Fidel a la seva cita anyal amb les festes carmelites, el Cor de Cambra Euterpe oferí el passat divendres dia 18 un nou concert al claustre del Carme, concert que tingué dues parts ben diferenciades. En la primera, dominaren els espirituals negres, amb conclusió dels Goigs a la Mare de Déu del Carme, melodia original de Jaume Vidal, amb arranjament coral del director del juvenil conjunt, Ramon Andreu.

La segona part fou dedicada a diverses peces de l'època renaixentista, amb música d'autors com Ravenscroft, Gervaise, Certon i Encina, servida amb acompanyament instrumental d'alguns alumnes de corda de l'Escola de Música. Cal destacar també la participació solista de la soprano Imma Pont.

El concert serví, a més, com a comiat del director Ramon Andreu, el qual la propera temporada seguirà estudis a l'estranger per tal d'ampliar els seus ja nombrosos i fecunds coneixements dins l'extensíssim art dels sons.

El delectat públic premià amb molts aplaudiments totes les peces del programa, i al final els membres de l'Euterpe varen correspondre amb una fina interpretació de la coneguda melodia tradicional El rossinyol, suau colofó d'una grata vetllada musical d'estiu.

El dia 16 al matí es va celebrar una eucaristia en què van participar residents, familiars i treballadors.

No va faltar, com sempre, cap detall per fer agradable la diada: els àpats van poder assaborir-se al jardí amb temps immillorable.

El mateix dia del Carme es va sortejar la figura donada pel senyor Antoni Boleda en combinació amb les tres últimes xifres de l'ONCE. El número premiat fou el 11.752.

L'agraciat, segons hem pogut saber, ha estat el senyor Joan Figueres.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració.

"Per què serveix un poeta? Doncs pel mateix que qualsevol altre home, sols que, a més, escriu poesia." (Anònim)

"En una democràcia no només no hi ha ningú que pugui determinar què és art, sinó que per la seva pròpia essència no pot haver-hi ningú que s'atreveixi a fer-ho en nom de l'Estat i amb validesa per a tots." (Adolf Arndt)

"La creació assegura la grandesa i permet que la vida de l'esperit vagi més enllà de si mateixa." (Pascal Bruckner).

Si Tàrrega disposés d'un servei de bus,

l'utilitzaria per desplaçar-se per la ciutat?

Tàrrega, com tota ciutat dinàmica, ha crescut i s'ha eixamplat, la qual cosa ha comportat que actualment, tant entre la plaça d'Andorra i l'avinguda de Tarragona com entre l'avinguda de Barcelona i la plaça Elíptica, hi hagi aproximadament dos quilòmetres. Tenint en compte que aquesta realitat i el fet que progressivament importants serveis sanitaris, educatius, esportius, de benestar i de seguretat ciutadana s'estan ubicant en un sol extrem de la ciutat, apareix una necessitat per a molts targarins, especialment joves estudiants i gent gran que no disposen de vehicle propi per desplaçar-se a aquesta àrea de serveis. Així mateix no hem d'oblidar que recentment ha aparegut un altre motiu que pot avalar el bus urbà; es tracta de la recollida de passatgers a realitzar a la parada tècnica que farà l'Eix Bus, provinent de Girona, a peu d'autovia.

De totes formes dotar la ciutat d'un bus, com tenen a Fraga i tindran aviat a Balaguer, reporta també els seus desavantatges. Per un costat, aquest servei pot significar un augment de clients per a importants centres comercials privats situats als extrems de Tàrrega (aquests complexos ja funcionen prou bé sense disposar de cap bus per als seus clients) en detriment de l'activitat comercial del centre. Per una altra banda, segons el que indica un esborrany del projecte de bus en mans de l'ajuntament, aquest servei podria ocasionar pèrdues considerables a les arques municipals. Cal tenir en compte que el consistori hauria de subvencionar el servei de bus perquè aquest pogués funcionar a un preu raonable, no excessivament alt, i tenir així una mínima clientela; del contrari, per molt que la proposta d'un servei de bus fos ben vista per la majoria de ciutadans, com es reflecteix a les entrevistes que avui hem fet, pocs l'usarien al preu que caldria fer pagar perquè el servei s'autofinancés.

Qüestió, doncs, de voluntat política de poder (si hi ha prou diners per assumir-ne el cost) i voler (prioritzar el servei de bus a l'atenció d'altres necessitats) engegar el bus de Tàrrega.

Ramon Mora

President de la Federació d'Associacions de Veïns

Sí, considero molt útil que es pugui disposar d'un element de transport urbà per atendre els desplaçaments per l'extraradi de la ciutat, en especial per a la gent gran, que avui ja representa el vint per cent de la població, i també per als estudiants jovenets que han de ser acompanyats pels pares a l'escola. També cal tenir present que la viabilitat d'aquest servei depèn del cost de l'explotació i, consegüentment, del preu del viatge. Això podria ser compensat per una aportació municipal que ajudés almenys a nivellar el finançament, ja que no hem d'oblidar que es tractaria d'un servei d'utilitat pública.

Xavier Talavera

Regidor d'IC-EV

Sí, encara que no crec que sigui un projecte rendible si es dissenya per passar en hores regulars. Iniciativa va proposar un servei de bus urbà en el seu programa electoral del 95, lligat bàsicament amb els horaris escolars i la comunicació amb els pobles agregats. D'aquesta manera s'aconseguiria descongestionar el caos circulatori que es forma a Tàrrega en les hores punta.

Antònia Ortiz

Barri del Sol Ixent

Depèn del preu que fessin pagar en el bitllet del bus urbà. Si fos massa car ­més de cent pessetes­ jo no l'agafaria, preferiria desplaçar-me al CAP o al Casal d'Avis a peu, tal com faig ara. A més a més, el meu metge sempre em diu que caminar és recomanable per mantenir-se amb salut i, per tant, encara que tingués un bus al meu abast no sempre l'usaria.

Jacinto Ortiz

Barri de Fàtima

Sí, seria molt útil per a mi perquè no tinc cotxe i així podria arribar amb més facilitat als indrets més allunyats de Tàrrega i els seus pobles agregats. Segur que aniria a més llocs i actes que no vaig ara. Caldria, això sí, que l'ajuntament s'impliqués en el finançament d'aquesta comoditat del poble ja que veig difícil que es pogués autofinançar.

Maria Oriol

Barri del Cor de Maria

Sí, perquè visc en un dels extrems de Tàrrega i en ser ja gran un servei de bus públic m'aniria molt bé per desplaçar-me amb més facilitat per la ciutat, especialment per anar al Casal d'Avis i l'important nombre de serveis que estan concentrats en aquella zona de Tàrrega. Crec també que, tant els jubilats com els estudiants, hauríem de tenir preus especials en aquest bus.

Anna Castellà

Publicista

No, perquè tinc cotxe. Crec que un servei de bus a Tàrrega seria inviable perquè és una ciutat petita per a aquest tipus de servei. Caldria, però, estudiar altres projectes menys costosos per a l'ajuntament (un minibús) per tal de facilitar els desplaçaments, especialment a la gent més gran que viu en barris perifèrics, cap a les àrees de servei situades als extrems de Tàrrega.

---

RELIGIÓ

Concili provincial tarraconense

Final de curs a l'arxiprestat de Tàrrega

Havia de tenir lloc a la Font de Santa Magdalena de Verdú. El sol, prou que senyorejava en tot l'ample del cel, però el tall d'un vent discret congestionava els rostres, tot i que era el dia de Sant Pere. I es va escollir la sala gòtica del castell. Les cent trenta-cinc persones que l'omplien aquella tarda procedien dels quatre punts cardinals de l'arxiprestat, assenyalats per una consigna insubornable, engrescadora i inajornable: «Conèixer i fer conèixer el concili». Constituïdes ­per un deler de fidelitat­ en vint-i-quatre grups, havien treballat les resolucions conciliars al llarg de tot el curs seguint el document lliurat pel bisbat «Què diu el concili a l'Esglèsia de Solsona», i estructurant-les dins els tres blocs sorgits de l'assemblea arxiprestal, celebrada el novembre passat, a saber: evangelització, litúrgia i caritat. I ara venien a fer la posada en comú de les conclusions-propostes a què havien arribat de cara a l'assemblea diocesana de l'any que ve.

El marc era acollidor i suggerent. Entre finestra i finestra cisellades hi havia el vigorós ciri del concili, una graciosa icona del Crist, la verticalitat de la bandera catalana, el lema de la jornada en bandolera i un atuell amb flors. A banda i banda, els mapes en relleu de la diòcesi i de l'arxiprestat, escortats per set pancartes d'església humorístiques i colpidores. I tot al voltant del gòtic de la sala, una rastellera de paperets amb la frase «Fem nostre el concili», que donava un aire de revetlla de l'esperit.

El contingut era xeixa granada: lectura d'un fragment del «missatge del concili», proclamació d'un tros adient de la Bíblia, lectura de les conclusions pel representant de cada grup i un cant apropiat, ordre, aquest, que s'acomplí tres vegades seguint la temàtica dels tres blocs esmentats. Una pregària inspirada en els temes tractats embolcallà el treball i l'ofrena, i l'efusió del gest de la pau ho segellà.

La guinda de tot aquest ambient tan reconfortant i festiu la va posar un abundós piscolabis fratern.

És evident ­i lamentable­ que a les acaballes del segle XX ens trobem altra vegada amb la batalla ­si no cruenta, virulenta­ de la defensa de la nostra llengua. Aquests dies, diversos fets han incrementat l'atenció i la tensió envers el tema: d'una banda, la nova Llei de Normalització Lingüística que està elaborant el Parlament, amb tot el batibull de posicionaments, interessos polítics i no-polítics, ressentiments, etc.; per altra part, la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs interposat per la Universitat de València contra el Govern de la seva comunidadrespecte a la igualtat valencià-català, i, finalment, el reconeixement de tots els grups del Congrés (excepte el PP i UV) de la unitat de la llengua catalana.

Som molts els qui opinàvem que el congrés no s'havia de manifestar sobre el tema, ja que és absurd que es vulguin qüestionar o ratificar fets de naturalesa científica (seria com si se'ls ocorregués d'esmenar la teoria de la relativitat o la de la mecànica quàntica!). Però les actituds d'alguns partits (PP i Unió Valenciana) i del Govern valencià han fet que s'hagués de ratificar el que era innegable: la raó de la ciència, això és, els filòlegs i les institucions acadèmiques. Benvingudes, doncs (no haurien d'haver fet mai falta) aquestes dues notícies: la del Congrés i la del Tribunal Constitucional, que a més soluciona la mateixa problemàtica en altres universitats valencianes, on els seus respectius governs negaven l'aprovació dels corresponents estatuts, per aquest fet.

Precisament, el dia que es va conèixer la sentència del Constitucional em trobava al País Valencià i m'hagués agradat de gravar les declaracions del conseller de Cultura d'allà baix quan, preguntat per una periodista de Ràdio 9, en un correcte català-valencià / valència-català, aquell responia més o menys: "siempre he respetado la ley pero en este caso tendré que adoptar una actitud de insumisión por el grave atropello a nuestra querida lengua valenciana. Todos nuestros ciudadanos saben que nuestra lengua es el valenciano, y no otra, motivo por el que vamos a defenderla con todas nuestra fuerzas...". Com podeu comprovar... su querido valenciano(!).

La bestiesa aprovada per les Corts valencianes, sota la presidència del difunt González Lizondo, consentia un cas únic al món: el valencià no té normes, ni gramàtica i cada u pot escriure'l com millor li plaga! Aquest argument ha donat pas a situacions esperpèntiques, difícils de creure però que són veritat, fins al punt que alguns llibres d'actes o la mateixa paperassa del Govern s'assemblava més a l'expressió humorística i grotesca d'un vodevil de barri (per exemple, Conselleria de Migambient, enlloc de medi ambient, i dels wàters en diuen servicis) que no pas una institució de tanta volada.

A tot això, els diferents governs (primer el socialista i ara, amb més vehemència, el popular) diuen que ells són els qui han de decidir què parlen i què escriuen sense que els científics puguin ni tan sols opinar. Per posar un exemple, aquesta actitud és tan aberrant com si ara se'ls ocorregués legislar que el mal de cap es cura a bufetades... També afirmen que no ens hem de posar en assumptes interns els qui som d'altres "comunitats", però, això sí, que ningú gosi dir que a l'Argentina no parlen espanyol, o que el que es parla a Andalusia (fonètica ben diferent a la de Valladolid) són llengües diferents.

I, anant cap al nostre Parlament, també sóc dels molts que opinen que fa falta una nova Llei de Normalització, perquè és evident que el català necessita empara legal per acabar de penetrar en tots els àmbits, per arribar a la "normalitat" que com a llengua pròpia de Catalunya li correspon. Els enemics de la nostra llengua, que (encara que se n'amaguin) ho són per tant del nostre país, llencen opinions alarmistes als mitjans de comunicació: que si no es permetrà el castellà, que si es vol sancionar els qui parlen castellà, que si Catalunya és un país bilingüe, etc.

Què més voldríem que el nostre país fos bilingüe!, ja que fórem l'únic exemple del planeta: els homes poden ser bilingües, els pobles no. El bilingüisme és un calculat procés de substitució. Un parany legal al fons del qual la llengua dominant s'imposa a la dominada. Els únics que practiquem aquesta modalitat som els catalans que, tantes vegades, ens veiem obligats, a la nostra pròpia terra, a canviar d'idioma per imposició legal. En canvi, hi ha altres ciutadans que, amb el seu monolingüisme (castellà, és clar), i perquè els empara la llei, no ho fan ni estan obligats a fer-ho mai. Un castellanoparlant pot viure tota la vida a Catalunya sense canviar de llengua, mentre que a un catalanoparlant, per molt que s'esforci, li serà difícil en determinades circumstàncies no haver d'usar el castellà: a Catalunya es pot viure completament en castellà, però no així en català.

Que no ens confonguin doncs: la nova Llei de Normalització no prohibeix ni sanciona parlar en castellà, ni ataca el bilingüisme; al contrari, si hem de ser bilingües, que el català tingui els mateixos drets de què disposa el castellà, ni més ni de menys. És a dir, que a Catalunya es pugui viure amb "normalitat" també en català.

S'han d'establir els mecanismes necessaris per promoure l'ús social de la llengua ­o si no haurem begut oli­ perquè en cap lloc de Catalunya se'ns pugui negar el dret a expressar-nos en català.

Deixem-nos de demagògia: tota llei ha de preveure què passa quan és burlada o obstruïda, car una llei que no penalitza els seus transgressors es converteix, simplement, en una declaració de bones intencions. I tot i que sóc enemic de les sancions, serà obligat arbitrar què passa quan en alguns determinades i extremes circumstàncies un funcionari, per exemple, es negui a atendre'ns si no parlem en "cristiano...".

El nou delegat de Cultura de la Generalitat a Lleida, Francesc Vidal, va visitar la nostra ciutat el passat dia 17, on es va entrevistar amb el gerent de la Fira de Teatre, Manel Montañés, per conèixer de prop el seu funcionament, i amb l'alcalde, Frederic Gené, que li va mostrar diversos equipaments culturals targarins de titularitat municipal o de pròxima adquisició, com és el cas de l'antiga farinera Balcells. Vidal va quedar molt sorprès després de visitar l'edifici modernista per les grans possibilitats que té per albergar diversos serveis i equipaments culturals. Així mateix va elogiar l'espai de l'antic mercat municipal com a lloc d'activitats teatrals o lúdiques. Sobre aquest local l'alcalde va anunciar que el Departament de Cultura havia donat un milió de pessetes per a la redacció del projecte global que ha de definir les diferents possibilitats de la utilització integral de l'edifici, que en principi s'havia concebut com a mercat. El nou delegat també va visitar altres equipaments i va ser informat dels seus probables usos. Al final de la visita va oferir una roda de premsa en la qual va dir que Tàrrega "era veritablement una capital cultural per totes les activitats que du a terme i pels seus equipaments". Amb tot, no es va pronunciar sobre els ajuts econòmics que el seu departament podria donar per posar en marxa alguns dels equipaments visitats, però va afegir que els tindrien en compte per quan sorgeixi la possibilitat d'alguna col·laboració, i va apuntar que alguns projectes es podrien realitzar en part amb la col·laboració de patrocinadors o amb la fórmula del mecenatge.

Frances Vidal va manifestar que la dissetena edició de la Fira de Teatre, "serà molt important per l'actuació, entre altres, de Comediants, la Fura dels Baus o Carles Santos, i perquè es preveu la visita de cent vint-i-cinc mil persones durant els cinc dies que durarà aquest any el certamen teatral".

Per altra part, Francesc Vidal va anunciar que aquest any el Departament de Cultura té la ferma voluntat d'obrir al públic el recinte arqueològic del Molí d'Espígol a Tornabous, amb la col·laboració del Museu Comarcal de l'Urgell de Tàrrega. "De fet l'obertura del Molí d'Espígol ja és a mans de l'Oficina de Gestió de Monuments", va dir el delegat Francesc Vidal. També va apuntar que, a part del seu departament, dels consells comarcals i dels ajuntaments que col·laboren en el tema arqueològic, a l'octubre es preveu signar un conveni amb la Universitat de Lleida per treballar aquest afer de manera conjunta. Vidal va afegir, finalment, que la universitat ha d'estar molt present i col·laborar en tot el que fa referència al nostre patrimoni.

El Comitè Local de Creu Roja de Tàrrega, amb el vistiplau de l'assemblea provincial de Lleida, està tramitant la compra de l'edifici de l'avinguda de Catalunya número 51, davant del Cinema Majèstic i on hi havia el bar Poliesportiu, per ubicar-hi la seu de l'entitat targarina. Aquesta casa consta de planta baixa i dos pisos, amb un total d'uns cinc-cents metres construïts, a part d'una àmplia terrassa. L'edifici també té sortida pel carrer d'Urgell. Segons el president del comitè local, Francesc de P. Salvadó, les negociacions estan a punt de ser tancades amb l'actual propietari, Caixa Penedès, i només és qüestió de polir alguns detalls. L'operació podria rondar els vint milions de pessetes i l'entitat d'estalvi amb seu a la comarca del Penedès podria aportar una subvenció de dos milions de pessetes. Si, com tot apunta, es materialitza la compra, el trasllat es podria efectuar de manera quasi immediata, ja que el nou local no requereix de gran obres de readaptació. Ja fa uns anys s'havia parlat de situar el nou edifici de Creu Roja als afores de la ciutat i prop dels nusos de carreteres, però finalment s'ha descartat aquesta possibilitat, segons Salvadó, perquè l'entitat té altres activitats de cara els ciutadans, i no solament es cuiden de rescatar ferits accidentats a les carreteres. Una de les altres activitats de l'entitat és Creu Roja Joventut, que amb el nou edifici podrà tenir una seu digna, així com la resta d'instal·lacions, que en l'actual seu de l'avinguda de Catalunya, tocant a la plaça El·líptica, tenen l'espai limitat.

El grup tarragoní Soma s'endugué el passat divendres dia 18 el primer premi del concurs musical Salta a la Fama que organitzaren per quart any consecutiu el centre de jovent i La Veu de Tàrrega. La banda, formada per cinc joves universitaris de vint anys, funciona des del 1995 a base de composicions pròpies.

Els tarragonins rebran com a premi els diners per poder enregistrar una maqueta de quatre cançons en un estudi lleidatà i participaran en el proper Mercat de la Música Viva de Vic.

La segona banda premiada fou Nodi, una formació creada a cavall entre l'Urgell i el Pla d'Urgell resultant de l'escissió de Timbalers del Blues, la banda que guanyà la primera edició del concurs musical targarí. La tercera posició fou per als lleidatans The Serdos, guanyadors enguany del concurs Èxit que convoquen Catalunya Ràdio i TV3. El concurs entregà també un premi especial a la banda més original, que fou pel grup Benito Calavera de les Borges Blanques.

Durant l'edició d'enguany es presentaran les primeres obres de teatre coproduïdes per la Fira i elaborades per la Fura dels Baus, Sèmola Teatre, Sarruga, Carles Santos i el Centre Dramàtic del Vallès. A més d'aquestes coproduccions, s'estrenaran els nous espectacles de Vol Ras i un musical de la companyia de Ricard Reguant.

La Fura dels Baus interpretarà durant la dissetena edició del certamen un "espectacle sobre la marxa" que començaran a crear a Tàrrega mateix unes setmanes abans, mentre que Comediants inauguraran la Fira i posteriorment oferiran un espectacle antològic dels seus vint-i-cinc anys de vida.