Enguany la vall, amb el seu gran vestit verd, afavorit per les pluges de finals de primavera i les tempestes que ens visitaven als capvespres amb bona caiguda d'aigua, enriquint la seva verdor, a més, netejant-la a fons, i amb la lluentor pels raigs solars segons la posició de l'astre solar, estava més bonica que mai.

Sembla que el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ha estat per a la vall com una vitamina de fer goig davant de tants i tants ulls que la contemplen i gaudeixen de les seves meravelles.

S'ha notat la influència turística, doblant-se dels anys anteriors. Aquests dies he vist gent de molts països, fins i tot de Jerusalem...

Parlant i canviant impressions amb la gent de Boí, he observat que estan contents i estimulats per anar-la millorant tota.

Per cert, aquest estiu hi he descobert moltes millores! La senyalització orientativa en els camins de Boí a Barruera, de Boí a Durro i de Boí a l'Erill-la-Vall. En els indicadors orientatius hi diu: "Descobreix la vall a peu". Aleshores va trobant l'explicació de la diferent vegetació i fauna que hi ha durant el trajecte, les caracaterístiques geològiques en el de Boí a Durro, que corre enlairat per sobre la vall i permet gaudir d'un fabulós balcó natural.

El de Boí a Barruera té un tram comú amb el de Durro, però conserva l'encant dels camins de ferradura, amb trams de camí empedrat i parets de pedra. El trajecte és de dues hores d'anar i dues de tornar, tant l'un com l'altre.

De Boí a l'Erill-la-Vall el camí és molt ombradiu, tot vaixant per mig de prats, fins al pont que travessa el riu Noguera de Tort, on des de la barana de tant en tant veus alguna truita que s'ha escapat de les canyes dels capritxosos pescadors. A l'Erill-la-Vall, al costat de l'església romànica de Santa Eulàlia del segle XII, han edificat un centre d'interpretació del romànic, amb un pressupost de 88.339.814 pessetes.

Al poble de Boí, darrere de l'església de Sant Joan, del segle XI, hi havia un espai tot ple de rocs i herba; ara n'han fet una plaça amb forma d'amfiteatre. Ha quedat molt original! A la roca gran del costat, una escaleta de ferro amb la seva barana per pujar a la roca, on es contempla una preciosa vista.

Els dissabtes a la nit en aquesta placeta s'hi fan concerts i teatre a la fresca. El decorat de fons, l'església romànica tota il.luminada, la gent asseguda als esglaons de l'amfiteatre, amb gespa natural d'un esglaó a l'altre, el cel clar amb la brillantor dels estels... i la lluna blanca... En fi, una imatge única, on les retines s'hi queden extasiades.

A Taüll, un gran aparcament, amb jocs per als infants i uns serveis molt adequats... Tot l'entorn de l'església de Sant Climent, enjardinat amb gespa natural i avets. D'un any a l'altre hi he trobat moltes millores!

El proper any, si a Déu plau, potser ja funcionarà la depuradora, que han començat a fer, al costat del riu, sota la carretera que ve de l'Erill-la-Vall. Amb totes aquestes millores que s'han fet i segurament s'aniran fent a la vall i als esus poblets, serà de les millors valls pirinenques. Amb les seves característiques excepcionals i un entorn natural que formen un paradís d'aigua, llum i vida amb el seu patrimoni arquitectònic romànic.

És un lloc molt indicat per passar-hi uns dies de lleure, tranquils, relaxats i de pau.

Estones de lletra

La veritat es perd en les discussions prolongades.

El qui demana amb timidesa, invita a negar.

Que misserable és l'home! No pot ni tirar-se des de l'alçada de la seva finestra sense trencar-se les cames. Ha d'estudiar música durant deu anys per arribar a ser una mitjania. Ho ha d'aprendre tot i ha de començar sempre pel principi. No pot començar per on han acabat els altres. A vegades m'entra el desig de seure'm a la vora del riu, i mentre miro l'aigua, anar comptant un, dos, tres, i així fins el dia de la mort.

Qui és esclau del seu cos, no és vertaderament lliure.

Equivocar-se és propi dels homes (Humanum est errare).

A qui tot ho perd, li queda Déu encara.

El meu vas no és gran, però bec amb el meu vas.

Estic segur que en el cap de l'home hi ha multitud d'idees que em són desconegudes. Tot el que els homes es diuen és semblant, però a dins, quantes coses formoses tenen! Cada home és un món ignorat que neix i mor en silenci. Quina solitud la dels cossos humans!

Aneu amb compte amb l'home que demana un perdó. Pot caure tan fàcilment en la temptació de merèixer-ne dos!

La natura no té imaginació.

Monsenyor Roncalli, nunci a Turquia, no tenia gens de ganes d'anar a París; se sentia indigne d'aquesta missió difícil. Quan va saber que havia estat nomenat, va anar-se'n a Roma ben a desgrat. Al Vaticà, on hom s'estranyava de la seva manca d'entusiasme, va declarar sense embuts: "Qui és el boig que m'envia allà dalt?" Com es devia quedar quan va saber que el "boig" havia estat Pius XII en persona!

Entitats

Som a les acaballes de l'estiu i és hora de fer-ne balanç. Per a la Fraternitat Cristiana de Malalts i Minusvàlids aquest estiu ha estat molt especial. Hem celebrat un sonat aniversari. Ni més ni menys que vint-i-cinc anys, tot un quart de segle, compartint vacances en un esplèndid lloc situat en plena natura pallaresa i anomenat per tota la gent que en gaudeix Colònia Sant Eloi, prop de l'encisador poble de Gerri de la Sal. Vint-i-cinc anys, doncs, d'estiuenca companyonia, d'entranyables acampades a l'aire lliure i a l'aire tancat, que en aquest puntual aniversari han estat dedicades a la Mare de Déu de l'Alba, patrona de Tàrrega, la qual en aquell bonic indret té una placeta i una senzilla capelleta.

Enguany a Gerri hi hem anat del 4 al 13 d'agost, i fixos, és a dir, vitalitzant la colònia cada dia, hi hem estat seixanta-dues persones entre grans, petits i mitjans. I com que ara algú pot preguntar-se què caram hi va a fer tota aquesta collada allà a la muntanya durant tots aquests dies, publiquem, en exclussiva per a Nova Tàrrega, un extret del diari de campament.

Dissabte 4. Arribada a migdia. Potent sessió de matalassos amunt i avall que va d'allò més bé per obrir la gana. Dinar reconfortador. A la tarda, hissada solemníssima de banderes acompanyada d'alguns himnes marians ben afinats perquè no volem pas cridar la pluja. Sopem, i en acabar fem una presentació oficial i protocol.lària de tots els estadants.

Diumenge 5. Bon temps. Sembla que el sol ens vol acompanyar, i nosaltres, contents de la seva companyia. A migdia tenim missa al menjador polivalent oficiada pel nostre benvolgut consiliari mossèn Ramon Ribas. Hi ha un record molt afectuós pels amics que ja no són físicament entre nosaltres. Després del gustós àpat molts s'apunten a fer una dolça migdiada, tasca aquesta que té nombrosos partidaris aquí a la colònia. A la tarda, jocs variats de taula: cartes, parxís, dòmino, pagament de les colònies, etc.

Dilluns 6. El sol ens acompanya novament. Alguns aprofiten aquesta avinentesa per mullar el cos dins l'aigua gèlida de la nostra piscina no olímpica. Avui és Sant Salvador i els senyors García Sánchez i Casado Bellido celebren amb alegria la seva festa onomàstica, alegria que encomanen a tots els habitants de la colònia. Després de l'entrenament d'ahir avui comencem oficialment els jocs de taula llisa que es preveuen molt disputats.

Dimarts 7. Seguim amb sol. S'aprofita la grata circumstància per a fer una visita facultativa al santuari romànic d'Arboló, situat a 640 metres d'altitud al damunt d'una roca espadada. Bon esmorzar i millor panoràmica. Durant la tarda segueixen els jocs de taula i cadira. A la nit, i com per art de màgia, els amics invisibles es posen en evidència en una llarga i un xic embolicada cerimònia en què hi ha obsequis per a tots els gustos, i de rialles, encara més.

Dimecres 8. L'estrèpit d'una inesperada traca ens treu bruscament dels dolços braços de Morfeu entre ensurts, badalls de pam i alguna que altra imprecació. Tot seguit, la banda simfònica de la Fràter inicia un concert itinerant que ens anuncia que avui serà un dia molt especial. Efectivament, és la diada dedicada a tota la gent que ha passat per les colònies durant aquest quart de segle. Tenim missa solemne amb assitència de 73 persones i després d'un àpat esplèndid amb la mateixa concurrència. A la tarda, pomposa inauguració d'una placa commemorativa d'aquesta joiosa jornada que culmina amb uns distrets jocs dels anomenats tradicionals, com ara trencar l'olla o bé curses de sacs puntuables pel campionat de Catalunya... A la nit sadollem la nostra set de notícies amb el simpàtic telenotícies Fràter.

Dijous 9. El sol ja ha decidit acompanyar-nos tots els dies. Com altres anys, avui dinem en un rústec restaurant prop del poble de Baro. Aprofitem aquest àpat per retre merescut homenatge a les nostres cuineres que tan bé ens tracten amb les seves suculentes creacions. A la tarda, una representació de la junta assiteix a Tàrrega al funeral en memòria de Paquita Sanou, la que ens havia acompanyat alguns anys a la colònia. El sopar és més d'hora del costum ja que cal preparar-se per a una nocturnal processó amb marianes: Maria, mirall en la vida, Maria és la dona més servicial, La natura és un càntic a Maria...

Divendres 10. L'acte més destacat d'avui ha estat el concurs de disfresses, que ha tingut molta participació i molta gatzara.

Dissabte 11. Un altre dia per a la memòria popular. Merescudíssim homenatge a Paquita Gasset per la seva abnegació durant tots aquests anys. La cerimònia ha estat a mig camí entre Aquesta és la meva vida i Reina per un dia. Cal destacar-hi la presència de divereses persones molt entranyables per a la Paquita, i també de Maria Amenós, màxima reponsable de la Fràter a Catalunya; Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, i Josefina Bernades, regidora de Benestar Social del consistori de targarí. En total, passàvem del centenar les persones que hem participat en aquesta lluïda solemnitat en honor a la Paquita. A la nit, cantada d'havaneres i valsos mariners a la piscina, tota engalanada per a l'ocasió. Excel.lent rom cremat, ideal per a temperar les veus i evitar que surti algun gall nocturn... Un festívol castell de focs ens anuncia que la gresca s'ha acabat i tothom ha d'anar a fer nona.

Diumenge 12. Ves per on, una altra traca amenitza el moment de despertar. Algú pensa una frase que no és decorós esmentar-la aquí. Novament, la simfònica interpreta selectes peces tot circulant per les habitacions. Missa dominical. Cants i pregàries. Després de l'aperitiu, un dinar de festa major amb la participació activa d'uns setanta comensals al voltant d'unes taules ben engalanades. Hi ha motius per això. Celebrem les noces d'argent del matrimoni Coromina-Farré, resident a Balenyà la resta de l'any. També hi ha un petit homenatge al matrimoni Puig-Fitó i al consiliari mossèn Ribas. A la nit, gran repartiment de premis als millors parxisòmans, asos del truc, reis del dòmino, etc. És a dir, a tots els guanyadors dels diversos jocs.

Dilluns 13. Com va dir el poeta, tot té el seu final. Les colònies també. Preparatius de marxa. Alguns ja pensen en la propera sortida a Lourdes els dies 12, 13 i 14 d'octubre. Per cert, si algun lector està interessat en aquesta excursió al santuari francès, només cal que ho comuniqui a l'amic Francesc Casalla i Torrades, telèfon 973 31 02 82, abans del dia 25 de setembre. El preu per persona d'aquest interessant viatge és de vint-i-dues mil pessetes.

El proper dia 21 de setembre se celebrarà el Dia Mundial de l'Alzheimer. L'alzheimer és una malaltia degenerativa, progressiva i irreversible, almenys fins al moment. Tanmateix, les nombroses i importants investigacions científiques que s'estan duent a terme obren noves solucions que permeten, si bé no curar la malaltia, sí, almenys, retardar-ne i alentir-ne el desenvolupament.

Per una altra part, l'abordatge terapèutic des de l'estimulació cognitiva, psicològica, motriu i social contribueix a millorar la qualitat de vida i autonomia del malalt i de les seves famílies i cuidadors.

A Tàrrega ja tenim una associació disposada a treballar per les famílies que tenen persones amb alzheimer, parkinson i altres malalties neurodegeneratives. Des de l'Associació Familiars Alzheimer Tàrrega i Comarca us invitem que els pròxims dies 21, 22 i 23 de setembre conegueu una mica més la malaltia d'alzheimer i la tasca que estem duent a terme des de l'Associació Familiars Alzheimer Tàrrega i Comarca (AFATC).

Al llarg d'aquests dies es realitzaran un conjunt d'activitats dirigides a tothom que tindran lloc a les parades situades a la plaça del Carme, amb l'objectiu de sensibilitzar i informar sobre la malaltia.

Comptem amb la vostra participació!

Postal fora vila

En les llargues nits d'insomni, m'agrada repassar tota mena d'elements conceptuals, particularment retòrics, apresos en el transcurs de la vida; una espècie de memorització que a l'ensems serveixi per mesurar les alteracions d'aquest tresor, un dels molts que el pas del temps va destruint de forma inexorable. Per fer-ho utilitzo, de vegades, el repàs del nostre catecisme doctrinal, cosa que a algun lector li semblarà infantil; per a mi no ho és tant perquè me'l sé en llatí –un caprici del meu catequista–, amb paràgrafs, aleshores de missa llatina, que vaig traduir i retenir al meu idioma. Tot fill de la meva passió idiomàtica, de la qual el llatí no se n'escapa, per a mi tan viu com pugui ser-ho l'anglès.

I al repassar els pecats capitals, tal com ens indica al catecisme, em ve a l'esment el més temible de tots ells; la supèrbia, i a continuació, el seu antídot, la humilitat; adversus superbia, humilitatis. I llavors, per associació d'idees, m'han vingut a l'esment els fets gairebé apocalíptics que s'han esdevingut a les dues ciutats més emblemàtiques dels EUA.

Voldria, abans de tot, advertir al lector que no sóc dels que odien per sistema el més poderós de tots els Estats del planeta. Ben al contrari, l'admiro per molts conceptes i, fins i tot li dóno les gràcies per la seva intervenció beneficiosament decisiva en les dues guerres mundials que va patir el segle recentment finalitzat. Fins i tot penso –i algú s'escandalitzarà– que la seva intervenció a Xile evità que el que és avui una democràcia en camí de feliç desenvolupament fos a hores d'ara una república bananera. No obstant també reconec que la seva intervenció exterminadora de les guerrilles comunistes del Vietcong va provocar la inútil i sanguinària guerra vietnamita. I no parlem de la seva intervenció calamitosa que, mitjançant un paral.lel, partí les dues Corees en dues parts. També fou desmesuradament criminal la manera de posar fi a la guerra contra el Japó mitjançant l'explosió de dues bombes nuclears sense cap mena de discriminació.

No hi ha dubte que el nord-americà és generalment superb, orgullós, presumptuós, altiu i tots els altres sinònims que hi vulguen afegir. Si no és per necessitat, per a ell no existeix cap altre idioma que l'anglès, però no el que es parla a Cambridge, sinó el que utilitza l'ànec Donald. El nord-americà de cultura mitjana desconeix la història i la geografia del nostre planeta.

Jo desitjaria que aquesta catàstrofe servís per quelcom més que per incrementar la seva habitual prepotència. Jo voldria que fos per a ells una cura d'humilitat que apaivagués la seva supèrbia, cosa difícil, tenint en compte que en aquests moments el qui regeix el destí de la gran nació és tot el contrari.

I perquè ningú no es faci il.lusions, en el moment que escric aquesta postal escolto per la ràdio unes paraules seves que diuen ni més ni menys que "ha començat la primera guerra mundial del segle XXI".

Alea iacta est.

La temporada teatral de l'Ateneu, que s'iniciarà el proper dia 26 d'octubre, ofereix en la present edició un cartell de propostes d'una elevada qualitat artística. Les sis representacions i l'espectacle de dansa que formen la temporada 2001-2002, que finalitzarà el dia 16 de febrer del proper any, han estat minuciosament seleccionades per satisfer un ampli ventall de públic.

Excuses! obrirà la temporada amb dues sessions que satisfaran la gran demanda del públic

El primer cap de setmana de la temporada, i per partida doble, la popular companyia Krampack portarà a Tàrrega l'esperat espectacle Excuses!, de Joel Joan i Jordi Sánchez. Aquesta agra comèdia, escrita pels propis protagonistes, redueix al més mínim la condició humana, fent-ne lluir els defectes i enganys que dia a dia envolten la vida quotidiana de qualsevol persona.

Joel Joan i Jordi Sánchez, protagonistes alhora de la televisiva comèdia Plats bruts, han posat tot el seu enginy i una molt aguda visió de la societat per idear l'obra Excuses!, que ha comptat amb la direcció de Pep Anton Gómez i la interpretació d'Olga Colomer i Teresa Sánchez, que acompanyaran els populars actors de Plats bruts.

El racisme serà un tema important al llarg de l'actual temporada de teatre

La temàtica del racisme i la xenofòbia serà tractada en obres com Blau / Taronja i Por menjar-se ànima, ambdues d'autor estranger i gran èxit per part de la crítica internacional.

Blau / Taronja, del britànic Joe Penhall, tracta la temàtica del racisme des d'un punt de vista molt cru, amb constants dosis d'humor que aguditzen la gravetat del text. Interpretada per Ivan Campillo, popular actor de la sèrie El cor de la ciutat, Josep Costa i Babou Cham, l'obra explica com dos personatges de raça blanca i un de raça negra deixen al descobert la hipocresia i la falsedat que guarden en l'interior.

D'altra banda, la filosofia reflexiva de Por menjar-se ànima, de Rainer W. Fassbinder, endinsarà l'espectador en el món de la xenofòbia des de la vessant més crítica i a la recerca d'una utòpica i impossible felicitat. El conflicte davant d'un amor interracial, interpretat per Pepa López i Nacho Fresneda, també actor de la sèrie El cor de la ciutat, esclatarà enmig d'una societat que rebutja tot allò que li costa de tolerar.

La dansa, una novetat en la temporada teatral de l'Ateneu

Amb una coreografia de David Campos, el ballet més clàssic i les noves tendències en dansa contemporània arribaran a la capital de l'Urgell com a novetat destacada de la temporada. Dansa: Rock Rèquiem i altres ballets és un conjunt de peces dansad on es combinen diversos estils de ball, d'entre els quals cal destacar una coreografia basada en cançons de la banda de rock dur Metallica.

El Curs de Teatre de Tàrrega ja compta amb un nombrós grup d'inscrits

A banda de la temporada teatral de l'Ateneu, la ciutat de Tàrrega ha organitzat per segon any consecutiu el curs de teatre i expressió corporal, que anirà a càrrec de diversos professors de l'Aula Municipal de Teatre de Lleida. El curs, que començarà el dia 20 d'octubre, encara té places vacants.

El col·lectiu de jubilats del Talladell, nucli agregat a Tàrrega, van començar a repartir dilluns uns fulletons en protesta per la presumpta discriminació que pateix per part de l'Ajuntament de Tàrrega i, segons s'especifica en els impresos, de l'alcalde Frederic Gené. La distribució dels fulletons reivindicatius, més de tres mil, s'ha fet efectiva al nucli del Talladell i a la ciutat de Tàrrega.

Els impresos expliquen la visió de Francisca Sànchez Sànchez, vicepresidenta del Casal d'Avis, entorn de la problemàtica que envolta el col·lectiu de jubilats del Talladell i les dificultats per aconseguir un local de reunió que, segons ella, se'ls nega de forma discriminatòria.

Dos anys esperant l'obertura del local social sense èxit

Fa aproximadament dos anys, l'Ajuntament de Tàrrega va construir un local social d'ús públic juntament amb un consultori mèdic. Tot i que la consulta del mèdica ja fa més d'un any que funciona, el local roman tancat als jubilats. En el fulletó explicatiu, el col·lectiu de jubilats considera que són víctimes d'un cas de discriminació, ja que el mateix espai ha estat utilitzat per l'Esplai Esprai, el vedat de caça i l'Associació de Veïns del Talladell.

D'aquesta manera, els jubilats del Talladell, que volen traslladar-se al local nou, topen contínuament amb la negativa de l'Ajuntament de Tàrrega.

Gené afirma que el local encara no està en condicions per ser ocupat

L'alcalde de Tàrrega, Frederic Gené, considera que la sala que els jubilats pretenen ocupar no està en condicions per a ser usada ni per acollir la gent gran del Talladell.

Gené va explicar que l'any 2002, tal i com estava previst a l'inici del projecte, es construirà un casal d'avis al pis de baix, on s'ubica actualment el consultori mèdic.

L'actual casal d'avis

no reuneix les condicions sanitàries mínimes

Des de fa dotze anys, els jubilats del Talladell ocupen un local en part d'una casa particular, a la qual l'Ajuntament de Tàrrega paga unes vint mil pessetes mensuals de lloguer.

Aquest local, segons la vicepresidenta del Casal d'Avis, Francisca Sànchez Sànchez, està en molt males condicions. "És brut, només hi ha un lavabo i s´han de pujar catorze escales per accedir-hi", afirma Sànchez. Segons la vicepresidenta, "és per aquesta raó que s'hi solen reunir només una desena de jubilats".

Una reivindicació

que ha arribat

fins a la casa reial

La crida del col·lectiu de jubilats del Talladell, que va començar quan el nou local es començava a construir, ha estat plena d'iniciatives de gran poder mediàtic que han permès donar a conèixer la seva problemàtica a alts càrrecs de l'Administració, del Govern català i fins i tot de la casa reial.

Sense encara haver obtingut un resultat satisfactori, la distribució d'aquests fulletons reivindicatius, on es compara el local que actualment ocupen i el que ja està construït però que no poden usar, pretèn que l'Ajuntament de Tàrrega recapaciti i deixi als jubilats instal·lar-s'hi definitivament.

L'inventor Jaume Sanfeliu rep un guardó

per l'eina anomenada rasqueta perfeccionada

L'inventor targarí Jaume Santfeliu, recentment guanyador d'una medalla d'or al Congrés d'Inventors de Ginebra, va rebre a principis d'aquest mes una nova condecoració en reconeixement a un nou enginy dissenyat per a múltiples utilitats.

La rasqueta perfeccionada, tal i com ell l'ha anomenat, servirà per a netejar les incrustacions del terra fent el mínim esforç físic i patint el menor cansament.

Un estri molt senzill

però amb nombroses aplicacions pràctiques

a nivell professional i domèstic

Aquest enginy, que té nombroses aplicacions a la vida quotidiana, consta d'un mànec regulable on s'hi pot adaptar una rasqueta que permet treure tot tipus d'incrustacions sobre superfícies dures sense fer malbé la pròpia superfície de treball.

D'aquesta manera, la rasqueta convencional, que exigia una posició d'excessiu esforç, queda superada. Les aplicacions de l'invent, segons Santfeliu, abasten des de la neteja professional fins a la domèstica, incloent els rams de la construcció i l'alimentació, entre molts d'altres.

L'invent va rebre un guardó

en el darrer congrés d'inventors Galàctica 2001

Jaume Santfeliu va rebre un premi Galàctica de plata i un diploma acreditatiu en el darrer congrés d'inventors Galàctica 2001, celebrat a Vilanova a la Geltrú i únic en tot l'Estat.

A l'espera d'un promotor que vulgui comercialitzar l'invent, Santfeliu valora el possible preu de mercat sobre les tres mil pessetes, amb la convicció que és una quantitat força baixa pel benefici físic que comporta.