Foto: Regidoria de Cultura

Josep Minguell va explicar el divendres de la setmana passada el procés de creació de la pintura mural que està a punt d'acabar al vestíbul del teatre Ateneu. L'artista va il·lustrar les seves explicacions amb diferents diapositives que mostraven els dibuixos previs del mural, en un acte celebrat al mateix teatre.

Amb aquesta iniciativa, el pintor pretenia que "el públic conegués el procés de creació del mural i que aquest deixi de ser exclusiu de l'artista". Minguell també va comentar als assistents la seva particular concepció de la pintura al fresc, "que va més enllà d'una simple tècnica pictòrica". L'artista de Tàrrega ja ha pintat gairebé la tercera part dels cent vuitanta metres quadrats del vestíbul del teatre que quedaran coberts amb un mural amb connotacions sobre l'art dramàtic i la Fira de Tàrrega.

Els militants d'Unió Democràtica de Catalunya no volen que el tercer i el cinquè llocs de la llista de CiU per a les properes eleccions municipals les ocupin el regidor de Governació, Jaume Aligué, i el fins ara regidor d'Iniciativa per Catalunya, Xavier Talavera, tal com proposa l'alcalde i candidat a la reelecció, Frederic Gené. Per aquest motiu l'assemblea local d'UDC va acordar la setmana passada, amb el vot favorable de vint-i-cinc militants, l'abstenció de dos i l'oposició d'un, que no formarà part de la candidatura si CDC no proposa altres noms per ocupar els dos llocs de la candidatura, segons van assenyalar fonts d'UDC. Aquestes fonts, no obstant, van descartar que això es tradueixi en una presentació d'una llista independent.

Diversos militants de CDC de la ciutat, per la seva banda, també s'han alineat amb la postura d'Unió.

Tot i que el divendres passat els comitès locals dels dos partits van reunir-se, no van aconseguir arribar a un acord per tancar aquesta nova crisi a la coalició. Per la seva part, Frederic Gené va manifestar que durant aquesta setmana hi hauria noves reunions per solucionar la polèmica inclusió de Talavera i el manteniment a la llista d'Aligué.

La Plataforma Independent Ciutadans per Tàrrega que integra el grup de crítics amb la direcció del PSC de Tàrrega ha elegit Joan Amézaga, actual regidor del grup municipal socialista, número u de la llista independent que presentarà el co·lectiu al marge del PSC. Durant el plenari en què van escollir el cap de llista per trenta-dos vots a favor i quatre en blanc, també van sortir elegides les persones que ocuparan els deu primers llocs de la candidatura, entre les que hi ha militants del PSC que han format part de l'Ajuntament en anteriors mandats, com Jaume Ramon, Josep Sort o Gumer Udi, a més dels actuals regidors independents socialistes Miquel Àngel Mingote, Joan Lluis Tous i Miquel Orobitg. També cal destacar la presència en aquestes posicions de la llista de la presidenta de Foment Targarí, Núria Robert, a més de Maria Pilar Caro i Magí Ninot. En la seva presentació com a cap de llista, Amézaga va explicar que en el proper plenari de la plataforma s'aprovará l'ordre en què aquestes persones es distribuiran a la candidatura del número dos al deu. Per altra banda, la llista es cobrirà fins al lloc vint-i-u amb els membres que es proposin dels més de quaranta integrants de la plataforma que ja han sigant el manifest constituent. Per un altre costat, Amézaga va rebutjar les crítiques d'IC sobre la negativa de la Plataforma a formar part d'una coalició electoral d'esquerres, dient que era una acusació "falsa i fàcil" ja que la plataforma que lidera integra persones de manera individual i no partits, organitzacions o col·lectius i per tant el fet de formar una coalició amb un partit incomplia la seva pròpia normativa.

Amézaga també es va mostrar confiat en què el nombre de membres de la plataforma continuï creixent.

Joan Amézaga (regidor socialista i actual portaveu de la Plataforma Indepedent. Ciutadans per Tàrrega), Jaume Ramon, Pep Vall, Àngel Medrano i Anna M. Baldomà podrien ser expulsats del PSC per la seva vinculació amb la candidatura independent si així ho estima el comitè executiu del partit i la Federació de les Terres de Lleida.

L'executiva local del PSC de la ciutat ha enviat a la Federació de Lleida i a la comissió executiva del partit els diversos manifestos que han publicat a Nova Tàrrega aquests militants crítics, juntament amb simpatitzants i regidors socialistes independents, per donar a conèixer la seva plataforma electoral.

A les cartes sol·liciten la suspensió immediata i la seva posterior expulsió dels cinc militants que formen part de la plataforma.

La comisió prohomenatje a l'il.lustre jurista català Ramon Maria Roca Sastre, nascut a Tàrrega el 1899, van presentar el divendres passat públicament els actes que té previst realitzar el 8 de maig en commemoració del centenari del seu naixement. La consellera de Justícia, Núria de Gispert, inaugurarà una jornada per a la qual s'ha organitzat a la residència Ca n'Aleix un simposi sobre dret successori i hipotecari, un dels temes en què va aprofundir Roca Sastre, i una taula rodona on es debatrà l'aportació del jurista homenatjat al món del dret. A la tarda hi haurà un acte oficial d'homenatge al teatre Ateneu, en què participaran també destacats juristes.

Per altra banda al Museu Comarcal s'inaugurarà una exposició dedicada a Roca Sastre i es presentarà el llibre Ramon Maria Roca Sastre, jurista en la seva vida i en la seva obra, escrit pel seu propi fill. Finalment es descobrirà una placa commemorativa a la seva casa natal, situada al número quatre del carrer del Carme.

Foto: Regidoria de Cultura

Un grup de veïns del Talladell han enviat una carta aquesta setmana al president de la Generalitat, Jordi Pujol, al conseller de Sanitat, Eduard Rius, al síndic de greuges, i a les autoritats locals en què exigeixen l'inici immediat de les obres del consultori mèdic del nucli agregat.

Ja fa cinc anys que aquest grup de veïns d'edat avançada del Talladell reivindiquen la creació de la consulta mèdica perquè no poden desplaçar-se a Tàrrega.

A més apunten en les missives que el viatge a la capital d'Urgell els suposa una despesa de més de mil pessetes, ja que no existeix cap servei públic regular de transport. El grup de veïns del Talladell, que compta amb el suport de la Federació d'Associació de Veïns, considera que no hi ha "voluntat real des de l'Ajuntament per fer la consulta mèdica".

Cal destacar, per altra banda, que l'Ajuntament va aprovar en el darrer ple el projecte d'adequació del local social del Talladell, el pressupost del qual és superior als setze milions, i va declarar la urgència de la primera fase de l'obra, que consisteix en el condicionament del local social i del consultori mèdic, i per a la qual s'ha sol·licitat una subvenció a la Generalitat.

Les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega exigiran, a través del Consell Superior de Cambres, que el Govern central els cedeixi les competències per gestionar l'aeroport de la Seu d'Urgell si s'arriba a un acord per finançar la reobertura d'aquesta infraestructura, que actualment està tancada i que és de titularitat privada. Els presidents de totes dues entitats, Joan Simó i Sílvia Falip, respectivament, es van entrevistar el dilluns amb el cap del Govern d'Andorra, Marc Forné, per conèixer l'interès del Principat en la reobertura i per expressar-li que el projecte també interessa a les poblacions del Pirineu.

Forné, segons va explicar Joan Simó, va reafirmar que Andorra desitja que l'operació sigui una realitat en el futur. En aquest sentit, va assegurar que l'Administració que dirigeix està disposada a donar-li suport econòmicament.

Precisament, la Generalitat i el Govern del Principat redactaran properament un estudi de viabilitat de l'aeroport de la Seu d'Urgell i de l'aeròdrom d'Alp. L'acord se subscriurà entre el conseller de Política Territorial, Pere Macias, i el ministre d'Economia d'Andorra, Enric Cassadevall.

L'estudi haurà d'establir quina de les dues instal.lacions s'adequa més a les necessitats d'Andorra. La reobertura de l'aeroport de la Seu d'Urgell necessitaria una inversió d'entre mil i mil dos-cents milions de pessetes, cosa que possibilitaria l'aterratge d'avions d'entre cinquanta i seixanta places, els mateixos aparells que usa la casa reial anglesa, segons la cambra de Lleida.

D'altra banda, tant Simó com Falip van coincidir amb Forné que cal millorar la carretera C-1313, "una de les vies que integren l'eix entre Andorra i el Mediterrani".

El passat dimarts tècnics de l'Ajuntament i del Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat van retirar en una complicada operació les dues escultures que presidien la porta de l'església de Sant Antoni i que seran els propers quatre mesos restaurades a Sant Cugat.

Se'n faran a més a més dues reproduccions de pedra tractada contra les inclemències del temps i contra els grafits que seran col·locades en la posició de les orginals, mentre aquestes es reubicaran possiblement a l'interior del temple. Les escultures, que daten del segle XIV, representen dos apòstols i havien format part de les dotze que antigament hi havia a l'església parroquial.

La festa dels Tres Tombs va tornar a reunir més de deu mil persones als carrers i places d'aquesta localitat de la comarca de l'Urgell per presenciar la tradicional desfilada. En aquesta ocasió l'acte va comptar amb la participació de més de tres-centes cavalleries i cent carros i carruatges convenientment engalanats per a l'ocasió.

El bon temps, al contrari de dissabte, quan el fort vent i el fred van fer que la fira medieval no rebés tants visitants com en la passada edició, va acompanyar el diumenge i va permetre que l'acte central de la setzena edició dels Tres Tombs acabés amb un nou èxit de públic.

A la desfilada va destacar la presència de la diligència que cobria antigament el trajecte entre les poblacions de Raïmat i Anglesola, els carros del gremi de carreters d'Igualada, carregats amb enormes quantitats de palla i alfals i tirats cada un per sis cavalls, i un carro que transportava suro, una de les novetats d'aquesta edició. Els espectadors també van poder contemplar el darrer Carro del Fato del Segle, que conté més de cinquanta productes valorats en quatre-centes mil pessetes i que es sortejarà avui en combinació amb el número premiat de l'ONCE. El sorteig de l'any passat va quedar desert, ja que ningú va presentar el bitllet guanyador, i el carro el van donar a la residència de disminuïts del Castell del Remei.

La fira medieval

Així mateix, la fira medieval va registrar durant tota la jornada un gran nombre de visitants, malgrat que per primera vegada els organitzadors van fer pagar entrada, que donava dret a un descompte de dues-centes pessetes en qualsevol producte de les parades artesanes de la fira. Al recinte, que ha acollit unes quaranta parades, es van organitzar diverses cercaviles amenitzades pel Grup la Trup i diferents representacions teatrals a la plaça de la Pau, on es va estrenar una obra inspirada en el passat medieval del municipi: La llegenda d'Anglesola. El sopar medieval de dissabte a la nit també va resultar un èxit de participació.

El públic, d'altra banda, va fruir amb els tallers de picapedrers, cistelleria i ceràmica, que han constituït la principal novetat de la tercera edició de la fira medieval, igual que les demostracions de tir amb arc a la plaça de l'Església. Entre les quaranta parades que hi havia al nucli històric d'Anglesola, una de les que registren any rere any més vendes és la formada per l'associació de dones del municipi, que van preparar dolços típics de la població.

També va registrar una gran afluència de públic el Museu del Carro, que enguany la Societat Sant Antoni Abat, que organitza la festa, s'ha encarregat de millorar ordenant totes les peces exposades.

El conseller d'Ensenyament, Xavier Hernández, va inaugurar el dijous un nou edifici d'aules de l'escola rural de Verdú i el condicionamient de les velles instal·lacions del col·legi infantil i de primària Macià-Companys d'Agramunt. L'execució de tots dos projectes ha costat al voltant de cent trenta-quatre milions de pessetes.

El conseller va visitar primer, acompanyat de l'alcaldessa, l'escola de Verdú, els trenta-sis alumnes de la qual disposen des d'ara d'un nou edifici amb diveses aules i d'una sala polivalent.

Després es va dirigir a Agramunt on va descobrir la placa de la inauguració dels nous equipament del Col·legi Macià-Companys. Al vestíbul va ser obsequiat amb una dança interpretada per l'esbart dansaire infantil Espígol. En aquesta escola s'han realitzat obres des de 1997 per renovar el paviment, millorar el sistema de calefacció i l'enllumenat, així com els sanitaris i els accessos, per un valor de cent nou milions de pessetes, dels quals l'Ajuntament n'ha assumit aproximadament cinquanta.

Hernández es va referir a la problemàtica de les escoles rurals que desapareixen per falta d'alumnes i va explicar que "una escola amb només tres nens no educa, perquè no es produeix el necessari procés de socialitizació", i va voler aclarir, en el mateix sentit, que "no és un problema de diners, sinó de qualitat educativa".

El sistema de licitació alhora del projecte constructiu i obra, que ja s'ha utilitzat per a la millora de la carretera N-260 entre Olot i Campdevànol, permetria accelerar notablement els tràmits per executar l'autovia entre Cervera i Igualada pel desdoblament, si l'Audiència Nacional es pronuncia finalment contra l'alternativa nord, segons van assenyalar fonts de la demarcació de l'Estat a Catalunya, que ja està estudiant la possibilitat de recórrer a aquesta via d'urgència.

Aquesta fórmula de concurs només necessitaria un període d'entre dotze i quinze mesos per a l'adjudicació de l'obra a partir del moment en què es produeixi la sentència de l'Audiència Nacional, que segons els cursos normals (que inclouen un primer concurs per a la redacció del projecte i un altre de posterior per a l'execució de les obres) es tardaria entre tres i quatre anys.

El tràmit urgent pressuposa que els tècnics de Foment redactin un estudi previ, que ja serveix pràcticament de projecte per a les empreses que s'interessin per executar l'obra. De fet, les constructores que opten a un concurs d'aquest tipus solen agrupar-se per encarregar a una mateixa firma consultora la redacció d'un únic projecte - que difereix en poc de l'estudi de l'Administració - i després presenten diferentes ofertes econòmiques per als treballs.

Més de cinquanta persones van assistir el dimecres de la setmana passada a la conferència que la dona del president de la Generalitat, Marta Ferrusola, va pronunciar al local social de l'Associació Cultural el Portalet de Vilagrassa. La conferència portava per títol "Activitats físiques i esportives per promoure la salut". Ferrusola va anar a l'acte acompanyada del cardiòleg Ricard Serra.

Pujol va reconèixer dissabte passat que la firma del conveni amb el Govern per al Segarra-Garrigues "serà un procés llarg i desesperadament lent", encara que es va mostrar confiat que finalment s'arreglarà. D'aquesta forma, el president de la Generalitat va coincidir amb el que va dir a la Fira de Sant Josep de Mollerussa la ministra de Medi Ambient, Isabel Tocino, que ja va avançar que la firma de l'acord entre l'Estat i la Generalitat per finançar les obres no arribarà fins l'any 2000.

No obstant, Pujol va reiterar que els consellers d'Agricultura i Política Territorial, Francesc Xavier Marimon i Pere Macias, respectivament, ja fa mesos que van arribar a un acord amb la ministra Tocino –cosa que el Govern ha desmentit en reiterades ocasions– sobre les condicions tècniques i econòmiques del Segarra-Garrigues. "De tota manera, en aquests moments és necessari que parli el Ministeri d'Economia", va dir el president, que va aprofitar la compareixença davant dels mitjans de comunicació per acusar el PSOE i el PP de donar suport a l'execució del canal per interessos polítics: "Nosaltres –va afirmar– sempre hem defensat Rialb i el Segarra-Garrigues. En canvi, el PSOE es va desentendre del canal quan manava a Madrid i llavors sí que el reclamava el PP des de l'oposició. Ara el PSOE pressiona perquè es faci, mentre que els diputats del PP de Lleida callen com si estiguessin morts".