D'acord amb el calendari del Seminari de Formació Permanent del Professorat i aprofitant l'onzena sessió del programa "Família Escola, Acció Compartida" (FEAC), el dimarts dia 11 de febrer el doctor Francesc Torralba va oferir-nos una agosarada reflexió sobre el compromís educatiu.

Francesc Torralba és pare de quatre fills, doctor en teologia i filosofia, professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i autor d'un bon nombre de llibres. La profunditat del seu pensament, el seu llenguatge acurat, la gran capacitat de comunicació i la seva especial sensibilitat vers l'educació integral de la persona el duen a ser un dels intel·lectuals creients més escoltats i llegits del país.

La sessió dedicada als docents fou una reflexió sobre el tema "Educar la capacitat d'estimar", exposició que fou seguida per una seixantena de mestres i professors.

Després d'una anàlisi de la constitució fisiològica i afectiva de l'ésser humà i dels comportaments individuals i col·lectius del nostre món, formulà la tesi següent: "cal educar la vida emotiva, ja que si no és educada, sovint actua d'una forma salvatge". Segons ell, podem tenir una vida emotiva satisfactòria o negativa. El cor, que ha estat el centre de la cultura bíblica i cristiana, és quelcom oblidat en el nostre món. La tendència afectiva de fer el que hom vol i quan en tingui ganes, sense cap limitació ni consideració, tot apel·lant a la llibertat com un dret exclusiu sense restriccions, aboca a una vida d'insatisfacció i sense sentit. L'alternativa a aquesta situació és, per naturalesa, saber viure estimant. I estimar en el sentit de voler el bé de l'altre. Estimar els pares, estimar els germans, estimar els alumnes, estimar els educadors, estimar a tothom. Així doncs, seguint la formulació de Francesc Torralba, el nostre gran deure és educar la capacitat d'estimar. Però només podrem educar-la si som persones que estimem. Amb tot, per poder avançar en aquest sentit, cal treballar l'organització mental dels infants, adolescents i joves, ja que "la dispersió és l'origen de tots els mals".

A la conferència del vespre hi assistiren uns 130 pares i educadors. El tema corresponsabilitat educativa, educar en valors, va ser exposat de manera entenedora, però amb rigor i profunditat. El postulat fou clar i ben conegut: els pares només eduquem amb l'exemple. Per educar cal que la nostra conducta de pares sigui exemplar. Aquest és el repte. I no podem esperar que els fills ho entenguin. No hi seríem a temps. La seva ment s'estructura des del mateix naixement. Ho graven tot i, a mesura que les seves capacitats es desenvolupen, van configurant el seu comportament d'acord amb els models dels pares i el de les persones més properes, sense oblidar els que emergeixen de les imatges televisives. L'imperatiu del conferenciant va ser aquest: "pares, tinguem cura del nostre amor, enriquim la nostra vida amb valors que la dignifiquin, treballem per ser bones persones i enfortim la nostra fe en el Senyor i en les persones que ens envolten. Només així donarem pautes efectives de bon comportament als nostres fills. Així és de senzilla, de compromesa i de valuosa la responsabilitat irrenunciable de la nostra condició de pares".

Que aquestes lliçons ens ajudin a millorar la nostra humanitat. En definitiva, és el més valuós que oferim, dia rere dia, als nostres fills i alumnes.

Ensenyament

El dimarts passat, dia 18 de febrer, l'Institut Manuel de Pedrolo es va aplegar en pes al gran saló d'actes del centre per fer un acte a favor de la pau, en sintonia amb el sentiment popular que el darrer cap de setmana va portar el món a manifestar-se contra la possible intervenció armada a Iraq, propugnada pels Estats Units d'Amèrica i el Govern espanyol, entre altres pocs que fan cas omís del clam general per un món més just, en què els conflictes s'haurien de solucionar esgotant totes les vies del diàleg.

En els parlaments, els alumnes van ser els protagonistes, enmig d'un ambient de tens respecte, per exposar amb rebuig contingut i amb paraules d'emotiva presència d'ànim el compromís jove per un món millor. Transcrivim el que va dir, per exemple, l'alumne Roger Rosich, de tretze anys:

"La violència no és el millor sistema per resoldre els problemes. La violència és una circumstància que ha afectat tot ésser viu existent des del principi dels temps. Tant en la prehistòria com avui dia, la violència ha existit, existeix i existirà, ja que sempre hi ha hagut, hi ha, i hi haurà gent amb una mentalitat violenta. La violència és una cosa que tots tenim; n'hi ha que la tenen adormida dins seu i que per alguna circumstància se'ls desperta, encara que només sigui per uns segons. I d'altres sempre la tenen desperta. Les guerres arcaiques i les d'avui dia, totes, estan relacionades directament amb la violència. Les guerres antigues es feien per la manca d'educació de la humanitat. I les d'avui transcorren o pel ressentiment de guerres passades o per la mínima expressió dialèctica d'alguns països poc desenvolupats. Així doncs, reflexionem sobre com afecta a un mateix la violència, i preguntem-nos: Tinc la violència desperta, o adormida, jo? Sóc o no sóc violent? Tinc o no tinc la capacitat de parlar en algunes circumstàncies, de discutir sense fer servir la violència?"

Música

És ben sabut que la tenora és l'instrument solista per excel·lència dins de la cobla. La seva sonoritat tendra, expressiva i a vegades també punyent i apassionada li donen un caire ben singular, motiu pel qual de mica en mica s'ha anat introduint amb tots els honors dins del món de la música de cambra.

Un dels principals impulsors de la tenora com a instrument de recital ha estat, sens dubte, Jordi Molina, considerat com un dels millors tenoristes de l'actualitat. Per aquest motiu fou un gran honor per a la ciutat de Tàrrega tenir-lo en el novell i magnífic auditori de l'Escola de Música el diumenge 16 de febrer.

Jordi Molina, acompanyat al piano per Ramon Escalé, va interpretar obres de Santaliestra, Camp, Fàbregas, Escalé, Burrull, Camòs, i de collita pròpia, a més d'una excepcional versió de la coneguda melodia tradicional El cant dels ocells, que tant va divulgar el gran Pau Casals. Jordi Molina sap extreure del seu instrument un so brillant, nítid, un veritable prodigi de refinament. Per la seva banda, Escalé fou un acompanyant d'alt nivell, sòlid, sense prendre protagonisme a la tenora.

Un públic molt atent a aquesta inusual proposta de música de cambra va agrair amb els seus aplaudiments la qualitat artística d'aquests dos magnífics instrumentistes catalans.

Entitats

L'actual Iraq, l'antiga Mesopotàmia, el país regat pel Tigris i l'Eufrates, pàtria d'Hammurabi i bressol del descobriment de l'escriptura i del dret, pàtria també d'Abraham i bressol del descobriment del Déu únic adorat per jueus, cristians i musulmans, està a l'ull de mira d'occident.

Té la immensa riquesa de tenir petroli i, a la vista dels esdeveniments, la immensa desgràcia de tenir petroli. Cobejat a l'infinit pel sistema econòmic mundial, les petrolieres, i castigat a l'infinit pel sistema polític i militar mundial. Fou protectorat britànic fins després de la Primera Guerra Mundial i Gran Bretanya li va anar donant lentament un certa autonomia, fins a una total independència política l'any 1931. Es va quedar, però, la propietat de la seva més important riquesa, el petroli, i un fragment de la província de Bàssora, la més rica en petroli, creant un emirat nou, Kuwait, per impedir la sortida natural de l'Iraq al mar, a qui també li va donar la independència política trenta anys després, el 1961, amb la condició també aquí de quedar-se amb el pous de petroli. Les companyies petrolieres foren, fonamentalment, BP, (British Petroleun), la ESSO holandesa i la Gulf nord-americana.

Des de 1931 Iraq té una independència més o menys tutelada fins al 1968, any enl què Baas, partit de caràcter socialista i panarabista, puja al poder després d'un cop d'Estat, amb les següents propostes: nacionalització del petroli; industrialització i urbanització del país; serveis socials bàsics, especialment salut i ensenyament, universals i gratuïts; estat laic en un context de cultura musulmana però respectuós amb totes les religions, i descentralització administrativa i autonomia en la zona kurda del nord. El petroli és nacionalitzat l'any 1971. A partir de llavors, amb els diners del petroli, la població d l'Iraq va obtenir un nivell de vida millor que el de les poblacions del seu voltant. I això, sens dubte, a partir d'un règim autoritari i amb la figura emblemàtica de Saddam Hussein a partir de 1978. Hussein va combinar transformació social i repressió política cap endins amb una certa amistat amb la Unió Soviètica, la voluntat de la unitat del món àrab i el rebuig a la política pro israeliana i pro ocidental cap a l'exterior. Es van dur a terme ambiciosos plans d'industrialització i una reforma agrària que va possibilitar que molts pagesos accedissin a la propietat. Es van realitzar campanyes de salut pública i alfabetització. Es van eradicar malalties fàcilment curables, l'aigua potable va arribar gairebé al cent per cent de la població, la vacunació a un noranta per cent, la cobertura de la sanitat pública a un noranta-tres per cent. S'havia arribat a les 2.800 calories diàries per persona. Per això Iraq va rebre el 1988 un premi internacional de l'OMS. I pel que fa a l'alfabetització, que el 1977 només arribava al cinquanta-quatre per cent de la població, el 1997 s'arribava ja al noranta-cinc per cent. També per aquest motiu Iraq va rebre un premi internacional de la UNESCO. El 1968 el PIB no arribava a 800 dòlars per persona i el 1999 arribava ja als 3.500. I la distància entre el vint per cent més ric i el vint per cent més pobre era molt més curta que a la resta dels països de la zona. Amb un règim autoritari, Iraq començava a ser un país de desenvolupament mitjà i de serveis bàsics exemplarment coberts.

Invasió de Kuwait

El 1982, no obstant, empès per occident, emprengué una sagnant guerra contra l'Iran de l'Ayatolah Jomeini que costà un milió de morts i una enorme destrucció als dos països. Finalitzada la guerra a finals dels vuitanta, exigeix a Occident refer-se, al menys en part, dels costos ocasionats: condonació del deute de guerra, ampliar la quota d'exportació de petroli i redefinició de fronteres. En no rebre satisfacció de cap d'aquestes demandes, amenaçà amb la invasió de Kuwait, que es produí finalment el 2 d'agost de 1990. És obvi que fou un fet que violava el Dret Internacional. Tan condemnable, de fet, com altres invasions: la dels territoris palestins per part d'Israel, reiteradament condemnada per les Nacions Unides i reiteradament complerta; la del Tibet per part de la Xina; la de Timor Oriental per part d'Indonèsia, o la de Grenada pels EUA, etc. En aquesta ocasió la reacció d'occident i d'EUA fou diferent de les altres citades. En aquest cas estava en joc el domini sobre les segones reserves mundials de petroli i l'hegemonia d'Israel a l'Orient Mitjà. Es formà una coalició de 32 països comandats pel Pentàgon i el 17 de gener de 1991 començà l'atac militar, conegut com la Guerra del Golf, que es perllongà fins al 28 de febrer.

La Guerra del Golf

L'atac fou dissenyat per enfonsar la totalitat de la infraestructura civil i militar. Els EUA es van esforçar per complir l'amenaça de James Baker, secretari de defensa dels EUA, que Iraq tornaria a l'edat de pedra, amb una destrucció de tot innecessària des del punt de vista militar. En total es van realitzar 109.000 missions de bombardeig: una cada 34 segons, 24 hores al dia tots els dies de la setmana. A part de les instal·lacions militars, es van destruir 25.000 instal·lacions civils, tota la xarxa de comunicacions (114 ponts, la via fèrria, port i aeroport, 200 quilòmetres d'autopista, tots els centres emissors de ràdio i televisió, la xarxa de telèfons i correus); la major part de l'estructura productiva. S'atacà reiteradament tots i cada un dels elements de la cadena de producció de tots els pous de petroli que, sent el sector més important de l'economia del país, causà milers de milions de dòlars en pèrdues.

Els danys causats a la infraestructura i als béns civils en els informes americans s'anomenaven danys col·laterals.

Es van destruir totalment 427 centres productius de productes bàsics per a la població (llet, medicines, ciment...). Es van destruir totes les preses d'aigua i tot el sistema de rec de grans zones i tota la xarxa de potabilització de l'aigua. Es van destruir tots els centres de l'Administració, tinguessin o no a veure amb responsabilitats militars (ministeris, ajuntaments, jutjats...) Es va destruir el setanta per cent dels gairebé deu mil edificis escolars, la meitat aproximadament dels centres de salut, etc. De forma cínica, tots aquests danys causats a la infraestructura i als béns civils en el llenguatge dels informes nord-americans s'anomenaven danys col·laterals. Per a les petrolieres, a més, el negoci fou rodó: el petroli que abans exportava Iraq i del qual no n'obtenien cap benefici, ara s'exporta des de Kuwait i Aràbia Saudí per les seves pròpies companyies, les quals, òbviament, seguiran exigint la pròrroga de l'embargament.

Encara que la celebració del cinquantenari ja va començar de fet amb la cavalcada de Reis del dia 5 de gener i amb les representacions dels Pastorets, l'acte oficial d'obertura l'hem programat per al proper mes de març.

Per tal de donar a la diada la major rellevància possible, hem constituït un comitè d'honor, que presidirà el molt honorable senyor Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya, acompanyat pels màxims representants de les nostres institucions locals, comarcals i autonòmiques, que ja ens han confirmat la seva presència.

El dia, hora i lloc de la cerimònia es confirmaràn oportunament en els pròxims dies.

Serà un acte públic, obert a tothom, i per tant, ja des d'ara hi convidem molt especialment tots els components de BAT, tant els actuals com els antics, els adults i els infantils, com també tots els amics i simpatitzants del Grup de Teatre BAT que ens vulguin acompanyar en aquest dia.

El dia 5 de febrer de 2003, coincidint amb la celebració de la festa de les Àgates, un any més l'Associació de Dones Arrel de Tàrrega va obsequiar amb un gran ram de flors la Sra. Ramona Pont, com a centenària de la residència.

La residència agraeix aquest acte de solidaritat i aprofita per felicitar totes les dones, especialment les més grans.

Postal fora vila

Són els del senyor Bush, que no en té prou amb el merder de l'Afganistan i ara se les vol tindre amb l'Iraq.

Amb tot això, com que sempre que es parla de guerra, vaig en direcció a la nostra, la del juliol de 1936 del passat segle, de la qual em meravella i em complau el sobtat interès per desenterrar els cadàvers dels qui, prop farà setanta anys, jeuen en el sot que els excavarem els seus propis assasins.

És difícil entendre per què s'ha tardat dos anys de transició i vint-i-cinc de democràcia, per aflorar, donant-los cristiana sepultura, els màrtirs d'aquella guerra tenint sobretot en compte que mercès als sofisticats procediments de què disposem actualment, amb el testimoni clínic de parentiu en primer grau, es pot esbrinar la identitat del cadàver.

Vivim uns moments que, no tan sols els historiadors, sino que també la gent del carrer, s'interessen com mai pels fets de la nostra guerra a l'ensems que intenten esbrinar detalls fins ara inèdits d'ambdós bàndols, i aixó em complau extraordinàriament perquè en el transcurs de les dues-centes postals que Nova Tàrrega ha tingut a bé publicar-me, n'he parlat en diverses ocasions.

I això no vol dir que tan sols els qui en fòrem protagonistes estem en possessió de la veritat. Ben al contrari. Quan tots els qui la visquerem haguem marxat, serà el moment que les generacions que vinguin en puguin parlar amb plena desconnexió de cap influència que interfereixi la veritat. Possiblement serà el segle XXII el que donarà els historiadors que s'ajustin més a la veritat dels fets.

A veure si entre tots plegats, de moment ara que ens volem endinsar en la questió, aflorant des de les entranyes de la terra els cossos del qui durant tant de temps han romàs insepults; ara que s'intenten resoldre incògnites de gairebé setanta anys enrere, anem per feina, tenint sempre present que per fer-ho bé hem de partir de la base d'una objectivitat que ens porti pel camí de la veritat, que tal volta no sigui absoluta, si no la contrastem amb la dels altres. Tal com deia Antonio Machado: "Tu verdad, no. Guárdatela momentáneamente. La verdad absoluta, si es que existe, vamos a buscarla entre todos".

La Generalitat està executant el projecte de construcció d'un edifici per a cinc cases socials situat al nou carrer que es diu travessia del carrer de la Cendra i que també s'urbanitzarà i que es el resultat d'una actuació de l'Ajuntament que va comprar diversos edificis vells i els va enderrocar per obrir aquest nou vial i poder-hi construir els habitatges. Les cases i la urbanització del nou carrer tenen un pressupost de més de setanta mil euros (una mica més de d'onze milions i mig de pessetes).

La construcció té planta baixa i dues plantes superiors, on hi tenen cabuda cinc habitatges relativament petits, ja que només tenen uns trenta-sis metres quadrats útils, per la qual cosa són destinats a un públic jove o per a parelles de jubilats, i seran de lloguer. A la planta baixa hi ha un habitatge i cinc peces destinades als malendreços, un per cada allotjament, i altres dependències assignades per als comptadors de les respectives instalacions, així com els elements de comunicació amb les plantes superiors, l'escala i l'espai destinat a un possible ascensor. A les dues plantes superiors hi ha dos pisos per planta.

El nou carrer de la travessia de la Cendra tindrà, una vegada acabades les obres d'urbanització, una longitut de 32 metres i una superfície total de 147 metres quadrats. Actualment es poden veure les restes dels antics habitatges, per la qual cosa caldrà millorar aquest aspecte de les parets hi donen. Així, caldrà fer un enderroc més, la casa situada al centre i que té un celler situat parcialment dintre del traçat viari, i l'enderroc dels tancaments amb els murs deixats com a suport provisional. Les parets actuals rebran un repicat i un revestiment de morter, i en un tram es construirà un mur de formigó armat per garantir l'estabilitat de les construccions existents.

Aquesta es la tercera actuació de la Generalitat (Institut Català del Sòl, Direcció General d'Arquitectura i Habitatge) i l'Ajuntament en matèria d'habitatges socials, d'ençà de la democràcia. La primera va ser a la Via Lacetània, amb 64 pisos, després a la plaça de Sant Antoni, amb dos, i l'actual de la travessia del carrer de la Cendra. També una firma privada sense afany de lucre, Família i Benestar, va construir setze habitatges davant del parc de bombers.

El gerent de la promotora Doctor Music, Neo Sala, Va qualificar ahir de bona l'oferta de Tàrrega per acollir el pròxim juliol la cinquena edició del Doctor Music Festival, fins i tot encara que aquesta no inclogui l'aportació de subvencions públiques per part de l'Ajuntament, cosa que "no suposa de cap manera un impediment", perquè finalment s'esculli Tàrrega per a aques festival. En declaracions a TV3, Sala va valorar positivament que la contribució municipal al festival sigui en infraestructures i en serveis com el càmping minicipal, aigua o electricitat, cosa que li suma punts a favor respecte a altres enclavaments que també s'han ofert a la productora musical per allotjar el festival.

De fet segons, altres fonts de Doctor Music, hi ha dues ubicacions més que competeixen amb Tàrrega per celebrar el festival i encara no està del tot descartada l'opció del pla de Tapioles, a la Garrotxa, que és l'emplaçament inicialment elegit per al concert. No està descartada per la productora, ja que pels ajuntaments i veïns de la zona gironina sí que ho està. Tot i això, tant Doctor Music com l'Ajuntament de Tàrrega afirmen que es coneixerà si la capital de l'Urgell és l'escenari del pròxim festival abans de finalitzar el mes de febrer.

D'altra banda, la Diputació està disposada a col.laborar amb l'Ajuntament per dotar la ciutat de les infraestructures necessàries per allotjar la cinquena edició del festival. El president provincial, Josep Pont, va recordar que ja va oferir a Tàrrega l'aportació d'envelats i que, pel que fa a la possibilitat de fer també una aportació econòmica, "és una qüestió que es podria parlar", sempre que el destinatari fos l'Ajuntament, "que podria necessitar alguns recursos", per poder afrontar l'organització del festival musical.

Pel que fa a l'aportació de diners a la promotora, Pont va assegurar que en aquesta ocasió els organitzadors de Doctor Music "no han demanat res" a la Diputació, però tampoc l'ens provincial està disposat a donar-los diners. El president de la Diputació va afegir que Tàrrega té "moltes possibilitats" d'acollir el festival.

La productora manté contacte diari amb l'alcalde

La productora Doctor Music manté contacte telefònic diari amb l'alcalde, Frederic Gené, que ahir va anunciar: "No firmarem cap contracte sense abans parlar-ho amb tots els regidors de l'Ajuntament, tant de l'equip de govern com de l'oposició". Gené va comentar que les qüestions que es tracten en aquests contactes telefònics estan relacionades amb les eines de què disposa l'Ajuntament i que Doctor Music necessita, com les tanques protectores (de les quals l'Ajuntament disposa en tres centes) o les tarimes. En aquest cas, les tarimes o escenaris que té Tàrrega no serveixen per un festival musical com el de Doctor Music, segons Gené.

Pel que fa als terrenys, l'alcalde va assenyalar que també ha iniciat contactes amb els propietaris d'unes finques pròximes al càmping, que es podrien necessitar per a la infraestructura del festival.

Pel que fa a a la possibilitat de sol.licitar ajudes d'altres administracions, com la Generalitat, Gené es va mostrar prudent i va afirmar: "Primer hem de saber quina és la decisió de la productora perquè a mi m'assegura que té altres enclavaments en estudi, de manera que ara és Doctor Music qui ha de decidir". Per a l'alcalde, la decisió no pot anar més enllà del mes de febrer. Gené va insistir que Tàrre ga no aportarà diners a la promotora musical.

Confirmada l'actuació dels nordamericans Rem

El grup nord-americà REM (Rapid Eye Movement) ha confirmat la seva participació al Doctor Music Festival el pròxim 27 de juliol. Es tracta de la gran estrella del festival, ja que la seva actuació al Doctor Music Festival serà l'única d'aquest grup a Espanya aquest any. Els fans de REM deuen recordar els seus orígens als anys vuitanta, quan es van convertir en els precursors d'un nou corrent musical denominat Nou Rock Americà. Després, el 1991 es van convertir en una formació supervendes amb Out of Time. Posteriorment van publicar, entre altres, els discos Automatic for the people, Up i Reveal.