la nova superfície urbanitzable dóna una nova perspectiva a la zona esportiva de la ciutat

El regidor de Cultura, Ramon Puig,

veta la publicació de fotos de la festa eròtica

El Campament de les Nits Folles de Tàrrega, un nou espai lúdic obert els caps de setmana d'agost, va organitzar aquest proppassat dissabte a la nit una festa de presentació del Festival de Cinema Eròtic de Barcelona.

Al llarg de la festa, que va durar fins a altes hores de la matinada, més de mil persones van poder presenciar els quaranta streeptease realitzats per personal professional i l'estelar actuació d'Eva Morales, també ballarina de streeptease i actriu de cinema eròtic. Durant l'acte, organitzat per quatre pubs locals, es van repartir entre el públic assistent diversos regals eròtics i entrades pel multitudinari festival barceloní, entre d'altres obsequis. El Campament de les Nits Folles, que rep la col·laboració de l'Ajuntament de Tàrrega, es va consolidar aquest passat cap de setmana com a zona lúdica i d'oci de gran atractiu a causa de la gran acollida que va obtenir per part del públic, segons els organitzadors.

El punt negatiu de la jornada el va protagonitzar el regidor de Cultura del consistori targarí, Ramon Puig, que va mostrar-se contrari a difondre imatges de la festa a través dels diversos mitjans de comunicació. Segons els organitzadors, "el regidor ens va trucar un parell de vegades per tal de demanar-nos que no es publiquessin fotografies als diaris, ja que podrien perjudicar la imatge de l'Ajuntament, que col·labora amb nosaltres".

Puig va afirmar que la seva intenció no havia estat la de prohibir el fet de fer fotografies de la festa, "sinó tenir una mica de discreció, ja que molts joves, fins i tot menors d'edat, assisteixen a les festes de l'envelat i no són com la de dissabte". Puig va afegir que podria donar-se "una imatge equivocada del local, ja que la festa pintava ser pujada de to".

Per la seva banda, Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, va manifestar no conèixer els motius de la decisió i va atribuir la decisió plenament a Ramon Puig. "És un tema que porta ell, jo no en tenia coneixement ni puc posicionar-me", va aclarir.

L'oposició critica durament la decisió de Puig

Els tres portaveus de l'oposició a l'Ajuntament de Tàrrega, Silveri Caro, Xavier Mayora i Joan Amèzaga, van criticar la decisió del regidor de Cultura, Ramon Puig, en vetar la publicació d'imatges de la festa eròtica organitzada el passat dissabte al Campament de les Nits Folles de Tàrrega.

Silveri Caro, del grup socialista, va titllar l'actitud de Puig de "trista i que denota la tendència carca de l'equip de govern". Caro va assenyalar que "els periodistes són prou professionals per a saber què poden publicar i què no, com per exemple, imatges de sexe explícit", a més de creure fermament que Puig es va veure pressionat per alguna banda, "ja que aquest no és el seu caràcter, sent un home obert com és". En definitiva, l'opinió de Silveri Caro és que "la decisió és una errada ridícula i arcaica, però que no té més importància".

L'independent Xavier Mayora, per la seva banda, va recordar la seva visió de l'Ajuntament de Tàrrega, "que és una façana i prou, ja que només volen oferir notícies bones per a donar imatge, mentre que allò que no els interessa ho ometen sense contemplacions". Per a Mayora, la decisió de vetar la publicació de fotografies de la festa es "infantil i precipitada, perquè avui en dia ningú s'ofèn en veure imatges eròtiques als mitjans de comunicació". El regidor independent va afegir, a més, que una cosa anunciada i totalment legal no pot amagar-se de sobte, "ja que no s'està comentent cap delicte en absolut".

Joan Amèzaga, portaveu dels AIPN, va anomenar "patinada" la decisió presa per Puig i va afirmar que "si s'organitza un acte obert al públic, ha d'existir la llibertat de premsa". Segons ell, és el propi mitjà de comunicació el qui "ha de tenir prou criteri per a saber què pot publicar". Amèzaga va aclarir que "la programació no corresponia a l'Ajuntament i no era ell el qui havia de prendre una decisió al respecte", afegint que "és intolerable que es restringeixi el dret a la informació sobre una concessió ja feta i programada".

La segona edició del Mercat de l'Oportunitat MercaPati, a Tàrrega, va ser inaugurada divendres dia 3 d'agost amb una massiva assistència de públic. Des de les deu del matí fins a les deu de la nit, el MercaPati va oferir els principals productes d'alguns dels comerços associats a Foment Targarí a preu de rebaixa.

Un total de cinquanta-set parades, des de roba fins a informàtica, van exposar i van vendre a la plaça del Carme de la capital de l'Urgell de forma ininterrompuda.

La iniciativa, promoguda per Foment Targarí, pretenia acostar les rebaixes d'estiu al comprador i facilitar d'aquesta manera la descoberta de productes o de comerços desconeguts pel propi ciutadà. Tot i això, la celebració del mercat d'estiu també va rebre moltes visites de gent de la comarca i d'altres indrets de la província.

Es recorrerà a l'associacionisme per fer front a les grans superfícies comercials

Pel que fa a l'arribada de grans superfícies comercials a la ciutat, com és el cas de les cadenes comercials Mercadona i un nou supermercat de Capabro, Núria Robert va assumir que afectarà el petit comerç, tot i aclarir que "l'associacionisme és molt important, a més d'oferir un bon servei i més especialització".

Robert va avalar en aquest sentit l'experiència dels comerciants targarins i, a l'hora de parlar de les campanyes que organitza l'entitat comercial, va declarar que "Foment Targarí és una de les associacions de Catalunya que realitza més accions".

L'entitat té actualment dos-cents quaranta comerços associats, xifra que correspon al vuitanta per cent del conjunt local i al cent per cent dels comerços situats a la zona del centre urbà.

Un conveni entre la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega i l'Agència Catalana de Notícies (ACN) ja permet conèixer totes les novetats del certamen teatral a Internet. El web www.noticies.net incorpora des de principis de mes un apartat on s'explica com serà la inauguració de la Fira, quines són les comarques catalanes que hi aporten més espectacles i quins serveis ofereix el propi web de l'ACN. La informació, publicada diàriament en català i en castellà, va acompanyada també d'imatges i talls de veu dels protagonistes.

El Servei de Premsa de la Fira de Teatre al Carrer, de la mateixa manera, incorporarà al web dos butlletins informatius diaris, anomenats i-Èxit, durant els dies de celebració del festival. Així, cada matí i cada vespre d'entre el 7 i el 10 de setembre, tot aquell qui ho desitgi podrà connectar-se a Internet i conèixer de forma gratuïta les notícies, les incidències, els espectacles que han esgotat les localitats i els principals esdeveniments del festival teatral targarí.

Unes obres al tram de via que passa per Vilagrassa van produir el primer cap de setmana d'agost importants retards en els trajectes Lleida-Manresa. El tram de via que es va veure més afectat va ser el de Lleida-Cervera, a causa de la maquinària que es trobava fent les reparacions necessàries. Segons Manel Galceran, alcalde de Vilagrassa, "els operaris van estar canviant les jàsseres del pont, fetes de ferro i formigó, que es troba en les proximitats de la vila, ja que aquestes no presentaven una consistència prou segura". Galceran va aclarir també que l'Ajuntament va rebre notícies de les obres fa dos mesos, quan en van començar els preparatius i els operaris van iniciar la fabricació de les noves jàsseres als terrenys propers a les rodalies del pont.

Renfe va habilitar autocars per tal que les persones que havien de viatjar de Lleida a Cervera durant el cap de setmana ho poguessin fer amb el mínim de molèsties possible. A partir de Cervera, el bon condicionament de la via va permetre el transport dels viatgers en tren amb tota normalitat. En el tram Cervera-Manresa, els viatges es van produir sense cap altra mena de trasbals. Fou entre Lleida i Cervera que hi va haver més problemes. En aquest tram, els retards van comptabilitzar-se entre mitja hora i quaranta minuts el dissabte dia 4, i el diumenge dia 5 entre quinze i trenta minuts.

Les obres i els retards no van ser anunciats per la companyia ferroviària

Van ser moltes les persones que, sorpreses per aquestes obres, van haver d'esperar molts minuts per poder pujar el tren. Ni Renfe ni els seus operadors van anunciar les obres i els retards que aquestes podrien produir, fet que va provocar un gran malestar entre els viatgers, que protestaven sobre la desinformació a què havien estat sotmesos.

Núria Robert, presidenta de Foment Targarí, va comentar durant la celebració del MercaPati que la principal problemàtica del comerç de la ciutat és la manca d'aparcament, declarant que "ens vénen al voltant d'uns quaranta mil compradors". Foment Targarí reclama, en aquest sentit, més places d'aparcament per tal d'acollir aquesta gran demanda comercial que rep habitualment la capital de l'Urgell.

Frederic Gené, alcalde de la ciutat, va respondre a aquesta reclamació afirmant que l'any 2002 "hi haurà una acció pressupostària contundent sobre l'aparcament municipal, millorant la seva qualitat". Així mateix, Gené va prometre que properament s'anunciarà una nova ampliació de la zona d'aparcament de Tàrrega, "que no solucionarà al cent per cent el problema, però que el suavitzarà".

La polèmica que va generar la nova recollida de la brossa a Tàrrega, aprovada fa escasses setmanes per l'Ajuntament, continua viva entre els veïns de la capital de l'Urgell.

Aquesta nova normativa sorgida de l'Ajuntament obliga a alternar la recollida de la fracció orgànica i la brossa de rebuig, tant per l'una com per l'altra.

El punt de discòrdia, però, es troba en el fet que l'excepció a aquesta llei és el centre històric i comercial de la ciutat, on es recull la brossa de rebuig de forma diària i sense variacions.

Els veïns de la resta de barriades de Tàrrega, en aquest sentit, titllen de marginació l'actitud de l'Ajuntament i critiquen la imposició d'aquesta nova normativa municipal.

Els veïns es queixen que la brossa s'acumula als contenidors i fa pudor

Els veïns de la ciutat, des de l'aprovació d'aquesta nova normativa municipal, es queixen de la pudor que es desprèn dels contenidors de rebuig i de l'acumulació de brossa, que en certs casos arriba a col·lapsar fins i tot les voreres de pas per als vianants.

La fracció orgànica i el rebuig no es poden barrejar

L'Ajuntament, per la seva banda, assegura que s'ha incrementat la neteja dels contenidors i que la nova periodització de la recollida, cada dos dies, és la més pràctica pel fet que el rebuig i la fracció orgànica són tipus de brossa diferents i que, dins del procés de recuperació de materials, no es poden barrejar.

La nova distribució de contenidors també ha provocat crítiques

La nova col·locació dels contenidors de brossa de la ciutat de Tàrrega ha motivat queixes entre els veïns, que, sense conèixer-ne les causes, s'han trobat amb el fet d'haver de desplaçar-se alguns metres més per a dipositar els residus generats. Això, sumat a les queixes per la nova periodització de la recollida de brossa, que va entrar en vigor a finals del mes passat, amb la recollida de brossa de rebuig i orgànica de forma alternativa, cada dos dies cadascuna, ha generat polèmica a la capital de l'Urgell.

Redistribució per facilitar la feina del camió de recollida

Florentí Sans, regidor de Serveis de l'Ajuntament de Tàrrega, va explicar que els contenidors han estat redistribuïts "perquè el camió de recollida de brossa recorria molts metres i perdia molt de temps sense poder efectuar la seva feina, ja que els contenidors estaven massa dispersos". Sans va afegir que, molt lluny de retirar contenidors, durant aquest darrer mes n'han augmentat el nombre de cinc-cents vuitanta a sis-cents trenta, afegint-ne una cinquantena, i també ha augmentat la seva capacitat de vuit-cents litres a mil cent. Segons Sans, "la Federació de Veïns coneixia aquest projecte i posseïa els mapes de la nova distribució".

Segons el regidor Florentí Sans, s'han creat trenta-nou punts verds a la ciutat

La nova redistribució de contenidors de la capital de l'Urgell ha permès, a més, concentrar-los i crear trenta-nou punts verds, que és la unió dels contenidors de totes les categories en un mateix espai "per tal d'evitar que els ciutadans s'hagin de desplaçar per a llençar diversos tipus de brossa a diversos indrets distants".

El regidor Florentí Sans va declarar també que a partir del mes de setembre es completaran els punts verds on manca el contenidor per a recipients de plàstic, fet impossible durant les vacances d'agost.

El veí de Tàrrega Manel Pons, de setanta-nou anys, va ser agredit el passat dia 2 d'agost per un jove que, a les dotze del migdia i a l'entrada del pàrquing municipal, pretenia robar-li el cotxe.

El jove, d'uns vint anys i de mitjana estatura, es va dirigir a Pons en català i, després de preguntar-li l'hora, li va demanar les claus del cotxe per tal d'emportar-se'l. L'ancià, després de negar-se a donar-li les claus, va rebre una ganivetada d'uns deu centímetres de profunditat que quasi li va perforar el pulmó esquerre. Manel Pons encara va poder veure com el jove fugia per les escales que condueixen a la plaça de les Nacions sense Estat, en direcció al bar de la plaça.

Segons explica la pròpia víctima, un cotxe de la marca Rover amb matrícula de Barcelona va arribar al lloc dels fets poc després del succés. El conductor del vehicle, després de preguntar a l'ancià agredit si estava ferit, es va fugir. Va haver de ser el mateix Pons qui, pujant les mateixes escales per on havia fugit el seu agressor i perdent una considerable quantitat de sang, va haver d'arribar fins el bar de la plaça per tal de demanar auxili. Una ambulància, que va arribar pocs minuts després, va conduir l'ancià a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on va restar ingressat alguns dies.

El sindicat laboral Comissions Obreres va detectar que, a la ciutat de Tàrrega, certes màfies d'immigrants obliguen dones d'origen ucraïnès a prostituir-se per tal de pagar el deute que hi han contret després del seu viatge fins a les terres de Lleida.

Aquestes màfies, que faciliten la immigració a canvi d'un elevat preu econòmic, sovint obliguen els seus deutors a realitzar tasques no acordades amb l'excusa que els han d'acabar de pagar els serveis oferts.

En el cas de les dones ucarïneses de Tàrrega, de dia treballaven en una fàbrica mentre que de nit eren obligades a treballar de franc en diversos locals de prostitució de la zona. El cas ja es va denunciar davant dels mossos d'esquadra i la inspecció de treball, que estan realitzant les investigacions pertinents.

Dos temporers vivien en una barraca amb tan sols un matalàs

El passat dia 7 d'agost, l'Ajuntament de Bellpuig va rebre la visita inesperada de dos temporers que estaven treballant a la campanya de la fruita. Els temporers, un d'origen català i l'altre d'origen valencià, van denunciar davant de representants del sindicat Comissions Obreres que el seu habitatge, una barraca d'uns vuit metres quadrats que tan sols contenia un matalàs, s'havia inundat i dormien al ras.

Comissions Obreres va inspeccionar l'indret i, en veure que no reunia les condicions mínimes per a acollir persones, va decidir denunciar l'empresari que obligava aquests treballadors a viure sota condicions infrahumanes.

Fonts de l'Ajuntament de Bellpuig van declarar que "ho han denunciat perquè són d'aquí, però els qui no són legals viuen en condicions similars o pitjors i no ho denuncien perquè tenen por".

Explotació laboral i amenaces a les famílies dels immigrants

Comissions Obreres, a més, va donar a conèixer públicament que a la resta de la província de Lleida existeixen casos d'autèntica explotació laboral, havent-hi immigrants obligats a treballar sota condicions infrahumanes per un sou excessivament baix, ja que les famílies encara residents als països d'origen i estan seriosament amenaçades.

L'Ajuntament de Tàrrega va acabar fa escasses setmanes les obres de demolició de l'antic molí de cal Jové, un edifici situat a la confluència dels carrers de l'Estudi i de Lluís Folquet.

La intenció del consistori és convertir aquest cèntric espai en una plaça que portarà el nom dels Comediants, en homenatge a la tradició teatral de Tàrrega, i que es convertirà en un indret més per a acollir espectacles de la Fira de Teatre al Carrer.

L'Ajuntament té previst invertir en el projecte uns set-cents setanta-un milions de pessetes.

Es conservaran les peces de l'antic molí per tal de ser exposades al Museu Comarcal

L'empresa que duu a terme la demolició s'ha compromès a conservar les parts pròpies de l'antic molí, que seran destinades al Museu Comarcal per a restaurar-les i exposar-les.

Els veïns de Tàrrega van poder observar durant aquestes darreres setmanes com l'empresa Sorea, encarregada de gestionar l'aigua de la ciutat, no netejava de forma correcta els embornals de desguàs. Així ho van apreciar diversos veïns de la ciutat, que van protestar al respecte.

Sorea, segons un acord signat amb l'Ajuntament de Tàrrega, ha d'encarregar-se del manteniment i la neteja periòdica de tots els embornals de la ciutat, tenint cura que estiguin nets i puguin d'aquesta manera realitzar la seva funció d'empassar l'aigua provinent de la pluja o dels sistemes de reg.

Els vehicles aparcats podrien ser un obstacle per al camió de Sorea

Joan Pujal, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega, va manifestar que l'empresa Sorea "neteja un de cada dos embornals, si és que en netegen tants".

Segons Pujal, l'empresa no pot tenir cura dels embornals que es troben en zona d'aparcament i on, per tant, hi ha vehicles estacionats que n'impedeixen la visualització. Tot i això, Pujal afirma que hi ha embornals que es troben perfectament lliures d'obstacles i que el camió de Sorea, especialment preparat per a la tasca, se salta sense ni tan sols comprovar si estan embossats.

Una comitiva oficial provinent de la ciutat coreana de Gwacheon, situada a escassos quilòmetres de Seül, va visitar Tàrrega el passat dia 13 al matí per tal de conèixer millor la ciutat que acollirà la XXI Fira de Teatre al Carrer. Segons van explicar els portaveus de la pròpia comitiva, Gwacheon celebra anualment una fira semblant a la de Tàrrega, que van descobrir mitjançant Internet i van decidir conèixer amb més profunditat pel fet d'estar catalogada entre les vint-i-cinc millors fires del món.

La fira de Gwacheon opta pels espectacles teatrals més tradicionals

La fira teatral de la ciutat coreana, de setanta-cinc mil habitants, representa uns trenta-cinc espectacles de teatre al carrer, generalment de caire tradicional però modernitzats, i rep una mitjana de dos-cents mil assistents durant els nou dies de durada. D'entre les companyies que actuen a Gwacheon, un cinquanta per cent provenen de fora del continent asiàtic, participant-hi països com els Estats Units, el Regne Unit, les Filipines i Colòmbia.

Hi ha possibilitat d'un futur intercanvi de companyies i d'espectacles

Lee Seong-Whan, alcalde de Gwacheon, i Bahg In-Bae, director artístic de la fira coreana, van mantenir una reunió de treball valorant la possibilitat d'establir intercanvis de companyies i espectacles entre ambdós certàmens.

Joan Anguera, director artístic de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, va valorar com a possible i positiva l'oferta d'intercanvi, tot i no concretar en quina edició de la Fira podria fer-se efectiva.

La Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega (FAVT) va trametre el mes passat una carta a la delegada del Govern Central a Catalunya, Julia García-Valdecasas, demanant la subdelegació d'Hisenda i una tresoreria de la Seguretat Social a la capital de l'Urgell.

Els arguments emprats per la FAVT pel que fa a la tresoreria de la Seguretat Social es basen en el fet que Balaguer, amb un nombre d'habitants semblant però amb menys activitat industrial que Tàrrega o Cervera, posseeix aquest servei i els ciutadans de l'Urgell i la Segarra han de desplaçar-s'hi per dur a terme els tràmits necessaris. De la mateixa manera, la subdelegació d'Hisenda és vital per a la capital de l'Urgell, segons la FAVT.

García-Valdecasas ha respost recentment aquesta demanda, assegurant que realitzarà els tràmits adients per facilitar la ubicació d'aquestes dues subdelegacions a la ciutat, reclamació també feta efectiva amb anterioritat per l'Ajuntament de Tàrrega.

Quatre veïnes de Tàrrega van patir un greu accident de trànsit el passat dia 15 d'agost al quilòmetre disset de la carretera N-240, a l'altura de Valls. El sinistre, que es produí a dos quarts de sis de la tarda quan el Citroën Saxo que conduïa Araceli A.G. va sortir de la via, va provocar la mort de dues de les acompanyants, la seva mare, Carmen G.G., de 51 anys, i la seva filla, de tan sols un mes. La conductora i l'altra acompanyant, la seva germana, Francisca A.G., van patir lleus lesions que les van obligar a ser traslladades a l'hospital Pius de Valls.

Carmen G.G. ja havia patit un altre sinistre l'any passat a Andalusia, mentre es trobava de vacances amb el seu marit. En aquell cas va ser el conductor, marit de la víctima i camioner de professió, el qui resultà mort en un greu accident que el matrimoni va tenir amb un cotxe de la marca Mercedes i amb matrícula de Lleida.

Claravalls també va registrar una víctima mortal

D'altra banda, el dia 11 d'agost va ocórrer un accident de trànsit a la carretera C-14, a l'altura de Claravalls. L'accident va succeir cap a dos quarts d'una del migdia, quan un Seat Toledo amb matrícula de Barcelona va sortir de la via i va xocar contra un arbre. El conductor, José P.P., de 27 anys i veí de Barcelona, va intentar frenar per tal d'agafar un revolt molt tancat, però va perdre el control del vehicle i va ocasionar la mort immediata de Cipriano M.R., un acompanyant de 39 anys i veí de Salamanca, i lesions de gravetat a ell mateix.

A causa de la dificultat per rescatar les víctimes, que es trobaven atrapades dins del cotxe, el cos de Bombers va haver d'intervenir en les operacions de salvament.

La carretera C-14, a l'altura d'aquest perillós revolt situat a escassos metres de Claravalls, va quedar tallada al trànsit durant prop d'una hora i mitja.

La cadena de supermercats Capabro va inaugurar el passat 10 d'agost el tercer centre comercial a la capital de l'Urgell, amb el qual ja se'n poden comptar vint-i-dos a tota la província de Lleida.

El centre, establert a la plaça El·líptica de Tàrrega, on abans es trobava el també centre comercial Zero, té uns set-cents seixanta metres quadrats de superfície i set seccions de venda: xarcuteria, carnisseria, peixateria, lactis, congelats, fruiteria i pa envassat. Cal destacar que aquesta obertura donarà feina a disset persones.

El nou Caprabo compta també amb aparcament cobert reservat per als clients.