Cultura
Un dels trets més característics del moment que vivim és l'afany absolut de materialisme, de racionalisme i de raonament que ens imposem. És inqüestionable que la nostra societat viu immersa, envoltada i plenament instal.lada en un ambient mencartilista i de simple pragmatisme. Rendim veritable culte a tot allò que es considera un bé material, un valor útil o una acció econòmicament rendible.
És veritat que en l'actualitat molta gent gaudeix dels avantatges i de les comoditats que ha portat la tecnologia, i la majoria se sent joiosament segrestada per la provada eficàcia de la ciència. Segurament és això el que ha fet perdre la fe en qualsevol raó que no sigui la del benefici material.
Hem arribat a aconseguir normalitzar l'exageració que fins i tot els béns culturals i intel.lectuals operen com una mercaderia més i, en conseqüència, estan sotmesos a la llei de l'oferta i la demanda. Ens sembla bé que aquests béns, com qualsevol altre producte, estiguin implicats en la lluita per aconseguir millors quotes del mercat de consum.
El criteri central que la societat actual generalment practica és el de la rendibilitat econòmica i política, o el de la político-econòmica. Aquesta tendència s'arriba a portar fins al punt màxim en afirmar i acceptar, sense cap rubor i amb la màxima naturalitat, que tot i tothom té un preu. És majoria la gent que considera que aquest plantejament no té res d'objectable. Quan no es tenen altres raons s'acostuma a establir esquemes simplificadors i igualitaris.
Només fa vint o trenta anys, les esquerres o la gent que ocupa aquests posicionaments socials haurien impugnat obertament aquesta lògica mercantilista. Era un lloc comú i inevitable pronunciar-se en contra d'aquestes simplificacions. Ara, en canvi, sembla que a ningú no li interessa que la realitat, la vida i les aspiracions es redueixin a simples quantitats de diners.
I això no és així. Des de sempre hi ha hagut persones, entre elles els artistes, que han contraposat les raons de la vida i les raons de l'experimentació interior a les raon de la raó i del pragmatisme. Hi ha persones i artistes avui en dia que encara s'afanyen per actuar i aconseguir el que es considera impossible. Encara queda gent capaç d'entendre la realitat com un complex magma emotiu que els fa actuar a contracorrent del pensar general.
Aquesta reflexió solament pretén ser el teló de fons per presentar les propostes culturals del pintor targarí Antonioti que, lluny de tot raonament mercantilista i monetarista, només es justifiquen per raons emotives i generoses.
D'un temps ençà el prestigiós artista-pintor Antonioti està fomentant el patrocini de diferents concursos de pintura en diversos pobles de la província (Anglesola, la Fuliola i, darrerament, a Aitona), amb la finalitat de donar un impuls als pintors de les nostres contrades, alhora que rendeix homenatge i perpetua el record del seu malaurat fill, Miquel Tartera, que en vida fou el seu millor col.laborador.
Cal lloar aquesta contribució que desinteressadament fa el senyor Antonioti promovent els esmentats concursos, aportant-hi la seva llarga experiència com a artista i fent donació d'un dels millors premis, si no el millor, amb el nom de Miquel Tartera.
Josep Patsí i Canudes
Professor de l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega
Correu del lector
El diumenge dia 20 de juny la plaça de Verdú fou el marc indicat per celebrar-hi el dia universal de la sardana i "la sardana que envolta el món". La font mítica i centenària era engalanada amb la senyera catalana, i fou el centre d'un món imaginatiu, envoltada per un estol de joves, que hi ballaren la sardana Festeig de Ricard Viladesau.
La font, que aquest any fa cent anys, ha estat testimoni d'una manifestació plena de simbolismes i sentiments. Els joves sardanistes de la vila li feren l'ofrena de flors, i als seus peus, hi posaren els banderins de les colles sardanistes que es formaren a Verdú –l'Espiga Verdunina i la Colla de Sant Pere Claver–. A més d'un li caigueren les llàgrimes.
El missatge de "la sardana que envolta el món", fet pel director de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, fou proclamat pel bon amic sardanista, fill de Verdú, Flavià Pont i Solsona que el pronuncià amb una solemnitat extraordinària, i fou contestat per Paquita Segura i Estadella, col.laboradora entusiasta de la sardana i promotora del seu ensenyament.
Aquest acte fou presidit per l'alcaldessa de Verdú: M. Eulàlia Solsona Costa, que donà fe de l'acte, inscrivint a la nostra vila els participants de "la sardana que envolta el món".
Que els bons desitjos del dia universal de la sardana i el missatge de pau i solidaritat que es féu públic ens ajudin a treballar perquè la nostra vila estimi i avanci donant-se les mans.
Josep M. Castelló i Mateu
Amb la força que ens ha conduït a celebrar aquestes eleccions municipals, no tinc paraules per a poder demostrar el que el meu cor sent.
Hem vençut el nostre rècord. Per tant que la meva expressió sigui per a vosaltres dolces paraules de felicitació: enhorabona! I feu camí, que "Algú" l'il.lumina i us guia com l'heu de seguir.
Ajuntament targarí, ets pal d'aquesta florida comarca d'Urgell. Creiem en una Catalunya poderosa i respectada, terra d'heroics, mare dolça i triomfant, que si un dia va ésser escarnida i ultratjada, aviat es redreçà amb coratge i serena la mirada, en oir la veu sagrada que li deia: sempre avant!
La nostra pàtria és gran, la nostra pàtria és bella; l'orgull dels catalans és viure i morir en ella.
Per molts anys!
Lurdes Balagueró
La primera fase de construcció del tanatori està a punt d'acabar
Textes i fotos A. González
Les obres de pavimentació de l'avinguda d'Ondara estan arribant a la recta final i segons la regidora d'Urbanisme en funcions, Roser Sala, estaran acabades per al proper setembre. Les obres, que van començar el passat mes de gener i han necessitat una inversió de seixanta milions de pessetes, suposaran una millora per a la connexió de l'N-II amb la C-240 sense haver d'entrar pel centre de la ciutat. L'objectiu de l'Ajuntament és que la circumval.lació, que fins ara no estava asfaltada, estigui completament habilitada per a la propera edició de la Fira de Teatre al Carrer, per tal de descongestionar l'elevat trànsit de cotxes que es concentra durant aquests dies a la ciutat.
Durant els darrers mesos s'han finalitzat les obres per equipar l'avinguda amb els serveis de llum, aigua i gas, i en aquests moments s'està duent a terme la darrera fase que consisteix en l'asfaltat de la carretera i la construcció de les voreres.
Per tal de completar totalment l'habilitació de la variant, l'Ajuntament té la intenció de pavimentar també la rambla de Ponent, que segons Roser Sala s'intentarà que estigui mínimament condicionada per al setembre. Aquest segon tram costarà uns quaranta milions de pessetes.
Ambdues obres van estar aprovades per l'Ajuntament el juny de l'any passat i hi havia la previsió d'acabar-les a finals del 1998.
Primera fase de construcció del tanatori
Paral.lelament, les obres de la construcció del tanatori, situat a l'entrada de l'avinguda Ondara, estan arribant a la fi de la primera fase. L'acabament de l'edifici, que està dissenyat per donar servei a una població de vint-i-cinc mil habitants, era previst per a principis d'aquest any. No obstant això, l'empresa funerària que gestionarà el tanatori assegura que no entrarà en funcionament fins d'aquí a tres mesos aproximadament.
L'edificació d'aquesta nova construcció cobrirà una extensió de mil cinc-cents metres quadrats amb un aparcament de més de vint vehicles, que se situarà a la part de darrere i una àmplia zona enjardinada de cinc-cents metres quadrats, que inclourà arbres, bancs i un petit estany. L'accés de vianants serà per la porta més propera a la plaça del Centenari i serà constituït per una rampa de poc pendent. En total les instal.lacions suposen una inversió de trenta-cinc milions de pessetes.
El tanatori serà un edifici molt lluminós, ja que gairebé totes les sales rebran llum natural. A més, compleix amb tots els requisits de l'ordenança municipal que l'Ajuntament de Tàrrega va aprovar l'any passat. Tal com exigeix el reglament, aquest servei s'ubica als afores de la ciutat, però en una zona ben comunicada gràcies al cinturó de circumval.lació de la carretera C-240 en direcció a Tarragona.
Segons els responsables del projecte, la funerària pretén millorar el servei tant a la capital com a la comarca. Fins i tot, s'estudia la possibilitat d'ampliar les places d'aparcament, en cas de necessitat, adquirint els terrenys deshabitats que hi ha entre l'Escola d'Arts Ondara i el tanatori.
A les dotze del migdia els targarins van ballar Festeig a la plaça del Carme
Desenes de persones van reunir-se diumenge passat a la plaça del Carme per participar en la popular ballada de sardanes que anualment convoca la Fundació Universal de la Sardana i que pretén institucionalitzar la jornada com el Dia Universal de la Sardana. Juntament amb les altres cent cinquanta poblacions catalanes i les setanta dues de la resta del món, la Cobla Tárrega va entonar el popular Festeig de Ricard Viladesau puntualment a les dotze del migdia. La iniciativa, que compta també amb el suport de l'Associació Conèixer Catalunya, pretenia que durant el dia 20 de juny els diferents països del món ballessin la mateixa sardana "com a expressió d'unió i solidaritat" i com un intent d'internacionalitzar el ball i "que arribi a ser una dansa per a Europa i per al món". A Tàrrega, l'organització de l'acte anava a càrrec de l'Agrupació d'Amics de la Sardana.
Després d'entonar la primera peça, el regidor de cultura en funcions, Joan Lluís Tous, va llegir al públic assistent la carta escrita pel director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, on es destaca que "la sardana és l'expressió de convivència i solidaritat i la seva dimensió estètica transcendeix les diferents ètnies i classes socials, tot afirmant la fraternitat universal". La carta de Mayor Zaragoza acaba expressant el seu desig "perquè tots els pobles puguin comprendre el missatge simbòlic de la sardana".
"La sardana que envolta el món" va començar a les terres australianes de Melbourne i va acabar gairebé vint-i-quatre hores després a la ciutat canadenca de Vancouver. Durant tota la jornada es van ballar sardanes a països d'Àsia (Xina, Japó, Índia), Amèrica (Estats Units, Argentina, Bolívia, Xile, Uruguay, Paraguay, Veneçuela, Cuba) i Europa (Bèlgica, Alemanya, Gran Bretanya, Suïssa, França). A la resta de l'Estat espanyol, les comunitats autònomes de Madrid, Castella-Lleó, Balears i el País Basc també hi van participar.
De les poblacions catalanes, les urgellenques com Agramunt, Bellpuig, Anglesola i Verdú, entre altres, van formar part també d'aquesta campanya.
El conveni firmat amb set entitats bancàries arriba després de vuit mesos de negociacions
La Cambra de Comerç i Indústria de Tàrrega ha arribat a un acord amb set entitats bancàries per aplicar rebaixes fins a un cent per cent en les comissions de targetes de crèdit a les més de 3.500 empreses i indústries associades.
El conveni inclou també una rebaixa important dels interessos en els préstecs bancaris. Les negociacions amb aquestes set entitats financeres (Caixa de Pensions, Caixa de Catalunya, Caixa de Terrassa, Caixa de Sabadell, Ibercaja, Caixa del Penedès i Banco Popular Español) es van iniciar el passat octubre i l'acord tindrà una vigència de tres anys.
En concret, els punts més destacables d'aquest acord són els desecomptes d'entre un cinquanta-cinc i un cent per cent de les comissions de targetes de crèdit i la rebaixa d'entre un vint i un quaranta per cent en les altres comissions de préstecs.
A més, els convenis afavoriran una reducció a cost zero en les comissions d'estudi dels préstecs, la rebaixa general en les condicions d'interès màxim en tot tipus de préstecs que es formalitzin amb aquestes entitats i reduccions fins a un quaranta per cent en les condicions habituals dels comerços per a les comissions de targetes de crèdit d'altres entitats, arribant en alguns casos a cobrar tan sols el preu de transferència estàndard.
La presidenta de la Cambra, Sílvia Falip, va recordar que "aquest acord està principalment destinat a la petita i mitjana empresa, ja que veurà millorades les seves condicions actuals de cost sense haver de canviar d'entitat financera". A més, va afegir que "aquestes condicions són de les més favorables que s'han signat fins ara, especialment pel que fa a les targetes de crèdit". Fins i tot va destacar que cadascun dels set convenis que se signaran tenen una particularitat diferent i "els comerços podran triar el vestit que els vagi més a la mida"
D'aquesta manera, la majoria d'empreses de la Cambra podran millorar les seves condicions actuals de cost sense haver de canviar d'entitat financera.
A més, en aquest mateix conveni s'especifica que les entitats continuaran col.laborant amb les diverses activitats organitzades per la Cambra.
Durant aquesta setmana s'ha formalitzat ja la signatura amb dues empreses. El dilluns, el representant de Caixa de Terrassa, Jacint Vilà, va assegurar durant l'acte oficial que la particularitat de la seva oferta radica en la potenciació de la formació de les empreses. Dimecres també es va signar el conveni amb Caixa de Catalunya. *
La Cambra va firmar el passat dilluns amb Caixa de Terrassa el primer conveni
Fins que no s'oficialitzi l'agermanament, les dues poblacions duran a terme activitats d'intercanvi cultural
Tàrrega ha acollit durant el passat cap de setmana un grup d'uns cinquanta joves provinents de la població alemanya de Zülpich, com a preludi del proper acte d'agermanament entre les dues poblacions previst per d'aquí un o dos anys. La iniciativa va sorgir del representant alemany, Josef Gottschalk, i del president de l'Agrupació d'Amics Tàrrega-Blaye, Miquel Millà, ja que tant Zülpich com Tàrrega estan agermanades amb la població francesa de Blaye.
Fins al moment en què no s'oficialitzi l'acte per escrit i amb la signatura dels dos alcaldes, els representants organitzaran regularment diversos intercanvis culturals, tal i com ja es va dur a terme la setmana passada amb la visita d'uns vuitanta alemanys i amb la d'aquest passat cap de setmana, en què els joves estudiants, que s'han albergat a Ca n'Aleix, han pogut visitar el patrimoni medieval de Guimerà, les ceràmiques de Verdú, el monestir de Poblet i, sobretot, els racons de Tàrrega (el casc antic i el parc de Sant Eloi, entre altres). La expedició alemanya va arribar dijous i va marxar dilluns i, d'entre les seves activitats, destaca una tarda de jornades esportives amb els alumnes dels diferents col.legis targarins.
Dissabte al migdia es va dur a terme la recepció a la sala de plens de l'Ajuntament de Tàrrega, on els dos representants es van entregar mutuament diversos regals. Durant els parlaments, l'alcalde Frederic Gené va destacar que "el nostre país no és Alemanya ni Espanya, sinó Europa, i per tant tenim l'obligació d'entendre'ns i conèixer-nos". A més, Gené va afegir que "malgrat que les nostres cultures són diferents, totes les persones són iguals".
Per a la festivitat de Sant Joan també s'ha acollit una expedició d'adults de Zülpich formada per membres d'una coral que el dijous a la nit va fer una actuació musical a l'església dels escolapis.
Zulpich, ciutat comercial
La població de Zülpich, habitada per unes onze mil persones i governada per l'alcalde Joseph Rhiem, es troba a 1.367 quilòmetres de Tàrrega. Dins el mapa alemany, està inclosa a la regió d'Aachen i situada a quaranta quilòmetres de Bonn. La majoria de la seva població treballa a les grans capitals dels voltants, com Colònia, Aachen, Bonn i Euskichen, entre altres, però també és considerada una ciutat amb una interessant activitat comercial i, fins i tot, agrícola.
Per una altra banda, ofereix un clima molt fred a l'hivern, quan normalment abuden les nevades, i uns estius càlids i agradables.
Zülpich està no sols agermanada amb Blaye, sinó també amb la població holandesa d'Elst i la finlandesa de Kangasala.
Tàrrega i Zülpich van iniciar relacions el 1984, quan l'Esbart de Tàrrega va viatjar per fer-hi una actuació. Però els contactes s'han anat intensificant sobretot a partir de 1997, quan els alemanys van convidar la nostra ciutat per assitir a una festa que reunia no sols les poblacions agermanades amb Zülpich, sinó que també les que hi estaven lligades amb una certa relació d'amistat. *
Diumenge passat van organitzar un berenar per recaptar fons
Grup de Missions i Mans Unides de Tàrrega va organitzar diumenge passat un berenar de la solidaritat per recaptar fons econòmics per ajudar el projecte del bisbat de Solsona per construir un hospital a l'illa de Java (Indonèsia). L'acte, que va tenir lloc al Mercat Municipal, va aplegar un centenar de persones que van col.laborar tot comprant consumicions de pastissos i begudes que desenes de mestresses de casa havien preparat de forma voluntària. A part de la venda de tiquets i de samarretes, els organitzadors també van promoure el sorteig d'un joc de taula.
Segons Mans Unides, en total es van vendre unes dos-centes racions de pastís i begudes que eleven la recaptació a vuitanta mil pessetes, i sumades a les vint mil de les aportacions voluntàries i a les vint-i-cinc mil dels números de la rifa, es calcula que l'acte benèfic va aconseguir un total de cent vint-i-cinc mil pessetes.
La jornada va estar amenitzada pel grup musical Zea's, del qual una de les responsables de de l'acte, Miracle Llorens, va lloar "la seva capacitat de despertar energia sobre la gent adulta".
Aquesta activitat està integrada dins una campanya que el bisbat i Mans Unides organitzen anualment per dur a terme projectes d'ajuda al Tercer Món. Enguany, que és la quarantena edició, es necessiten un total de vint-i-dos milions per construir un hospital a l'illa de Java (Indonèsia), perquè el que tenen actualment està pràcticament destruït. Fins ara, Mans Unides de Tàrrega ha recollit uns dos milions, una suma a la qual han contribuït les aportacions dels feligresos de la parròquia i la donació anual del 0,7% dels pressupostos municipals. *
Calvet Pelleteria Boutique va presentar divendres passat l'ampliació del seu negoci que consisteix en l'obertura d'una segona planta destinada a la venda de vestits de núvia. L'empresa, que ja té deu anys d'història i que està situada al carrer de Santa Anna, ha renovat també la botiga i ha habilitat també una planta més que funcionarà com a magatzem. A l'acte d'inauguració hi va assistir l'alcalde Frederic Gené. *
 |
 |
 |