www.tarrega.com: la ciutat a Internet activitats realitzades durant l'any 2000

Tarrega.com és una web independent de la ciutat de Tàrrega. Calidos, empresa digital targarina, és l'encarregada del manteniment i actualització dels seus continguts. La web compta amb diferents seccions que possibiliten que qualsevol targarí fora vila o persona interesada en la ciutat pugui gaudir-ne a través d'Internet.

Durant el passat any 2000 Calidos i els seus col.laboradors han donat una gran empenta a la web obtenint un augment d'accessos considerable respecte a anys anteriors, això també ha fet que la web fos notícia en diversos mitjans de comunicació de diferent àmbit i difusió.

Activitats realitzades durant l'any 2000

– Reportatge fotogràfic Parc de Nadal 1999-2000.

– Actualitzacions de les diferents campanyes del comerç de la ciutat - associació de botiguers Foment Targarí (http://www.tarrega.com/foment).

– Realització de forma gratuïta de webs d'associacions relacionades amb la vida cultura, artística i associativa de la ciutat: programa de sardanes de l'emisora local "Germanor" (http://www.tarrega.com/germanor), webs d'artistes targarins com Antonioti o Benjami Tous (http://www.tarrega.com/antonioti i http://www.tarrega.com/benjamitous respectivament), associacions ciutadanes com la Plataforma (http://www.tarrega.com/laplataforma), entre d'altres.

– Actualització setmanal del setmanari local i comarcal Nova Tàrrega (http://www.tarrega.com/novatarrega).

– Actualització de forma periòdica de continguts culturals, activitats i notícies relacionades amb la ciutat.

– Aparicions amb cartes d'opinió a Nova Tàrrega i al diari Segre.

– Emissió de la cavalcada de reis celebrada el dia 5 de gener a través d'una webcam col.locada a la plaça Major. Aparició com a notícia a diferents mitjans de comunicació: ràdio La Veu de Tàrrega, diari Segre, Nova Tàrrega, Comarques de Ponent i al portal català d'Internet més visitat a Catalunya, www.vilaweb.com.

– Febrer: realització d'un ampli reportatge fotogràfic sobre els Tres Tombs amb motiu de la festivitat de Sant Antoni.

– Col.locació d'una webcam que va emetre l'arribada del Rei Carnestoltes des de la plaça del Carme. L'acte és notícia a www.vilaweb.com.

– Inclusió de noves utilitats i seccions: un cercador que permet que els usuaris puguin trobar allò que busquen dins de la web i la secció l'enquesta del mes, en què de forma crítica el visitant i podia participar deixant-hi el seu vot o comentari.

– Fira del Teatre 2000:

– Inclusió d'un banner promocional de la Fira i la ciutat a www.vilaweb.com

– Creació del primer canal de televisió local per Internet: Fira TV.

– Col.locació d'una webcam a la seu de la redacció de Fira TV.

– Actualització diària amb continguts de vídeo per primera vegada a la web, és notícia a Televisió de Catalunya - TV3 i a www.vilaweb.com.

– Aparició televisiva de l'equip de Fira TV en un ampli reportatge a 3xl.net, programa de Televisió de Catalunya emès en diferents ocasions.

– Actualització de la web (www.tarrega.com/fira) per un equip de mes de deu persones.

– Actualització de fotografies de la Fira.

– Rècord d'accessos: més de 20.000 visites durant l'any 2000, més de 15.000 pàgines vistes (hits) al mes.

– Promoció de la web a travès de l'enviament de correus electrònics de forma regular a entitats, persones, associacions, mitjans de comunicació...

És per això que tarrega.com s'ha convertit indubtablement en el portal de la ciutat gracies a la gran cantitat de continguts que s'hi poden trobar a la web. Cal destacar els continguts de vídeos a la web amb motiu de la creació del primer canal local de televisió per Internet, FIRA TV, amb motiu de la celebració de la vintena edició de la Fira del Teatre al Carrer, per al qual s'ha creat un arxiu històric amb petits curtmetratges de reportatges videogràfics de les obres més destacades de la passada Fira del Teatre. (http://www.tarrega.com/fira).

Tarrega.com és en l'actualitat l'única web de la ciutat de Tàrrega i creiem que seria molt positiu que anessin sorgint altres iniciatives independents d'informació general o sectorial relacionades amb la ciutat. A l'equip de Calidos, persones entusiastes i que de forma totalment altruista fem possible l'existència d'aquesta web ens agradaria poder donar suport a aquestes noves iniciatives relacionades amb Tàrrega en el mitjà d'Internet.

Nova Tàrrega a Internet

Gràcies a l'esforç setmanal de persones entusiastes i el suport tecnològic de Calidos i del seu servidor, hom pot llegir Nova Tàrrega a travès d'Internet de forma totalment gratuïta i amb una periodicitat setmanal des www.tarrega.com/novatarrega, secció de la web on s'ubica aquest setmanari. Amb una mitjana de 430 visites al mes Nova Tàrrega es converteix amb una de les seccions mes visitades de la web i destaca que cap altre setmanari comarcal amb les caracteristiques que Nova Tàrrega disposa en l'actualitat d'un arxiu històric on-line en què es poden consultar tots els números de la revista des de l'any 1997 fins a l'actualitat.

Des d'aquí volem animar totes aquelles associacions, persones i institucions que desitgin participar en la inclossió de continguts i notícies a la web. A mesura de les nostres possibilitats les anirem incorporant.

Exposicions

Durant els mesos de desembre i gener es va poder veure al vestíbul de la seu del Consell Comarcal de l'Urgell una mostra d'obres realitzades amb ferro, dels alumnes de primer del cicle formatiu de grau mitjà de forja artística.

El treball realitzat va ser fruit de la proposta de la presidenta del Consell Comarcal, que va creure oportú d'encarregar a l'Escola d'Arts Ondara la decoració del vestíbul d'aquest organisme.

Els alumnes, després de treballar distints projectes per separat, van triar, juntament amb els professors, les propostes de Manel Trepat i Montserrat Solà.

Les obres, realitzades amb xapa de ferro, van ser fetes a la mida de l'espai, aconseguint així una proposta tridimensional atractiva tant per la seva forma com el color aplicat després. L'Escola d'Arts Ondara ha volgut ser partícip, com en altres ocasions, de les festes nadalenques i de la voluntat de participació amb les activitats de la ciutat.

Paral.lelament a aquesta activitat, l'àrea de volum, que integra els cicles de grau superior d'escultura, grau mitjà de pedra, grau mitjà de forja artística, grau superior de ceràmica artística i grau mitjà de terrisseria, ha organitzat a la sala d'exposicions de l'escola una mostra de treballs de fi de cicle dels alumnes que integren aquesta àrea, a més d'estar preparant, com l'any passat, l'organització del Premi Països Catalans d'Escultura, d'àmbit nacional.

Postal fora vila

És ben evident que el valor actual de la nostra unitat monetària és pràcticament nul. Abans de la nostra guerra –gairebé sempre punt obligat de referència–, en temps d'estiu, arribaven a Tàrrega uns homes (valencians?), provistos d'un recipient tèrmic, de forma cilíndrica, que portaven penjat a l'espatlla amb una corretja. S'aturaven a qualsevol cantonada, i al crit de "al rico helao!" hi acudíem moneda de cinc cèntims en mà, i prèvia transacció, ens omplien una petita galeta en forma de barca; si disposàvem de deu cèntims de pesseta podíem gaudir d'un gelat emparedat amb dues galetes, el que ara en diríem "un corte", amb el qual hi sortíem guanyant en quantitat; és a dir que amb la dècima part d'una pesseta romaníem ben tipets de gelat. Cavil.lo si aquests homes podrien ser els precursors de la Jijonenca, que en temps pretèrits arribaven amb el bon temps i s'entornaven després de la festa major de setembre.

I és que una pesseta de llavors, amb un contingut de 835 mil.lèsimes de plata, que es convertí després en una aliatge de coure-alumini, tenia poc pes específic, però molt valor intrínsec. I com a primera mostra-botó, em referiré a l'Ensendario i muller, que tenien la paradeta al capdamunt del carrer del Carme (perquè en dèiem de Cervera?), on per deu cèntims ens omplien a rebentar la butxaca de l'americana de cacauets que els diumenges a la tarda consumiríem a l'Ateneu, on accediríem, prèvia adquisició en taquilla d'una entrada de quitxalla, pel preu de trenta-cinc cèntims, amb dret a presenciar dos llargs metratges i un noticiari "Fox-Movietone", l'avantpassat del nostre NO-DO.

Però tornant al negoci del cacauet, he de fer constar que la preferència la tenia el Turuts, que era més bé nòmada i escollia els llocs més estratègics, com és ara l'entrada als cinemes en hores punta. Més tard els sortí un petit competidor, el Guixanet i la seva cistelleta.

He posat de bell antuvi aquests infantils exemples per ponderar el valor que llavors tenia la pesseta, però la cosa quedaria poc explícita si no la completés amb exemples de superior pes específic. I per portar-ho a terme, com ja he fet d'altres vegades, res millor que introduir el lector pel túnel del temps, per tal de situar-lo a la darrera setmana del mes de juny de 1933, amb l'advertiment que els preus dels articles que hi figuren, si no exactes, sí que són extraordinàriament aproximats, i alguns d'ells històricament reals, mercès al record indeleble que en servo. També he de fer constar que els preus no variaven, com ara d'un any a l'altre; al contrari, en alguns hi havia deflacció, i així l'índex de preus de 1922 tenia un valor cent, mentre que el de l'any trenta era de 96,84.

Hem travessat ja el túnel del temps. Aquella tarda del mes de juny de 1933, la mare la destinà a "anar de compres". Com que tenia, de feia temps, la ceba que el sastre Serra em confeccionés un vestit d'estiu, el viacrucis s'encetà pel carrer d'Agoders, on el Sr. Serra, l'amabilitat personificada, començà a mostrar peces i més peces de tela. Tenia de sempre el costum que, tot mostrant el gènere, ens anunciava el fabricant: "aquest és un Gorina" –deia–; "aquest altre un Corominas; aquí tenim un Llonch i Sala..." Quan oferia les robes de Tamburini, sempre en feia insistència tot alabant la seva qualitat suprema. Escollit el gènere, vingué la picabaralla dels pantalons. La mare sempre em volgué nen "pijo", i tenia la mania dels pantalons bombatxos, anomenats també de golf, de moda els anys trenta, i que a mi no m'agradaven perquè els nens se'n fotien. Finalment prevalgué el meu criteri i els pantalons esdevingueren convencionals. Tot plegat, roba, confecció amb tots els additaments: 105 pessetes, preu rigorosament històric.

Vingué a continuació el torn de la vestimenta materna i ens dirigírem a Les Gangues, del carrer d'Alonso Martínez, on el venedor ens despatxà unes mitges de punt anglès a 0,95 pessetes. I vuit pessetes fou el preu d'una "combinació". Aquesta paraula ja no figura al diccionari, però caldrà aclarir a les dones de recents generacions que una "combinació" consistia en una mena de camisa interior que es portava pel damunt dels sostenidors i dels pantalons anomenats "culots", el que avui en diríem calces o bragues en forma castellanitzada. He d'aclarir que aquells "culots" eren tres vegades més grans que les calces d'ara i no s'adherien a la pell. La compra finalitzà amb una faldilla prisada "amb maquinària moderna"; tot plegat, vuit pessetes amb setanta-cinc cèntims.

I del carrer d'Alonso Martínez al número tres del carrer d'Urgell, on hi havia una botiga, ja de temps desapareguda, comercialment anomenada Vda. de Tomàs Solé, més coneguda per cal Tomaset, on s'hi podia adquirir una especialitat artesanal pròpia: els borregos del Sant Pare, i també unes coques rodones d'uns vint centímetres de diàmetre, al preu de quinze cèntims. La mare em féu deturar també a cal Badó del carrer del Carme, on adquirí un quart de quilo de bacallà a 2,25 pessetes el quilo, i un parell d'arengadetes fresques a quinze cèntims. També férem deturada a La Central per adquirir un flascó de "perfums de ma terra", del qual, en tractar-se d'un producte autòcton, no tinc referència de preu.

El recorregut finalitzà a la botiga de la Carme de cal Valencià amb la compra d'una col (vint cèntims) i un quilo de patates (trenta cèntims).

El cert és que arrivàrem a casa amb una bona provisió i pocs calers gastats, sobretot tenint en compte que el desemborsament del vestit no es feia fins a l'entrega, un cop deduïda la paga i senyal.

Explica Terenci Moix en el seu llibre El peso de la paja, amb el seu estil un xic pocavergonya, que una vegada, de petitet, s'empassà una pesseta. El rebombori a la família i al veïnat fou de pronòstic. La possibilitat que fos rovellada o s'encallés en algun interstici de l'aparell digestiu els tingué a tots esfereïts. Prèvia administració de purgants de fastigós sabor, Terenci romangué al mig de la botiga del pare amb l'orinal al cul i amb un considerable rotlle de gent esperant que sortís la moneda a l'exterior, cosa que no es produí fins al dia següent amb gran comentament de tothom. Penso que si algú s'empasés una pesseta de les d'ara, per la seva condició d'incolora, inodora, insípida i ingràvida, no caldria esperar-ne la sortida.

Si el lector pensa que es viu millor avui amb una pesseta sense valor que abans amb tot el seu poder adquisitiu, li diré, amb tota l'estima i consideració que em mereix, que aquesta és una altra història.

Entitats

Un any més el Grup de Missions i Mans Unides de Tàrrega ha obert durant les festes nadalenques a la plaça Major de Tàrrega una botiga de "comerç just". Allà posem a la venda artesanies i productes alimentaris de països del sud, en les quals és garantida que en la producció no hi han intervingut infants i que no existeixen intermediaris; els productors cobren el preu que vosaltres pagueu al comprar l'artesania, a l'ensems també hi ha manualitats que senyores anònimes d'aquí ens fan arribar per poder recollir diners per al projecte d'enguany.

L'import que aquest any hem recollit ha estat de 630.000 pessetes.

El material ens ha estat facilitat per diferents ONG: Intermón, Comité Oscar Romero, i altres que ens facilita la delegació de Missions de Solsona. També hi ha hagut material portat per missioners de Tàrrega que desenvolupa el seu treball a l'Índia i al Perú.

La idea que ens motivà va ser: ja que són dies en què les persones acostumem a obsequiar els familiars i amics, al mateix temps de fer la despesa, podem afavorir famílies del sud que necessiten vendre els seus productes.

Aprofitem l'avinentesa per regrair de tot cor la família que ens ha cedit gratuïtament el local; també tots i totes, col.laboradors i col.laboradores, ja que sense la seva inestimable ajuda no podria ser possible l'obertura de la botiga. També volem donar les gràcies a diverses persones que ens han ajudat, amb el material immobiliari o altres tasques, i així fer possible aquesta realitat.

A tothom, doncs, moltes gràcies, i fins a finals d'aquest any 2001 si Déu vol.

Creu Roja ha començat a lliurar tendes de campanya i lones de plàstic per allotjar provisionalment els afectats. De moment s'han fet dues trameses de material a la zona afectada.

En alerta des del principi de l'emergència, la Creu Roja ha preparat un dispositiu especial i en aquests moments ja ha començat el repartiment de tendes de campanya i lones de plàstic per atendre les víctimes que han perdut les seves llars.

Més de quatre-cents voluntaris de la Creu Roja Salvadorenca estan treballant en les tasques de recerca i rescat, així com en la prestació de primers auxilis.

La Creu Roja ha posat a disposció cinc milions de pessetes per a la Creu Roja salvadorenca per afrontar les primeres despeses derivades de les operacions d'atenció immediata, i ja ha fet dues trameses de material a la zona.

La Creu Roja a Catalunya ha obert els comptes bancaris següents per tots aquells ciutadans que vulguin fer una aportació:

Caixa Catalunya:?2013-0500-14-0222222252

La Caixa:??2100-0600-85-0201960066

Banc de Sabadell:?0081-0900-88-0001790080

Caixa Penedès:?2081-0300-93-3300004041

Caixa Manlleu:?2040-0020-13-8000958839

Per fer donatius en altres entitats bancàries o amb targetes de crèdit 4B, Visa, Master Card, American Express, podeu trucar al telèfon: 902 22 22 93.

Per a més informació i per contactar amb delegats a la zona: àrea de comunicació (93 205 14 14).

La visita va començar per l'edifici recentment inaugurat de l'Escola de Sobreestants, on va ser rebut per l'alcalde de Tàrrega, Frederic Gené, i la directora de l'Escola de Sobrestants, Roser Sala, els quals li van presentar la resta d'autoritats locals i comarcals presents a l'acte.

Jordi Pujol va recordar l'interès mostrat per l'alcalde de Tàrrega Eugeni Nadal per la ubicació de l'escola a la capital de l'Urgell. Interès que va estar concedit, "seguint la política d'equilibri territorial empresa per la Generalitat".

Durant la visita al centre, la directora li va ensenyar les aules del nou edifici i els aventatges que gaudeixen amb les noves instal·lacions. El mateix dia de la visita en una de les aules s'estava impartint una classe als alumnes i el president els va interrompre per dialogar amb ells sobre la seva procedència i les obres en les que estaven immersos, en un diàleg distès i amè.

El president de la Generalitat va recordar les seves passades visites a la ciutat tot rememorant les fotografies històriques de l'escola. Finalment Jordi Pujol, després de fer la visita ràpida de l'immoble, es va dirigir cap al nou edifici del canal Segarra-Garrigues.

Jordi Pujol s'interesa pel funcionament del nou canal Segarra-Garrigues

Seguidament, Jordi Pujol es va desplaçar fins a la nova oficina tècnica del canal Segarra-Garrigues, posada en funcionament últimament, amb l'interès de contemplar els plànols dels terrenys a regar pel futur canal.

A l'entrada de l'edifici l'esperaven el conseller d'Agricultura, Josep Grau, el president del canal, Carles Benet, i el president de la Confederació de l'Ebre, Jose Antonio Lacasa, a qui Jordi Pujol va agrair la seva presència que referma el compromís establert per les dues parts.

La visita a l'edifici va permetre contemplar els plànols de la futura zona regable i escoltar les paraules de suport del president cap al futur canal.

Jordi Pujol va afirmar que personalment sempre ha estat atret per la posada en marxa del canal i sempre ha estat a favor del projecte: "ha estat un procés molt llarg, hi ha hagut molts entrebancs, oposicions, però de mica en mica ha anat fent el camí".

Sobre l'execució, el president de la Generalitat va afirmar que aquest tipus d'obres "són molt lentes i tarden molt a realitzar-se, però és qüestió de tenacitat i constància".

Per a l'execució d'aquesta obra, el president va remarcar que ha estat vital la posada en marxa del pantà de Rialb des de fa dos anys, amb el qual els pagesos de la comarca ja no han de patir per l'aigua a partir del mes de juny, i que "les úniques forces polítiques que sempre van defensar l'embassament de Rialb van ser les de CiU".

Ubicació de l'oficina tècnica a Tàrrega

Jordi Pujol va parlar de la ubicació de l'oficina, que "es podia haver posat en molts llocs, però van considerar lògic ficar-la a Tàrrega perquè està més a prop de

la gent que se n'ha de beneficiar, dintre de la política d'equilibri territorial establerta per la Generalitat".

També va afegir que la Generalitat segueix la seva política d'implantació de regadius i va donar exemples de diferents llocs de Catalunya.

Finalment va donar les gràcies a tota la gent que sempre han cregut com ell en el canal Segarra-Garrigues.

Nous projectes de la Generalitat a la demarcació provincial

Sobre els nous projectes endegats per la Generalitat a la demarcació provincial, Jordi Pujol va manifestar les necessitats de les terres de Ponent: "les comarques de Lleida necessiten agricultura, indústria i turisme", i entre els projectes previstos, "es tiren endavant l'estació d'esquí de la Vall Fosca, l'ampliació de Baqueira, l'aeròdrom d'Alfès, així com el consorci del Montsec que permeti el desenvolupament de la zona".

Unió de Pagesos exposa les seves queixes al president sobre la superfície regable del canal

Els principals dirigents d'Unió de Pagesos presents a Tàrrega van exposar a Pujol el seu malestar per la poca definició que mostra la Generalitat en la delimitació de zona regable del canal, aspecte que pot afectar molt considerablement els pagesos del marge esquerre del canal.

Segons Unió de Pagesos, mentre la declarcaió d'interès general preveu el regadiu de 71.700 hectàrees, la Generalitat només en planteja 55.000, aspecte que es veurà influït pel cabal disponible del pantà de Rialb. Per la seva banda, el director general de Desenvolupament Rural, Francesc Xavier Ballabriga, es va comprometre divendres passat amb els regants a aconseguir una dotació de 6.500 litres per hectàrea i any, fet que permetria incloure el marge esquerre del canal.

Aval per a l'exconseller d'Agricultura, Francesc Xavier Marimon

L'actuació de l'exconseller Marimon durant la passada crisi porcina, qüestionada últimament, ha tingut el seu ressò i el president va comentar al respecte: "vaig viure prop de Marimon la crisi, i hi va aconseguir involucrar els millors comitès tècnics, i tinc la impressió que ho va portar bé".

Josep Grau va afegir que Marimon "va salvar l'economia porcina catalana, ja que si s'hagués aplicat la vacuna, encara no exportaríem porcs fora de Catalunya", a causa dels cinc anys de tancament de fronteres a què ens enfrontàvem".

La Festa de Sant Antoni Abat a Tàrrega se celebra aquest diumenge i presentarà una sèrie d'importants novetats respecte a altres anys, gràcies a la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament, que la considera com "una festa que va a més", segons va dir el regidor Ramon Puig.

Entre les principals novetats d'aquest any destaca la presència de sis cavalls de la guàrdia urbana de Barcelona, que encapçalaran la desfilada de carrosses. Aquest any arribaran al nombre d'unes trenta gràcies a la participació de diferents localitats de la comarca, com Anglesola i Rocafort, entre altres.

La segona novetat és el mercat de Sant Antoni durant tot el dia a la plaça del Carme, amb unes quinze parades de productes naturals i artesanals, on els venedors portaran els vestits típics de pagès.

Festa que augmenta en nombre de participació

Segons els membres de la societat Sant Antoni Abat de Tàrrega, "la festa cada any agafa una major força i els pagesos estan molt contents perquè aquesta es tiri endavant".

Durant el matí també tindrà lloc la cercavila amb el grup local La Patolea a la mateixa plaça. Ja al migdia, es farà la benedicció dels carruatges a l'església de Sant Antoni, per després fer els tres tombs a la plaça, que serviran per premiar la millor carrossa amb 50.000 pessetes en vals de compra atorgats per Foment Targarí, encara que tots els carruatges participants tindran premis. Altres institucions que col·laboren en la festa són la Diputació de Lleida, la Cambra de Comerç, el Consell Comarcal i la Generalitat de Catalunya.

A la tarda es farà un ball de societat, en què es fa el típic sorteig d'un porc i un corder, acompanyats d'altres productes.

Sant Antoni el dia 17, i la festa el dia 28

La diada de sant Antoni, que aquest any va recaure en dimecres, a la capital de l'Urgell se celebra el dia 28, en diumenge, per aconseguir una major participació comarcal.

Per aquest any hi ha un pressupost aproximat d'1.300.000 pessetes, xifra que pot anar en augment en properes edicions amb el propòsit de refermar la festa, amb una demostració de doma clàssica que es preveu fer l'any que ve.

L'Espai Guinovart d'Agramunt inaugura aquesta setmana una mostra de dibuixos i pintures recents de Lluís Trepat, una avinentesa extraordinària per conèixer l'estat darrer de la seva obra i per recordar la seva gran condició de dibuixant. Ell mateix ha deixat escrites paraules d'elogi pel seu vessant de creador dotat per al dibuix, d'ençà dels seus inicis, quan emulant l'estil del caricaturista Bon intentava retratar els seus companys targarins. Conjuntament amb Jaume Minguell va avançar en aquesta vocació inicial, fins a la sèrie dels gitanos, dibuixos que després il·luminava amb pinzellades d'aquarel·la, però que esdevenien ràpids i àgils apunts de la realitat -una altra de les seves característiques més significatives: aquest desig de copsar la vida real.

Després del periple de París, i del seu retorn a Lleida, amb l'experimentació abstracta inclosa, Trepat va mantenir el protagonisme del dibuix en les seves col·laboracions a la revista Labor, insistint en la quotidianeïtat figurativa representada. No resulta estrany que als anys seixanta fos distingit amb el premi de dibuix Joan Miró per una habilitat que dominava. La seva mostra a la Petit Galerie va anar envoltada també de dibuixos que recreaven l'ofec del militarisme enfront de l'humanitarisme.

L'any 1979 la galeria Cop d'Ull va recordar els seus trenta-quatre anys de dedicació al dibuix, amb el títol "Dels gitanos als robots", definits per l'artista com "trenta-quatre anys de dibuixar, de fer proves, d'encerts i de pífies, des de proves per als grans murals, a la petita obra soterrada que cada artista guarda per a ell i que aquest cop, per primera vegada, faig públics".

Uns anys més tard -i quan la seva dedicació pedagògica estava vinculada també al dibuix, a les escoles barcelonines d'Elissava i de Disseny de Moda, que havien ampliat el seu mestratge-, Trepat va exposar a l'Ereta Taller, el petit espai que recuperava l'entusiasme de la sala promoguda pel matrimoni Magre, i ho feia novament amb dibuixos. Aquesta vegada apareixien models singulars en la seva iconografia, especialment banyistes vora el mar, apunts d'estiu executats amb plena llibertat. La seva residència no llunyana de la costa permetia aquesta irrupció temàtica, realista i irònica a la vegada.

Els darrers anys el món pictòric de Lluís Trepat s'ha amarat d'intimisme. Per tot hi apareixen escenes d'àmbit familiar: la seva esposa, els fills, el gos, interiors i exteriors propis, que succeeixen a aquells interiors de l'eixample barceloní i introdueixen, fins i tot, detalls de naturalesa, només transformada quan retorna al Talladell i representa els horitzons oberts de la Segarra.

Els dibuixos que s'exposen ara a l'Espai Guinovart resulten evocatius de l'actitud que Lluís Trepat adopta a la maduresa. Lleugers, simples, intensos a la vegada que lúdics, enèrgics, excepcionals a la fi. L'autor copsa novament banyistes o anècdotes insòlites, com una sala d'espera d'aeroport. La figura humana centra sempre la seva atenció, presa a través de les línies negres de la tinta xinesa o subtilment del traç del llapis, component perspectives imaginades d'un expressionisme impactant, subratllat ara per una taca o ara per pinzellades que il·luminen la tonalitat de l'escena i les assemblen a pintures, a aquestes teles de vigorositat cromàtica que juguen amb saviesa a evitar el color negre i a explicar que els complementaris s'ordenen entre si per descriure l'ofici del pintor, de la fruïció entre la línia i el color, i per insistir que la realitat basta per transcendir la pintura.