Sr. Director:

Amb els avenços moderns en el camp de la comunicació, informació, transmissió i transport tot el món quasi ja no té la capacitat d'admirar-se o sorprendre's per alguna cosa que passi al seu entorn. Quasi tot, malgrat sigui inversemblant, ens ho sembla quelcom ja força comú, crec que això és a causa de la immensa informació acumulada en el nostre cervell, deguda en part per tots aquests mitjans que he esmentat abans.

Però sempre hi ha quelcom que, Sr. director, en un moment quasi propici ens fa moure o millor dit aflorar uns sentiments o sensacions que crèiem com a mínim adormits.

En començar la primavera, per a mi la millor època de l'any, m'agafo sempre una setmana de vacances. Faig llargues caminades, visito amics, escolto música o llegeixo amb més intensitat la novel.la de torn. També m'agrada observar com es transforma el camp, ja que sembla com si tot d'una passés algú a donar-li una pintada d'un color verd meravellós.

Bé, Sr. Director, en aquest marc i en una tarda magnífica de la mà d'un bon amic ens desplaçàrem a Vallbona de les Monges. Un poblet admirat per mi, ja que hi he estat altres vegades, per cert molt pintoresc i carregat d'història. Però la sorpresa i l'admiració fou quan aquesta persona em va portar a visitar detalladament la Cooperativa l'Olivera. Jo ja n'havia sentit a parlar d'aquesta entitat, però sempre havia pensat que eren unes persones treballadores que elaboren uns bons vins.

Ens va rebre en Carles. És difícil descriure'l o catalogar-lo, però diré que és el responsable de tot el complex i a la vegada diguem-ne el coordinador general. Encara que com vostè pot veure la seva persona la podríem catalogar amb un sens fi de qualificatius que no cabrien en aquesta carta.

El motiu de la meva sorpresa fou quan em va explicar el funcionament i la finalitat d'aquesta cooperativa. No em van impressionar totes les instal.lacions, que són magnífiques i moderníssimes. El que sí em va impressionar i sorprendre fou la finalitat de tot aquell conjunt: els disminuïts psíquics i físics que hi són atesos, viuen i realitzen treballs diversos. Sí, tots els guanys de L'Olivera serveixen per cuidar i alimentar aquestes persones que tant ho necessiten. Em vaig quedar també d'una peça en veure que una jove alemanya, aprofitant la seva estada en aquella llar, cuidava i ajudava en el que podia, al mateix temps que aprenia el nostre idioma.

No voldria ni crec que aquest és el lloc oportú per fer propaganda dels vins, però em sembla que es mereixen almenys que esmenti la consecució d'un producte d'alta qualitat, que tenen una clientela selecta i que exporten a bastants països. Això crec que els ho dec no per ser veritat, sinó per haver-me fet passar una tarda tan interessant per a mi i al mateix temps haver pogut sentir profundament aquests sentiments que esmento des del principi d'aquesta carta.

Sr. Director, admiro tota aquesta gent que marxen a col.laborar al mal denominat Tercer Món. Però, ull viu! Com vaig poder comprovar, aquí a casa nostra també necessitem gent com aquesta; sinó invito que es passi per Vallbona de les Monges; allí veuran el que encara es pot fer aquí a casa nostra.

Una de les trampes d'allò que coneixem genèricament amb el nom de tradicions és que, gairebé sempre, tot ha de passar per la parròquia –i la missa– corresponent. No és gens casual que per allà on transita la religió i la gastronomia més populista no hi hagi lloc per a res millor. Es tracta d'una politització subtil, d'un control negatiu que es fa de la vida social, ciutadana, tal com s'ha fet durant segles. Aquesta politització i aquest control el patim d'una manera especial a les comarques de Ponent, amb el suport econòmic i logístic de les institucions públiques.

Com ja he dit alguna vegada, empatxar-se de tradició –i de folklore– perjudica la salut de qualsevol país.

Correu del lector

Els productors de la desfilada Tot Moda 2001, Crea Multimèdia, volem regraciar a totes les persones, entitats i establiments que van fer possible que dissabte passat, dia 19 de maig, el teatre Ateneu es convertís en una exitosa passarel.la de moda.

De bon principi volem donar les gràcies al suport i confiança que ens ha donat la Unió Esportiva Tàrrega en tot moment. També destaquem el paper actiu i incondicional que hem rebut per part de totes les botigues que han participat en la desfilada: Adrianna, Protagonisti, Eden, Leda, Futur Sport Vilamajó, Ocre, Article 12, Cotó-Cotó, Boutique Petit Jomar i Roqué Nupcial.

Tot Moda 2001 tampoc hauria estat possible sense l'importantíssim suport mostrat per diferents establiments de Tàrrega que han col.laborat amb nosaltres de forma desinteressada: Flors Català va guarnir l'escenari i també va fer lluir les models vestides de núvia amb un magnífic ram de flors. La perruqueria L'últim Crit va pentinar tots i totes les models que van desfilar, mentre que Perruqueria Anaïs va fer el mateix amb els models més joves. Centre d'Estètica Andreu's també va realitzar una gran tasca maquillant tots els models. En l'apartat de complements per a la roba, van col.laborar Mar-vi, Centre Òptic, Magatzems Costa i La Primavera. També volem agrair el suport de So i Il.luminació Ramon Farré i dels presentadors de la vetllada: Susanna Nieto, de Segre Ràdio; Miquel Martínez, de Cadena Musical, i Francesc Gasull, de Ràdio Tàrrega. I per últim donem gràcies a Passion Dance, Centre Esportiu Sant Jordi, Grup de Teatre BAT, Rafa i Montse, Pastisseria el Pati, Fotografia Calafell i Sala K-meloth.

Tot i això, no tenim cap dubte que una desfilada com la que vam viure hauria estat del tot impossible sense la inestimable col.laboració de tots els models que van participar amb nosaltres. Per cert, uns models magistralment dirigits per Eva Garcia.

Correu del lector

Parlar del tabac està de moda. És un tema que interessa fumadors i no-fumadors. Els fumadors no poden dur una vida sense nicotina i els no fumadors perquè no entenen que deixar de fumar sigui un acte difícil i complicat.

Entre els fumadors hi ha els qui volen deixar de fumar, i que ho intenten per motius de salut, de necessitat social, o de convicció. D'altres ho volen deixar sense voler-ho deixar. D'altres se senten orgullosos de fumar i ho consideren un dret i un plaer irrenunciable.

La realitat científica ens diu que el consum del tabac i del seu principal component, la nicotina, provoca dependència i addicció, la qual cosa anul.la la capacitat individual de la persona per decidir voluntàriament sobre el seu consum. Hem d'afegir que a més de limitar les capacitats individuals de la persona, el tabac perjudica la salut i afavoreix l'aparició d'un gran nombre de malalties cardíaques i respiratòries.

El tabac no ens fa lliures, sinó que crea addicció. Ens fa esclaus de la nicotina. Així ho afirmava l'escriptor Terenci Moix a l'article "Yo fui esclavo del tabaco", publicat al diari El País. Terenci, exfumador obsessiu, ens explica la seva relació de deliri amb el tabac. Quaranta anys fumant cada dia setanta cigarrets dóna un total d'un milió de cigarrets consumits. El resultat, emfisema pulmonar, pulmonia doble, impotència sexual, impossibilitat de caminar més de cent metres, però això sí, els tres paquests de tabac diaris seguien omplint els pulmons de porqueria i la ment d'una dependència creixent. Al final va haver de prendre la decisió definitiva: el tabac o la vida. Als tres mesos de deixar-ho definitivament destacava l'absència de sofriment, la fàcil eliminació de la nicotina, i sobretot, la insòlita sensació de serenitat derivada d'una autoestima creixent.

Deixar de fumar és, alhora, tan simple i tan difícil com qualsevol altra decisió que es prengui seriosament. Els beneficis són evidents: serenitat personal, exercici sense patiment, recuperació dels sentits del gust i de l'olfacte, son de qualitat, etc.

En el passat, el tabac era considerat com un factor d'integració i de reconeixement social. En el futur, els fumadors seran considerats com a persones malaltes, i fumar en públic serà considerat com un fet antisocial.

Educar els nostres fills adolescents sobre els perills de l'addicció al tabac és una tasca urgent i necessària. Cal evitar que la ignorància els faci esclaus. Si fa vint, trenta, quaranta anys, haguéssim conegut els efectes del tabac, probablement avui a l'Estat Espanyol no hi hauria dotze milions de ciutadans convivint cada dia amb la dependència del tabac.

Entitats

El ball és, moltes vegades, una forma de comunicar-nos, una expressió en què sobren les paraules, una diversió, un esforç constant, uns lligams de convivència, una unitat, per a alguns una afecció, per a altres una professió, una rialla, una cançó i uns moviments que configuren això que estem descrivint: l'expressió corporal.

Aquest tercer i últim trimestre hem treballat l'activitat física d'una altra manera; ens hem immergit en un món que per a molts era desconegut i hem après a valorar el perquè d'aquesta música, d'aquell pas i en definitiva, d'aquella expressió que aporta un significat diferent a la nostra vida.

Calia treballar alguns dels gèneres bàsics i coneguts, però no podiem iniciar-nos sense aprehendre el ball tradicional de la ciutat de Tàrrega: l'eixida. Així que, ja ho veieu, els dimecres a la tarda, practica que practicaràs, que per la Festa Major, l'eixida ballaràs!

Doncs, efectivament, com és típic, a la sortida de l'ofici de les Santes Espines de la Festa Major de maig, molts targarins i targarines,precedits per l'alcalde, surten a la plaça Major a ballar aquest ball tan estimat i reconegut per la vila de Tàrrega. Allí estàvem disposats a donar a conèixer les nostres ganes de ballar i la nostra il·lusió de sentir-nos arrelats a l'origen de la ciutat, de ser més targarins i de no renunciar al que és popular, de continuar la tasca de transmissió, generació rere generació, i d'evitar que tot això nostre que ens forma com a persones d'aquesta ciutat es perdi, perquè l'eixida, el nostre ball tradicional, sempre l'hem de portar dins el nostre cor.

Si encara no has tingut l'oportunitat de conèixer aquest ball, no esperis més i capbussa-t'hi perquè ballant sempre seràs feliç!

Entitats

El dissabte dia 19 de maig, el Col.legi Sant Josep va acollir prop de cinc-centes persones. La festa va ser entranyable. Les abraçades i els records esdevingueren constants. Set dècades d'exalumnes teixiren un mosaic humà de vivències escolars, des de l'antic edifici de l'avinguda de Catalunya fins a l'actual del carrer de la Mare Vedruna.

Després de moltes hores de treball a l'arxiu del col.legi es varen poder enviar més de tres mil cartes-invitació. Evidentment, moltes no arribaren al destí desitjat per diverses circumstàncies. Aquest fet ha estat un sentiment compartit per tota la comunitat educativa.

La festa s'iniciarà amb el lliurament de les carpetes, preparades amb una seleccionada documentació, i un exemplar del llibre Col.legi Sant Josep 1980-2000: vint anys d'investigació i recerca, de creativitat i d'activitat esportives. Fou l'hora de les salutacions, de les abraçades, d'algunes llàgrimes i de converses joioses, tot passejant per aquells espais de l'escola que tants records suscitaven.

L'eucaristia la va presidir Mn. Xavier, exalumnes dels anys vuitanta. La participació de diferents promocions d'exalumnes en les lectures, les pregàries i les ofrenes, així com la gran aportació del cor i orquestra, malgrat els anys i les noves formes culturals, provocà records estimables d'aquells moments que tots plegats havien viscut a la capella del seu col.legi.

A continuació, a la sala d'actes, s'inicià l'acte acadèmic sota la presidència de la directora general del col.legi, el president de l'AMPA, l'alcalde de Tàrrega i la junta fundadora de l'Associació d'Exalumnes. Després dels respec tius parlaments de benvinguda, s'exposaren breument els motius pels quals s'ha volgut constituir la dita associació; es comentaren els punts més significatius de l'avantprojecte dels estatuts i els passos que s'havien de realitzar per a la seva legalització. També es va presentar el llibre commemoratiu, que recull una part de la vida acadèmica del col.legi durant les dues darreres dècades del segle XX.

La segona part va tenir un caràcter festiu i cultural i fou presentat per l'exalumna i periodista Anna Castellà. En primer lloc comparegué en públic el grup musical de segon de batxillerat, interpretant tres cançons del seu repertori. A continuació, els professors Anna Vilar i Ramon Contijoch varen projectar el treball multimèdia Fem memòria ! (moments entranyables de la història del col.legi), el qual provocà paleses manifestacions d'emoció de tot l'auditori. Un treball excel.lent llargament aplaudit. L'acte es tancà amb la magnífica actuació de l'orquestra del col.legi, dirigida pel professor Carles Fortuny.

La festa continuà amb un copar de tres-centes comensals, que s'allargà fins a les dues de la matinada.

La comunitat educativa espera que aquesta Primera Trobada d'Exalumnes esdevingui un bon record per a tots els protagonistes i es pugui repetir moltes vegades a través de l'Associació d'Exalumnes del Col.legi Sant Josep. I tot això amb el clar objectiu d'intensificar les relacions personals i l'amistat entre tots els seus socis, i de renovar i actualitzar la formació social i cristiana rebuda al col.legi, "per a poder ser agents actius en la transformació del món vers una societat més fraterna i justa, a la llum de l'Evangeli" (Art. 2 dels estatuts).

Entitats

En la primera taula rodona organitzada per la FAVT, amb el regidor de Finances, Pere Grau, en representació de tot l'equip de Govern, va anunciar que per decisió de la Comissió de Govern no participaria cap més regidor de l'Ajuntament de Tàrrega, ja que per part del consistori no creuen convenients aquestes taules rodones per informar la ciutadania de Tàrrega.

La conferència de Pere Grau va estar enfocada principalment al pla estratègic i a les finances de l'Ajuntament de Tàrrega.

La FAVT tenia previst les següents conferències ja confirmades anteriorment de paraula per part dels regidors:

– Maig: Pere Grau, regidor de finances

– Juny: Jaume Aligué, regidor d'urbanisme

– Setembre: Florentí Sans, regidor de serveis

– Octubre: Ramon Puig, cultura

– Novembre: Margarida Pané, participació ciutadana

El regidor d'esports, Carles Pascual, i la regidora de sanitat i serveis socials i ensenyament, Bernades, no havien confirmat la seva presència. Ribalta, regidor de governació, no creia oportú fer aquestes taules rodones.

La FAVT lamenta la suspensió d'aquestes taules obertes, ja que era la millor manera d'informar de les tasques que realitza cada regidor per la cuitat i poder tenir una comunicació bilateral entre regidor i ciutadà. A causa de la negativa de l'equip de govern i la petició formulada per una assistent a l'única conferència, el president de la FAVT proposarà als caps de l'oposició la realització d'aquestes taules obertes, si la junta de la FAVT ho creu oportú.

Els veïns agraeixen la gentilesa i la participació a la taula rodona a Pere Grau, com també li agraeixen la qualitat de la conferència exposada.

Entitats

Des de la residència es treballa força l'intercanvi generacional i per això ens plau compartir estones amb persones joves. El dia 15 de maig van venir al nostre centre els alumnes de l'Institut Alfons Costafreda de Tàrrega. Els nois i noies van oferir als nostres avis una obra de teatre i diferents actuacions musicals. L'obra representada fou: K-Barret. En aquesta obra es barregen cant, ball, humor, mímica i comèdia. L'acció té lloc en un cabaret, on es poden veure de manera molt divertida les diferents escenes que es van succeint. La direcció i coreografia de l'obra corre a càrrec de Iolanda Manyà. Els responsables de la música són Ricard Gilabert i Raquel Martínez. Els actors i actrius són: Josep M. Guiu, Esther Ribalta, Marc Vendrell, Ares Vives, Ricard Gilabert, Marta Font, Carme Pallàs, Mercè Triquell, Esther Nadal, Marga Martínez, Gemma Culleré, Clara Balcells, Eva Mir, Ramon Vallverdú, Francesc González i Leandre Carnicer. L'obra està plena de ritme i sentit de l'humor, i va fer que els nostres residents passessin una estona molt agradable. La lluïda interpretació dels joves va fer transcórrer el temps volant i va provocar que els residents aplaudissin entusiasmats la representació. La frescor i la desimboltura dels joves, combinades amb la serenor i caliu dels més grans, fan un bon còctel que es recomana repetir en properes ocasions.

Com ja és tradició, el diumenge 13 de maig la Fal.lera Gegantera i la Patolea van obsequiar els nostres residents amb una mini-cercavila pel recinte de la residència. S'ha de valorar molt aquest fet ja que any rere any es recorden de nosaltres, i després de realitzar el llarg cercavila pels carrers de Tàrrega, dediquen una estona als nostres residents. Això els deu suposar un desgast físic molt important, però tot i així no desfalleixen i ens visiten i fan gresca i xerinola. Els residents i treballadors del centre agraeixen aquestes estones de tot cor.

Moltes gràcies a tots.

Estones de lletra

El profeta ens descobreix el que hem de fer; el poeta el què hem d'estimar.

La història és com la destil.lació del xafardeig.

En veritat, l'art d'escriure és la cosa més miraculosa de totes les que l'home ha imaginat.

La més noble corona és i serà sempre sobre la terra una corona d'espines.

Benaurat aquell qui ha trobat el seu treball; que no demani més felicitat.

No n'hi ha prou en fer passos que un dia poden conduir fins a la meta, sinó que cada pas ha de ser una meta, sense deixar de ser un pas.

Fill meu, un nom no és cosa petita; Napoleó ha destrossat la meitat del món per un gran nom.

Estar preocupat és ser intel.ligent, encara que d'un mode passiu. Solament els beneits no tenen preocupacions.

Tan aviat com va arribar a París, el 30 de desembre de 1944, monsenyor Roncalli va córrer a casa de l'ambaixador soviètic, el qual, en absència del representant de la Santa Seu a París, havia de pronunciar, en nom del cos diplomàtic, el discurs de cap d'any a l'Elysée. Va proposar-li senzillament que llegiria en lloc seu –com a degà– el discurs que el rus havia preparat. Aquest l'hi va donar perquè se n'assabentés. Després de llegir-lo, el nunci va dir: "No veig en aquest text, excel.lència, res que hagi de ser canviat, a part d'una petita al.lusió a la providència. Estic segur que no veureu cap inconvenient que jo el llegeixi en lloc vostre. Serà una bona manera d'encertar la nostra col.laboració diplomàtica".

Així va ésser fet.