Molt s'ha escrit i s'escriurà encara sobre la data que posarà fi al primer mil.lenni i donarà llum al segon. D'entrada sembla que el canvi del primer guarisme sigui suficient per donar per iniciat el segon mil.lenni. L'any proxim ja no començarà amb l'1 sinó amb el 2. Indubtablement estarem en el 2000. Ara bé, això no asegura el canvi de mil.lenni. La interesant descripció del calendari i les seves reformes ens ajudaran a entendre millor el problema que ara tractaré. En quansevol cas, per aclarir l'assumpte hem de viatjar fins a la Roma antiga. Fins l'any 284 totes les dates es comptaven a partir de la fundació de Roma, però el 2 d'agost d'aquell any es va inaugurar l'era dels màrtirs o de Dioclecià. No obstant, els problemes que continuava tenint el calendari, en el segle cinquè el Papa Gelasi I va manar venir el monjo Dionisi el Exigu (mort a Roma l'any 540) per corregir-los. No se sap si va ser aquest o Joan I, successor de Gelasi I, qui proposà una reforma del calendari. El que és cert és que cap dels dos va voler perpetuar la memòria de l'emperador Dioclecià, que havia dirigit l'última persecució dels cristians. De manera que es va proposar ajustar el calendari al naixement de Jesús. Dionisi va trigar més de set anys a presentar el treball, que a més a més era un bunyol, i va establir el naixement de Jesús el 25 de desembre de l'any 753 des de la fundació de Roma. Data incorrecta. Existeixen un munt de bones raons per situar el naixement de Jesús prop de l'inici de la primavera de l'any 6 abans de Crist. En primer lloc, va realitzar els seus càlculs en números romans, perquè encara no coneixien la numeració àrab que utilitzem actualment. És a dir, no existia el número zero, de forma que l'any de naixement de Jesús quedà establert com el número u, quan havia de ser el zero. L'Església adoptà aquesta resolució l'any 532. Amb aquesta numeració l'any precedent a l'any u va ser anotat com "u abans de de Jesús". Però calculs posteriors van fer necessari col.locar el zero, i es van desplaçar als anys negatius. De forma que l'any I a.C. es va convertir en l'any zero, el del naixement de Jesús; l'any 2 a.C. va quedar com -1, etc. Aquest error segueix en el nostre calendari, així que l'any 2000 en realitat seria el 1999 o, el que és el mateix, per no persistir en l'error el canvi del mil.lenni hauria que ser el dia 1 de gener del 2001 a les zero hores, zero minuts i un segon. Per més rigor en l'assumpte, la NASA i els qui dirigeixen el GMT (Greenvich Meridian Time) que marca la hora zero pel món o el canvi de dia, diuen el mateix, que el mil.lenni canviarà l'1 de gener del 2001. Però encara va existir una cosa pitjor, atesa l'aversió que sentia Dionís per l'emperador Dioclecià, va repassar els seus anys per poder molt a la lleugera arribar a menysprear entre tres i set anys, que varen anar a parar a la cistella de l'oblit. Això ajuda a entendre que Jesús va neixer l'any -6 o, el que és el mateix, l'any 7 a.C. Si anetem a això, ens hem de desenganyar de celebrar el canvi del mil.lenni ja que la realitat és que va succeir fa temps, entre la nit vella de l'any 1994 i el dia d'any nou de 1995. Hi ha dos punts de vista, al menys, des dels quals el canvi de mil.lenni és insignificant; el punt de vista astrològic i el d'altres religions. Per a l'astrologia un mil.lenno és més que un còmput artificial de temps, però no té res a veure amb els cercles naturals del Cosmos, és a dir, els ritmes que influeixen sobre la natura, els temps i els éssers vius. Canviar de mil.lenni té la mateixa importància que canviar de segle o d'any, és a dir, res. Per a l'astrologia per exemple, són importants els inicis de cada estació: primavera, estiu, tardor i hivern. També són importants els segles planetaris. A més, a més en realitat, per nosaltres els astròlegs, l'any comença quan el Sol entra en el primer signe del zodíac, Àries, és a dir, amb l'inici de la primavera. Aquest problema del mil.lenni tan sols preocupa els cristians, ja que les nombroses religions que hi ha en el món es guien per altres calendaris. Per exemple, els musulmans es guien per un calendari llunar i són a l'any 1419 des de l'Hègira (any 662). Per als jueus, que es guien per un calendari lunisolar, succeeix l'any 5759 des de l'inici del món, segons l'Antic Testament.

Els xinesos també es guien per un calendari lunisolar, que dóna lloc al conegut horoscop xinès. Actualment aquest any del conill és el 4696 des seu calendari.

Estimat lector, que això anteriorment exposat no et serveixi perquè no celebris aquest primer any 2000 com si fos el nou mil.lenni. De cap manera: celebra-ho i celebra també el 2001! Però, això sí, ja saps que el nou mil.lenni és el 2001.

Us desitja un bon any astral i per a tots pau i amor.

---

Reportatge

Els més petits aprenen a treballar en equip (1995)

El proper 27 de desembre aterrarà de nou a l'Insitut Manuel de Pedrolo un dels projectes lúdics més encertats de la història de Tàrrega. El Parc de Nadal obrirà les portes i oferirà als més joves de la ciutat l'opció més divertida de les fredes festes nadalenques.

Fins al 4 de gener de l'any 2000, de les quatre de la tarda a les vuit del vespre, desenes de tallers i espais de diversió destinats a la quitxalla ompliran l'institut de crits d'alegria, música entretinguda i la calor més acollidora de tot l'hivern.

Aquest gran espai lúdic ofereix novament les propostes més entretingudes i didàctiques. Tallers de fang, de vidre i de paper, el sorral per embrutar-se de dalt a baix, el castell inflable per saltar com un boig, les atrevides xanques i un circuit de cotxes, entre moltes altres sorpreses.

Enguany el Parc de Nadal, que organitza la Regidoria d'Ensenyament amb desenes de joves voluntaris que vetllen per la seguretat de la canalla, presenta una curiosa novetat. En consonància amb l'arribada de l'any 2000, el segon pis de l'institut acollirà la Zona Up, un espai on s'ubicarà la tecnologia més avançada. Ordinadors connectats a Internet, la confecció del Diari del Parc, una interessant emissora radiofònica, la feina d'un disc-jòquei i moltes altres apostes dirigides a aquells nois majors de dotze anys. La Zona Up és una bona iniciativa perquè enguany els més grans també tinguin cabuda al Parc de Nadal.

La idea és jugar i aprendre (1991)

Molt lluny queda ja la primera edició del Parc de Nadal. Va ser el 26 de desembre del 1986 quan es va disparar el tret de sortida a una iniciativa que (qui ho havia de dir) ha durat ja catorze anys.

En aquella primera edició, que només es va allargar fins al darrer dia de l'any, es va partir d'un pressupost de 920.000 pessetes, de les quals gairebé la meitat les va aportar l'Ajuntament, aleshores presidit per l'alcalde Eugeni Nadal. Actualment, aquest cost s'ha incrementat considerablement, atenent a la modernització de les instal.lacions lúdiques.

Durant aquella primera temptativa hi van col.laborar desenes de voluntaris, diverses entitats culturals, financeres i esportives, i empreses comercials. Aquesta idea no ha canviat gens i els voluntaris continuen vetllant ara pel bon funcionament d'aquest projecte lúdic.

L'any passat, els tallers amb més èxit van ser el de cistelleria i de vidre, tots dos a càrrec del Casal de Gent Gran. Més de cinc mil joves visitants (un promig de vuit-cents diaris) és el llistó que va deixar l'edició passada. Els organitzadors treballen ara de valent perquè l'èxit es repeteixi.

Cultura

Ja han passat una colla d'anys, des que el 1986 es va fundar la nova seu de l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega. Podem dir que, a les portes del nou mil·lenni, l'arxiu ha arribat a una maduresa i estabilitat, al costat de les infraestructures culturals, com el museu i la biblioteca comarcals, que han dotat la capital de l'Urgell de les eines bàsiques que tenen cura del patrimoni i del dinamisme cultural.

Pel que fa a l'arxiu comarcal, hem de dir que la feina, sovint callada dins l'aixopluc del barri antic de la ciutat, ha estat molta. Hem aconseguit recollir una munió d'arxius municipals de la comarca de l'Urgell: Tàrrega i els seus agregats, Ossó de Sió, Puigverd d'Agramunt, Guimerà, Ciutadilla, Maldà, etc. Avui dia, tots aquests arxius municipals estan catalogats. Igualment important va ésser la troballa i l'adquisició del fons patrimonial de la família de l'escriptor Manuel de Pedrolo, un dels arxius familiars antics més important de Catalunya. Per reforçar el caràcter comarcal de l'arxiu, aixopluguem els arxius de les cambres agràries de l'Urgell, i hem inventariat l'arxiu monàstic de Santa Maria de Vallbona.

Són nombroses les persones, entitats i institucions que ens han llegat els seus fons: tenim l'arxiu dels Amics del País de Tàrrega, del Centre Comarcal de Cultura, l'arxiu dels Amics de l'Arbre, del notari Josep Fontanet i Arnet. Els fons musicals de l'arxiu són també nombrosos: Orfeó Nova Tàrrega, fons Lluís Sarret, Vidal i Sastre, Ramon Florensa, la Lira Tarragense, etc.

La confecció de la Història Gràfica de l'Urgell va permetre de dotar l'arxiu comarcal d'un important fons fotogràfic comarcal, que se sumava a l'antic arxiu fotogràfic municipal de Tàrrega. Altres llegats fotogràfics important s'han pogut recuperar, com el de Martí Florensa. L'hemeroteca, amb més de cent títols, és també important, així també com el fons bibliogràfic contemporani, especialitzat en història local de Catalunya, i que avui dia suma més de tres mil títols.

Podem dir, doncs, que avui l'arxiu comarcal serva ja una part important de la memòria i del patrimoni històric de Tàrrega i la comarca de l'Urgell. Els seus fons, gràcies al treball intern, estan gairebé tots inventariats i catalogats, i a disposició de consulta. Diríem que els nostres dipòsits estan ja gairebé plens de documentació, quan semblava, el 1986, que tardaríem molts anys a poder-los omplir.

En el nivell de la divulgació, han estat nombroses les publicacions –amb la revista URTX al capdavant des del 1989–, les conferències, les exposicions, els cursets de formació, i d'altres activitats que també compartim amb goig amb el museu i la biblioteca.

Durant aquests anys hem atès centenars de consultes per part d'investigadors i d'altres usuaris, i s'han realitzat nombrosos treballs d'investigació, i àdhuc alguna tesina o tesi doctoral. En definitiva, al llarg del temps hem procurat incrementar la protecció i salvaguarda del nostre patrimoni documental, donar-lo a conèixer, i servir els nostres investigadors i ciutadans en aquest camp de la cultura.

No hi ha dubte, però, que no manquen, en l'actualitat, dins un context de satisfacció, problemes al nostre arxiu. Patim problemes endèmics de goteres, de manca de calefacció, de personal precari i de manca d'estabilitat que permeti dotar de nous i joves arxivers l'arxiu. Els pressupostos propis són escassos, i com ja hem apuntat, l'arxiu comarcal s'està quedant petit. Demanem, des d'aquí, a les institucions que no oblidin el nostre paper de garants del patrimoni històric de la ciutat i comarca, i que ens dediquin més atenció.

També es detecta un descens del nombre de consultes d'usuaris, fet gens inusual pel que fa a la resta d'arxius de ciutats i comarques com la nostra. A això hi té a veure el descrèdit que pateixen les humanitats, dins una societat desculturitzada i fortament encaminada al consumisme fàcil. És un repte que no sabem com evolucionarà.

No volem, però, ésser pessimistes. El repte és seguir creixent, amb l'esforç dels responsables de l'arxiu i de les institucions que ens donen suport, als quals demanem més ajut. També estem segurs que, com moltes coses de la vida, hi ha cicles, i que les humanitats tornaran al lloc que els pertoca, dins una societat en què l'oci cultural serà important. Haurem de pensar a ampliar l'arxiu, dotar-lo de més espai i personal, i crèixer en fons, donacions i en la catalogació definitiva del nostre patrimoni històric. El nou mil·lenni es presenta, doncs, amb una feina feta, amb problemes i interrogants, però plens d'il·lusió per tal que la història sigui un bé comú, el patrimoni estigui protegit i divulgat, i que la societat valori com cal les publicacions, conferències, cursos, exposicions i d'altres activitats de caire històric i cultural, que dotin de prestigi cultural la nostra ciutat i comarca. En aquest sentit, i per finalitzar, estigueu segurs que els professionals estem al servei de la societat, que de cara al nou mil·leni continuarem lluitant en els nostres reptes i il·lusions.

Postal fora vila

No hi ha res a fer; per més que els astròlegs, físics, meteoròlegs i tota persona mínimament versada en les matemàtiques ens hagin dit i repetit a través dels mitjans de comunicació que el segle XX fineix el dia 31 de desembre de l'any 2000, i el mateix succeeix amb el mil.lenni, tothom està disposat a celebrar-ho el darrer dia d'aquest més de desembre, jorn en el qual finirà l'any, però no el segle ni el mil.lenni. Els nens dels jardins de la infància, quan els ensenyen a completar la primera desena, no comencen mai pel zero, ho fan pel número u i d'aquesta manera la desena no quedarà completa fins arribar al número deu. De la mateixa manera, la primera centena acabarà al número cent i quan ho facin fins al segon miler aquest quedarà complet al arribar al 2000, mai al 1999.

Crec que tothom, o gairebé, estarà d'acord amb un fet tan simple que cau pel seu propi pes, però estic convençut que la immensa majoria es fa l'orni perquè d'aquesta manera podrà celebrar ambdós importants esdeveniments per partida doble en el transcurs d'un any. Per altra banda, també es freguen les mans els promotors d'espectacles públics, sales de festa, discoteques, restaurants i mil productes de consum que porten aparellats aquests celebracions multitudinàries, màxim tenint en compte que estem vivint el boom econòmic més espectacular de la història.

Però en aquest món la felicitat completa no existeix i sempre hi ha gent que té ganes d'aigualir la festa. Són els qui, a l'igual que succeí a l'acabament del mil.lenni anterior, vaticinaven tota mena de catàstrofes còsmiques, diluvis noèmics, pluges de foc, etc. Els d'avui ho fan basant-se en pronòstics més científicament fiables, però en definitiva igualment de falsos i ens volen posar la pell de gallina quan ens parlen de l'efecte 2000 i de les seves conseqüències en relació a la informàtica. I així diuen –i pel que es veu és cert– que el Govern decretarà l'estat d'alerta de les 21 hores del dia 31 de cap d'any, fins a les tres de la matinada, suprimint els permisos dels còssos de seguretat, i tot això del perill que significaria una eventual apagada del fluid elèctric per culpa d'algun desordenat ordinador que controli la interconnexió de l'electricitat que reben de França, que a la vegada la rep d'altres països, amb la qual cosa es podria produir per l'efecte dominó una apagada de caire internacional de imprevisibles conseqüències. Si això succeeix, caldrà, tenir a mà un transistor per complir amb el ritual dels dotze grans de raïm. No abundaré en el tema perquè el lector ja estarà assabentat de les altres calamitats que ens esperen el dia en què es produirà l'efecte 2000.

Llegeixo una entrevista amb l'actor Harrison Ford, en què li pregunten com celebrarà la nit de cap d'any. Ell respon que com ho fa sempre, anant-se'n a dormir, amb tota la família, a un quart d'onze de la nit. Cavil.lo que tal volta sigui la millor solució, l'única aconsellable per restar al marge de qualsevol contingència que pugui sorgir en una nit tant enigmàtica.

Que el lector, de totes les opcions, esculli la que més convingui a les seves preferències lúdiques, exigències econòmiques i humor circumstancial, i que el proper any pugui tornar a celebrar –aquesta vegada de veritat– l'arribada de la nova centúria i mil.lenni.

Només em resta convertir aquesta postal en un anacrònics christmas, per desitjar a tothom unes bones festes.