El grup de teatre BAT va celebrar el passat dia 11 de desembre la festa de Sant Genís i l'assemblea general ordinària a l'Alberg de Ca n' Aleix.L'acte va començar amb la lectura de l'acta de l'última assemblea, passant després a l'estat de comptes i pressupost per la propera temporada. Aquest any hem realitzat trenta-set representacions teatrals, de diables quatre, grallers, juvenil i infantil tres. Francesc Florensa va informar de les altes i baixes del grup, i el president Josep Solà va imposar les insígnies als nous membres. En total som cent vint-i-quatre adults, vuitanta-tres infantils, setanta-tres honorífics i quinze col.laboradors.

Ramon Puig va informar de les activitats del grup infantil i juvenil, com el conte La por del dimoni, que properament tornarà a ser representat al Teatre Ateneu. També es va estrenar Amor, direcció prohibida pel grup juvenil, i actualment està en projecte l'obra La ferida lluminosa. A causa de la bona experiència del conte infantil, el més probable és que l'any vinent tronem a representar un altre conte amb els més petits.

Joan Marc Gabernet va informar, com a cap dels diables, de les actuacions realitzades i dels nous projectes, com un possible espectacle per la Festa Major, i l'actuació a la ciutat de Blaye (França). A causa que els clàssics correfocs ja estan molt vistos, per la propera temporada es vol donar un caire més teatral i d'espectacle i no deixar com a protagonista el foc.

Albert Rosinés, com a director del grup, també va ressenyar les obres de teatre fetes durant aquest any, i va dir que començaríem el mil.lenni fent teatre, ja que el dia 1 de gener del 2000 tornarem a representar Montserrat, Marta i Maria al Teatre Ateneu, i el dia 25 de desembre, conjuntament amb la Coral Carnicer, El pessebre de Pau Cassals.

Pel maig s'estrenarà una nova obra de teatre, i encara està en estudi l'acte commemoratiu del cinquantè aniversari.

Aquest any tocava renovació del president i de la meitat de la junta. Per primera vegada en el grup de teatre BAT, i per expressa voluntat del candidat, es va fer per votació secreta amb paperetes i urna i els assembleistes van poder expressar lliurement la seva aprovació o el seu rebuig a la candidatura única que es presentava. Amb el vot de tots els membres presents, el resultat va ser de quaranta-sis vots a favor, dos en contra i disset en blanc, i quedà confirmat com a president per als pròxims quatre anys Francesc Florensa Alcover.

Amb l'informe del president Josep Solà Trepat, que deixa el càrrec després de vuit anys intensos i fructífers, i després dels precs i preguntes, es va acabar l'assemblea que va cloure, com ja és tradició, amb un bon sopar al mateix Alberg de Ca n'Aleix, que va aplegar vuitanta-vuit assistents entre socis, familiars i amics, animat amb un divertit fi de festa a càrrec dels més joves de la família, i que es va allargar fins ben entrada la nit.

Entitats

El passat dissabte dia 18 de desembre va tenir lloc la XXXI celebració de la festa de Nostra Dona de l'Esperança, patrona dels representants de comerç de Tàrrega i comarca.

Els actes es varen iniciar amb una celebració eucarística a l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba, seguida d'un sopar de germanor-assemblea a l'Hotel Restaurant Kipps d'Agramunt, amb l'assistència de 110 persones.

En el decurs del sopar es va procedir al sorteig de diversos regals cedits gratuïtament per diverses cases comercials de Tàrrega i comarca, i al lliurament de plaques commemoratives als viatjants que complien l'edat de jubilació, i que foren els companys Rafel Bonastre, Josep Castelló, Manel Escudé, Francesc Jové, Josep Massons, Jordi Mata, Joan Monturiol, Jordi Rovira, Josep Sanmartí, Josep Solé, Antoni Trilla i Jaume Vitrià, els quals foren els encarregats de partir el pastís commemoratiu del darrer sopar d'aquest mil·lenni.

Seguidament es va procedir a la renovació de la junta, ja que deixen els càrrecs els companys Martí Ciurana, Francesc Dubà, Josep M. Gràcia, Francesc Pijuan i el fins ara president Ramon Clèries, que foren substituïts per Miquel López, Carles Matillas, Caietà Muñino i Carles Noró, i com a nou president, Pep Sort i Miret.

La simpàtica vetllada va continuar fins altes hores de la matinada, essent lliurats a la sortida els corresponents obsequis a tots els assistents, que després mitjançant un autocar facilitat per la junta retornaren als seus domicilis.

Entitats

Aquesta comissió es disposa a organitzar la nit de Reis.

La nostra voluntat és que sigui una vesprada plena de llum, alegria i il·lusió per tal que els infants i els qui no ho són tant gaudim plenament d'aquesta nit màgica. Cal que entre tots procurem que aquests objectius no quedin minvats ni esmorteïts per falta de col·laboració o per manca d'interès per part de tots.

Així, fem saber a tota la ciutat de Tàrrega que el patge de ses majestats Kassam vindrà a recollir les cartes de tots els nens i nenes de Tàrrega els dies i als llocs següents:

Dies 30 de desembre de 1999 i 2 de gener del 2000 de 6 a 8 de la tarda al Parc de Nadal.

D'altra banda, volem informar que les oficines de ses majestats els Reis d'Orient per distribució de paquets als infants estarà oberta a la casa del barri, a l'edifici que es troba al costat de l'església del Cor de Maria (al carrer de Mossèn Sarret, passat el pas a nivell), els dies 2 de gener del 2000 de 10,30 a les 14,30 hores, i els dies 3 i 4 de gener del 2000 de 19 a 21,30 hores.

També ens plau informar que la cavalcada de Reis es podrà veure a través d'Internet a la pàgina http://www.tarrega.com.

Veïns de Tàrrega, nens i nenes, us desitgem unes bones festes de Nadal i esperem les vostres cartes i la vostra assistència a la cavalcada de Reis.

Agraïts.

Seguint la tradició, el dia de Nadal, a les onze del matí, hi haurà la celebració eucarística, cantada per la Capella de Música de l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba, i amb l'assistència de les autoritats, del patronat i de tothom qui vulgui acompanyar els residents.

Bones festes!

Entitats

Encara feia fred quan un grup de companys i companyes, professors del Col.legi Sant Josep, vam decidir viure una de les experiències més inoblidables de la nostra vida: participar en un camp de solidaritat del SETEM (Servei al Tercer Món). El nostre destí era Bolívia, més concretament Oruro.

Oruro és un departament de l'altiplà bolivià, fet que suposa que tant el clima com la vegetació siguin molt diferents al que estem acostumats en el mes d'agost. Feia força fred, les temperatures oscil.laven entre els vint graus centígrads i els quatre graus sota zero. El paisatge era completament desèrtic, estàvem envoltats de grans extensions que crèiem ermes. Però d'aquestes, els bolivians en treien força profit: hi cultivaven "papas" (patates), cereals com la quinua i hi pasturaven els ramats de llames.

La ciutat, tot i que el seu nombre d'habitants era elevat, dos-cents mil, tenia grans mancances. Hi havia barris on no hi havia ni aigua corrent ni electricitat. La majoria, excepte el centre d'Ouro, no tenien clavegueres ni carrers asfaltats. Un món diferent.

La nostra finalitat era conviure amb els membres del barri de Kantuta. Allà s'hi trobava la nostra contrapart, un grup de germanes vedrunes que durant dotze anys hi havien dut a terme diferents projectes. Nosaltres durant aquelles setmanes vam participar en el Wiñaycusi, esplai, i en les dues escoles.

Van ser unes vivències irrepetibles amb els nens bolivians. Estem poc acostumats a l'afectivitat i a donar sense tenir res. Vam rebre tants petons, abraçades, somriures, que se'ns fa impossible no pensar en ells dia rere dia.

De ben segur que ja us heu adonat de la nova incorporació a la Residència Sant Antoni de Tàrrega. Passeja pels carrers de la nostra ciutat tota ufanosa i ben cofoia.

I precisament el dia 12 de desembre des de la Residència Sant Antoni se li va donar la benvinguda més oficial. No hi va faltar de res a la festa que va iniciar-se amb una benedicció del senyor rector, mossèn Josep Garriga. També hi assistiren mossèn Antoni Balcells i mossèn Ramon Ribas, així com Frederic Gené, alcalde de Tàrrega. La celebració va allargar-se amb una petita mostra del talent que duen el Grup Infantil Carmelità, a qui agraïm la seva col.laboració en al festa, i va concloure amb un piscolabis.

Ja està! Ja és oficial! La furgoneta adaptada que l'Associació Sant Antoni d'Amics de la Residència de Gent Gran de Tàrrega, fent realitat tota una il.lusió, ha adquirit per permetre a la gent gran de la Residència Sant Antoni de Tàrrega sortir i conèixer, gaudir de molt més del que molts poden fruir per les dificultats a què a cops l'edat ens sotmet.

Volem agrair des d'aquestes línies la col.laboració que han ofert institucions i empreses. Agraïments a l'Ajuntament de Tàrrega i al Consell Comarcal de l'Urgell. Agraïments a les empreses col.laboradores: Antoni Figueras, Olis Borges Pont, S.A., Òptica Robinat, GAFICSA, Calment Maurici, S.A., la Caixa i la Caixa d'Estalvis del Penedès. També volem agrair la col.laboració de la Fundació Vall de Lleida.

Moltes mercès a tothom per haver fet possible un gran regal de reis. Gràcies.

Bones i joioses festes, i pròsper Any Nou!

Entitats

El dia 28 de novembre, els Amics de Sant Pere Claver vàrem celebrar l'assemblea anual. Amb aquest acte es donaria per finalitzada la commemoració del setanta-cinquè aniversari de l'arribada de la Santa Relíquia de Cartagena d'Índies (Colòmbia) a la vila de Verdú.

Totes les reunions d'amics de Sant Pere Claver configuren un aire d'amistat i germanor claveriana que fa agradable l'estona i dóna l'oportunitat de reviure les virtuts d'amor i fraternitat que inspira el nostra sant.

Com ja és costum, l'inici de l'assemblea va presidit per l'eucaristia al santuari, que aquest any fou concelebrada per mossèn Ramon Roca, rector de la parròquia, mossèn Joan Costa, fins fa poc capellà de la residència d'avis de Verdú, i actualment resident al seminari de Solsona, i per un sacerdot nadiu del Congo, el P. Michel, de raça africana, que buscava el lloc on va néixer el gran missioner, patró universal de les missions d'Àfrica, per demanar-li la força necessària per exercir el seu apostolat, i a l'hora es proposa edificar una església que portarà el nom de Sant Pere Claver. Al final de la missa, el president de l'associació Manel Pont, li féu entrega d'una imatge del sant que el P. Michel va acceptar de genolls i amb vertadera veneració i agraïment.

Seguidament, un esmorzar de germanor donava oportunitat per intercanviar records i les vivències de tot un any.

Acte seguit, el president féu l'obertura de la vint-i-tresena assemblea general de socis, que aquest any ja hem arribat al nombre 508. Amb la solemnitat que caracteritzà l'acte, demanà al secretari que procedís a la lectura de l'acta de l'última assemblea, i a la tresorera, que procedís a donar comptes de la gestió econòmica de l'any. Així es féu, i quedaren aprovats per unanimitat. Seguidament, el president va voler tenir un record especial pel difunt Ramon Lluís Salisi i Clos, membre que fou de la Junta dels Amics de Sant Pere Claver, bon claverià, treballador actiu i amic de tothom. Ja en l'ús de la paraula, continuà la seva intervenció agraint la col.laboració rebuda de tantes persones que durant les festes del setanta-cinquè aniversari de la portada de la santa relíquia han treballat perquè aquest esdeveniment claverià resultés profitós, espiritual i festiu per a tots els amics i devots del sant. Així mateix, agraïa molt profundament les aportacions realitzades al Museu Claverià. Pel que fa referència al pla missional, l'any 1999 fou destinat al Comitè Óscar Romero i a la parròquia de Sant Pere Claver a Sao Paulo (Brasil) que regenta mossèn Josep Figuls, vicari que fou de Verdú i sacerdot del nostre bisbat de Solsona. Arribat al torn obert de paraules, el P. Joan Canet (S. J.) manifestà la necessitat que els Amics de Sant Pere Claver trobéssim oportunitats per a la formació i aprofitament espiritual, d'una manera especial aquest any jubilar del canvi de mil.lenni, i fou molt expressiu quan es va referir a un eslògan periodístic que abunda molt als nostres dies. La frase és: "Déu és mort". Contesta el P. Canet amb molta tristesa i preocupació: «Déu no es mort!» La pena és que vui esmorteït a les consciències de molts que es diuen creients. Una afirmació que ens ha de fer pensar i actuar.

Una vegada finalitzada l'assemblea, i com ja és costum, hi ha el que podríem dir-ne experiència, testimoni de persones que viuen una realitat missionera o social. En aquest cas, i amb el nom de «Treball social i pastoral a la presó», tinguérem la vivència de la germana Maria Cladelles, religiosa vedruna i estimada pels verdunins, ja que durant la seva estada amb nosaltres fou la iniciadora del batxillerat a l'escola Vedruna i la fundadora de l'escola llar. L'altre testimoni fou el Sr. Josep M. Roca, agent de pastoral social a la presó. Tots dos exposaren situacions reals dels presos: famílies desestructurades, malaltia, diverses races i religions. Però el que ells valoren és que per damunt de tot són persones. Persones que no són delinqüents, sinó que un dia varen delinquir i tenen necessitats de sentir-se estimades, perdonades, de tornar-los la confiança, l'esperança i la seguretat que l'esperit de Déu els ajuda i els condueix per allà on Ell vol.

Raons per viure

És molt important la relació del "jo" amb tot el que és el "no-jo". El nostre "jo" no té sentit si no és en funció de "l'altre". L'educand aprèn a ser, a realitzar-se, per la manera amb què el tracten aquells qui intervenen en el procés de la seva creixença. Moltes deficiències familiars o escolars, moltes conductes irregulars, poden ser el resultat de la creença del nen o nena que ells no podran arribar a llegir, a comptar o saber tal o tal altra assignatura, o adquirir una bona conducta familiar... senzillament perquè els han ficat al cap que ells no servien per a res.

Increïble? Doncs és freqüent. Els infants o adolescents capten que els adults no creuen en ells. Pares i educadors ens hauríem de preocupar tant o més del "jo" dels fills o dels alumnes com de les matèries escolars.

S'ha fet l'experiència de preparar dos grups: els resultats acadèmics varen ser si fa no fa els mateixos. No va ser així pel que fa al nivell de la pròpia realització personal. El grup que havia rebut més atencions personals va donar un resultat de personalitat més alt.

La delinqüència juvenil no s'improvisa. És fruit de la privació que va sofrir la persona en el període en el qual s'estava fent el seu "jo". Ella es va sentir totalment ignorada malgrat ensenyar-li moltes fórmules matemàtiques.

Cal tenir en compte que el fracàs i l'èxit són sensacions personals. Vull dir que depenen del mode amb què la persona viu la seva situació. No seran vertaders l'èxit o el fracàs si la persona que eduquem no els veu com situacions positives de bon resultat o negatives de desengany.

Així doncs, cal preguntar-nos i aprendre de quina manera veuen els fills i els alumnes les coses i les situacions en què es troben. I no és cosa fàcil. Hem de ser molt objectius i reals. I per altra banda, estem sempre molt convençuts que el nostre mode de veure les coses és tan correcte que ens costa creure la possibilitat que no sigui així.

Malgrat les nostres entrevistes, fitxes, observacions, etc., tal volta no comprenem prou bé els fills i alumnes. No és el mateix comprendre una persona que saber coses a propòsit d'aquella persona.

No visquem per als fills o alumnes; visquem amb els fills o alumnes.

Exposicions

Des que l'any 1972 l'artista-pintor Antonioti va fer la primera exposició a Tàrrega, han estat vint-i-una les mostres presentades a les diferents sales de la nostra ciutat, la majoria coincidents amb les entranyables festes nadalenques, com ja s'ha fet gairebé una tradició en ell.

Aquest any, però, ho fa per primera vegada a l'àmplia Sala dels Arcs del Museu Comarcal de l'Urgell, del cèntric carrer Major, dotada d'unes condicions que permeten contemplar les obres amb la més adequada perspectiva, si tenim en compte que un bon nombre dels seus quadres són de notables dimensions, on l'artista es manifesta en la seva millor preferència expansiva.

Tots sabem que Antonioti és un artista extraordinàriament dotat i d'unes excepcionals habilitats per a realitzar obres de natures mortes de gran realisme i perfecta execució, que l'han convertit en un dels més destacats i valorats pintors d'aquesta especialitat. Actualment viu –al nostre entendre– els millors i més creatius moments de la seva ja molt llarga trajectòria professional, coincidint amb el seu setanta-cinc aniversari i de quasi trenta anys entre nosaltres, com un targarí més.

Amb motiu de l'exposició de l'any passat, l'amic Antonioti va fer manifestació de compromís per la cessió d'una significada obra seva destinada al Museu Comarcal, oferiment que ara s'ha vist acomplert fent efectiva la donació d'un magnífic quadre de grans dimensions i perfecta composició, com es pot apreciar en la reproducció que il.lustra aquest comentari, per ser exhibit en lloc preferent de l'exposició.

Amb els indiscutibles valors artístics que atribuïm a Antonioti hem de destacar els altres valors humans que adornen la seva personalitat i el fan estimat i reconegut pels targarins, principalment per totes aquelles nombroses entitats de la població i també de la comarca que han sol.licitat la seva col.laboració per fins benèfics i socials, generosament correspostos cedint obres de la seva valorada producció.

Aquests insòlits, esplèndids i exemplaritzants detalls que caracteritzen i honoren l'artista i ciutadà Antonioti creiem sincerament que mereixen el reconeixements oficial de les altes instàncies municipals, com al seu dia ja el van homenatjar en actes públics la Jove Cambra de Tàrrega i, últimament, el Centre Cultural, atorgant-li el títol d'Urgellenc-91 i premi Culturàlia, respectivament.

La magnífica exposició dels treballs més recents que ara presenta l'artista Antonioti constituirà un dels actes culturals més destacats de les festes nadalenques d'enguany i per això creiem que no ens hem de perdre la seva visita.