L'equip de govern, de CiU i PP, va acordar el dilluns dia 17 en ple entregar la gestió de la futura piscina coberta a una empresa privada a través d'un contracte per a un màxim de vint-i-cinc anys.

Segons les condicions aprovades en la sessió, la firma adjudicatària de la gestió haurà d'abonar al consistori 300.500 euros (cinquanta milions de pessetes) en el moment de la firma del contracte i pagar cada any un arrendament de 18.000 euros (tres milions de pessetes). A més l'empresa es comprometrà a organitzar activitats per a escolars i jubilats al complex de la piscina coberta, així com a obrir entre setmana a partir de les vuit del matí fins a les vint-i-una hores els dissabtes i fins a les catorze hores els diumenges.

Tant els regidors de l'AIPN com del PSC van mostrar durant el ple el seu malestar per la privatització d'un servei que, segons entenen, hauria de ser públic. Joan Amézaga, portaveu dels independents, va comentar que amb el model de gestió aprovat "el consistori perd el control sobre la piscina coberta". Així mateix, Amézaga va augurar que l'empresa adjudicatària imposarà uns preus alts als usuaris per poder rendibilitzar la forta inversió inicial.

D'altra banda, el regidor d'esports, Carles Pascual, va anunciar que els 300.500 euros que el consistori rebrà en el moment de la firma del contracte es destinaràn a la construcció d'unes noves piscines d'estiu, al costat de la piscina coberta, que es construirà a la tardor.

L'inventor de Tàrrega Jaume Sanfeliu va presentar la setmana passada un nou projecte perquè les centrals hidro elèctriques puguin estalviar aigua. L'invent consisteix en connectar a la turbina i al generador elèctric de la central un giroscopi, un aparell que acumula energia cinètica. D'aquesta manera, es podria parar l'aigua que circula per la central durant deu minuts cada hora i el sistema funcionaria amb l'energia cinètica acumulada pel giroscopi.

Segons Sanfeliu, "s'estalviaria cada dia milers de metres cúbics d'aigua produint-se la mateixa energia elèctrica. Sanfeliu presentarà la maqueta del projecte l'estiu que ve a la Fira de Medi Ambient de Catalunya, on ja ha participat les dues últimes edicions amb altres invents destinats al desenvolupament sostenible. L'inventor, que ha ideat més de seixanta aparells i compta amb dues patents, oferirà el projecte a la companyia Fecsa-Endesa.

TEXT i FOTOS Pau Bori

Filla de primera família de mestres propietaris del Col.legi Jacint Verdaguer, Soledat Costa ha dedicat tota la seva vida als brodats i puntes. De jove va destacar a Barcelona, on va acabar en tan sols dos mesos un curs de corte i confección. Més tard, va fundar la classe de brodats i puntes a l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega, on ha exercit durant vint i cinc anys. Conten que el seu curs, amb més de trenta alumnes, va salvar més d'un cop l'escola de ser clausurada. L'any 1987 es va convertir en la primera catalana, fins ara única, mestra artesana de brodats i puntes, títol rebut del mans del president de la Generalitat. Encara ara, als seus 86 anys, Soledat Costa es la número u en la confecció de peces de roba com casulles, estovalles, estandarts o banderes. Els seus treballs estan repartits arreu dels Països Catalans i en moltes parts de l'estranger: Colòmbia, Brasil, Roma, Fàtima o Terra Santa. Des de fa uns mesos, Costa s'ha convertit en una de les principals impulsores de la designació de l'Escola d'Arts amb el nom d'Àngel Oliveras.

La Soledat Costa em rep a casa seva, al barri de Fàtima. És un d'aquests dies d'hivern en què s'intueix l'arribada del bon temps. Pels enormes finestrals de la casa entra un solet esplèndid.

El primer que et trobes en entrar a ca la Soledat és un retrat del Sant Pare, acompanyat del president del Govern d'Andorra, Marc Forné, que resulta ser un nebot. A dins hi ha moltes altres fotografies de parents i amics.

En un dels retrats apareix Soledat acompanyada per Àngel Oliveras i altres professors de l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega. Conten que Soledat es va enfadar moltíssim quan a l'escola li van posar el nom d'Ondara, en comptes del seu admirat Àngel Oliveras.

Vaig prometre'm a mi mateixa que no posaria mai més els peus a l'escola mentre hi hagués aquest nom d'Ondara. I mira que jo me l'estimo molt, l'escola; hi he passat vint i cinc anys molt bons.

Continua vigent la promesa?

La vaig trencar ben de gust fa uns mesos per aconseguir que l'escola rebés el nom d'Àngel Oliveras.

Quan va venir la gent del Centre Cultural a fer-me la proposta, vaig dir-los "us donaria una abraçada a tots perquè és el que més desitjo en aquesta vida". Per això, els vaig dir que comptessin amb mi en tot el que fes falta.

Com va la recollida de firmes?

Molt bé, mira que n'he demanat un munt, i tothom a favor.

La gent em diu: "tot pel senyor Oliveras". Algunes conten que els havia fet classes de dibuix, fins i tot, a les nits les acompanyava perquè no anessin soles a casa. D'anècdotes humanes com aquesta del senyor Oliveras, tantes com vulgueu.

Era una persona plena de saviesa i un gran pintor. De fet, la seva viuda encara em felicita cada any el Nadal amb un oli del senyor Oliveras.

Era un home molt estimat, que no tenia res de polític, com ara volen fer veure alguns no sé per quines raons.

Oliveras va ser director de patrimoni sota la dictadura.

I Fraga? Va arribar a tenir tres carteres durant el franquisme i sempre ha guanyat per majoria absoluta a Galícia.

Fraga, però, no és precisament un personatge exemplar...

L'Àngel Oliveras no era de cap partit polític. I de fet, abans del franquisme ja va fundar l'Escola d'Arts i Oficis. Els meus pares li van deixar dues classes del segon pis del Jacint Verdaguer per començar l'escola.

Algunes veus de la ciutat s'han oposat a la figura d'Oliveras

Això és una injustícia. Gràcies al senyor Oliveras, tenim l'escola d'arts més bonica de Catalunya. Ell s'hagués deixat matar per Tàrrega. Aquí tenim l'institut Costafreda, i què ha fet per Tàrrega? Ningú no el coneix. Era un xicot jove amb moltes cabòries que aviat va abandonar la ciutat.

Continua encara treballant en els brodats i puntes?

I tant. Aquesta setmana ha vingut el bisbe de Solsona, el monsenyor Tresserres, per encomanar-me més feina. Ja li he dit que tinc moltes coses i que ho faré de mica en mica.

Carai, quina moral, a la seva edat...

Encara tinc força per continuar fent brodats i puntes, i en canvi no puc sortir de casa.

Em vénen clients de tot arreu, de Barcelona, fins i tot de l'estranger. I és que avui ja no en queda de gent com jo que treballi a mà.

De quan li ve aquesta fal.lera per cosir?

Els targarins es van manifestar contra la guerra que el Govern dels Estats Units vol endegar contra l'Iraq el passat dissabte al matí, malgrat el fred i les volves de neu que queien. Els empleats de l'Ajuntament es van manifestar el dia abans davant l'edifici consistorial.

El grup Borges va anunciar el dijous dia 13 de febrer una inversió de cinc milions d'euros en la construcció d'una nova planta elaboradora i envasadora d'oli a Tàrrega, adjunta a les actuals instal.lacions. La multinacional catalana emprèn aquesta inversió davant de la previsió d'increment de la demanda després de constituir una societat distribuïdora a França.

La multinacional catalana Borges va informar que ha constiuït a França una nova societat, denominada Catering Distributions Services (CDS), dedicada a la distribució d'olis i fruita seca. La multinacional va explicar que el principal objectiu de la creació d'aquesta nova societat al país veí és convertir-se en el tercer operador d'aquests productes al mercat francès en menys de tres anys.

Per emprendre la distribució d'oli i fruita seca a França i poder cobrir aquest increment de la demanda, el grup Borges ha aprovat un pla industrial que preveu una inversió de cinc milions d'euros per construir una nova planta a les instal.lacions d'Aceites Borges Pont.

Producció i envasat

Segons va explicar el president d'Aceites Borges Pont, Josep Maria Solé, aquesta nova planta s'ubicarà dins de les actuals instal.lacions de la firma i es dividirà en dues seccions: la d'elaboració d'oli de la marca Oreka i la d'envasat del producte en diferents formats. Produirà íntegrament per al mercat francès, segons va explicar Solé, que no va voler detallar els llocs de treball que es podrien crear. El grup Borges, presidit per Josep Pont, va avançar que ha format una aliança amb els seus socis francesos per crear Catering Distributions Services i va recordar que actualment ja és líder al país veí en la distribució d'oli d'oliva envasat amb les marques importades d'Espanya.

El pla estratègic de Borges a França passa, segons la companyia catalana, per comercialitzar els seus olis i fruita seca en hipermercats i supermercats, així com iniciar una campanya de publicitat.

Concretament l'estratègia del grup preveu una introducció dels seus productes en establiments d'hosteleria, cafeteries i restauració, i aconsegui convertir-se en el tercer operador d'oli i fruita seca del mercat francès de food service en un termini inferior a tres anys. Borges qualifica el mercat francès com a clau. Per aquesta raó, va anunciar la creació d'una xarxa comercial forta.

El grup entra al mercat de Xile

Aceites Borges ha arribat a una aliança estratègica amb productors d'oli xilens com a via per entrar al mercat d'aquest país llatino-americà, segons La Vanguardia i La Gaceta de los Negocios.

Aquesta aliança permetrà a la firma de Tàrrega, dirigida per Josep Pont, abordar el mercat llatinoamericà. El domicili social de l'empresa a Xile es troba a la regió de Coquimbo i entre els principals objectius hi ha comprar olives per elaborar oli a Xile, que després comercialitzarà en diversos mercats.

L'empresa va aconseguir unes vendes de 420,7 milions d'euros (uns 70.000 milions de pessetes) en l'últim exercici, amb un creixement del 13 per cent. Per a aquest exercici, que s'acabarà al mes de maig, Industrias Borges, que compta amb seccions d'oli i fruita seca, preveu assolir un nou rècord de beneficis.

Com ja va publicar Nova Tàrrega, l'empresa oliera invertirà uns cinc milions d'euros (gairebé 832 milions de pessetes) a la planta que la firma oleícola té a la ciutat. Aquest capital servirà per poder cobrir l'increment de la demanda que calcula que tindrà, derivat del pla d'expansió de la firma a França.

Regants de la comunitat de Tàrrega, coneguda com el Canalet (amb finques a Tàrrega, Verdú, Preixana, Vilagrasa i Anglesola) demanaran a l'assemblea del dia 28 que la construcció del Segarra-Garrigues respecti la seva actual infraestructura, de fa més de quaranta anys, ja que el projecte del canal preveu una nova conducció. També plantejaran ser una col.lectivitat de regants del futur canal, en lloc de formar part de la novena. La proposta ja ha estat rebutjada pel president del Segarra-Garrigues, Carles Benet. Actualment, el Canalet es proveeix a precari de l'Urgell D'altra banda, la Generalitat va publicar l'adjudicació de la contrucció del Segarra-Garrigues.

L'exalcaldessa socialista de Santa Coloma de Gramenet Manuela de Madre va reconèixer divendres dia 14 d'aquest mes que la seva notorietat com a personatge públic ha servit per donar a conèixer la malaltia de la fibromiàlgia i fatiga crònica, per la qual es va veure obligada a abandonar la seva responsabilitat al capdavant del consistori barceloní. De Madre va explicar que en els últims mesos ha militat activament en la lluita contra aquest tipus de malalties, "tan poc conegudes perquè són majoritàriament femenines", i va lamentar que "el dolor ha estat sempre una cosa més de les dones que dels homes". La diputada socialista va explicar que aviat s'aplicarà una prova pilot de deshospitalització i desmedicació dels malalts de fibromiàlgia. En una conferència, juntament amb l'alcaldable socialista Josep Sort, De Madre va dir que es presentarà novament a les autonòmiques de la pròxima tardor.

Jordi Ramon, militant durant més de deu anys sota les sigles d'ERC, encapçalarà per primera vegada la llista republicana a Tàrrega en les pròximes eleccions municipals. Ramon va explicar el passat dissabte dia 15 que el seu objectiu com a candidat és aconseguir "una presència sòlida a l'Ajuntament" per a la formació, que no ha tingut cap regidor en els últims dos mandats.

Ramon va avançar que es presentarà als comicis al capdavant d'una llista totalment renovada respecte a les eleccions del 1999. L'alcaldable republicà considera que la formació que representa surt amb bones expectatives en aquesta ocasió. A Catalunya es comença a entendre el nostre projecte de país progressista i d'esquerres, va destacar.

El candidat d'ERC va assegurar que el projecte de CiU a Catalunya "està esgotat després de vint-i-cinc anys". "En el cas de Tàrrega, aquesta situació es tradueix en un govern adormit, inadequat per a una ciutat tan oberta", va afegir.

Per a Ramon, l'equip de govern, encapçalat per Frederic Gené, no és capaç de presentar "un compromís clar amb la seva ciutadania"

El consistori s'ha avançat així a la iniciativa d'un grup de pares de nens de zero a tres anys, que van tramitar un projecte per habilitar l'espai Tomàs Pellissó com a guarderia. El portaveu, Josep Riera, que també és el portaveu de l'oposició a l'Ajuntament, va criticar ahir la falta d'atenció al seu projecte i va comentar que la guarderia no estarà a punt al setembre.

La plataforma de la Fuliola creada arran de l'oposició al pla urbanístic ha iniciat una campanya a favor de la insubmissió fiscal entre els veïns en les contribucions especials proposades per l'Ajuntament per finançar el nou enllumenat públic.

Així, en una circular enviada als veïns de la població, la plataforma assegura que l'alcalde ha vulnerat la llei que regeix les hisendes locals, al començar primer l'obra i reclamar, al cap d'un any, les contribucions especials als veïns.

Fonts municipals van informar que vuitanta-cinc veïns han presentat al.legacions a l'Ajuntament per reclamar la nul.litat de les contribucions especials, fixades en 25 euros per metre lineal de façana.

Per la seva part, l'alcalde, Antoni Marsinyach, del PP, va explicar que el procés de finançament "s'ha fet seguint la legalitat més estricta", i va assegurar que "no s'ha enganyat cap veí".

Així mateix Marsinyach va recordar que el pla d'enllumenat públic de la Fuliola va ser aprovat per unanimitat.

L'obra afecta el setanta per cent dels carrers de la localitat i es va inaugurar el passat 13 de desembre, malgrat que la instal.lació encara no estava acabada

Per la seva part, la Generalitat i l'Ajuntament aportaran 190.000 euros dels 415.000 del cost total, mentre que la resta, 225.000 euros, ha de ser pagada pels veïns. segons va explicar l'alcalde.