Un atraient repertori, tot cantat en llengua catalana, fou el que va presentar la famosa Coral Cantiga dirigida pel prestigiós Josep Prats a l'església de la Mercè el diumenge dia 19 a les set de la tarda. Era aquest el concert inicial del XVI Cicle Coral de Tardor que com cada any promou i organitza l'Orfeó Nova Tàrrega amb el suport enguany de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Tàrrega, l'Ateneu, la Caixa del Penedès, el Consell Comarcal de l'Urgell, l'Institut d'Estudis Ilerdencs, la Federació Catalana d'Entitats Corals, Radio Tàrrega, Celler Mora-Vila i Celler Joan Bergadà.

La primera part del concert estava integrament ocupada per dotze cançons tradicionals catalanes per a cor mixt i piano harmonitzades per Manuel Oltra amb la seva saviesa habitual. La Coral Cantiga estigué aquí acompanyada al piano per Víctor Valls.

Més varietat hi hagué a la segona part iniciada amb dues senzilles cançons de Mallorca dedicades a les feines del camp. Seguien dos bells poemes de mossèn Cinto Verdaguer, La rosa de Jericó (per a cor femení) i la versió orginal de la famosa L'emigrant (per a cor d'homes), cantada de manera fascinant fora de l'escenari, la qual cosa remarcava encara més la melangia continguda en les seves notes.

La Coral Cantiga va acabar brillantment el seu concert a Tàrrega amb tres reeixides mostres de l'anomenada Nova Cançó harmonitzades per Manuel Camp i Manuel Oltra i, com a fi de festa, dues vigoroses sardanes d'Enric Morera la segona de les quals, L'Empordà, obtingué una gran ovació.

Entitats

La Fundació "la Caixa" i l'Ajuntament de Tarrega presenten una exposició que fa un recorregut científic, artístic i filosòfic per les formes.

I després fou... la forma! és una exposició que presenta una perspectiva insòlita del món dels éssers vius. El seu objectiu és iI·lustrar els mecanismes de I'evolució biològica, partint de I'emergència d'una de les característiques més visibles dels éssers vius: la forma geomètrica. Proposa una reflexió sobre la manera com neix i com triomfa una forma en el món. És una recopilació exhaustiva i sorprenent de les diferents estratègies evolutives basades en I'adopció de formes funcionals, a partir de la qual el públic podrà aprendre a relacionar la forma d'un animal (o d'un òrgan) amb la seva eficàcia per fer una funció determinada. Tot això ofereix una nova perspectiva del món que fa que el vegem més complex i més divers. S'hi exposen més de dues-centes peces, que permeten fer un recorregut científic, artístic i filosòfic.

L'exposició I després fou... la forma!, produïda pel Museu de la Ciència de la Fundació "la Caixa", es podrà veure al Museu Comarcal de l'Urgell, del 15 d'octubre al 2 de novembre de 2003.

A la naturalesa hi ha formes necessàries (com la rodonesa estricta de la Lluna o d'una bombolla en una copa de cava), formes vives (com la de tants ous, lIavors o fruites) i formes intel·ligents (com la d'una bola de coixinet o una bombeta). Però hi ha unes formes que són molt més freqüents que altres.

Per què hi ha tantes esferes, tantes espirals, tantes hèlixs, tants hexàgons, tants fractals? Tenen alguna cosa en comú objectes tan diversos com I'ADN, el circell d'una parra o una molla? Quan la selecció natural afavoreix una forma, quan una intel·ligència tria, inventa o dissenya una forma, sorgeix la idea de funció. Forma i funció: es tracta d'una relació en la qual es pot buscar una bona part de la comprensió del món que ens envolta, des d'un modest bacteri fins a una partitura per a una orquestra simfònica. El més incomprensible del món és, precisament, que sigui, en gran manera, comprensible.

Forma i funció mostren molt clarament els mecanismes de I'evolució dels éssers vius. A la naturalesa algunes formes vives sovintegen més que no pas unes altres. Aquest fet no és una conseqüència directa de la seva necessitat, de la seva probabilitat d'emergència a partir de fenòmens físics i químics, sinó que per explicar-lo hem de recórrer a un altre dels elements que determinen la identitat dels individus vius: la funció. Aquesta característica especifica quines formes passen el filtre de la selecció natural i quines no el passen, quines formes evolucionen i perduren i quines desapareixen i s'extingeixen. Així, s'han pogut identificar vuit formes bàsiques, amb les seves funcions principals, que són les que prevalen en la naturalesa: el cercle genera, I'espiral empaqueta, I'hèlix agafa, I'hexàgon pavimenta, la paràbola comunica, el fractal intima, I'angle concentra i I'ona desplaça.

Les combinacions de formes no són agregacions arbitràries d'elements funcionals. Per sobreviure al sedàs evolutiu no solament s'han de combinar formes, sinó també s'han de combinar d'una manera adequada a la seva funció i al seu medi ambient. Algunes correspondències entre formes i funcions poden anar en contra de la supervivència de I'individu viu. Per exemple, podem imaginar les dificultats que trobaria una mona de cua arborescent a la selva. És de suposar que no pararia d'embolicar-se amb les branques dels arbres. De la mateixa manera, un felí de dents esponjoses no viuria gaires dies: no solament no podria mastegar la carn, sinó que els racons de les seves dents serien un niu d'infeccions. Una tortuga amb escates circulars tampoc no duraria gaire: I'espai entre les seves plaques serviria d'entrada per a tota mena de petites bestioles.

En resum, forma i funció són dues característiques dels éssers vius profundament connectades pel desenvolupament de I'evolució. A grans trets, podem afirmar que la selecció natural ha actuat al lIarg de milers de milions d'anys per donar lIoc a organismes amb combinacions de forma i funció cada vegada més complexes. Encara que no podem considerar-nos (ni ho hem de fer) el cim de I'evolució, el cert és que I'evolució condueix necessàriament a un cert tipus de progrés, un progrés cap a una complexitat més gran. Un progrés en el qual l'adopció de formes òptimes ha tingut un paper molt important.

La diferència entre I'abans i el després de la visita a I'exposició serà una altra manera de veure, de mirar, d'observar, d'experimentar i d'inventar el món en el qual vivim. Per tant no es descarta la possibilitat que passejar per un bosc, per una ciutat o per una galeria d'art deixi de ser el mateix abans que després de veure "I després fou la forma... la forma!"

Del 15 d'octubre al 2 de novembre de 2003

Museu Comarcal de l'Urgell Carrer Major, 11

Inauguració: dimarts 14 d'octubre, a les 20 h

Horari

De dilluns a dissabte, de 19 a 21 h

Diumenges i festius, de 12 a 14 i de 19 a 21 h

Visites escolars

Dilluns, dimecres i divendres, de 10 a 13 (prèvia cita)

Telèfon reserves: 97331 2960

Informació www.fundacio.lacaixa.es Tel. 902 22 30 40

Entrada gratuïta

Si voleu més informació i material gràfic, us podeu adreçar a: Inés Martínez Ribas

Departament de Premsa de la Fundació "la Caixa"

Tel. 93 404 60 73

Fax: 93 404 61 16/60 80

ines.martinez.fundacio@lacaixa.es

Partits polítics

Serveix per a alguna cosa la política? Són els polítics, sobretot els de les formacions d'esquerra, alguna cosa més que subjectes ambiciosos que solament busquen el seu propi profit o actuen per uns ideals, segons uns principis i al servei del ciutadà? Són les ONG l'alternativa de futur a la política convencional?

Efectivament aquestes i altres són algunes de les preguntes que molta gent ens fem a la vista de com van les coses en un món dominat per les institucions representatives dels països rics (Banc Mundial, OMC, etc.) amb uns nivells de precarietat, exclusió i pobresa cada cop més grans. Però també amb un país dominat de manera grollera per la dreta més reaccionària (llegiu PP) d'una banda, i per un nacionalisme conservador (llegiu CIU) per l'altra que, a través dels diversos pactes que han establert entre ells, ens estan duent a una societat cada vegada més injusta (vegeu els nivells d'inversions socials i d'educació, situats a la cua d'Europa, tant a Espanya com a Catalunya).

Aquests i altres temes són els que ens neguitegen i hem pensat que seria bo d'intentar donar-hi alguna resposta, sobretot davant del cicle electoral que se'ns tira al damunt. De manera que hem organitzat un acte al proper divendres a la sala del Mercat Municipal per parlar-ne. Hi serem persones independents i de partits d'esquerra a fi d'intentar aconseguir una àmplia representació de sectors progressistes de la ciutat i de l'entorn.

L'avanç de l'esperit de Porto Alegre amb el missatge que "un altre món és possible", però també l'augment de la participació en els grups polítics de l'esquerra en les darreres eleccions municipals a Tàrrega i també a tota Catalunya, ens fa pensar que ara és un bon moment per debatre, per reivindicar el fet polític entès aquest fet com un compromís personal, juntament amb els altres, per tal d'aconseguir una societat més justa i igualitària.

Sabem que aquesta mena d'actes no tenen tradicionalment gaire ressò, però volem animar-vos, sobretot la gent jove, perquè ha de ser la gent jove els qui hem d'aportar aspectes renovadors i nous a les velles qüestions, a la vegada que també propiciar perspectives de futur en l'àmbit de la gent progressista, estiguem o no integrats en grups organitzats.

Us hi esperem!

Hi assistiran com a ponents: Jaume Botey, independent, de la Plataforma Aturem la Guerra, Toni Comin, CpC, Jordi Ramon, ERC, i Joan Farré, ICV. Proper divendres, dia 24, a les nou del vespre, al restaurant Els Daus

Partits polítics

Com es pot deduir de I'encapçalament d'aquest article, i davant la proximitat de les eleccions catalanes, voldria fer arribar als lectors una sèrie de reflexions al voltant d'un dels temes més importants de la nostra proposta de govern: l'habitatge i els problemes que I'envolten.

Els socialistes volem una millor qualitat de vida per a les persones, una Catalunya socialment avançada. Partint d'aquesta base, afirmem que tot català té dret a un habitatge digne, a un cost raonable, en un entom tranquil i segur. Per això, cal que el proper Govern de la Generalitat apliqui polítiques socialment avançades en aquest terreny per poder assolir el nivell que avui tenen altres països europeus i la majoria de comunitats autònomes de I'Estat espanyol. Cal una prioritat per a I'habitatge i uns barris dignes i segurs.

Avui I'accés a I'habitatge de Catalunya és difícil per a moltes persones, especialment per als joves. Aquest fet innegable comporta conseqüències de tot ordre.

Demogràfiques: el retard en I'edat d'emancipació dels joves, que alhora també és una de les raons a la baixa taxa de natalitat.

Territorials: els preus mes elevats en ciutats més grans comporten desplaçaments, provocant dispersió urbana i major consum de sòl.

Socials: incrementa la població mal allotjada en situació de precarietat i augmenta la concentració territorial de persones amb menor capacitat econòmica en zones de preu més barat i sovint mal equipades o degradades.

Els successius plans d'habitatge promoguts pel Govern de la Generalitat no han assolit resultats positius. No han contemplat mesures promotores del lloguer ni de promoció d'habitatges protegits, que han patit una caiguda sensible (avui, solament un de cada vint-i-cinc habitatges nous gaudeix d'alguna forma de protecció).

Davant això, els socialistes proposem una política d'habitatge basada en un doble compromís: facilitar I'accés a I'habitatge i rehabilitar els barris que ho requereixin. Cal apostar per una política potent de lIoguer (en la promoció, construcció i tractament fiscal). Els objectius són fomentar I'habitatge de lIoguer, amb tractaments fiscals favorables i ajuts a les famílies, promocionar I'habitatge de promoció oficial i el reforçament del parc públic existent.

Per tal d'assolir aquests objectius, en el nostre programa electoral proposem tot un seguit de mesures a aplicar que per raons d'espai no podem traslladar a aquest article de forma completa, però sí que podem destacar-ne les principals:

Reserva de sòl per a I'habitatge protegit.

Ampliació del patrimoni públic de sòl de la Generalitat i dels municipis.

Aplicacions de desgravacions fiscals de 600 euros en el tram autonòmic del lRPF per despeses de lIoguer d'habitatge principal per a famílies amb ingressos inferiors a 21.035 euros anuals.

Mesures fiscals per la reducció de l'IVA en promocions de lIoguer i bonificacions de I'impost de transmissions a la compra d'habitatges destinats a lIoguer.

Establir ajudes específiques per a afavorir rehabilitacions destinades a lIoguer, juntament amb millors tractaments fiscals d'aquestes actuacions, tant en zones urbanes com rurals de primera residència.

Aquestes mesures són un petit exemple que podríem allargar fins el total de 37 mesures aplicables a les polítiques d'habitatge proposades en el nostre programa electoral, passant per temes d'ajuts a la solvència de la demanda, en matèria d'intermediació no lucrativa i social, de política fiscal... i podríem seguir.

La veritat és que en el seu conjunt es tracta d'una sèrie de propostes assenyades i estudiades amb detall que val la pena conèixer. Els socialistes estem a la disposició de tothom que les vulgui conèixer i comentar. No costa gaire fer grans promeses electorals que a I'hora de traduir-Ies en fets concrets o aplicar-les a la realitat s'esvaeixen en la memòria del que es diu en una campanya electoral. Aquest no és el cas.

Aquestes propostes s'han de convertir en I'acció d'un nou Govern socialista per Catalunya. Són el reflex d'un futur immediat, el futur que permetrà progressar la nostra societat en el seu conjunt de forma justa, solidària i equilibrada.

Entitats

Quan s'han trepitjat tots els tres mils del Pirineu havent seguit la llista de Juan Buyse i companyia, s'ha de fer una petita reflexió.

Els llibres que llisten cims estan elaborats amb el propòsit de seguir-los. No obstant això, aquesta no ha estat la meva primera meta a seguir durant tots els catorze anys de muntanya. Tant és així que la majoria dels cims els he fet per les seves arestes i, dels dos-cents dotze tres mils, n'he repetit més de seixanta (alguns, fins i tot, més de quatre vegades). A més a més, també he pujat setanta cims inferiors a l'altitud esmentada.

Per pujar un cim no és necessari que compleixi la condició de ser un tres mil o quatre mil. Hi ha valls, muntanyes, petites arestes, parets d'escalada i travesses molt boniques, les quals tenen quelcom d'especial, aspectes molt atractius que segurament altres cims aparentment més importants no tenen. A tall d'exemple, recordo ascencions inoblidables com el Montgrós (Montserrat), Turbó (Osca), la Cresta dels Diables (Balaïtous), Montarto (Vall d'Aran), el Pedraforca (Berga), Midi d'Ossau (Pirineu francés), Via Tàrrega (Roca dels Arcs) o Anglada-Guillamón (Terradets).

Crec que la primera llista elaborada per Buyse va estar molt ben feta ja que va contribuir molt positivament a la difusió dels tres mil i la muntanya pirinenca. La meva crítica va encarada a la segona llista que es va fer, que tot i ser ampliada, penso que tenia més vinculació amb l'àmbit comercial que amb la difusió dels cims. Tant és així, que les ressenyes no aporten res de nou i la majoria dels nous cims incorporats són sobrers al meu parer. No trobo cap motiu significant de voler difondre'ls. Per exemple, a les agulles del Vignemale (França), on la única via d'accés per fer les agulles és baixar d'un cim principal. A més a més, el terreny és molt perillós, inestable, podrit i rebuscat i, el més greu, és que no aporta cap nova perspectiva del massís en qüestió.

Finalment, el fet d'haver acabat aquesta llista m'ha ajudat a conèixer el Pirineu, on no només destaquen els tres mil.

Vull agrair molt especialment a totes les persones que han compartit amb mi aquesta afició el suport que m'han donat en tot moment: la meva familia, l'AEU (Agrupació Excursionista de l'Urgell) i tots els meus companys.

He pujat noranta-sis cims amb Marga Serra, vuitanta-cinc amb Silvino Medina, setanta-dos amb Joaquim Gómez, seixanta-un amb Martí Prats, quaranta-dos amb Fermí Azcona, disset amb Àlex Sanchez, catorze amb Rosalia Franquesa, tretze amb German Cano, nou amb Paul Langenkamp, set amb Ramon Serra, sis amb Carles Cruïlles, cinc amb Eloi Saula i l'Emili, quatre amb Cesca Ninot, tres amb Àngel Eroles, Ricart Viladot, Joan Manel Gómez i Felip Gómez, dos amb Joan Josep Garcia, Salva Magem, Xavi Balcells, Jaume Serra, Miquel Torres i Joan Franquesa i un cim amb Isabel Cardona, Assump Martí, Jordi Torné, Ramon Visa, Teto, Miquel Soler, M. Dolors, Ramon Llinàs, Llinàs fill, Dolors Segarra, Josep M. Segura, Salva Serra, Carles Clemente, Cecília Cera, Xavi Valls, Montse Garcia, Carme Gabernet i d'altra gent del Centre Excursionista de Tàrrega amb sortides col·lectives.

Gràcies a tots

Entitats

El passat dia 8 d'octubre Josep Anton Fondevila, conseller delegat d'Adigsa, com ja és costum anualment, féu una visita als barris socials de Tàrrega per tal de detectar la possibles deficiències d'aquests barris compostos per 288 habitatges socials. Acompanyat pel president de la FAVT i dels representants dels barris socials, juntament van fer una valoració de les deficiències existents i es van assolir els següents acords:

Barri de Sant Eloi. S'estudiarà els repassos de pintura i ventilacions dels pisos

Barri del Sol Ixent. Compromís de condicionar el baixant del bloc A i continuar oferint el servei de la TDZ dos cops al mes al local social, com també millorar el servei jurídic

La Plana. Reiniciació de les obres d'arranjament de les teulades i pintar les façanes, en un termini d'un mes.

Via Lacetània. Arranjar les canaleres trencades i les esquerdes produïdes a l'edifici, com també l'acceleració d'adjudicació dels pisos buits.

Com ja sabreu, la Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega hem traslladat la nostra seu, fins ara ubicada al carrer de les Piques, als baixos de la plaça de Sant Antoni núm. 2, on continuarem donant servei a totes les associacions de veïns i als mateixos veïns de Tàrrega. Amb aquest canvi d'ubicació pretenem fer més accessibles els serveis que oferim als ciutadans, que a partir del mes de gener s'aniran ampliant.

Per tal que conegueu la nova seu de la FAVT, convidem tots els veïns de Tàrrega i pobles agregats el proper divendres 24 d'octubre a les vuit del vespre a la inauguració amb les autoritats.

El diumenge 19 d'octubre al migdia la Coral Ramon Carnicer, sota la direcció de M. Mercè Salvadó i amb acompanyament al piano de Cristina Marimon, tingué el grat honor de cantar la missa de celebració del desè aniversari de la residència geriàtrica de Verdú, cerimònia oficiada per mn. Ramon Roca a l'església parroquial verdunina que presentava l'aspecte magnífic de les grans celebracions. En acabar l'eucaristia, un petit concert, amb obres de pau Casals, Verdi i Haendel, va fer encara més solemne aquesta entranyable festa de Verdú.

Postal fora vila

En la meva postal del dia 13 d'octubre de 2000 deia que calia posar fil a l'agulla i començar la tasca d'homenatjar i guardonar Rosalia Segarra (la de les bicicletes, per entendre'ns millor), per la seva constància i honradesa en el decurs del seu treball. De llavors fins ara s'ha produït un silenci absolut, tant per part de l'Administració local com de l'ens privat.

Però avui, dia 16 d'otubre, llegeixo a La Vanguardia i a tota plana que el M. H. senyor Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, ha lliurat la Medalla i Placa Francesc Macià 2003 a la senyora Rosalia Segarra i Orobitg, en reconeixement a la seva dedicació en l'àmbit del treball.

Seria per part meva una imperdonable petulància que la consecució del joiós fet tingués l'origen en la meva postal ja esmentada. També ho fóra, tanmateix, atribuir-ho a l'Ajuntament, del qual no sabem si va fer cap gestió al respecte. Si fos així, podríem ben dir que els de la plaça de Sant Jaume ens han marcat un gol d'antologia.

Però la veritat és, ja ho he dit d'altres vegades, que els targarins no residents ignorem els entrellats de la política local i gairebé mai no sabem de la missa la meitat del que passa.

Però tot això són misèries humanes. Avui el que hem de fer tots plegats és felicitar la senyora Rosalia Segarra, la veritable reina de la festa, una targarina realment exemplar.