| Frederic Gené |
Antonio Ribalta
|
|
L'alcalde en funcions i, amb tota probabilitat, futur alcalde de Tàrrega, Frederic Gené, va confirmar divendres a l'emissora de ràdio municipal La Veu de Tàrrega que ha negociat amb el Partit Popular perquè el seu únic regidor, Antoni Ribalta, participi en el proper govern de l'Ajuntament. Segons Gené, la incorporació de Ribalta, que ocuparà el càrrec de primer tinent alcalde, beneficiarà la ciutat i ajudarà a la definitiva resolució dels grans projectes, com la remodelació de la travessia de l'antiga N-II, la modernització de la línia de tren Lleida-Manresa, la construcció d'una àrea de serveis prop de l'autovia i el canal Segarra-Garrigues. Gené va subratllar sobretot el fet que Ribalta formi part del mateix partit que governa l'Estat espanyol i, per tant, la importància del paper del futur tinent alcalde en l'aprovació a Madrid d'aquests grans projectes. A més, Gené va subratllar que "no volem deixar el PP a l'estacada i l'hem d'ajudar".
Per la seva part, Antoni Ribalta va mostrar el seu desig perquè les negociacions amb CiU vagin endavant i que "Tàrrega pugui dur a terme els seus projectes". Ribalta, que va destacar durant la campanya que el PP ha mantingut sempre una bona sintonia amb CiU, va voler precisar que "encara falten algunes coses per concretar en les negociacions, com per exemple quina regidoria ocuparé". No obstant això, va reconèixer que el pacte va per molt bon camí.
Per una altra banda, Gené no va descartar el diàleg amb els membres de la plataforma d'AIPN, sobre els quals va remarcar que "els tenim un cert reconeixement i hem de parlar amb ells i estic segur que ens entendrem". No obstant això, va precisar que els futurs regidors independents "han obtingut uns grans resultats electorals gràcies a la bona campanya que han fet i a la gran energia que ha desencadenat el seu conflicte amb el PSC, però no ens enganyem: ells també són socialistes".
Per la seva part, el recentment anomenat portaveu de la plataforma de l'AIPN, Joan Amézaga, va manifestar que trobava difícil que Gené pugui oferir responsabilitats de govern a tots els regidors i va reconèixer que el pacte ja està fet. No obstant això, va declarar que "esperarem quina proposta ens fa abans de decidir si estarem a l'oposició".
"No som els únics que tenim problemes"
Durant la intervenció radiofònica, Frederic Gené va reconèixer que CiU no ha obtingut el seu novè regidor "només per culpa nostra, a causa dels nostres problemes interns", en referència a la possibilitat que algun militant de CDC no hagi votat i hagi fet una campanya en contra de la coalició nacionalista. Va afegir que "dins de Convergència tenim persones que no accepten el que estem fent". No obstant això, va voler precisar que "tots els partits tenen problemes, i fins i tot molt més grossos que els nostres".
Finalment, va assegurar que no està obsessionat per no haver obtingut la majoria absoluta, "perquè havent-la aconseguit, faria el mateix que estic fent ara". *
El projecte, que costa uns vuit milions, compta amb una subvenció de la Diputació de Lleida
Textes i fotos A. González
L'Ajuntament de Vilagrassa reconstruirà, en el termini d'un any, el vell local que antigament era propietat de la Germandat Sindical de Llauradors i que va ser adquirit pel consistori ja fa alguns anys. L'edifici, que està totalment deshabitat i gairebé en ruïna, serà reconstruït en un noranta per cent, segons afirma l'alcalde en funcions de Vilagrassa, Manuel Galceran.
Per dur a terme aquest projecte, que costa gairebé vuit milions de pessetes, l'Ajuntament té concedida una subvenció de la Diputació de Lleida que s'eleva als tres milions.
El nou edifici, que segurament estarà acabat d'aquí a un any, tindrà dues plantes d'uns cinquanta metres quadrats cadascuna i estarà destinat com a centre de reunió de les diverses associacions agràries de la zona que estan interessades a dur-hi a terme les seves activitats.
Segons Galceran, l'objectiu de la reconstrucció obeeix a la necessitat de "centralitzar els serveis de l'agricultura". *
El convergent Pau Grañó critica el PSC de plantejar les seves propostes a la premsa
El convergent i actual alcalde en funcions de la Fuliola, Pau Grañó, va anunciar la setmana passada que ja ha establert negociacions amb el futur regidor del PP, Antonio Marsinyach. Aquestes converses, segons Grañó, s'han iniciat per assolir un possible pacte de governabilitat entre els futurs quatre regidors nacionalistes i l'única representació municipal que el PP ha obtingut a les passades eleccions del 13 de juny.
CiU, que durant la passada legislatura va governar amb majoria absoluta amb els seus cinc regidors, tindrà el mateix nombre de representants que el PSC que, liderats per Jordi Escolà, van proposar la setmana passada al diari "Segre" formar un govern d'unitat que aglutinés totes les tres formacions polítiques amb representació a l'Ajuntament de la Fuliola. Segons Escolà, "els electors han castigat l'anterior consistori, i ara han demanat que per als propers quatre anys ens entenguem d'una vegada per totes".
No obstant això, de moment no hi ha diàleg entre nacionalistes i socialistes i, segons Grañó, "hauria de ser el PSC qui prengués la iniciativa, en lloc d'anunciar públicament les seves propostes a la premsa".
L'institut Alfons Costafreda: l'evolució i l'adaptació
El dia a dia del nostre entorn està comportant que les nostres activitats d'aprenentatge estiguin impregnades de procediments cada cop més eficients com són la informàtica, comunicacions, treballs de recerca, simulacions, experiències i treballs en col.laboració, entre d'altres. Els nous coneixements que els canvis tecnològics ens estan proporcionant es difonen amb metodologies, de les quals el propi ús és, en si mateix, tècnicament i organitzativament un aprenentatge d'habilitats força important.
Com a centre pioner a Tàrrega i a la província de Lleida, la reforma educativa (ESO, batxillerats i cicles formatius), i pioner també a Tàrrega de formació professional al 1975, hem sembrat i recollit d'un temps ençà les noves maneres de fer educatives que avui s'imposen, de la qual cosa es desprèn fàcilment que hem estat i som uns observadors privilegiats, pel que fa al contacte innovador de les empreses. També som experimentadors anticipats pel que fa als nous procediments psicopedagògics en l'esmentada implantació de la reforma.
De fet, al nostre centre es tenen sempre dues finestres obertes al futur dels nostres alumnes: els batxillerats i els cicles formatius, i les dues opcions curriculars estan recollint tot el nou bagatge del canvi tecnològic i de la reforma educativa, que permeten projectar, amb garanties, els nostres alumnes cap els diversos perfils que el nou mil.lenni demana.
El tradicional esperit dels aprenents, oficials, perits o mestres industrials a Catalunya que ha ajudat a aixecar el teixit industrial del país, atès el caire innovador i emprenedor de la nostra història econòmica del segle a punt d'acabar, ha tingut continuïtat en els últims anys en la formació professional, recollint així mateix en els currículums dels batxillerats els nous condiments tècnics i organitzatius (informàtica, electrònica, psicologia aplicada al treball i a les organitzacions...).
Des de 1975 (vint-i-cinc anys al 2000), la formació professional de l'institut de Tàrrega ha anat incorporant en els seus aprenentatges la necessitat d'adaptar-se a les innovacions de l'empresa i del món tècnic amb un llistó cada vegada més alt i competitiu.
A partir de 1983 tenim el primer professorat format en informàtica i els primers ordinadors, coincidint amb les primeres experiències pilot educatives endegades pel professorat de diferents indrets del país. Posteriorment els primers contactes amb l'ensenyament primari per millorar la "cadena de valor" i aprofundir en les noves teories pedagògiques del moment (l'aprenentatge significatiu d'Aussubell) i orientar millor l'esforç a realitzar. Ben aviat, al voltant de l'any 84, els primers contactes i compromisos de futur amb la reforma educativa.
Les experiències i innovacions educatives s'han anat succeint: els primers circuits electrònics, l'estrella de Sant Eloi amb aplicacions electròniques, l'ascensor prototip, el pont grua teledirigit, el robot manipulador amb control remot i informatitzat, els primers ordinadors (1983), com els Byba, Spectrum o Amstrad, els tres primers crèdits sobre el medi ambient, les sortides didàctiques a les escoles de natura, la pneumàtica aplicada, l'oficina taller i les primeres simulacions d'empreses, la cooperativa escolar, les relacions escola empresa, els cursos transnacionals de sistemes automàtics amb intercanvi amb alumnes de tot Lió, seguit d'altres experiències educatives que han tingut com a fil conductor l'adaptació a les noves situacions canviants de l'entorn.
Des de llavors, la nostra partitura no ha canviat. Sempre hem cregut i hem potenciat la inteligència emocional (molt més explicativa de l'èxit o fracàs segons corrents actuals). Hem millorat el compàs i adaptem els objectius al ritme que el sistema social ens marca (diversistat, atenció individualitzada, cohesió social, adaptació curricular, inserció laboral...). La nostra manera de fer és igualment vàlida (pels nostres futurs estudiants) a les universitats, a les carreres tècniques i al món professional i empresarial, però amb una incorporació més primerenca mitjançant el programa de relacions escola-empresa.
Més de cinc mil alumnes han passat pel nostre institut A. Costafreda. Tots ells han deixat l'empremta de la seva joventut i s'han emportat allò que només valorem amb el temps: l'humil però encoratjat saber fer d'un equip humà entrenat de fa ja temps amb els nous valors que ara calen, i amb experiència de molts anys a l'ensenyament i al món empresarial.
Els nous reptes que van arribant ens obliguen a pujar novament el llistó. El món que ens envolta té el seu propi tecnicisme terminològic i procedimental, que haurem de tenir present i ser capaços d'assumir per les implicacions econòmico-socials que implica. A títol d'exemple: economia global, qualitat, relacions humanes en cercles de millora, eficiència orientada al consumidor (ECR), hidràulica, salari emocional, informatització i Internet, medi ambient i ecologia, plans estratègics, noves tècniques pressupostàries, logística, xarxes telemàtiques, CAD-CAM, outsourcing...
Manuel Medrano, professor de l'Institut A. Costafreda, Cap del Departament de l'Àrea d'Economia i Administració d'empreses. Economista i consultor d'empreses
El dia 16 de maig passat, Verdú tornava a cantar, a cor obert, l'himne de la santa relíquia. Cantem himnes de lloança a l'etern que ens escoltà.
L'Associació Amics de Sant Pere Claver, actuals custodis del santuari, casa natal del sant, i amfitriona de la festa del setanta-cinquè aniversari de la portada de la santa relíquia des de Cartagena d'Índies (Colombia) a Verdú, pot felicitar-se del seu bon fer i de l'èxit de la festa. Valia la pena veure Verdú aquesta diada. Era impressionant el retrobament de molts verdunins fora vila, vinguts expressament per la festa, donant-se abraçades i recordant emocionats les virtuts i gràcies de la vila i del sant.
La concentració a l'entorn del santuari per organitzar la processó de la portada de la relíquia fins a la parròquia i presidida per les autoritats de la vila. Els verdunins nascuts l'any 1934 portant el pendó de l'associació. Els joves de la vila, protadors del tabernacle abillat de flors per dipositar-hi la relíquia. El senyor bisbe de Solsona, el pare provincial de la Companyia de Jesús a Catalunya, el senyor rector de la vila, acompanyats de sacerdots i jesuïtes, juntament amb tota la vila i els amics de sant Pere Claver, formaven la multitudinària comitiva d'acompanyament.
L'eucaristia, acompanyada per cants de la Coral Sant Pere Claver i del Cor d'Homes de la vila, dirigits per Ramon Solsona i Marc Torrent, donaren una solemnitat extraordinària. L'homilia del senyor bisbe, les ofrenes i la salutació del P. provincial, la veneració de la relíquia amb el cant dels goigs enarboraren els cors de fervent claverià.
A la plaça Major es va celebrar una ballada de sardanes, a l'hora que als claustres del santuari s'inaugurava una exposició claveriana.
Un dels actes emotius i emocionants fou l'entrega d'una joia (així considerada per tothom), que fou l'estoig que guardà la relíquia en el seu trasllat a Verdú, construïda de closca de tortuga amb incrustacions d'or. Aquest reliquiari era guardat gelosament per la família Torné de Verdú, i un dels seus actuals hereus Ramon Gibert i Sobrevals, conscient del que això suposava per la vila i els Amics de Sant Pere Claver, en un acte de generositat i estimació al sant, que l'honora, en presència de la seva família, del senyor bisbe, del pare provincial de la Companyia de Jesús a Catalunya i del president de l'associació, en feu entrega solemne al museu claverià.
A la tarda es portà la relíquia al domicili dels malalts i persones impossibilitades, que agraïren profundament la importància d'aquest gest.
Finalitzà aquesta petita Festa Major, amb una cantada d'havaneres al Casal de Verdú. Dic finalitzà i segurament és un tòpic, ja que el bon record d'aquesta diada viurà al cor dels verdunins per sempre. Tal com diu una persona que estima molt Verdú i el sant, "Pere Claver, sagradament verduní". Que així sigui.
Josep M. Castelló Mateu
Ensenyament
L'Institut d'Estudis Catalans i la Societat Catalana de Matemàtiques organitzen, entre activitats durant el curs, uns concursos de matemàtiques. Un d'ells és la Prova Cangur, d'àmbit europeu, que consta de quatre nivells adreçats respectivament als alumnes de tercer i quart d'ESO, i primer i segon de batxillerat. Aquest any ha estat la quarta edició catalana i es va celebrar el dia 18 de març. Hi van participar 240 centres amb 4.455 alumnes. Judit Julià Carulla, de l'Institut Manuel de Pedrolo, va quedar quarta de Catalunya del nivell 3, o sigui, el corresponent a primer de batxillerat.
El passat 18 de maig a les set de la tarda a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans es va fer el lliurament de premis. Una solemne sessió que va ser presidida per Manuel Castellet, president de l'Institut d'Estudis Catalans; Sebastià Xambó, president de la Societat Catalana de Matemàtiques; Pere Solà, director general d'Ordenació Curricular del Departament d'Ensenyament de Catalunya, i Antoni Gomà, secretari de la Comissió Cangur. Aquesta sessió va girar entorn les matemàtiques i la seva importància en el món actual. Aquest segle Catalunya ha donat bons matemàtics, es pot dir de nivell mundial, i els presents van animar aquests alumnes mereixedors dels premis perquè lluitin per les matemàtiques ja que són els qui han de fer el camí al segle XXI. Què Catalunya en el proper segle tingui grans matemàtics admirats arreu del món.
El premi de Judit Julià va consistir en un val de cinquanta mil pessetes en material informàtic i dos llibres: Sessions de preparació per a l'Olimpíada Matemàtica (publicacions de la Societat Catalana de Matemàtiques) i L'enigma de Fermat, de Simon Singh. Tot això, és clar, acompanyat d'un diploma digne de guardar tota la vida.
Moltes felicitats, Judit, i que aquest premi et sigui un estímul per arribar molt lluny en aquest camí que has començat.
El 6 de maig de 1992 a la ciutat de Rio de Janeiro es va declarar l'any 2000 com l'any mundial de les matemàtiques.
Dept. de Matemàtiques
Institut Manuel de Pedrolo
Ensenyament
Després de tornar de les colònies a Olot, concretament el dia 8 de juny de 1999, un equip de TV3 va vindre a filmar el nostre treball sobre Joan Miró.
Malgrat que ja estigués tot acabat, amb les seves traces i manyes un equip format pel càmera, l'ajudant i els realitzadors van poder filmar el procés del mural.
Vam començcar a les onze del matí més o menys, quan Joan Duch (director de l'escola i professor de plàstica de sisè) va començar a donar explicacions a la biblioteca i nosaltres buscàvem informació en llibres, enciclopèdies i a Internet.
Ja acabada aquesta filmació, ens vam col.locar al laboratori, on mentre pintàvem les últimes rajoles l'equip de TV3 filmava.
Ens vam tornar a traslladar al taller, on dues nenes, la Gemma Creus i la Meritxell Páez, van simular que les posaven al forn que arribarà a 9000C.
Tot seguit vam baixar al gimnàs, on vam col.locar les últimes rajoles que faltaven al mural. Els de TV3 ho van gravar tot.
Jo, una alumna de sisè, em vaig endur una sorpresa: quan tot semblava haver acabat, em van posar a dalt d'una escala i em van gravar a mi sola mentre explicava un tros del procés del mural. Dues companyes meves, la Jenifer Domench i la Meritxell Páez, i un company meu, l'Ernest Guàrdia, també van passar per aquest tram.
La gravació es va acabar a tres quarts de dues més o menys. va durar dues hores i tres quarts, i per uns cinc minuts que durarà a la televisió! Va ser una experiència inoblidable. Ens vam sentir com unes autèntiques estrelles de Hollywood.
Montserrat Sanahuja i Rubí,
una alumna de sisè
Acabant de col.locar el mural
Filmant mentres pintem
El passat dia 22 d'abril hi va haver una gran festa al col.legi. Van venir les autoritats municipals perquè s'inaugurava el nou gimnàs. Per celebrar-ho una companya de sisè i jo vam fer una exhibició de gimnàstica rítmica. La Cristina és la meva companya, va fer una coreografia amb cinc nenes de Cervera que la van acompanyar. Jo per primera vegada vaig fer un individual. Tenia molta por i molta vergonya, no sabia com me'n sortiria d'aquell embolic, em vaig tancar al lavabo i vaig començar a plorar una estona. Sabeu qui em va donar força per sortir? El meu pare i el meu avi des del cel, i també la meva família i les meves companyes.
Vaig fer l'exhibició tres vegades. La primera no vaig veure a ningú, sols pensava en el meu pare i el meu avi, i a ells els ho vaig dedicar. Les altres vegades van ser per a tothom.
Però aquí no acaba la festa. A la pista de l'escola els alumnes de sisè van representar una obra de teatre titulada Gootzar el llegenda que va quedar bastant bé gràcies a l'ajuda de la Marta Oliva i la Núria Gené.
Va ser un dia ple.
Meritxell Páez Merino
Ensenyament
Sóc una alumna del col.legi públic Àngel Guimerà. Estic fent segon curs de cicle superior. Fa uns dies la directiva del col.legi em va demanar de fer una exhibició de gimnàstica rítmica per celebrar el dia de l'escola obert i la inauguració del gimnàs.
Com que la cosa era molt important, vaig demanar a les meves companyes del gimnàs si m'hi volien donar un cop de mà; elles s'hi van oferir de seguida.
El passat dijous 22 d'abril es va fer realitat l'esperada remodelació del gimnàs. Per aquest motiu a tres quarts de nou es va fer la primera actuació pels pares, alumnes i mestres; i una segona actuació a les nou per a les autoritats de Tàrrega.
Cal destacar l'actuació de la meva companya de classe. Per a la Meritxell era la seva primera actuació d'individual.
Tothom va quedar bocabadat amb el gran mural, inspirat en Miró, d'una de les parets.
Vull agrair la col.laboració de les meves companyes, de les meves entrenadores, Eva i Laura, i també la dels pares de les meves companyes, pels desplaçaments de Cervera a la nostra ciutat.
Les meves companyes de Cervera donen les gràcies per la bona acollida i el detall inesperat que van rebre.
També els va agradar molt la representació de teatre que vam oferir els de la classe de segon curs de cicle superior, de la qual van poder gaudir la resta de membres de l'escola, juntament amb pares, familiars i amics.
Cristina Nadal i Escolà
Ivet Ràfegas, Yasmina Cañete, Cristina Nadal,
Mercè Vendrell i Cristina Robles.
![]() |
![]() |
![]() |