Va ser el dia 8 de desembre de l'any 1999, festa de la Immaculada Concepció, fa justament un any i mig, quan després d'un període d'exercir d'apostolant vas iniciar el teu noviciat.

Sortosament avui veus realitzat el teu desig de convertir-te, amb els vots de professió religiosa, en una monja de fet i així poder integrar-te totalment en aquesta estimada comunitat de l'Amor Diví anomenada.

Un privilegi per a tu ha estat, que t'hagi beneït i a la cerimònia assistit al nostre bisbe monsenyor Antoni Deig, del qual sempre guardarem un gran record, per les seves qualitats pastorals i per la seva simpatia i senzillesa en tots els actes que ell ha presidit. Que tingui, per edat, una feliç i ben guanyada jubilació.

En un acte d'admirable valentia i manifestació dels teus sentiments vocacionals, vas venir de la llunyana Kenya per formar part d'aquest entranyable monestir targarí, fundat fa quaranta-set anys sota l'advocació de la Mare de Déu de Fàtima, en el santuari diocesà a ella dedicat, per ser llum i guia de tots els catòlics en general.

Ja sabies que a Tàrrega la millor companyia havies de trobar. La teva estimada compatriota sor Rosa Maria i dotze venerables monges, amb l'anciana mare fundadora sor Maria Teresa Ros al davant, amb els braços oberts t'esperaven per unir-te a elles i així poder augmentar els precs que, des de sempre, fan pel bé de tots els catòlics i per la pau mundial.

Bons aires dins i fora del monestir hi deu haver, ja que no deixa d'ésser simptomàtic que en els seus quaranta-set anys d'existència totes les monges, a Déu gràcies, encara hi siguin presents.

La ciutat de Tàrrega se sent molt orgullosa i satisfeta de tenir un monestir, un santuari diocesà i un barri a la Mare de Déu de Fàtima dedicats, amb el conjunt de catorze monges que formen aquesta admirada comunitat.

Germana sor Caterina, que monja ja ets, et felicitem molt sincerament i desitgem que perseveris en la teva vocació i sigues mirall i exemple que facin possible en el futur noves i santes vocacions.

Recentment el santuari ha editat, a disposició de tots els interessats, una col.lecció de setze postals fotogràfiques de gran qualitat, de l'interior i l'exterior del temple, on es poden apreciar amb detall els magnífics vitralls que l'enriqueixen.

Correu del lector

Avui dia 22 donem per acabada la campanya "Protegim la Zona Blava del Carrer de Sant Pelegrí" ja que a mitja setmana vam presentar les sol.licituds amb les signatures que les acompanyaven a l'alcalde Sr. Frederic Gené.

El dia 19 de juny disposàvem de quasi seixanta signatures de les quals vint-i-dues són d'establiments comercials de la nostra zona.

D'altra banda us volem assabentar que el dia 14 de juny va aparèixer en el Butlletí Oficial de la Província el projecte d'urbanització del carrer de Sant Pelegrí, tram que va del Pati a la via fèrria, i des d'aquest dia i durant un mes es poden presentar al.legacions a aquest projecte. Passat el període senyalat no es podrà fer cap al.legació ni presentar cap recurs.

Creiem que l'Ajuntament hauria de convocar una reunió durant aquest període de tots els propietaris d'habitatges i locals comercials per parlar de les voreres i de l'aparcament, qüestions que afecten tots els veïns d'aquest tram de carrer ja que, en definitiva, som els qui hem de finançar el noranta per cent del pressupost. En aquest sentit, la Cambra de Comerç i Indústria va emetre una petició semblant a aquesta.

Us volem donar les gràcies a tots els qui heu seguit aquesta campanya, a la vegada que us volem recordar els nostres telèfons per si ens voleu consultar qualsevol qüestió relacionada amb el carrer: 627 384 282, 617 581 580 i 649 197 602.

El proper dissabte dia 23, el vostre director professor de tennis dirà adéu al Club Tennis Tàrrega i a la seva estimada escola de tennis en què durant vint-i-un anys he estat treballant. Ho celebraré amb una petita i íntima festa dividida en dues parts, una per al meu orgull, la canalla de la meva escola, i una quelcom més seriosa per a tots els pares i mares dels nens i nenes de l'escola, i per supossat, per a tots i totes els socis i sòcies que durant vint-i-un anys sempre han estat al meu costat. Al llarg d'aquests anys han passat vuit juntes (Massons, Sabartés, Ribalta, Isart, Udi, Pelegrín, Figuera i Castro) i sempre, amb més o menys sort, hem sabut anar i mirar cap endavant, el més important, l'Escola de Tennis. Al llarg dels anys hem estat campions de Catalunya, campions provincials, alumnes becats per federació, però també descens de categories, etc., i poca assitència a l'escola, però sempre s'ha superat. Sempre queda allò més bo: al cap del temps els alumnes es tornaven amics i amb els seus pares es lligava un vincle d'amistat. D'això n'estic orgullós. Vull anomenar especialment l'Escola d'Adults, on, més que uns alumnes, s'ha aconseguit una pinya d'amics, amb qui el tennis i passar-ho bé ha estat tot un.

Tan sols vull tenir paraules d'agraïments: gràcies, gràcies i més gràcies. Sempre us estimaré.

Nota: que no falti ningú el dissabte a les 12,30 hores.

Correu del lector

Perquè la democràcia en majúscules i l'ètica política ho mereixen, he cregut oportú de dedicar-hi un nou article en aquest espai d'opinió. Aquesta és la meva selecció d'autors i de pensaments:

– "El poder real és econòmic, aleshores no té sentit parlar de democràcia." (José Saramago)

– "La democràcia és una fal.làcia. IBM, Mitsubishi, General Motors, la banca mundial... Ells manen. Els governs hi són per complir. S'imposa un debat sobre el significat real de la democràcia." (José Saramago)

– "És tècnicament factible posar un impost a l'economia especulativa. El problema és que els EUA no ho volen". (Manuel Castells)

– "La democràcia es basa en la convicció de qui hi ha possibilitats extraordinàries en el poble mitjà." (Harry Emerson Fosdik)

– "Es vol la democràcia, no el preu de la democràcia, perquè ja no se sap el que aquesta vol dir." (Alain Finkielkraut)

– "Encara que la democràcia sembli una paraula buida, significa afrontar cadascú la seva pròpia responsabilitat i no dipositar mai l'esperança en un govern absolut." (Enrique González Duro)

– "Tot allò que és important o decisiu, allò que emmarca la vida en societat, ni es debat ni es vota. Exemples: la política de defensa, la producció i venda d'armament, l'entrada definitiva a l'OTAN, el concordat Estat-Església, i un llarg etcètera pel que fa al món econòmic i laboral.»

Tampoc tenim una llei electoral suficientment democràtica, ni una llei restrictiva de contractació pública de personal per la via d'urgència amb estrictes mecanismes de control i la participació igual de partits polítics i sindicats." (Joan Borda)

– "Kant afirma que només allò que és ètic és polític; i exigí més encara: la veritable política no pot fer ni un sol pas sense haver tributat prèviament el seu vassallatge a la moral." (Guillem Viladot)

– "La conducta moral és la conducta conforme a la raó." (Joan Manuel Bueno)

– "L'experiència dels adults. La imaginació dels joves. L'experiència és la confirmació que no hi ha valors o ideals. La imaginació és creure en aquests valors." (Guillem Viladot)

– "Per què quan ens parlen malament dels comunistes no sabem reaccionar a temps demanant, primer, una educació democràtica real, i després, un eixamplament democràtic que vagi més enllà de les esquifides (enganyoses) democràcies d'Occident? Per què callem? Consti que jo no sóc comunista." (Joan Borda)

– "El que és cert per a les persones no és menys cert per a la societat." (George Leonard)

Correu del lector

L'Ajuntament té cura de la salubritat i del medi ambient urbà... a vint metres de la plaça Major.

Ensenyament

El curs ja s'acaba i és el moment de demostrar el que s'ha ensenyat i s'ha après. Els alumnes amb nerviosisme esperen els resultats tot i que són conscients de la importància del treball constant del dia a dia.

Els infants durant el curs, a més a més, han participat en altres activitats al marge del que és estrictament acadèmic i també és hora de fer exhibicions dels seus avanços i èxits.

Els pares se senten saturats amb tants finals de curs, però hi assisteixen fidels amb el desig de fer-los costat en totes les vessants del seu desenvolupament.

A l'escola aquesta setmana passada també hem estat molt atrafegats.

El dijous a la nit la coral dels petits i grans ens va delectar amb una bonica i alegre audició de cançons i... Déu n'hi do com canten!

Divendres vam celebrar amb activitats diverses la cloenda de la campanya "La pau és cosa de tots, participa-hi", finalitzant amb un esmorzar de coca i xocolata.

Dissabte, a l'Ateneu, els alumnes d'ESO ens van demostrar les seves habilitats artístiques i teatrals amb la representació de l'obra Mar i Cel amb interpretacions, decorats i vestuari molt ben aconseguits.

Diumenge, pares, alumnes i professors vam celebrar junts l'acabament del curs amb activitats molt variades: gimcana pels carrers de Tàrrega, exhibicions d'aeròbic, gracioses imitacions musicals per part dels més petitons, un dinar de germanor al claustre de l'escola, i per finalitzar, l'actuació del grup La gresca i la verdesca, que ens va fer passar una estona entretinguda i agradable tant a petits com a grans.

I ara... a tots ens fa falta un bon descans. Gaudim, doncs, d'aquest i relaxem-nos. Ens ho hem ben merescut.

Bon estiu a tothom!

Postal fora vila

Tindria ell setze o disset anys quan el vaig sentir anomenar per primer cop, i de bell antuvi el seu nom i cognom els vaig associar als d'un veterà cantant, també català, l'estrella del qual caminava llavors cap a la decadència i, no obstant, encara es manté. De totes manera els bons temps del Di papá i, per damunt de tot, el Sixty tons que cantava en anglès amb el seu registre de baixa profunditat quedaven ja llavors enrere. En canvi, l'estrella de l'altre Guardiola començava a resplendeixer; era el moment que emprenia la volada de la Masia al Camp Nou. Un noi simpàtic, el Pep; simpàtic i despert, amb posat de noi de casa bona, i per damunt de tot, català de soca-rel, perquè els del Bages, segons ells diuen, són més catalans que ningú pel sol fet de la situació geogràfica al cor de Catalunya i també perquè són el bressol de Montserrat.

En Pep –no podia ser altrament– fou molt aviat la quinta essència del que volia el culer: en mig de tant mercenari, un català que movia la pilota amb habilitat i elegància i a mesura que va anar madurant, tot combinant el seu esport amb la lectura de Salvador Espriu i Martí Pol, esdevingué l'home ideal per als mitjans d'informació que li demanaven, preferentment a ell, les seves encertades opinions que sempre han fugit dels tòpics incongruents de la immensa majoria que fan els futbolistes a peu de camp, generalment després del partit.

Un xicot llest i despert –jo ho he dit abans–, aquest noi. En poc temps es posà la gent a la butxaca mitjançant la pilota i la política; els seus primers passos com a internacional no el varen satisfer plenament; amb la samarreta vermella no s'hi sentia tan bé com quan ho feia amb la blaugrana; eren les seves paraules. Ara s'hi sent més còmode, a l'ensems que intima amb jugadors carismàtics del Real Madrid.

Si el lector creu que tot això que dic ara i el que vindrà després ho expresso en sentit crític, va equivocat. La versatilitat que pot ser, en principi, un defecte, no deixa de ser una virtut en un món tan canviant com és el del futbol.

A tot això en Pep ha arribat a una època crucial per un home de la seva professió que ha navegat tota la vida en una nau de irregulars i canviants singladures que van del "viento en popa a toda vela" a períodes de semideriva, que és com navega en aquests moments. El nostre personatge ha complert l'edat en què un home de la seva professió comença a "envellir". Veu que el vaixell no funciona bé, i per altra banda, coneix per experiència el sistema de la casa: quan convé, puntada de peu al cul i sortida per la gatonera, i això, en molts jugadors de la pedrera que avui encara donen bons rendimetns en d'altres clubs de solera, i com en la cançó del seu homònim, prepara una excusa de seixanta tones de pes: ell se'n va, no perquè se li hagin esborrat del cor els colors blaugrana. Vol conèixer nova gent, nou futbol, noves cultures. Això darrer em xoca perquè no és en avió, ni en els continus enfrontaments i llargues concentracions la forma més idònia d'obtenir informació cultural exòtica. Té tota la vida per endavant per fer-ho de manera més còmoda i més pràcticament efectiva.

Per acabar, i parlant clar i català, aquesta fugida de Pep no me l'acabo d'empassar. Ell vol absentar-se perquè, encara que el seu club no ho vulgui reconèixer, té corda per estona. Sap també per experiència pròpia i ailiena que ha començat l'època d'escalfar la banqueta i també sap –i això és vital per a tothom– que només traspassant la frontera pot esprémer encara més la llimona. I no li cal, com diu anar a trucar cap porta: a hores d'ara podria tenir un precontracte secretíssim.

De tot això en podríem deduir que Josep Guardiola no s'ha preparat precisament un pont de plata característic de l'enemic que fuig, sinó un pont d'extraordinària consistència de sixty tons de pes, que li garantirà el retorn a la llar blaugrana, no ja com a capità de la nau, sinó coma comandant de substanciós càrrec de caràcter tècnic o administratiu.

De tot això no en puc donar fe, perquè podria ser producte d'una de les moltes elucubracions que pateixo en les meves llargues nits d'insomni.

L'anunci portat a terme per l'Ajuntament de Tàrrega en què va expressar la propera supressió de places d'aparcament de cotxes al centre comercial de la ciutat va portar un seguit de queixes de ciutadans demanant un augment de llocs per aparcar vehicles.

Aquest fet ha dut a l'Ajuntament de Tàrrega a realitzar un estudi sobre l'estat actual d'aparcaments en un radi de 250 metres distant del carrer del Carme, que assenyala l'existència de 899 places, de les quals 92 són en zona blava.

L'estudi del consistori destaca els aparcaments creats per l'Ajuntament en els últims anys, que semblen insuficients davant el creixement del parc automobilístic.

L'Ajuntament, davant de les queixes de veïns, és conscient de la situació i els propers anys preveu la creació de nous aparcaments. Entre aquests hi ha la gran zona que deixarà d'utilitzar RENFE al costat de l'estació de tren, la compra d'un pati a l'antic Hotel Espanya i una acció de neteja que es vol fer l'any 2002 a l'aparcament municipal de l'estació d'autobusos.

Plaça dels Escolapis, possible aparcament subterrani

La plaça del Pare Carles Perelló, més coneguda com plaça dels Escolapis, "podria albergar un futur aparcament subterrani", va dir ahir Frederic Gené, un cop estudiats els diferents possibles aparcaments. Aquesta possibilitat ja havia estat tinguda en compte a principis dels anys noranta pel consistori d'aquell temps. L'eliminació de la E. T. de FECSA d'aquesta plaça pot servir per tirar endavant aquest projecte, ja que, segons Gené, "hi ha la possibilitat de treure els arbres sense caure en massa problemes entre els veïns".

Els possibles aparcaments subterranis a la plaça del Carme o sota la carretera C-14 semblen descartats per l'important canvi de fesonomia que representarien, ja que això suposaria l'eliminació dels actuals arbres.

Un dels punts amb més alt índex d'accidents de Tàrrega, la plaça d'Andorra, situada a la C-14, i una de les principals entrades de la ciutat venint de l'autovia N-II, ha tingut un elevat nombre de reformes, que a la vegada "han de servir per evitar aquest alt nombre d'accidents que s'hi ha produït", ha remarcat Frederic Gené, alcalde de Tàrrega. L'elevada velocitat que porten alguns vehicles a l'entrada a Tàrrega per aquest punt ha provocat l'estavellament d'algún d'aquests amb la rotonda central que ocupa la plaça.

Els objectius de l'Ajuntament per realitzar aquesta obra han estat els de completar la urbanització d'aquest punt de la ciutat i millorar la imatge de la plaça, situada en una de les principlas entrades de vehicles a la ciutat.

Les reformes empreses per l'Ajuntament s'han aprofitat amb el nou asfaltament de la carretera C-14 al seu pas per Tàrrega, que s'està fent actualment. Entre aquestes reformes, destaca la col·locació de tres bancs, ja que és un lloc freqüentat com a punt de trobada, i la millora de l'enllumenat del centre de la plaça. La millor visibilitat de la plaça, especialment de nit, podrà evitar algunes de les col·lisions que s'hi han produït. S'ha millorat la seguretat del pas de vianants que enllaça els dos costats de la plaça i s'ha renovat el perímetre interior de la rotonda, que presentava un aspecte molt desendreçat.

L'enjardinament del carrer de Sant Pelegrí, que limita amb la plaça com a portal d'entrada a la ciutat, la pavimentació de les voreres d'aquest carrer i la plantació d'arbres, a base de xiprers estricta, xiprers Arizonica i acàcies, també formen part d'aquestes obres de millora, portades a terme per l'empresa Congestprom, S. A. amb un pressupost superior als dinou milions de pessetes.

El grup d'oli i fruita seca Borges ha tancat l'exercici 2000-2001 amb una facturació de 59.859 milions de pessetes, segons les primeres estimacions del balanç tancat al 31 de maig d'aquest any, fet que confirmaria una altra nova alça en la facturació total de l'empresa.

Borges va facturar en la campanya 99-00 un total de 348,58 milions d'euros (58.000 milions de pessetes), amb una alça del 7,1 per cent respecte a l'exercici anterior. Borges es defineix com el primer exportador espanyol d'oli d'oliva, amb una comercialització de 18,2 milions de quilos, al davant de Juan Ballester Roses i Aceites La Masía. L'emblema de la divisió internacional és Star Fine Foods als Estats Units i es completa amb filials a Rússia, França, Txecoslovàquia, Marroc i Tunísia.

Els últims quatre anys l'empresa s'ha consolidat en l'exportació a la costa oest dels Estats Units i ha efectuat una activa política de compres i aliances a l'exterior, emmarcada en l'objectiu de convertir-se en una petita multinacional.

La família Pont, propietària de l'empresa, pretén remodelar la cúpula directiva de Borges i substituir Jaume Llopis com a primer executiu. Llopis mantindria el seu càrrec al consell d'administració, segons va publicar Expansión. Pel que fa a José María Solé, exdirector general de la cadena de menjar ràpid Pans & Company, és el favorit per prendre el relleu com a conseller delegat de l'empresa, de tercera generació.

El canvi es podria produir abans de l'abril del 2002, segons el diari especialitzat en economia. El principal repte del futur conseller delegat és el creixement exterior de la firma.

Borges es troba immersa en la recerca d'un soci per construir una planta d'oli a la regió italiana de la Toscana. L'objectiu de la iniciativa és comercialitzar oli als mercats dels Estats Units, Canadà i Alemanya, amb una gran demanda d'oli italià.

S'ha de recordar que el grup Borges va rebre el passat mes d'abril el premi a la millor empresa alimentària espanyola en la modalitat d'exportació, guardó que concedeix el Ministeri d'Agricultura.

El negoci de l'oli lidera les vendes del grup Borges, amb una facturació d'11.911 milions de pessetes.