Els Mossos d'Esquadra han detingut tres lleidatans acusats d'haver estafat a un veí de Tàrrega cinc milions de pessetes fent-li creure que compartirien amb ell una herència d'uns cinc mil milions que estaven a punt de poder cobrer.

Els agents de la policia autonòmica van arrestar el passat dia 14 de juny a Inmaculada E.R., de 27 anys, i a Reduan K., de 33, tots dos domiciliats a Lleida. Dilluns passat els Mossos d'Esquadra van donar per tancat el cas amb la detenció del pressumpte cervell del grup, Juan José S. B., de 34 anys, i també veí de Lleida. Aqust últim, que compta amb antecedents, va ser arrestat a Cervera.

Segons van explicar fonts policials, els tres detinguts van fer amistat a mitjans d'abril amb la víctima, a qui van fer creure que havien de cobrar una herència de cinc mil milions de pessetes. No obstant, segons li van explicar, no tenien els fons necessaris per finançar els tràmits burocràtics que els havien de permetre accedir al valuós llegat.

Amics des de l'abril

Els tres detinguts, sempre segons la versió de la policia autonòmica, van demanar al veí de Tàrrega que els avancés algunes quantitats per costejar la tramitació de l'herència. A canvi, li van prometre que el deu per cent de l'herència, és a dir, cinc-cents milions de pessetes, seria seu.

El denunciant de la trama va acceptar les condicions que li van proposar els nous coneguts i els va començar a avançar diners, sempre en metàl·lic. Entre l'abril i el maig, els va entregar, en diversos pagaments, quantitats que oscil·laven entre les cent cinquanta mil i les tres-centes mil pessetes, fins a arribar a un import del voltant de cinc milions.

Finalment, al juny, va començar a sospitar que estava sent objecte d'una estafa, i va decidir denunciar els fets davant de la policia autonòmica. Els Mossos d'Esquadra van posar en marxa una investigació que van donar per tancada dilluns passat amb la detenció de Juan José S. B. a la capital de la Segarra.

Inmaculada E. R. I Reduan K. Ja havien estat arrestats dos mesos abans, el 14 de juny. En la seva declaració com a inculpats davant dels Mossos d'Esquadra van assegurar que no coneixien Juan José S. B. i que no sabien res de l'herència pendent ni dels diners que el denunciant assegurava que els havia avançat. Van quedar en llibertat després de prestar testimoni a la comissaria de Tàrrega.

Juan José S. B., que compta amb antecedents policials, va quedar en llibertat ahir després de declarar davant del jutjat de guàrdia de la capital de la Segarra.

Els dies 11 i 12 d'agost, la vila urgellenca de Guimerà va tornar al seu llunyà passat medieval per mostrar als curiosos visitants com es vivia i com es treballava durant aquesta fosca etapa de la història. Els carrers de la vila, guarnits especialment per a l'ocasió, eren el marc d'actuació de vilatans i comerciants que també van optar per vestir-se segons el mode medieval per tal d'aconseguir un millor impacte sobre els visitants. D'aquesta forma, restaurants, botigues i parades al carrer transportaven el públic cap a una altra època i un altre estil de vida.

El VII Mercat Medieval de Guimerà va acollir, durant els dos dies de durada, més de vint-i-cinc mil persones, superant d'aquesta manera la xifra d'anteriors edicions i consolidant el certamen com a acte d'especial interès cultural. La zona d'aparcament, de més de cinquanta mil metres quadrats, va fer possible un aforament que ja preveia desbordar el nombre de visistes d'altres anys. Segons fonts de l'organització, la publicitat que enguany s'ha fet del certamen ha traspassat les fronteres catalanes per entrar dins de guies turístiques i de viatges, així com d'agències, per tal de donar a conèixer l'activitat de Guimerà arreu de l'Estat.

Parades i espectacles durant els dos dies de mercat

El mercat, amb més de seixanta parades escampades arreu dels carrers i places de la vila, va oferir productes de tota mena als curiosos que hi passejaven: la gastronomia, els objectes de regal, la cistelleria, el tarot i una parada dedicada a les armes pròpies de l'edat mitjana, entre d'altres, van ser els protagonistes de la zona comercial del mercat. D'altra banda, fins a quinze oficis antics eren presents i mostraven al públic la forma de treballar la pedra, el vidre, la ceràmica i d'altres materials ara fa uns mil anys. Cal destacar, d'entre totes les parades, el taller de timbals artesanals i el de còpia de retaules romànics a la tela amb materials tradicionals.

Les visites guiades per la vila van satisfer també la curiositat dels assistents, explicant no tan sols la història del poble des de la seva fundació sinó també la seva estructura urbanística, el perquè de l'edificació al vessant del turó que encapçala la torre de guaita i diverses anècdotes i curiositats entorn de les cases i els edificis de major rellevància del poblat medieval.

El Mercat Medieval de Guimerà va oferir com cada any un espectacle teatral i pirotècnic que explicava part de la història de la vila i del seu entorn. En aquesta ocasió, l'espectacle Les pedres parlen: la torre de guaita de Guimerà, representat per un centenar d'actors de tota la vall del riu Corb, va explicar al multitudinari públic assistent la història de l'emblemàtica torre, que va ser inaugurada divendres per Josep Pont, president de la Diputació de Lleida, després de deu anys d'obres de rehabilitació que ara permeten l'accés fins a la part més alta.

Es va realitzar una enquesta entre el públic assistent per millorar els serveis

L'organització del Mercat Medieval de Guimerà va decidir, en aquesta setena edició, enquestar els assistents sobre les seves preferències i els punts positius, així com els negatius, que havien extret de la seva visita al certamen.

La vila de Vilagrassa va rebre el passat diumenge a la nit la formació musical Pomada, el màxim exponent de la nova música tradicional catalana, que va oferir un extens repertori de cançó popular al nombrós públic que es va congregar davant de la plaça de l'església de la localitat urgellenca.

Aquest concert està emmarcat en un cicle que, ja el mes passat, es va iniciar amb el Festival d'Acordió Diatònic i l'estelar actuació del mestre acordionista Artur Blasco.

A més, l'Associació Cultural el Portalet, a banda de l'actuació que ahir unes dues-centes persones van poder presenciar, han programat pel proper dimarts dia 28 d'agost el concert dels alemanys Musica Viva de la Staatliche Hochshule für Musik de Stuttgart, que han preparat un contundent programa de peces de les èpoques barroca i romàntica.

La gasolinera de Tornabous, situada a mig camí entre aquesta població i Anglesola, ha estat recentment reoberta al públic quatre mesos després del seu tancament, que es produí el mes d'abril del present any.

El complex, que correspon a l'empresa CEPSA, disposa ja des de principis de mes de tots els serveis, inclosos el bar i la botiga de regals i complements. Els nous propietaris de la gasolinera han habilitat, a més, una terrassa d'estiu amb gespa que podrà ser utilitzada encara durant el que queda de temporada.

El dia de la seva inauguració es van regalar obsequis de CEPSA i es va servir un refrigeri per a tots els clients.

Escassa oferta del sector del combustible

al llarg de la carretera C-148

La importància d'aquesta reobertura rau en el fet que, al llarg de la carretera C-148, que uneix poblacions com Anglesola, Tornabous, la Fuliola, Bellcaire d'Urgell Vilagrassa i el Tarròs, l'oferta de complexos de subministrament de combustible és escassa, i són tan sols útils per als conductors les gasolineres situades dins del nucli urbà de La Fuliola, a l'Hostal del Carme i a Bellcaire d'Urgell.

La Diputació de Lleida ha finalitzat recentment el projecte de millora i condicionament del tram de carretera que uneix les poblacions de Verdú i Montornès. Les obres, el pressupost de les quals ha estat de quaranta-cinc milions de pessetes, han estat íntegrament executades per l'empresa M. J. Grues.

El tram afectat, que compta amb un recorregut d'uns deu quilòmetres, permet la connexió de la vila de Montornès amb la carretera C-14 que uneix Tàrrega i Montblanc, passant pel nucli urbà de Verdú.

El procés d'asfaltament de la via ha permès també el tancament d'un abocador decontrolat que se situava als afores de Verdú.

---

---

---

---