La Cambra de Comerç de Tàrrega ha organitzat una jornada informativa per donar a conèixer el contingut de l'ordre del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme per la qual s'obre la convocatòria i s'aproven les bases per l'atorgament d'incentius a la inversió industrial.

Fou el delegat del CIDEM a Lleida ,Josep M. Barrufet, l'encarregat d'explicar a totes les empreses assistents el contingut de la dita ordre.

Aquest any el límit de la subvenció és fins al 10% de la inversió efectuada en el cas de petites empreses, i fins al 5% per les mitjanes, i el termini de presentació de les sol·licituds és fins el 30 d'abril.

Aquests ajuts són una continuació del programa encetat l'any passat en el marc de la creació de la Taula de Reindustrialització de les Terres de Lleida i estan encaminats a subvencionar projectes empresarials que promoguin el creixement, la modernització i la innovació del teixit empresarial de les nostres comarques.

En aquests moments ja podem afirmar que els projectes d'inversió presentats l'any passat per les empreses de la demarcació de la Cambra de Tàrrega i subvencionats pel departament han estat els més elevats de la província de Lleida, amb un import d'inversió global de gairebé 21 milions d'euros, i amb un ajut associat d'un milió i mig d'euros aproximadament.

Durant aquest mes de març, des de la Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega, hem estat renovant els continguts de la nostra pàgina web www.favtarrega.com. A més de trobar informació sobre les diferents associacions de veïns i pobles agregats de Tàrrega, a partir d'ara, també hi podem trobar un servei d'enquestes per tal que els ciutadans puguin valorar diferents aspectes de la nostra ciutat. Igualment s'ha inclós una llista de reclamacions pendents de la FAVT, on de moment només hi figuren els carrers pendents d'asfaltar.

Al web també hi podem trobar informació sobre els serveis que ofereix la FAVT, com el de l'assegurança per enterraments de Sinera, el servei jurídic i un espai on els veïns ens podem fer arribar els seus dubtes o les seves queixes.

Música

Ja de cara al trenta-dosè aniversari del benèfic programa Càritas a la ràdio, emès mensualment per Ràdio Tàrrega, va actuar en l'espai corresponent al mes de març, el dia 7, el conjunt vocal Marinada d'Agramunt, quatre agradables veus masculines que, amb les seves corrandes, havaneres, valsos mariners i sobretot un bon humor de classe superior, varen oferir una esplèndida vetllada musical als residents, i també, és clar, als fidels radiooients que, mes rere mes, sintonitzen sense vacilacions aquest espai per tal de fruir d'una estona ben plaent en companyia d'artistes locals i comarcals.

Les obres de reurbanització del carrer de Sant Pelegrí (entre el Pati i la via del ferrocarril) ja han acabat, excepte la col·locació d'uns bancs i pilones perquè no es posin els cotxes sobre la vorera, després de deu mesos d'obres que han posat a prova la paciència dels comerciants de la zona, que s'han queixat del fort descens de les vendes en aquest període. El projecte contemplava la renovació i ampliació de les voreres, l'eliminació de les zones d'aparcament i la renovació del ferm de la carretera. En total les obres han tingut un pressupost de prop de mig milió d'euros (uns vuitanta-tres milions de pessetes).

Van començar passada la Festa major de maig amb la col·locació de unes tanques de seguretat per aillar les obres dels vianants, cosa que va provocar la indignació dels botiguers de la zona afectada, el costat oest, que també es van queixar de la lentitud de les obres durant l'estiu, en què es veien a molts pocs operaris treballant.

La resta del carrer des de la via del tren fins a la plaça d'Andorra ja feia un temps que s'havia remodelat amb un altre tipus d'urbanització, amb les voreres més estretes, però amb zones d'estacionament per a vehicles. Aquí s'ha urbanitzat una superfície de 3.105 metres quadrats, que té una longitud viària de 230 metres i una amplada de 13,50 metres. Les voreres s'han construït amb voravies de granit i rajoles de trenta per trenta centímetres de color blanc, però abans es van haver de treure les voreres velles i fer excavacions per posar tot un seguit de canonades per diversos serveis, com l'aigua, l'electricitat, la telefonia i el clavegueram. Al costat est s'ha construït un nou col.lector que substitueix un altre d'anterior que abans desguassava al carrer del Segle XX, mentre que el nou ho fa a les confluències del Pati, avinguda de Catalunya i Raval del Carme, i que ha tingut un cost de més de cent setanta mil euros.

?L'enllumenat públic s'ha fet amb fanals de xapa d'acer galvanitzat pintat, de set metres d'alçada, amb làmpades de mercuri de baix consum i que han tingut un cost de més de cinquanta-sis mil euros. L'obra es completa amb el mobiliari urbà en què ja han col·locat les jardineres rectangulars (dotze) i manca per situar els deu bancs de fusta tropical, uns pilons per evitar la pujada de vehicles a les voreres i una barana d'acer inoxidable a la cruïlla amb l'avinguda de Catalunya. Aquest mobiliari té un pressupost de de mes de quaranta mil euros.

Doctor Music estudia ara de manera seri osa el desembarcament a la capital de l'Urgell i la decisió oficial es prendrà d'aquí a pocs dies.

Un equip tècnic de la productora ha visitat en diverses ocasions la ciutat. L'última vegada va ser el dimarts dia 11, quan membres d'aquest equip es van dedicar a inspeccionar la zona d'acampada i el circuit de velocitat, que són els emplaçaments oferts per l'Ajuntament per ubicar la infraestructura del certamen. A més dels càrrecs tècnics, va ser a Tàrrega un alt dirigent de l'empresa Mean Fiddler Group, promotora britànica associada amb Doctor Music.

Segons van informar fonts solvents, la promotora s'ha plantejat avançar un mes la celebració del festival per evitar la forta calor previsible a Tàrrega durant l'últim cap de setmana de juliol, que és la data anunciada inicialment. A més així es podria minimitzar la pols que es preveu que s'aixequi a la zona terrosa on s'ha d'ubicar el festival.

D'aquesta manera, l'esdeveniment se celebraria el cap de setmana del 21 i 22 de juny, i dilluns 23, vigília de Sant Joan. Aquesta possibilitat compta, no obstant, amb algunes dificultats com el fet que Doctor Music va contractar el grup nord-americà REM per a l'últim cap de setmana de juliol, la qual cosa podria alterar el cartell previst inicialment. La promotora calcula que necessitarà deu dies per muntar la infraestructura del festival i quatre més per desmuntar-la.

Així mateix, preveu ocupar a Tàrrega centenars de persones, encara que sense arribar a les 1.500 que van treballar a Astúries durant el festival de l'any 2000, ja que la ciutat té una infraestructura superior a la de l'últim emplaçament.

La distribució plantejada

Els organitzadors ja dissenyen la distribució dels espais del festival. Compten amb una superfície de 200.000 metres quadrats cedida pel consistori (càmping i circuit de velocitat), més 200.000 més de finques adjuntes de propietaris particulars, amb qui ja s'ha començat a negociar el lloguer. Segons la idea inicial, la zona d'acampada s'ubicarà a la part posterior del càmping, mentre que els terrenys situats per sobre del circuit s'habilitaran com a aparcament. Un dels escenaris es planteja instal.lar en un costat del circuit, a peu de la C-14.

Fonts de Doctor Music van assegurar que encara que l'emplaçament del pla de Tapioles, a Girona, continua apareixent al seu web, aquesta opció ha estat descartada.

El grup de Heavy Metal Metallica, una de les bandes líders en vendes arreu del món, ha anunciat a la seva pàgina oficial d'internet (www.metallica.com) una actuació per al 21 de juny a la localitat gironina de Tapioles, on la promotora Doctor Music projectava inicialment organitzar una nova edició del macrofestival.

Es dóna la circumstància que l'empresa de Neo Sala és la propietària dels drets de la banda nord-americana per a Espanya, de manera que la seva presència es dóna per segura en el Doctor Music Festival d'aquest any, una vegada la promotora decideixi on el celebra.

Aquesta és la primera ocasió en què la banda anuncia la seva participació en el que sembla que serà l'edició d'aquest any del Doctor Music Festival.

L'accident laboral va tenir lloc el passat divendres dia 14 cap a dos quarts de dues del migdia a la fàbrica Indox-Ros Roca, dedicada a la fabricació de cisternes. Segons van explicar fonts de l'empresa, Jaume Domingo, de 51 anys, estava realitzant tasques rutinàries de comprovació de l'estat de les cisternes. El treballador es trobava a l'interior d'una d'acer inoxidable construïda per transportar oli o gasoil.

L'empleat es disposava a posar sabó a la cisterna i a procedir a una prova de pressió d'aire per comprovar si tenia alguna fuita. En el moment en què va accionar el compressor, la xapa de metall que separa la cisterna en dos compartiments va cedir, de manera que el cos de l'operari va ser enviat al fons de la cisterna. La xapa li va caure a sobre i li va destrossar el cap, sense que es pogués fer res per salvar-li la vida.

Diverses dotacions de bombers i mossos d'esquadra es van traslladar de seguida a la fàbrica, situada a la sortida de Tàrrega, molt a prop de Vilagrassa. Tot i així, quan hi van arribar l'empleat ja havia mort.

Jaume Domingo Llavall estava casat i era pare de dos fills. La seva mort va causar una gran commoció a l'empresa, que compta amb un centenar d'empleats. Molts d'ells es van adonar de l'accident al sentir una forta explosió. Al principi tot apunta que un excés de pressió va ser la causa del sinistre.

Amb aquest nou accident, ja són tres les víctimes mortals que han deixat els accidents de treball aquest any a la província. El 2002, l'any més negre de l'última dècada pel que fa a sinistralitat laboral, per les mateixes dates havien perdut la vida sis persones, segons es desprèn de les dades de Treball.

El jutjat penal número 1 de Lleida ha condemnat un home a dos anys de presó per haver atacat la seva companya sentimental a Tàrrega armat amb un ganivet perquè ella l'havia denunciat per maltractaments. L'acusat, que va admetre els fets durant el judici, va pegar la dona i li va destrossar la casa. Quan el jutge va dictar una ordre que li prohibia atansar-se a la víctima, va tornar a perseguir-la en dues ocasions. En una d'aquestes, li va posar un ganivet al coll mentre la insultava i li deia que era una delatora per haver-lo denunciat.

Els fets es remeten al febrer del 2000, quan M.S.A. es va presentar a casa de la seva exdona a Tàrrega i, com que ella no el va deixar entrar, va trencar la porta a puntades, va destrossar mitja casa i va pegar i amenaçar la víctima amb ganivets de cuina. La dona va acabar amb diversos hematomes. Un mes després, l'home va tornar a l'habitatge i va trencar una finestra, mentre la víctima cridava demanant ajuda. Una veïna va avissar els mossos, que van detenir l'agressor.

Després d'aquests fets, el jutge va dictar una ordre d'allunyament contra l'agressor, cosa que no va evitar que ell tornés a insistir-hi: deu dies després de ser detingut, tonava a perseguir l'exdona en un pub de Tàrrega. Ella va fugir, però l'atacant hi va tornar l'endemà i va tornar a acorralar-la. Li va llençar un vas a la cara i li va posar al coll una navalla de divuit centímetres.

El jutjat penal ha condemnat M.A.S. a dos anys de presó per maltractaments i tinença il.lícita d'armes. A més, li ha imposat tres arrestos de cap de setmana per danys i una multa de 2.500 euros per violar l'ordre que li prohibia atansar-se a la dona.

L'Ajuntament de Tàrrega ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el Govern central per la negativa a executar la remodelació dels cinc quilòmetres de l'antiga NII al seu pas per la ciutat, malgrat incloure una partida de 3.005.000 euros per l'obra en els pressupostos del 2002. El regidor de Promoció Econòmica, Pere Grau, va explicar que el consistori s'ha vist obligat a prendre aquesta decisió davant el fracàs de la gestió política. L'Ajuntament va enviar l'octubre al Govern una carta de reclamació de la qual no ha obtingut resposta, de manera que entén que la petició ha estat rebutjada, segons va reconèixer Grau.

Per la seva part, dirigents del PP han explicat diverses vegades que a la travessia de l'N-II de Tàrrega s'aplicarà el decret del juliol del 2002, segons el qual Foment destina 180.000 euros a cada quilòmetre de via estatal que, després del traspàs de les competències al municipi, es converteixi en interurbana. A més, el diputat popular José Ignacio Llorens va instar l'Ajuntament a demanar ajuda a la Generalitat per completar el finançament de l'obra, cosa que Grau va titllar d'absurda, ja que la via és de titularitat estatal.

L'alcalde Frederic Gené es va mostrar convençut que abans que el tribunal resolgui el contenciós, "el PP haurà perdut la majoria absoluta. Llavors serà el moment perquè rectifiquin una decisió tan perjudicial per a la ciutat."

El president de la Generalitat , Jordi Pujol en la seva visita a Tàrrega el passat dia 8 i després de l'acte de BAT, va atendre uns moments el president de l'Esbart Albada, Òscar March, del qual va rebre un DVD de l'actuació de l'esbart i on hi havia també el missatge del president. A la fotografia Jordi Pujol signa al llibre d'or de l'entitat dansaire.

Quatre targarins van rebre un homenatge popular a Gandesa (Tarragona), juntament amb 27 persones més, per haver defensat la república durant la batalla de l'Ebre de la guerra civil. Es tracta de Joan Sans Siscart, Ramon Soler Gabriel i les dues germanes Maria Teresa i Rosina Pera Güell que van assistir en nom del seu pare (soldat republicà al front de l'Ebre), que rebran un reconeixement popular en un acte organitzat per l'entitat Ciutadans pel Canvi, que pretén recuperar la memòria històrica dels qui van lluitar contra el franquisme.

Un dels homenatjats de Tàrrega, Ramon Soler, de 83 anys, va pertànyer a la popular lleva del biberó i va perdre una cama amb només divuit anys, després de ser capturat pels nacionals. Una bala li va ferir la cama en un atac sorpresa contra el bàndol republicà, que ell defensava. Soler va explicar que quan va ser traslladat a l'hospital de Bilbao dels nacionals els van obligar a rentar-se amb aigua bruta i llavors la cama va agafar gangrena i la hi van fer tallar. A l'abril del 1938 va ser destinat per l'exèrcit republicà prop d'Isona. "Eren unes trixeres molt tranquil.les", recorda Soler, molt diferent a la zona de l'Ebre, on va ser destinat al cap d'uns mesos.

"Allà van matar molts companys meus, i jo em vaig salvar pels pèls", reconeix Soler. "Una vegada em va caure un obús a dos metres, però no va explotar.

Quan encara falten tres setmanes per tancar el termini d'admissió de propostes per actuar a la Fira de Teatre al Carrer, l'organització ja ha rebut mig miler de sol.licituds de companyies de tot el món. L'any passat el certamen va rebre prop de sis-cents propostes, entre les quals la direcció artística va seleccionar el centenar de grups que al final van actuar a la fira. El 31 de març es tancarà el termini. A partir de l'abril l'equip de Llorenç Corbella començarà la selecció final de grups.

La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament transformarà l'Espai Fassina en un gran envelat durant la celebració de la propera Festa Major de Maig, que tindrà lloc a la ciutat del 13 al 18 de maig. Amb aquesta actuació, es pretén potenciar l'esperit tradicional de les festes majors, amb els lluïts balls que caracteritzen aquestes celebracions. Al mateix temps, des de l'Ajuntament, es vol accentuar l'ús de l'Espai Fassina com a equipament sòciocultural, després de l'excel·lent acollida que el públic dispensà a la Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals del passat desembre, ubicada també a l'esmentat recinte.

En aquest sentit, la Regidoria de Cultura ha contractat els serveis de l'empresa Maestrat, de Vinaròs, la qual instal·larà a l'Espai Fassina una carpa de 1.000 metres quadrats, ambientada i decorada com un envelat de festa major, on el públic disposarà de llotges amb taules i cadires per a gaudir còmodament dels balls i concerts de la festa. Tots els actes que s'hi celebraran seran d'entrada gratuïta. El cost de l'envelat i de tots els complements necessaris (llotges, taules, cadires, decoració, il·luminació) ascendeix a 14.600 euros.

Durant la Festa Major de Maig, l'envelat adaptarà la seva ambientació als diferents actes que acollirà: balls de festa major, concerts per als joves. Es preveu també que aquest envelat s'utilitzi com a espai de reserva en cas de mal temps per actes que tindran lloc a l'aire lliure.

El cicle Instal·lacions & Interaccions continua a la Sala Marsà apropant al públic els nous corrents de l'art contemporani. La nova mostra que acull la sala a partir del divendres 21 de març, Vida hivernacle infinit, és la fusió de tres instal·lacions que es plantegen l'ètica de la clonació humana i l'afany de perllongar la vida, temes que actualment són fruit de polèmica.

Els seus autors, Serafina Balasch i Gerardo García, estructuren la instal·lació en tres parts: Vida reflexiona sobre l'ètica de la clonació humana; Hivernacle representa un laboratori d'investigació genètica; i Infinit s'atansa als desigs de l'home per ser immortal. Del seu muntatge, Balasch i García descriuen la part d'entrada com "una sala fosca que simula una cambra frigorífica, amb dos cossos humans reposant envoltats de líquid en sengles tancs".

La instal·lació Vida hivernacle infinit romandrà oberta del 21 de març al 6 de març; la inauguració tindrà lloc el dia 21, a dos quarts de nou del vespre, a la mateixa Sala Marsà de la localitat. Durant aquest període de temps, la instal·lació també rebrà la visita de grups d'alumnes dels centres escolars de Tàrrega, una iniciativa amb què es vol apropar l'art contemporani als més joves.

El cicle d'instal·lacions continuarà amb Quiero jugar contigo. Intégrate o vete, un projecte multimèdia de Mery Pop, Suzy Crack i Nancy Full que reflexiona sobre l'ambigua relació entre l'home i la màquina (de l'11 al 27 d'abril). El comissari del cicle és l'artista urgellenc Ramon Guixé, el qual ja va participar l'any passat en el primer cicle d'instal·lacions de la Sala Marsà amb el seu muntatge Condició humana, condició animal.

La plataforma dels AIPN ha difós una enquesta entre uns cinc mil domicilis de la capital comarcal, en què sol.licita als veïns que expressin la seva opinió sobre el pressupost municipal i precisin quines partides haurien de ser més abundants i quines s'haurien de reduir, i fins i tot desaparèixer. La formació presenta aquest formulari com una forma de participació ciutadana en la política municipal i promet que aquesta serà la primera d'una llarga sèrie de consultes, "si l'AIPN arriba al govern de Tàrrega". L'estudi inclou preguntes sobre seguretat ciutadana i la qualitat dels serveis públics municipals, entre molts altres.