Cada any, en arribar la festivitat de la Mare de Déu del Carme, els frares carmelites guarneixen el seu esplèndid claustre amb càntics d'estil variat per tal de fer més intensa aquesta solemnitat ja fortament arrelada a la vida ciutadana. Enguany amb més raó, en celebrar la comunitat mariana el 750 aniversari del seu escapulari, un remarcable fet que donava més pregona expressió a la festa.

Així, la segona setmana de juliol foren els dies escollits per omplir l'aire del claustre carmelità de goigs, motets i cançons de divers caràcter, composicions totes que complagueren les nombroses persones que s'aplegaren a escoltar-les amb viva atenció. Un any més, les veus de la Capella de Música de Santa Maria de l'Alba, la Coral Bona Nova del Casal de Gent Gran, la Coral Ramon Carnicer i l'Orfeó Nova Tàrrega varen retre musical homenatge a la que ben bé podríem anomenar Mare de Déu de juliol.

Ensenyament

El passat dia 22 de juliol es va cloure el curset de natació del Club Sant Eloi. Aquí tenim els nedadors mostrant els trofeus conquerits en diferents cursets i estils.

Felicitats a tots, i bon estiu!

Històries per contar

Els mortals podem passar, matar o perdre el temps de qualsevol manera, sense impacientar-nos gens ni mica, però esperar fent cua davant d'alguna taquilla d'oficina, o del tren, teatre, a les botigues, metges, ja ens costa més d'acceptar-ho.

Fent un record retrospectiu dels anys quaranta, els protagonistes de la pel.lícula se l'endurien les llargues cues a totes les estacions de tren amb una bigarrada pluralitat de militars, i dones, sobretot dones, carregades de farcells, sacs, coixineres plenes de llegums, patates, farina i altres queviures –l'anomenat estraperlo, que amagaven com podien per burlar la persecució dels tricornis–. Quan el tren arribava a l'estació la mobilitat era inaudita. No eren solament les empentes; era tot el conjunt de l'estació. (Em situo a Tàrrega a un i altre costat del tren amb les andanes plenes de paquets que carregaven per les finestretes).

A Verdú, com en els altres pobles, a l'arribada dels esbufegants cotxes del Rufes els dilluns per anar a mercat hi havia empentes i discussions per passar al davant. Si els trens esmentats anaven plens fins als paraxocs, els cotxes de línia es prenien a l'assalt pujant sobre la coberta i barrejant-se amb les cistelles de pollastres i conills.

Es feien llargues cues per obtenir el subministrament de queviures proveïts de les targes de racionament. L'escassetat del menjar generava una psicosi i un neguit de passar al davant i els que es creien més vius i amb més cara miraven de colar-se provocant aldarulls i baralles.

De les esperes, tots tenim mals records del repulsiu ambulatori lleidatà. Fem memòria de quan per qualsevol alteració de la salut ens havíem de traslladar a Lleida. Calia ser matiner per agafar el cerverí, i a correcuita per la millor drecera cap a l'ambulatori, que ja estava ple de gent amb doble o triple fila per agafar número per l'especialista. Després, escales amunt, escales avall, et feien anar com a pilotes. Passadissos abarrotats de pacients despacientats, i... cuita que portessis els papers en regla, del contrari havies d'escoltar, no sense preocupació: "Vuelva usted otro día". Moltes d'aquelles infermeres –no totes– et tractaven a baqueta com els sergents xusquers.

Arribats aquí no puc passar per alt (considero un deure ressaltar la part positiva) la comoditat que ens atorga el CAP de Tàrrega i l'atenció i tracte cordial de tot el personal.

Deixeu-lo passar que és de Cervera. Heus aquí una dita que, tot escrivint, m'ha vingut a la memòria, que solia pronunciar-se a les cues dels llocs oficials. Jo l'havia sentit a les cues per pagar la contribució que algun temps es feien a les escales i entrada d'una casa del carrer de Santa Anna, i s'aplicava als vius que amb aires d'administratiu passava impunement, no sense haver de sentir amb to mofeta: «deixeu-lo passar, que és de Cervera».⁽¹⁾

Ja sé que m'he allargat molt en aquest preàmbul, però bé val la pena veure com he superat uns temps favorablement.

La història d'avui està centrada en les cues de les quals foren testimonis la bella plaça Major de Verdú, els porxos, els arbres i els bancs, i molt especialment la monumental font que la presideix. Cues que en temps de sequera es veien augmentades sobretot a l'estiu per haverar-ne el doll d'aigua de les canelles.

Bé és veritat que en algunes ocasions sorgia la impaciència, però no és menys veritat que sota dels arbres es feia vida social i a la vegada es tafanejava. La plaça era i és fòrum i centre del tot Verdú, i amb l'excusa d'anar a la font, es trobava sempre temps per passar-hi l'estona.

Ramon Roig, "lo Pitjonet", era un home bo; d'aquells de tanta pasta, tant pa. Vivia als Escarrerons en una caseta entresòl de cal Prim, deixada a perpetuïtat mentre visquessin ell o la seva esposa Antònia Manresa. Aquesta, neboda del metge Dr. Manresa, que heretà la dita casa.

Era senzill, esprimaxat, de posat humil. Era pobre, però estimat de tothom, enriquit amb el gran sentit de l'humor, que recollí el seu fill, el popular Salau (Wenceslao) bon músic de l'Orquestra Gabarrons, sabater i marxant de roba pels pobles de la rodalia.

Lo Pitjonet rondava pels forns ajudant els flequers i fent-los passar una distesa estona amb acudits i anècdotes jocoses, i així portar algun el pa a casa. Un dia es presentà a la plaça amb un càntir per omplir-lo d'aigua, pregant a les dones el deixessin passar.

Deixà el càntir sota el raig de l'aixeta dient-los que el cuidessin mentre s'omplia, que ja passaria a recollir-lo.

Entretant, les dones, vinga i vinga garlar, fins que alguna exclamà:

– Caram! Aquest càntir no s'omple mai!

– Oh, i tant! –digué una altra.

– Serà cosa del Pitjonet. I aixecant-lo s'adonaren que a posta hi havia fet un forat al cul.

Una de tantes de les bromes de l'afable Pitjonet.

Un home pobre que era feliç i ric repartint felicitat.

Ensenyament

Després de tot un crus treballant de valent, els nens i nenes de l'escola d'estiu de l'Escola Pia han passat un juliol inoblidable.

Han fet tallers de jocs amb diferents materials, de pintures, de música, de disfresses, psicomotricitat...

També han fet moltes excursions, han anat a la piscina, han patinat, han practicat aeròbic i han realitzat diferents gimcanes dins i fora de l'escola.

Desprès de quatre setmanes molt divertides, cal acabar de passar unes bones vacances i retrobar-nos al setembre amb moltes ganes de treballar i aprendre.

A reveure, i fins l'escola d'estiu 2002!

Excursió a la Cerdanya i a Vilafranca de Conflent

Astronomia

El dia 3 de gener de 2001 va ser descobert un feble cometa pel telescopi Lincoln Laboratory Near-Earth Asteroid Research (LINEAR), un aparell automàtic destinat a escombrar el cel des de New Mexico (EUA) amb l'objectiu de detectar nous asteroides i fixar amb fiabilitat les òrbites d'asteroides ja coneguts. Des de l'entrada en funcionament del telescopi, equipat amb una tecnologia que li permet prendre nombroses imatges de camps del cel fins a confegir-ne un extens mosaic cada nit, el nombre de descobriments d'objectes mòbils al cel, com ara asteroides i cometes, s'ha multiplicat espectacularment els darreres anys.

El dia 15 de gener de 2001 va aparèixer en una de les imatges un feble cometa que la Unió Astronòmica Internacional va anomenar, dins de la rutina de descobriments del telescopi, Linear A2, seguint el procediment de posar el nom del descobridor. Com que el Linear opera de forma automàtica, la llista de cometes nous els darrers temps es compon d'una avorrida successió de noms Linear seguits d'una lletra i d'un número. Els avenços de la tecnologia arriben a fer avorrits dels progressos en alguns camps científics, encara que el coneixement que se n'extreu és de gran importància.

Malgrat que en calcular l'òrbita van veure que el cometa, després del periheli, punt de l'òrbita més proper al Sol, passaria relativament prop de la Terra, les expectatives no eren massa bones de veure un cometa brillant: tot just podia arribar a una magnitud molt lluny de les possibilitats de contemplació a ull nu. A més, el cometa era unes quatre-centes vegades més feble del que acostumen a ser els cometes nous, procedents de regions remotes del Sistema Solar. De totes maneres, unes imatges preses el dia 23 de març mostraven que el cometa era bastant més brillant del que s'esperava, i tenia una coma difusa. Entre el dia 23 i el dia 25 el cometa va fer un canvi espectacular i presentava un aspecte allargat amb una notable cua. Després a començaments d'abril va disminuir i va tornar a augmentar en unes oscil·lacions difícils de comprendre fins arribar a un màxim de brillantor que el va fer visible sense telescopi. L'enigma va ser resolt gràcies al telescopi VLT de l'European South Observatory (ESO), des de Xile, que va detectar que el nucli s'havia partit, i posteriorment que el fragment principal s'havia tornat a fragmentar-se en dues parts més. El tres trossos es van separant lentament i segueixen trajectòries paral·leles, encara que és la més grossa la que sustenta la major part de l'activitat i la que dóna lloc a la presentació actual del cometa.

A finals d'abril el cometa es va perdre entremig de la brillantor del Sol i no va ser recuperat per als observadors de les nostres latituds fina a finals de juny. La brillantor que havia de presentar després de dos mesos era una incògnita, però la reaparició no ha decebut. La imatge que presentem va ser captada des de Santa Maria de Montmagastrell el dia de 17 juny de 2001 per una càmera electrònica. Es distingeix perfectament la cua, que abasta fins més enllà del camp fotogràfic. Atès que el cometa es desplaça ràpidament, la foto s'ha aconseguit prenent set imatges consecutives de cinquanta segons d'exposició cada una, que després s'han sumat amb un programa de tractament informàtic. Com que les estrelles de fons són fixes, apareixen com a set puntets arrenglerats. La distància entre dos puntets immediats representa el que es desplaça el cometa en cinquanta segons. Els buits entre puntets representen imatges no incorporades a la suma perquè havien sortit defectuoses.