La Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega (FAVT) i l'empresa pública Adigsa organitzaran dos cursets similars als ja realitzats a la comunitat veïnal de la zona de Sant Eloi.

Aquests nous cursets, de la mateixa manera que el precursor, seran també impartits pels tècnics d'Adigsa Antoni Estrada i Montserrat Segurrat (TDZ), que abordaran la temàtica de la gestió d'una comunitat de propietaris, basada en la nova llei de propietat horitzontal.

Durant els tres dies de durada del curset ofert als veïns de Sant Eloi, els tècnics d'Adigsa van explicar els aspectes bàsics que ha de complir una comunitat de propietaris, i també van donar especial importància al funcionament intern o els drets i deures que té qualsevol veí d'una comunitat.

Després de l'èxit obtingut en el curset impartit el mes de juliol, a finals d'octubre se'n celebraran dos més dirigits als propietaris dels blocs socials de la Plana i la Via Lacetània.

La Sala dels Arcs del Museu Comarcal de l'Urgell va acollir fa escassos dies, concretament des del dia 14 fins al 18, una exposició itinerant entorn de l'euro i tota la informació que cal conèixer envers la imminent entrada en curs legal.

Panells explicatius il·lustraven el procés i l'objectiu de la creació de l'euro

L'exposició itinerant, cedida pel Ministeri d'Economia, constava de trenta-dos panells gràfics on s'explicava tot allò relacionat amb la moneda comunitària: d'on ha sorgit i amb quina finalitat, quin en serà el valor en comparació amb l'actual pesseta, quan entrarà en vigor, quins procediments s'han hagut de dur a terme per a la imminent entrada en curs legal, i d'altres assumptes pertinents a la Unió Europea i les iniciatives econòmiques que està portant a terme.

L'alta tecnologia va permetre simular compres en euros

Juntament amb els panells, l'exposició itinerant incloïa un equip informàtic que permetia realitzar simulacions de compres en euros, visitar el web de la Campanya de Comunicació de l'Euro i veure vídeos explicatius centrats en el tema.

El jaciment iber del Molí d'Espígol, a escassos quilòmetres de la vila de Tornabous, va obrir les portes aquest passat cap de setmana per oferir als visitants un ampli ventall d'activitats que van donar a conèixer més profundament aquesta civilització.

La iniciativa va sorgir del Museu d'Arqueologia de Catalunya, que va organitzat activitats similars a tots els jaciments ibèrics de Catalunya. La finalitat va ser la potenciació i el millor coneixement dels jaciments ibèrics catalans, una fita que es pretenia aconseguir mitjançant jornades de portes obertes.

El Molí d'Espígol de Tornabous, excavat des de principis dels anys setanta, és un dels patrimonis ibèrics més importants de l'Urgell i de tota Catalunya. Les característiques del poblat, amb muralles fortificadores i restes d'edificis de gran rellevància, donen una idea de la importància que devia de suposar dins del territori. Oriol Saula, responsable de les excavacions, lamenta el fet que "encara no coneixem la part més antiga del poblat; encara resta molt per excavar".

D'altra banda, Jaume Espinagosa, director del Museu Comarcal de l'Urgell, va incitar els ajuntaments de la comarca que posseeixin patrimoni històric de valor a "crear un consorci que ens permeti augmentar el finançament de les actuacions del Museu".

Gran èxit d'assistència en la primera edició

D'aquesta manera, nombroses persones van assistir al primer Cap de Setmana Ibèric del Molí d'Espígol.

Durant les dues jornades de portes obertes, es van realitzar contínues visites comentades per un guia al poblat iber. A banda d'això, es van muntar cinc tallers pràctics relacionats amb les tasques pròpies de la cultura ibèrica, pensades per a totes les edats.

Uns quants voluntaris, ajudats per un paleta especialitzat en els sistemes de construcció tradicional, van bastir una casa a l'estil ibèric, amb les parets de pedra i tàpia.

D'altres tallers que es van realitzar van ser els de ceràmica feta amb torn de peu, tintat de llanes i fibres vegetals i jocs tradicionals ibers.

De cara a la propera edició del Cap de Setmana Ibèric del Molí d'Espígol, que s'espera celebrar el proper any, els organitzadors s'han plantejat el repte d'ampliar l'oferta d'activitats i oferir als visitants una imatge més autèntica del nucli urbà. "Si tenim prou dades sobre com vestien, també ens vestirem d'ibers", va comentar Saula.

La vila de Verdú està patint una de les pitjors sequeres dels últims anys, segons va confirmar l'Ajuntament. Pel que fa a la vinya, el principal cultiu dels pagesos de la zona, s'ha perdut pràcticament la meitat de la producció, motiu pel qual la campanya de la verema acabarà a finals de setembre, molt abans del previst.

Encara que la qualitat i el grau del raïm han millorat, el preu ha baixat un trenta per cent respecte a l'any passat, especialment pel que fa al raïm negre.

El pou municipal s'ha assecat per primer cop en quinze anys

També d'altres conreus de la zona, com és el cas del cereal o l'ametlla, han registrat importants pèrdues. Segons l'Ajuntament, un fet que ha perjudicat molt els agricultors ha estat l'escassetat d'aigua del dipòsit d'abastament municipal, que mai s'havia assecat en els quinze anys que porta construït.

A finals de l'any 1998, el cos de la guàrdia civil destinat a Belianes va abandonar la població després de més de cent anys de presència a la vall del riu Corb.

L'edifici que l'Ajuntament de Belianes tenia cedit al cos policial data de l'any 1947, quan un arquitecte de Vallfogona de Riucorb, de cognom Llobet, va decidir construir la que posterior ment seria la caserna a l'entrada de la vila.

El consistori ha cedit l'edifici a les entitats locals sense ànim lucratiu

Un cop desallotjada, l'Ajuntament de Belianes va pensar a reutilitzar-la com a seu per a les entitats locals sense ànim de lucre. Així doncs, les beneficiades per aquesta iniciativa seran associacions com és el cas del Club de Futbol Belianes, el col·lectiu de dones de la vila, el grup de grallers, Càritas Parroquial i el grup d'escoltes.

Un edifici en bones condicions que tan sols necessitarà petites millores

Segons va afirmar l'alcaldessa, Anna Maria Morera, "l'edifici està en bones condicions, ja que no fa gaires anys que s'hi van fer obres".

Tot i això, l'antiga caserna no ofereix de moment algun dels serveis que diverses entitats necessitarien per a la correcta activitat, com per exemple eines de comunicació com el fax o la fotocopiadora.

Més endavant, i ja havent parlat prèviament amb les entitats interessades, Morera va assegurar que s'intentarien realitzar algunes millores. Fins i tot, va afegir Morera, "l'antiga caserna podria ser utilitzada per alguna família, en el cas que li convingués sota qualsevol concepte".