I jo que estava tan tranquil i cofoi de contribuir al benestar estatal. Jo que considerava que una bona part d'aquest benestar era degut al meu forçós altruisme, basat en l'obligada percepció d'una pensió que, si bé quan me l'adjudicaren, em permetia anar tirant tot estrenyent un xic l'aixeta per no haver de demanar cap crèdit i arribar a fi de mes sense incórrer en fastigosos números vermells, cosa que no ha succeït i espero que no succeeixi mercès a d'altres previsions que un ha fet en el decurs de la vida.

I jo –repeteixo–, tranquil, satisfet i tan ample i arriben els àngels de la guarda de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i –Mare de Déu, o Verge de l'Alba!, com més us agradi– ara resulta que els nostres governs, sempre tan magnànims amb els geriàtrics, s'han passat de rosca amb els pactes de Toledo, amb les seves concessions i privilegis i han estirat tan escandalosament la mànega amb els vells que tots lliguen els gossos amb llonganisses; l'enveja d'Europa, vaja! Resumint, s'imposa –diuen ells– "una reducció de la generositat del sistema de pensions".

Jo voldira saber què cobren els jubilats francesos, alemanys, holandesos de l'Europa rica –i nosaltres ho som al menys en teoria–, que ta sols amb el producte del seu treball i subsegüent jubilació s'han permès el luxe d'adquirir un segon habitatge, amb aire condicionat, en els millors llocs de la nostra geografia, on passen plàcidament l'estiu o l'hivern. Coneix, per casualitat, el lector amic, algun pensionista nostre que hagi pogut fer el mateix, sense cap més ingrès addicional? Que no se'm digui que aquests jubilats europeus es permeten aquest luxe perquè varen néixer amb la flor més avall de l'esquena; estic parlant exclusivament de gent que en el transcurs de la seva vida laboral visqueren amb sous més decents que els nostres i avui frueixen de jubilacions en consonància, que els permeten portar a termini el que tal volta havien somiat tota la vida.

Jo demano formalment als espies de l'OCDE que deixin d'observar aquestes minúcies ridícules i es dediquin a flairar el podrimer que desprèn la nostra pell de toro. És aquí on hi trobaran una de les primeres malalties que necessita posar-hi remei a tanta corrupció i no amb els nostres jubliats que estan cobrant pensions de cinquanta mil pessetes (tres-cents euros i mig).

Malauradament els serà difícil la tasca. Aquí hi ha una remarcada tendència a encobrir mútuament els pecats, perquè els pactes polítics de govern no els permeten tirar la primera pedra. Després vindran els aforaments, la presumpció d'innocència, el "jo tinc la consciència tranquil.la" i per si això fos poc la justícia hauria de fer honor a la seva obligada imparcialitat i malauradament de vegades no ho fa i el ciutadà ho veu i se'n dol. Tal és el cas recent d'un personatge que ocupa lloc preeminent en la cúpula estatal, que està imputat en diversos casos delictius i que hauria de dimitir fins que les coses es posessin en clar, cosa que fins ara no se n'ha pogut treure l'entrellat per les nombroses i lamentables contradiccions judicials d'aquest cas.

P.S. Conseqüent a la meva recent postal, en la qual comentava que hi ha més podrimer ara que dirant la república i la dictadura, un amic targarí m'ha recordat per telèfon la suposada immensa fortuna que Franco devia acumular durant els seus quaranta ansy de manament. Estic en condicions de contestar-li amb dades que he recollit posteriorment i que són del tot fiables. Franco morí pobre, i com que això podria sonar a un acudit dolent, m'explicaré: el "caudillo" per qüestions que deurien estar condicionades a la successió se'n va anar sense fortuna a nom propi. No obstant la seva dona, Carmen Polo; la seva única filla, Carmen Franco, i els seus set néts, varen heretar una fortuna calculada en vint mil milions, la major part en propietats immobiliàries, algunes tan emblemàtiques com el Pazo de Meirás (A Coruña), el Palau de Canto del Pico (Torrelodones) o un meravellós àtic al madrileny barri de Salamanca. L'herència de Carmen Franco incloïa també un títol nobiliari, el de marquesa de Franco, atorgat pel nostre rei quan accedí al tron. Item més, a Donya Carmen Polo li fou adjudicada una pensió, un import que es mantingué en el més rigorós dels secrets. Curiosament a la seva filla li fou denegada la pensió d'orfandat que li corresponia com a filla de militar difunt.

Si el lector em permet donar la meva opinió sobre el particular, i amb tot i tenir en compte la revaluació de l'esmentat patrimoni –que a hores d'ara, si existeix deu estar quelcom minvat–, no té res a veure amb les superfortunes dels nostres rics d'avui, que es calculen en bilions (amb b de burro).

El IV Festival de Músiques del Món ha comptat enguany amb una sèrie de novetats que han reforçat i millorat la proposta d'oci de l'organització, que aquest any va apostar per ampliar-ne la durada fins a dos dies per a donar cabuda a més grups i d'altres activitats paral·leles. A més dels tallers i del mercat d'artesania, molt ben rebuts pel públic, cal destacar que en la proppassada edició es van ubicar petites parades de queviures i menjar de caire exòtic. A més, una altra important novetat ha estat la gratuïtat del festival. El lloc fou l'habitual de cada any, el Camp dels Escolapis, el qual disposà d'un espai per a acampar, també d'accés gratuït. Dissabte a la nit, abans dels concerts, va tenir lloc un sopar multicultural, amb degustacions de plats exòtics. Els assistents van poder tastar a partir de les deu de la nit plats d'arreu del món: d'origen africà, oriental i, fins i tot, plats típics de la cuina mexicana.

Després del sopar, el primer grup de la nit, Urbàlia Rurana, va pujar a l'escenari. El més veterans del cartell van presentar el seu últim disc, Sarau Mediterrani, i van convidar al ball i a la gresca totes les persones presents amb els seus ritmes animats i engrescadors. Els Cluricaun, de Ripoll, van conjugar els sons celtes, bluegrass i jamaicans en un repertori únicament format per temes propis. La Carrau va impactar el públic assistent amb la seva gran capacitat interpretativa, i van confirmar el perquè havien estat elegits la gran revelació al Centre Artesà Tradicional i a la darrera Fira de Música d'Arrel Tradicional de Manresa. Finalment, el millor grup de l'actual edició, els Cheb Balowski, va aparéixer a escena amb una jove banda forma per onze músics i una espectacular posada en escena. La seva barreja d'estils musicals com l'ska i el rai van aconseguir que la gran quantitat de públic aplegat no marxés fins que no es va acabar el concert. Cal apuntar que l'entitat organitzadora va gravar les actuacions dels dos últims grups, La Carrau i els Cheb Balowski, per a una futura edició dels seus repectius concerts en disc.

El president de l'entitat organitzadora, Eduard del Valle, va valorar com a positiva aquesta quarta edició del festival de músiques del món de Tàrrega. Tot i els problemes sorgits pel canvi de nom del festival, que va portar com a conseqüència la retirada de tota la publicitat del certamen, Eduard del Valle creu que "el festival es pot considerar tot un èxit, i més si tenim en compte la manca de promoció per la retirada dels cartells a última hora". Pel que fa als concerts, del Valle considera que "aquest any s'ha apostat per grups més desconeguts, cosa que ha provocat que el festival fos més autèntic que els altres anys", i ha apostat per la continuïtat d'aquesta gran festa de la interculturalitat, que va acollir unes mil cinc-centes persones.

Durant el ple ordinari que es va celebrar passat dilluns dia 23 de juliol a l'ajuntament de Tàrrega, el conjunt de regidors va aprovar per unanimitat el pla especial de l'avinguda de Balaguer, una reforma urbanística que preveu variar radicalment l'antic conjunt industrial targarí, format per l'emblemàtic edifici de la farinera i la fàbrica de l'oli. La superfície total del sector, de quasi 43.000 metres quadrats, es preveu condicionar per a un màxim de 354 habitatges, i més de deu mil metres quadrats per a zones enjardinades. Amb aquesta acció, que a partir de l'aprovació provisional donarà pas a les pertinents negociacions amb els propietaris, es pretèn "condicionar una superfície que presenta un alt grau de deixadesa", segons paraules de l'alcalde, Frederic Gené.

Dos projectes urbanístics més, el pla parcial del sector SAU-2 "Hort del Barceloní" i el pla parcial del subsector SAU-1B del sector del Reguer, canviaran la fesomia de zones d'especial interès urbanístic i estètic per a la capital de l'Urgell.

El primer, l'Hort del Barceloní, presenta una superfície de més de 33.000 metres quadrats, que es condicionarà per a uns 216 habitatges de planta baixa més dos o tres pisos, a més de la possibilitat d'instal·lar-hi zones enjardinades i equipaments i dotacions del consistori.

El sector del Reguer, d'altra banda, té una superfície similar al projecte anterior, tot i acollir tan sols 49 habitatges. En aquest cas, l'Ajuntament de Tàrrega té prevista la connexió del pont vell del Reguer amb l'avinguda Lacetània, una ampliació del carrer del Talladell que unirà el centre de la ciutat amb la zona est, que l'alcalde ha qualificat d'obra clau.

El pressupost de la propera edició de la Fira va ser modificat

El ple de l'Ajuntament va aprovar, també per majoria absoluta, la formalització d'un crèdit amb Caixa de Catalunya per tal d'afrontar les despeses que la Fira de Teatre al Carrer generarà la propera edició.

L'import del crèdit, que puja quasi trenta-tres milions de pessetes, s'haurà de retornar en el termini d'un any a un interès del 5,4%.

Així mateix, la primera modificació del pressupost de la Fira va ser aprovada per tot el Consistori, resultant el total de despeses i modificacions de més de dotze milions de pessetes.

Les piscines municipals apujaran el preu de la seva entrada

Segons la proposta d'acord referent a les taxes de les piscines municipals, aprovada per majoria absoluta amb l'abstenció dels AIPN, el preu d'entrada al recinte serà més alt respecte a l'any passat.

Joan Amèzaga, portaveu del grup independent, va titllar la proposta d'"absurditat i incongruència", afirmant que la present temporada de les piscines ja haurà finalitzat quan la taxa aprovada sigui vigent.

Tot i això, les noves taxes provisionals d'entrada a les piscines municipals seran a partir de la seva aprovació definitiva de quatre-centes pessetes per als adults en dia laboral, més setanta-cinc pessetes si és festiu, tres-centes pessetes per als infants en dia laboral, més cinquanta si és festiu, i de dues-centes pessetes per als jubilats, sent aquesta quantitat invariable.

Durant l'intercanvi cultural que una delegació de la Fira de Teatre al Carrer mantingué amb la fira Juste pour rire de Montreal, al Quebec, l'alcalde de Tàrrega va prendre nota d'una llarga llista d'idees per a importar al certamen targarí. Entre elles, i a banda de l'intercanvi de les respectives companyies que es farà efectiu durant la propera edició de la Fira, destaca el fet que Tàrrega podria acollir el que a nivell mundial s'anomena taller de producció teatral.

Aquesta iniciativa, que a França ja està molt estesa i que compta amb gran acceptació per part de les companyies d'espectacles, representa un pas més enllà en la creació d'espectacles propis. Els tallers de producció d'espectacles són recintes públics on les companyies teatrals gaudeixen d'un espai, normalment una nau industrial de considerables dimensions, per a confeccionar i assajar els espectacles de pròpia creació. Els fet de posseir aquest espai fa que les companyies treballin els seus xous d'una forma més equilibrada i amb majors facilitats, podent servir aquests per a ser representats durant la Fira de Teatre al Carrer o, fins i tot, per a convertir-se en la sempre esperada inauguració.

Podria ser el primer tallere tot l'Estat

Segons Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, els tallers de producció teatral poden servir per a la preparació d'aquests muntatges i per al seu millor perfeccionament, sent una iniciativa no tan sols ambiciosa sinó, alhora, el nou repte per a la vessant més artística de Tàrrega. Amb el propòsit d'establir un taller de producció teatral a Tàrrega, Gené ha decidit entrevistar-se amb responsables de la Generalitat de Catalunya i del Govern Central, i pot ser aquesta iniciativa la primera de tot l'Estat.

El dissabte passat, el raval del Carme, un dels carrers amb més història de Tàrrega, va celebrar la seva festa, com cada estiu des de fa molts anys. A partir de mitja tarda, la polícia local va desviar el trànsit direcció Barcelona per un carrer colateral al raval del Carme, per tal que el barri pogués celebrar la seva festa sense cap mena d'impediment.

L'Associació de Veïns del Raval del Carme va organitzar una diada en què tant els més grans com els més petits van poder fruir amb activitats per a tots els gustos. Es van preparar diversos jocs per a la canalla, que van ser els autèntics protagonistes i els que més van fruir amb la festa. Els més petits s'ho van passar bé amb el tradicional joc de trencar l'olla, que va portar més d'un mal de cap a algun dels pares a causa de la poca destresa dels seus fills, que no encertaven a picar l'olla ni amb ajuda.

Els moto-karts, la gran atracció

Els més valents van poder participar en una espectacular cursa de moto-karts en un circuit instal·lat al mig de la carretera, que sens dubte va ser l'autèntica atracció de la festa, tant per als participants en la cursa com per a la gent congregada al carrer, que s'ho mirava de lluny. Més jocs i, sobretot, els tradicionals gegants i capgrossos van acabar d'amenitzar la festa en la seva vessant més infantil.

Tampoc no va faltar la tradicional xocolatada popular de cada any, en què els veïns del barri van poder tastar la deliciosa xocolata acompanyada de la coca, que es repartien gratuïtament entre la gent del barri.

El fi de festa va anar a càrrec del grup musical Trio Olímpics, que va entretenir els més grans i els més joves fins ben entrada la matinada amb un lluït ball.

Vicenç Llorca, director general de Promoció Cultural, va declarar el passat dijous a l'Ajuntament de Tàrrega que la Generalitat de Catalunya incrementarà enguany la seva aportació econòmica a la Fira de Teatre al Carrer en cinc milions de pessetes. D'aquesta manera, la subvenció de la Generalitat pujarà dels quaranta-set milions de l'any passat als cinquanta-dos de la present edició. Llorca va explicar que aquesta decisió s'ha pres "en suport a certs espectacles d'especial impacte cultural".

En el mateix ordre de coses, el director general de Promoció Cultural va destacar l'increment de programadors confirmats en data de 19 de juliol respecte a l'any passat, que enguany és de quatre-cents cinquanta-vuit, procedents de tot el món. Joan Anguera, director artístic de la Fira, va atribuir aquesta dada al fet que la Fira de Teatre al Carrer presenta un extens i molt variat llistat d'espectacles, de tot tipus i per a totes les necessitats, que satisfan la demanda d'un públic molt variat.

Una de les vint-i-cinc millors fires del món

Vicenç Llorca també va voler donar a conèixer el fet que la Fira de Teatre al Carrer hagi entrat en el llistat de les vint-i-cinc millors fires del món, cosa que l'alcalde de Tàrrega, Frederic Gené, va corroborar, perquè "al Quebec es va demostrar la bona impressió que es té de la nostra Fira a nivell internacional".

Durant la seva visita oficial el passat dilluns dia 23 de juliol, Francisco Álvarez-Cascos, ministre de Foment, va assegurar que el tram de l'autovia N-II entre Cervera i Santa Maria del Camí estarà enllestit d'aquí a dos anys i mig. La polèmica autovia, la construcció de la qual porta deu anys de retard, ha estat reclamada durant tot aquest temps per tots els sectors polítics, econòmics i socials de la província de Lleida. Després de la visita de Cascos, sembla que l'obra es podrà inaugurar a finals de l'any 2003 o a principis del 2004. El ministre de Foment, que va acudir a Cervera per col·locar la primera pedra del futur tram, va situar el termini màxim de finalització de l'autovia en trenta mesos, tot i assegurar que "seria benvingut qualsevol guany de temps".

Deu anys d'història

El procés de construcció de l'autovia N-II entre Lleida i Barcelona va veure els inicis l'any 1990, quan el Govern socialista dóna llum verda a l'estudi del que podria ser el traçat. L'any 1995, l'ordre per a emprendre el projecte és publicada al BOE, tot i comptar amb el rebuig per part d'ecologistes i alguns sectors econòmics i consistorials, que veien com la vall del Sió podria veure's afectada negativament. Amb això, l'obra es paralitza l'any 1997 i no torna a ser efectiva fins dos anys més tard, quan el ministeri de Foment decideix executar-la pel sistema de contractació conjunta de projecte i obra. Aquell mateix any, el 1999, es licita el contracte de construcció de l'autovia amb un pressupost de vint-i-quatre mil milions de pessetes, al qual opten cinc consorcis. Finalment, l'any 2000 s'adjudica l'obra a FCC i Ploder de forma provisional, fent-se definitiva al juny d'aquest any per quasi dinou mil milions, cinc mil menys que en un principi.

Setanta morts en quatre anys

Cal recordar que el tram que comprèn l'autovia N-II entre Cervera i Igualada ha registrat una setantena de morts tan sols els darrers quatre anys, a més de provocar nombroses i quilomètriques cues que han ocasionat greus molèsties als usuaris. Ara sembla que el malson dels conductors de Lleida que viatgen a Barcelona pugui finalitzar definitivament.

La tercera edició del curs de música d'estiu de Verdú va acabar divendres passat amb centenars de persones que van omplir l'església parroquial de la ciutat per presenciar el magnífic concert de cloenda protagonitzat pels quaranta-sis alumnes matriculats.

El curs va començar el passat dilluns 16 de juliol. El set professors que impartien les classes van organitzar l'alumnat en dotze grups de cambra i dues orquestres, on es podien trobar violins, violes, pianos, flautes i clarinets. La impossibilitat de realitzar les sessions didàctiques aquest any a les dependències del castell de Verdú, temporalment en període de reformes, va obligar l'organització a habilitar els baixos d'algunes cases, la biblioteca municipal i la parròquia com a escenaris improvisats.

Durant les tres primeres nits (dilluns, dimarts i dimecres), hi va haver un concert a càrrec dels diversos professors del curs.

Els alumnes provenien de bona part de la comarca

En els acte de cloenda de dijous i divendres, els alumnes van poder fer gala del seu aprenentatge davant el públic de la parròquia. El concert de dijous va reunir els alumnes de les escoles de la ZER de Guimerà, Ciutadilla, Verdú i Vilagrassa, que durant tot el curs s'havien anat preparant per a l'ocasió.

El curs de música d'estiu de Verdú és una proposta lúdico-educativa organitzada per la companyia Trio Florestan, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Verdú.