En resposta a l'article publicat en el darrer número de la revista Nova Tàrrega, vull agrair-li el reconeixement del meu treball com a diputat al Congrés.

Efectivament, i encara que sembli poc modest per la meva part, tal i com vostè va reconèixer, alguna cosa he tingut a veure per impulsar, des del Govern central, el canal Segarra-Garrigues, les obres de l'autovia Cervera-Igualada, catorze anys parada mentre els socialistes governaven. També en altres obres de l'u per cent Cultural, com la Farinera de Balcells, monestir de Vallbona, compartim l'interès amb vostè.

Malauradament amb la travessia de l'N-II, a Tàrrega, no hem pogut fer tot el que volíem, vostè i jo.

En resposta a l'esmentada carta d'opinió, li comunico que un gran nombre de carreteres nacionals s'han convertit en travessie urbanes. I per això el Ministeri de Foment va dictar una ordre ministerial per a subvencionar totes les poblacions amb la quantitat de 30 milions de pessetes per quilòmetre, destinada a arranjar aquest carrers. Aquest fet hagués representat més de 200 milions per Tàrrega.

Els populars també vam presentar una proposició de llei per tal que el Govern de la Generalitat hi adjudiqués una partida pressupostària. A l'espera que l'alcalde de Tàrrega, com a diputat del partit que governa, tingués alguna influència.

No ha estat així; no haurà volgut o pogut. Vull recordar que el PP ha pagat obres completes com l'Eix Transversal, que va costar més de 200 milions de pessetes per quilòmetre: concretament 50.000 milions.

Provablement vostè va demostrar que no té molta influència ni a Madrid ni a Barcelona. També li vull recordar que el seu partit és al govern gràcies al suport dels populars. Per tant, amic Pere Grau, no està vostè en condicions de donar massa lliçons, i menys que ningú a Tàrrega.

Més que tocar campanes, potser hem donat la campanada amb la nostra magnífica candidata, la Pepita Travesset, que de ben segur treballarà molt millor que vostè, que l'alcalde i que l'anterior representant que deia ser del PP, tot i que no feia més que donar suport a la pujada dels impostos municipals.

Respecte a la situació interna de cada partit, la de la nostra formació a Tàrrega ha millorat extraordinàriament, cosa que no pot dir vostè del seu partit, que s'ha deixat escapar les persones més valuoses per a la política local.

Els convergents ho tindran molt difícil per tornar a governar, com no sigui sols o amb una cura d'humilitat, que molta falta els fa.

Partits polítics

El proper diumenge, dia 25 estem convocats de nou a donar la nostra opinió sobre el que ha estat el govern municipal de Tàrrega (i de tots els pobles i ciutats de Catalunya i Espanya) els darrers quatre anys, i sobre qui ens sembla a nosaltres que ha de continuar la tasca de gestió i millora de la ciutat.

La diada democràtica sol ser una festa per a tots, encara que el costum afegeixi a l'esdeveniment molt de actuació repetitiva ja vista i sabuda. No per això cal menysprear una normalitat que ens reconcilia amb la llibertat i el civisme segurament més que cap altre dia de l'any. Els que poc o molt vam viure altres èpoques dictatorials sabem el valor que té allò que, com la salut, solament es troba a faltar quan no es té .

En el dia a dia de les meves classes, en parlar del nostre sistema polític, sorprenen algunes opinions dels joves en el sentit que, enduts per algunes mancances i dèficits de la gestió política dels nostres governs (falta de diàleg, majories absolutes abusives, poc respecte per l'opinió majoritària dels ciutadans, etc.) manifesten que segons el seu punt de vista no hi ha democràcia en el nostre país. Beneïda innocència! Com poden fer-se càrrec, malgrat les meves repetides explicacions, del que significa viure sense democràcia, sense haver viscut la dictadura? Com fer-los entendre que allò que en aquell precís moment estàvem fent (una classe en català, parlant de política en termes crítics, sense cap mena de censura) fóra impossible si no hi hagués democràcia? Que cap mena d'opinió no seria permesa i se'ns obligaria a parlar estrictament del programa escolar i encara en termes manipulats, sota l'amenaça al professor de sanció, exclusió o alguna cosa pitjor?

No, no podem ser banals ni superficials a l'hora de definir i valorar el nostre sistema. Hi ha democràcia, millorable, però la tenim. Podem parlar, criticar i dir la nostra, malgrat les manipulacions i els dominis mediàtics de grans grups econòmics i ideològics. Podem defensar les nostres idees i podem escollir els nostres representants. Podem criticar per millorar, proposar una democràcia més directa i propera al ciutadà, podem pretendre eixamplar l'àmbit del sufragi amb els vots dels ciutadans immigrats o proposar llistes obertes i un sistema més equilibrat. En l'àmbit municipal podem fer moltíssimes coses si es volen fer, com és ara governar per mitjà d'uns pressupostos participatius en què la ciutadania decideix com es gasten els diners. Podem sortir al carrer a dir un rotund "no a la guerra" o "nunca mais" o "no al Pla Hidrològic Nacional". Podem fer això i moltes altres coses. Podem, fins i tot, permetre'ns el luxe de "passar " del sistema i no anar a votar (un superluxe, sobretot si pensem en aquelles nacions on no hi ha llibertat i que representen les tres quartes parts de la humanitat)

Els motius que hi ha darrere el vot són molt variats i complexos i responen a molts condicionants, des de la simpatia personal d'algun dels candidats fins a l'afinitat per un partit en concret o, fins a l'anàlisi raonada i objectiva d'una trajectòria de govern de quatre llargs anys. A mi evidentment aquesta última em sembla la millor. Es tracta solament d'intentar recordar com era Tàrrega fa quatre anys, quines expectatives teníem aleshores de millora al llarg de la legislatura que començava, i com la tenim en l'actualitat. Es tracta de rumiar i arriscar-se a plantejar si les millores que hi ha hagut han valgut la pena o han estat poca cosa pels diners gastats i el temps transcorregut. Es tracta en definitiva de valorar la feina feta i decidir si val la pena donar una oportunitat a altres opcions per veure com ho fan.

Abans he parlat del superluxe que tenim de poder no anar a votar, però ara que hi penso, crec que precisament el superluxe no rau a poder no fer-ho, sinó precisament a poder fer-ho. Pensem-hi una mica.

Partits polítics

Llegim a la premsa que Pasqual Maragall va iniciar l'acte electoral a Tàrrega en suport a la llista que encapçala Josep Sort, explicant que un veí li havia comentat en referència a l'alcalde Frederic Gené que calia "traure d'una vegada aquest xulo de barri". Gené declarava a la premsa al cap de poca estona que les paraules de Maragall eren: "pròpies d'un pocavergonya". Aquestes mútues desqualificacions són un clar exemple del mal costum de traslladar les rivalitats dels partits, massa vegades amb mal estil, a qualsevol àmbit de la política.

No hem d'oblidar que el que ara es tracta és d'elegir el nou Ajuntament de Tàrrega. No és ningú de fora qui ha de treure Gené. Frederic Gené es mereix perdre l'alcaldia de Tàrrega perquè els darrers quatre anys ha presidit un govern de CiU i PP que ha estat una mostra d'ineptitud esgarrifosa i un desastre per al municipi. Pertoca als ciutadans de Tàrrega, mirant per l'interès de la ciutat i dels pobles agregats, elegir un equip amb capacitat per a dur una bona gestió. Tinguem present que ni Maragall ni Mas ni Carod Rovira no formaran part del nostre consistori. Votar a les municipals en funció de les fidelitats de partit està donant a Tàrrega des de fa anys un mal resultat. És hora de canviar.

Partits polítics

Ha arribat l'hora del canvi, però res serà possible sense la teva participació. Des d'Esquerra Republicana de Catalunya, et convidem a exercir el teu dret al vot i a formar part del canvi que Tàrrega espera per renovar l'Ajuntament i permetre que un altre estil de fer política sigui possible, amb idees fresques i renovadores, amb imaginació, amb empenta i amb la implicació contínua de tota la ciutadania. Per una Tàrrega més participativa, anem tots a votar el proper dia 25 de maig. Després de quinze dies de campanya electoral, ja coneixes les nostres propostes i les motivacions que ens empenyen a proposar una Tàrrega puntera i sostenible. Els nostres eixos de treball són la participació, l'esperit emprenedor, la ciutat de les persones i la sostenibilitat. Aquests pilars fonamentals sostenen el projecte d'Esquerra Republicana de Catalunya, un projecte pensat per a tu i per a tots els teus conciutadans, sense traves ni promeses buides.

Els membres d'Esquerra Republicana de Catalunya creiem en la possibilitat d'implicar el ciutadà en la política de la seva ciutat, de la mateixa manera que creiem possible un procés de creació d'entitats menors descentralitzades per als pobles agregats. La qüestió és que la política sigui cosa de tots, perquè a tots ens hi va molt.

Els membres d'Esquerra Republicana de Catalunya creiem en una Tàrrega més emprenedora a nivell industrial, comercial i turístic. La creació d'un viver d'empreses, que és un espai que facilita la creació de nous negocis per part d'emprenedors, pot ser de gran ajuda per al desenvolupament industrial de la ciutat, que ha d'esdevenir un centre referencial de l'activitat econòmica de la zona. A més, l'accés dels joves al treball i la inserció laboral dels més desafavorits ha de ser més fàcil a partir d'ara: la clau és la signatura de convenis entre centres d'ensenyament i empreses.

Els membres d'Esquerra Republicana de Catalunya també creiem en una qualitat de vida superior per a tota la ciutadania targarina, des dels més menuts fins als més grans de casa. Creiem en la creació d'un hospital comarcal, començant per la primera planta, més centres d'atenció a la gent gran, zones verdes i parcs infantils. Fer una Tàrrega més habitable depèn de tots, especialment de tu.

Per últim, els membres d'Esquerra Republicana de Catalunya creiem en la sostenibilitat com a base del creixement i la prosperitat de Tàrrega. En el futur, serà necessari apostar per una política més respectuosa amb l'entorn, més compromesa amb el medi ambient i amb les diferències econòmiques de les persones. Nosaltres ja ho hem fet i proposem el soterrament de la via del tren als afores de la ciutat, l'estalvi d'energia, l'ús d'energies, una sensibilització amb el medi ambient i una recollida d'escombraries integral.

L'Esquerra que t'escolta és també l'Esquerra que t'entén, que et fa confiança i que et vol mostrar una manera de fer política neta i transparent. El proper dia 25 de maig, Esquerra Republicana de Catalunya et convida a participar en les eleccions municipals; t'hi va molt.

Correu del lector

La passada setmana en aquesta publicació feia un comentari preelectoral. Celebrava el notable augment en les propostes del nombre de dones amb probabilitat de cinc elegides, amb la grata sorpresa que una senyora figuri com a alcaldable.

Tanmateix em lamentava de les greus discrepàncies entre dirigents locals de CiU que han derivat en la retirada de la contesa dels dos membres més retllevants d'Unió que en principi figuraven en llocs davanters del llistat i que a l'abandonar deixen la candidatura notablement devaluada.

En aquesta oportunitat immediata a la votació em sembla oportú fer unes consideracions relacionades amb el tema electoral. La més significativa i agradable, la tranquil.litat i el respecte personal i de partits que han mantingut entre si a Tàrrega els protaonistes de l'elecció. Quan el món està tan trasbalsat per enfrontaments exacerbats, és un relax immillorable observar la convivència, el respecte als antagonistes i la voluntat d'entesa existent al nostre poble. Per contra, en altre aspecte, lamentem el costum, aquí i arreu, de com els candidats afalaguen els electors durant els dos mesos anteriors als comicis, quan l'experiència ens diu que en el transcurs dels quaranta-vuit mesos de mandat que hem atorgat pintem menys que un zero a l'esquerra. Els dirigents de les associacions de veïns i altres entitats cívico-socials en poden facilitar àmplia ressenya. Les promeses que se'ns fan en la campanya electoral són foc d'encenalls. És després que els ciutadans volem ser consultats i atesos.

Per altra part crec que ha arribat el moment de bandejar definitivament la norma que impera a Tàrrega i possiblement a la majoria de municipis. Es designa la comissió de govern. En el cas actual d'aquí són nou. Als restants fins als disset se'ls denomina l'oposició. Un mot nefast i repulsiu, puix ningú accedeix a la Corporació Municipal per exercir d'opositor. El que fa és col.laborar, considerant allò que cal fer en profit de la ciutat, aprovant les propostes si s'escau o rebutjant-les si s'estima que seran perjudicials per la comunitat. També plantejar iniciatives. Entenc que a cada membre del consistori se li ha de confiar alguna missió de responsabilitat. El que suara es practica, d'anys ençà, és que la majoria proposa, decideix i a conveniència dóna o no explicacions, fent escull a l'oposició de llurs raonaments. En conseqüència, la tasca més sobresortint que es confia a la oposició és la d'escalfar la cadira que tenen assignada. Aquella il.lusió i afany de servir la ciutat que se suposa apassiona els opositors, "a fer punyetes".

Un aspecte virtual i habitual que es produeix mitja hora després que es donin per vàlides les xifres dels vots assolits per cada candidatura, es produeixen les deliberacions per confeccionar la majoria a la qual tots aspiren. Hores de nervis, alegries i decepcions. Està en joc el futur immediat que, salvant excepcions, tindrà una durada de quatre anys.

Repeteixo, el repartiment de responsabilitats al municipi ha d'afectar els disset membres que el componen, prescindint de les orientacions o imposicions dels respectius dirigents polítics radicats a Lleida, Barcelona o Madrid, la falera dels quals és eliminar contraris en benefici propi.

Les eleccions municipals són les més importants per al veïnat. L'Ajuntament és l'organisme que tenim més proper. Aquell que ens pot resoldre o empitjorar moltes facetes de la vida quotidiana. És molt important per a la col.lectivitat que tothom vagi a votar.

Quan redacto aquesta glossa, que acostumo a portar a la direcció de N.T. els dilluns, llegeixo l'anunci del míting de CiU de dimarts dia 20 a l'Ateneu. Com a membre d'Unió em sorprèn i desplau que en un acte tan principal, per primera vegada en tal circumstància, a la tribuna d'oradors no hi sigui present cap conseller de la Generalitat ni figura rellevant de la coalició. Algú ho entendrà?

Demano disculpes per exposar a continuació unes reflexions d'índole particular, que poden ser d'interès per als meus habituals lectors. Amb més o menys intensitat, des dels temps de la República (ja són anys!) he gaudit exposant esporàdicament la meva opinió en temes comunitaris de la nostra població. Algunes vegades, de caràcter provincial. Sovint algú es molesta. El personal vol lloançes i no crítiques. Obliden que si no hi ha crítica no hi ha millora. Per contra, molts em feliciten per la claredat d'expressió. Algunes vegades els pregunto; "Signaries, doncs, el meu escrit"? Resposta: "Això no." Em deceben, però agraeixo l'adhesió.

S'observa en les persones el predomini del següent criteri: "És mejor passar por tonto que abrir la boca. Si la abres te devoran."

Recordo i m'estimula, la frase de l'arquebisbe de Sudàfrica, Desmont Tutu, premi Nobel de la Pau, que al rebre la Medalla d'Or al Parlament de Catalunya el 7 de juny de l'any 2.000 manifestà: "La verdad hace daño, pero el silencio mata."

El sotscrit és feliç i fidel a la següent norma: "Triunfar en la vida és decir lo que piensas... i hacer lo que dices".

Com a cloenda, felicito d'antuvi els elegits com a membres del municipi el proper diumenge. Insisteixo en la meva obsessió: "la unió fa la força", que brindo als qui seran components del nou consistori.

Correu del lector

Estimats lectors,

Amb aquestes línies voldria agrair en nom meu i de tota la meva família les mostres de condol rebudes per part d'un gran nombre de ciutadans i ciutadanes de Tàrrega i rodalies amb motiu de la brutal mort del meu germà Àlex Yus el passat mes d'abril.

Així doncs, des d'aquí voldríem donar les gràcies al senyor alcalde Frederic Gené i a la regidora de Benestar Social, senyora Josefina Bernades, amics, companys de feina i coneguts, així com als diferents anònims que els últims dies han expressat en aquesta revista els seus sentiments de tristesa i indignació en forma de lletres sobre el que ha passat. I aquí em ve a la memòria una paraula que es converteix en un fort desig: justícia.

Donada la meva impossibilitat de donar les gràcies a persona per persona en aquesta revista, les expresso de manera molt resumida: gràcies a tots.

També aprofito per saludar Paco Márquez i la seva família, desitjant-los molta sort i força ànims per continuar endavant, ja que els sempre estranys designis del destí (o com en vulguem dir) han volgut que el mateix dia el pare del Paco hagi estat cridat per Déu i haguem coincidit totes dues famílies i amics al tanatori de la ciutat. Certament, un dia trist pel carrer del Nord.

En moments com aquest, sempre és molt difícil de poder expressar amb paraules el que sentim dins de la nostra ànima. A nosaltres una mort sempre ens pot semblar prematura, tant per a un noi tan jove i amb unes ganes de viure com era el meu germà, com per al senyor Paco Márquez o per a qualsevol persona, sigui l'edat quina sigui. Tot i que visquem en la plenitud de les nostres vides, sempre ens sembla que no vivim prou en el curt lapse de temps que tenim prestat a la terra.

Però hem de pensar que segurament el motiu era que Déu els volia a tots dos al seu costat allà dalt el dia i l'hora assenyalats. I sempre els tindrem presents en els nostres records, que és el que perdura de tots nosaltres en aquest món.

Paco, et dedico una salutació i una forta abraçada. Del teu amic i company, Toni.

Àlex Yus i Paco Márquez: descanseu en pau.

La Festa Major de maig va començar el passat dia 13 al vespre amb la lectura del pregó a càrrec del periodista d'El Periodico Gonzalo Pérez de Olaguer, que ha seguit quasi totes les edicions de la Fira de Teatre. A l'acte, a part de l'alcalde i regidors, també hi era present el conseller de Governació, Josep Maria Pelegrí, que a més va anar a l'ofici solemne de les Santes Espines. A la sortida de missa, i com és tradicional els últims més de vint anys, es va ballar el ball de l'eixida, que cada any compta amb més dansaires i que és iniciat per l'alcalde. El conseller Pelegrí també va ser present en aquest acte de tanta arrel targarina.

?El dimecres, festa de la Mare de Déu de l'Alba, a l'ofici en el seu honor hi va assistir conjuntament amb el consistori el conseller d'Agricultura, Josep Grau, i l'homilia va anar a càrrec de mossèn Alfons Busto, actual rector de Balsareny i anteriorment capellà de la nostra parròquia. En aquest dia festiu hi va haver els actes més típics de la Festa Major, com el vermut popular, les sardanes i els gegants, amb l'exhibició de l'home de la barra. A l'envelat de l'espai de la Fassina hi va haver ball amb l'Orquesta Amoga. Cal ressaltar que tots els actes d'aquest espai van fer ple. El Teatre Ateneu va registrar ple amb l'obra Celobert i no es va arribar al ple amb The Chanclettes. El grup BAT va fer la inauguració de les festes amb pirotècnia i divendres al vespre va fer el correfoc amb el grup de diables.

?Del dimarts al vespre fins el diumenge al vespre van ser una bona colla els actes programats, encara que la majoria van ser el dimecres i el diumenge. Però tots els dies hi va haver actes per a tots els gustos, encara que en menor proporció.

Firacóc

El Firacóc va tornar a ser l'estrella de la Festa Major i l'acte amb major nombre de visitants, més de dotze mil, un promig de mil tres-cents cada hora, que quasi van exaurir els producters dels 21 expositors. Els expositors eren majoritàriament de Tàrrega, però també de la comarca de l'Urgell i de més lluny, com de Llavorsí, Tremp o Sant Joan de les Abadesses, i per segon any van ser presents l'associació d'artesans boulangers catalans de Perpinyà. La majoria dels expositors eren forners i pastissers, però també hi havia artesans del formatge, de la xarcuteria o dels vins. De cócs de recapte o salats se'n van exposar 1.500 quilograms i se'n va vendre un setanta per cent, mentre que de coques dolces de 200 quilograms se'n va vendre el noranta per cent. D'embotits se'n van vendre uns setanta quilograms i prop d'uns vuitanta de formatge. Segons l'organització, entre tots els expositors van fer vendes per un import total de 20.000 euros. De degustacions se'n van vendre cinc mil, que representen uns 4.000 euros més.

?Pel que fa a l'Aplec del Cóc, que és a càrrec de la Coordinadora de Moviments Juvenils i que va tenir lloc paralel.lament a la fira, a la plaça de les Nacions sense Estat, va posar a la venda dos-cents quilograms de cócs de les diferents fleques de Tàrrega, que quasi es van vendre tots repartits en 1.200 degustacions, sis-cents tastets i uns trenta cócs sencers.

El ball de l'eixida, que es va recuperar fa més de vint anys, és un element imprescindible dins dels actes de la Festa Major, que, com mana la tradició, obre l'alcalde. Aquest any la parella va ser la jove Ares Mata. El conseller de Governació, Josep Maria Pelegrí, que va assistir al pregó i a l'ofici religiós, també va presenciar la dansa típica targarina.