la família. Pel món no s'hi pot anar sol. No és bo que l'home estigui sol, va dir el Déu creador. Aquest replantejament de la família jo el fonamento, entre altres objectius, en la comunicació personal. Per què quan parlem només ho fem per resoldre "qüestions" i no per comunicar-se els esposos entre ells i amb els seus fills? Per què, massa sovint, ens eclipsem darrere del silenci personal i massa còmode? Per què la majoria de la gent només aprofita un vint-i-cinc per cent d'allò que escolta? Senzillament perquè no sabem escoltar.

Per què l'espai de la sexualitat encara funciona –en una gran majoria de parelles– a nivell solament procreatiu? Per què aquesta indiferència a cercar una sana informació de la sexualitat a nivell de relació personal?

Podríem resumir que la família, avui, és atacada per tres cantons: la por, el desconcert o desorientació, i la poca preparació.

Certament que tots hi hem de posar el coll des de l'àmbit que ens pertoca. Agafem ara la torxa familiar tan antiga com la humanitat. Ningú no ha inventat aquesta meravella. Donem-li el que més li convingui.

Entitats

Era el dia 25 de desembre, a un quart de vuit del vespre, a poc a poc s'anava trencant la pau i el silenci al claustre del convent dels pares carmelites de la nostra ciutat de Tàrrega. El motiu no era altre que els nens i nenes del Grup Infantil Carmelità. Aquests es disposaven a representar dotze quadres de la vida de Jesús en un pessebre parlat i vivent.

Els nervis recorrien grans i petits. Eren les vuit del vespre i tothom era conscient d'allò que dos mesos abans iniciàrem assajant. Avui no seria un somni, sinó que seria del tot realitat. Els pastors estaven a punt, els dimonis també, l'àngel al seu lloc, Maria amb Josep...

Va començar el pessebre amb el claustre a les fosques i ple de gent. Els quadres anaven transcorrent i aquest arribà a la seva fi.

A Poc a poc el claustre va retornar al seu silenci i a la seva pau, esperant emmudit els dies 2 i 6 de gener, amb la cova del naixement muda i les pedres set vegades centenàries guardant dins seu el record d'aquest pessebre que moments abans s'havia escenificat.

No volem acabar sense regraciar a totes aquelles persones que han fet possible aquesta realitat: en primer lloc, la comunitat de carmelites, el grup de teatre BAT, Ramon Farré i Jaume Solé, exmembre del nostre centre d'esplai. El Grup Infantil Carmelità ha guardat les seves figures de pessebre fins a finals d'aquest any 2000. Fins aleshores, a reveure i gràcies.

Ensenyament

A partir del curs vinent a l'IES Alfons Costafreda es podrà estudiar un nou cicle formatiu de grau superior de la família informàtica.

Es tracta del cicle Administració de Sistemes Informàtics, de dues mil hores de durada (dos cursos) que comporta l'adquisició del títol: tècnic superior en administració de sistemes informàtics.

Les activitats més significatives dels tècnics corresponents són les d'implantar i administrar sistemes informàtics en entorns monousuari i multiusuari i xarxes locals, gestionar la connexió del sistema informàtic a xarxes extenses, facilitar la utilització de paquets informàtics de caràcter general i aplicacions específiques, i coordinar canvis per millorar l'explotació dels sistemes i les aplicacions.

Per accedir al cicle tenen prioritat els alumnes que posseeixin el títol de batxillerat LOGSE i hagin cursat com a matèria de modalitat matemàtiques II.

També hi tenen accés directe els alumnes que hagin superat COU, FP de segon grau o estudis equivalents.

Els aspirants de vint anys que no reuneixin cap dels requisits anteriors hi podran accedir mitjançant una prova d'accés.

La realització del cicle dóna accés als estudis universitaris de diplomatura en biblioteconomia i documentació, en ciències empresarials, en estadística, en gestió i administració pública i en informàtica. També als d'enginyeria tècnica en informàtica de gestió i en informàtica de sistemes.

Aquest cicle formatiu de gran futur professional s'imparteix únicament a Lleida ciutat. A partir del curs vinent els nois i noies de l'Urgell i comarques veïnes podran realitzar estudis oficials d'informàtica en horari de tarda a Tàrrega.

El ple ordinari de l'Ajuntament de Tàrrega del mes de gener va tenir lloc el passat dia 17 i en la sessió es va aprovar per unanimitat iniciar els tràmits per declarar Antoni Tartera Irla, "Antonioti", fill adoptiu de la ciutat pels seus valors artístics i humans. A la sessió es va rebutjar el recurs interposat per la companyia d'Aigües de Sabadell contra l'acord del ple d'adjudicació del concrs del contracte de gestió per la concessió del servei de subministrament de l'aigua potable de Tàrrega. També es va aprovar donar noms als carrers del polígon industrial de la Canaleta.

El primer punt de l'ordre del dia va ser l'aprovació de les bases que han de regir el concurs ordinari per a la provisió en propietat del lloc de treball d'intervenció de l'Ajuntament.

L'artista targarí Antoni Tartera, Antonioti

A la sessió es va aceptar l'aprovació provisional de la modificació de dos capítols de les ordenances fiscals de les contribucions especials. Aquestes modificacions vénen donades perquè l'Ajuntament al realitzar obres que en bona part són finançades per contribucions especials, en diverses ocasions, per no dir en totes, ha de fer aportacions anticipades als constructors i per tant ha de contractar pòlisses de tresoreria amb la consegüent despesa addicional dels interessos. Per evitar aquests interessos l'Ajuntament posarà a cobrament bestretes als beneficiaris de l'obra abans que aquesta acabi. Si els beneficiaris no volen pagar fins que l'obra estigui acabada, se'ls podrà carregar la part proporcional de les despeses generades pels interessos de les pòlisses de tresoreria. Tots els grups, menys Xavier Mayora dels Independents dels Pobles (IND), van votar favorablement aquesta proposició.

Per unanimitat es va aprovar donar noms als carrers del polígon industrial de la Canaleta; així el carrer que va paral·lel a la carretera d'Agramunt es nomenarà carrer del Mas d'en Colom; el d'entrada al polígon i perpendicular a la carretera serà l'avinguda de la Canaleta; el del final, en direcció d'entrada al polígon, que és paral·lel a la carretera C-240 o d'Agramunt i a la vegada perpendicular a l'avinguda de la Canaleta, es dirà carrer de Mercuri.

Antonioti, fill adoptiu

Tots els grups del consistori van aprovar inicialment l'expedient de declaració de fill adoptiu de Tàrrega a l'artista Antoni Tartera Irla, conegut artísticament com Antonioti. Aquest pintor, prou conegut entre els targarins, fa més de trenta anys que resideix i treballa a la nostra ciutat i té obres als museus alemanys de Kreismuseum de Dormagen, Fastnachtsarchiv i Palau Ostein de Mainz, al Museu de l'Exèrcit a Madrid i al Museu Comarcal de l'Urgell. Ha fet, des de 1952, nombroses exposicions en diverses ciutats de Catalunya, Espanya, Alemanya i França. El 1991 la Jove Cambra li va atorgar el reconeixement d'Urgellenc de l'any i el 1998 el Centre Cultural li va atorgar el premi Culturàlia per la seva tasca artística. Antonioti ha col.laborat amb diverses entitats targarines amb la donació d'obres seves per finançar diversos projectes i col.labora amb els ajuntaments i entitats d'Anglesola, Belianes i la Fuliola. Joan Amézaga, dels AIPN, va felicitar l'Equip de Govern per aquesta iniciativa i va dir que així es feia un reconeixement públic "d'una persona que honora la ciutat".

En el torn de precs, preguntes i interpel.lacions, el regidor d'IND va preguntar si un transformador de FECSA que s'havia canviat de lloc a la Figuerosa però que encara distava uns quaranta metres d'una casa i d'un parc infantil es podia allunyar més. El regidor d'Urbanisme, Jaume Aligué, va dir que esperaven la visita d'un tècnic de l'empresa d'electricitat per mirar aquesta possibilitat.

La setmana passada es van iniciar les obres de la passarel·la de vianants sobre el riu Ondara. Aquest nou accés comunicarà el carrer de Sant Augustí i el raval de Sant Augustí, que es va tancar al trànsit de vehicles quan es va inaugurar el pont nou i els vials de l'avinguda de Josep Tarradellas.

Aquesta obra, que té un cost de vint-i dos milions de pessetes, està finançada per la Diputació de Lleida, concretament pel Departament d'Infraestructures Viàries i Medi Ambient. L'empresa Romero Polo és l'encarregada de dur a terme el projecte. Cal assenyalar que el mateix dia que es van començar a treballar, es van haver d'aturar les obres durant una estona perquè l'excavadora va topar amb uns cables telefònics.

La passarel·la mesurarà vint-i-vuit metres de longitud per gairebé quatre d'amplada. L'elevació d'aquest pont sobre el riu serà d'uns dos metres i mig. Els materials que s'utilitzaran en la seva construcció seran el formigó, per a la base; lloses grises; metall per a la barana i fusta per al passamà. Els tubs de formigó que actualment es poden veure sota la passarel·la i que serveixen per canalitzar l'aigua del riu seran suprimits per evitar problemes en cas de possibles riuades.

El síndic de greuges de Catalunya, Anton Cañellas, ha notificat a la Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega (FAVT) que ha admès a tràmit la denúncia sobre les llargues llistes d'espera a les consultes de ginecologia i oftalmologia del CAP-II de la ciutat. En aquest sentit, la sindicatura ha reclamat un informe tècnic sobre aquesta situació a la Conselleria de Sanitat.

La Federació va presentar aquesta queixa, que també va tramitar a l'Ajuntament, a la delegació territorial de Sanitat de Lleida i al conseller Eduard Rius, davant la impossibilitat d'accedir a revisions ordinàries de ginecologia perquè les llistes d'espera estan bloquejades. Per a la FAVT, les ciutadanes de Tàrrega pateixen un greuge compartiu ja que, abans de disposar d'aquesta especialitat al CAP II, podien accedir a revisions ordinàries a Lleida. Actualment això només és possible en casos d'urgèngia o si existeix una patologia, i sempre que el metge de capçalera signi un volant. La FAVT, per tant, va denunciar que sulta impossible per a les veïnes de la comarca accedir a revisions ordinàries de ginecologia a la Seguretat Social i que això les obliga a passar per centres privats.

Pel que fa a l'especialitat d'oftalmologia, la federació va denunciar uns retards en les visites que poden oscil·lar entre els dos i els quatre mesos.

L'entitat veïnal va aprofitar la visita a la ciutat d'Anton Cañellas el passat desembre per presentar la queixa. El síndic de greuges va atendre un total de dinou visites, de les quals quinze van ser queixes, i quatre, consultes. Moltes de les queixes feien referència al retard a l'hora de posar en funcionament el centre mèdic del Talladell.

La federació ha sol·licitat el local que actualment ocupa la Fira de Teatre a l'edifici de Cultura

La FAVT també s'ha dirigit a l'Ajuntament per sol·licitar la cessió del local de l'edici de Cultura que actualment ocupa Fira de Teatre quan aquesta traspassi la seva seu a la plaça de Sant Antoni.

La FAVT demana aquest nou local per poder disposar de més espai. La seu actual de la FAVT, que es troba en el mateix edifici de Cultura, té vuit metres quadrats. Segons la Federació, que representa divuit associacions, aquest espai resulta insuficient per poder realitzar les tasques ordinàries i també per poder acollir reunions. Per a la FAVT això suposa un greu problema ja que la sala d'actes de la casa de Cultura i la sala de reunions dels baixos de l'edifici solen estar ocupades per tot tipus d'activitats.

La Federació, a més, sol·licita aquest local per acollir les Associacions de Veïns de Tàrrega que no disposen d'una seu pròpia. Actualment, només tenen seu pròpia les associacions dels sis pobles agregats i dues dels barris de Tàrrega. Les dotze associacions restants, totes de la ciutat, encara no tenen seu.

La plataforma independent Ciutadans per Tàrrega va elegir, en l'assemblea celebrada el dilluns dia 17, la seva junta directiva. En aquesta assemblea també es van aprovar els estatuts que donaran entitat jurídica a la seva estructura. Això els prermetrà inscriure's en el Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya.

El nou òrgan directiu de la plataforma serà una junta formada per un president, Manel Medrano; dos vicepresidents, Manuela González i Jaume Ramon; una secratària, Teresa Mingot; un tresorer, Ermengol Franquesa; i quatre vocals: Maite Garcia, Carolina Macià, Magí Ninot i Antoni Canals.

Aquesta plataforma, que donarà suport al treball del grup polític AIPN, respon a uns objetius més amplis ja que no tractarà qüestions polítiques, sinó que també tindrà cura d'aspectes culturals i socials.

Entre els objetius que Ciutadans per Tàrrega s'ha fixat a curt termini destaca l'estudi dels pressupostos de la ciutat per aquest any. Para aquesta tasca s'han creat tres comissions que es reuniran periòdicament per estudiar la proposta dels pressupostos des de tres punts de vista: de promoció econòmica, cultural i social, i finalment d'urbanisme i medi ambient. Les conclusions derivades d'aquests estudis seran defensades pel grup AIPN a l'Ajuntament de Tàrrega.

El curs d'iniciació a la fotografia organitzat per l'Ajuntament va finalitzar el divendres dia 14 amb la inauguració d'una exposició a la Sala Marsà de la Casa de Cultura, que mostra algunes de les creacions dels alumnes del curs.

En el mateix acte, també va tenir lloc l'entrega de diplomes. L'alcalde de la ciutat, el regidor de Cultura i el director del curs, el fotògraf Jaume Solé, van ser els encarregats d'atorgar els diplomes a la vintena de persones que han seguit el curs.