Tàrrega, 27 de juny de 1998Any LV - Núm. 2.752 - Preu 175 ptes.

Espectacular incendi a Ossó de Sió

Constituïda la nova Cambra de Comerç

Un medievalista dubta de l'autenticitat de la sinagoga

L'antic mercat municipal
disposarà d'estudis de gravació i assajos

Suposo que en haver llegit el titular, els lectors s'hauran preguntat a quina ciutat es refereix el director de Nova Tàrrega. Doncs bé, a la nostra ciutat, Tàrrega, El perquè ens el dóna una visita a les obres que s'estan acabant de l'obertura de carrers del pla del Reguer, que s'escampa des del pla del Perelló, o zona d'actuació del Jacint Verdaguer, fins a la zona del Maset. Bé, els lectors em podran dir que en aquestes zones ja hi havia cases. Sí, però, tornat a aquesta visita que recomano als lectors, ara canviarà tot el panorama urbanístic de la ciutat. Fins ara podies anar al pla del Perelló o al Maset, també conegut com el Maset del Calces, i t'adonaves que pujaves, però havies de baixar per on més o menys havies pujat. A partir d'ara pujaràs i baixaràs per anar d'un barri a un altre i t'adonaràs que la ciutat ja no és com abans que més o menys planejant anaves d'un lloc a un altre. L'únic lloc on era molt marcada la pujada era la serra de Sant Eloi, un lloc on no hi havia cases i que ara ja en comença a tenir algunes a una part del seu redós; així que podríem dir que Tàrrega serà la ciutat dels tres turons: Maset, pla del Perelló i Sant Eloi, parafrasejant és com allò de la ciutat dels set turons, o sigui, Roma. Comparacions a part, el que sí cal reconèixer és que la ciutat va canviant tant urbanísticament com socialment. Suposem que tot és degut als canvis de la societat actual, dels quals cap població es pot sentir aliena.

Tornant a aquesta obertura de carrers, encara que només siguin de terra, es posa en evidència que la Tàrrega del futur haurà d'agrair molt a aquests anys de democràcia municipal en què s'ha gestat aquest pla urbanístic, un pla no exempt de polèmiques polítiques i de traves jurídiques, però un pla que ha estat consesuat per les principals forçes poliítiques de la ciutat. Potser no estarà del tot encertat, però és el resulttat de la voluntat majoritària del poble.

Mirant el projecte del pla del Reguer i la majoria de les noves construccions que es fan a la ciutat, es pot comprovar que cada vegada més es va cap a les cases unifamiliars, o com a molt, a edificis de pocs habitatges i es deixen de banda els grans blocs de molts pisos dels anys seixanta i setanta. És una cosa lògica a les nostres contrades on el terreny no és car, sobretot al secà, i més quan, desgraciadament es va abandonant l'agricultura de secà perquè encara no es veu clara la construcció del canal Segarra-Garrigues. Esperem que Tàrrega sigui la ciutat dels tres turons i més, i la seu del Segarra-Garrigues de cara al nou mil.leni, ja que com més serem més aigua necessitarem.

Josep Castellà Formiguera

Al llegir, a últims d'abril, que el president Jordi Pujol havia presentat al palau de la Generalitat l'edició crítica d'El Quixot, realitzada per l'acadèmic Francisco Rico, preparada per més de cent col.laboradors que ell mateix havia coordinat, publicada per l'editorial Crítica sota els auspicis de l'Institut de Cervantes, em vingué tot seguit a la memòria que don Enric de Càrcer i de Sobies havia treballat extraordinàriament i bé sobre El Quixot. I havia publicat un llibre sobre una obra que Jordi Pujol afirmava que "Cervantes i el Quixot, en tota la literatura mundial solament tenen un cas de similar transcendència", que són Dante i "La divína comèdia".

Immediatament, per confirmar el meu record, em vaig posar en contacte amb l'arxiver comarcal, senyor i amic Gener Gonzalvo Bou, que em va dir que en l'indicat arxiu tenen un exemplar de Las frases del Quijote, de don Enric de Càrcer i de Sobies, editat al 1916 per Sol i Benet de Lleida, dedicat precisament a l'Ajuntament de Tàrrega, en data de setembre d'aquell 1916. I tenia sis centes seixanta-sis pàgines. Cosa que, a més del valor intrínsec d'aital treball, dóna idea de la seva extensió.

Diré més: pocs dies després, en rebre i llegir l'extraordinari treball, qualificat més merescudament "cum laude", de la tesis doctoral de Joan Novell Balagueró, Tàrrega: de villa a ciudad (1875-1923), vaig trobar que tot perfilant i explicant o comentant els esdeveniments personals i polítics de personatge tan destacat com fou en la vida de Tàrrega i àdhuc de Lleida don Enric, fou alcalde i president de la diputació, deia (tradueixo)... es va retirar de la vida polítca i establí el seu domicili, gairebé permanentment a Barcelona. Tenia 47 anys i els últims anys de la seva vida els va dedicar a la literatura. Escrigué Las frases del Quijote. O sigui una exposició ordenada i comentada de les principals frases de l'obra de Cervantes. Es tracta d'un estudi metodològic d'una gran qualitat, publicat l'any 1916 i traduït al català, l'italià, el portugués, el francés, l'inglés i l'alemany. Va continuar treballant amb La moral del Quijote i Figuras retóricas del Quijote, ambdues inacabades". Morí als 66 anys.

I em pregunto. Coneixia o s'ha tingut en compte, en l'esmentat treball coordinat per Francisco Rico, el que havia publicat don Enric de Cárcer i de Sobies? No he vist el llibre. Però, en tot cas, el que pretenc és fer present i destacada la figura i la vessant literària del nostre home polític. Una figura clau i propietari de finals del segle i primers del que tancarem. I ja que va dedicar el llibre al nostre ajuntament, malgrat les trifulgues que havia hagut de sostenir, i precisament a un que no era ni de bon tros dels que ells promovia i patrocinava, crec que no estaria de menys que, en l'edició original castellana o la traduïda en català, s'edités ni que fos un facsímil, la seva original i valuosa obra. De fet un botó de mostra de la nostra puixança cultural. En obra que, com s'ha dit, en la pròpia Generalitat de Catalunya i en aquell acte esmentat, "...patrimoni de totes les cultures literàries".

Curiosament, en aquell Ajuntament del 1916 que rebé l'exemplar, hi figuraven els següents senyors. Alcalde, Josep Andreu Castelló; regidors, Ramon Roca Boladeres, Sebastià Mir Foix, Magí Ribera Domingo, Josep Gassó Graells, Ramon Ferrer Comes, Jaume Morros Flaquer, Estanislau Trepat Galceran, Ramon Andreu Roca, Francesc Castellà Bonet, Josep Castellà Boladeres, Ramon Solé Grañó, i secretari, Josep Morera Poch.

En moments que Tàrrega anava cada dia més endavant. I no vull afegir res més. Els fets valen més que paraules. I l'opinió de Novell Balagueró ho avala.

Ha mort Manuel Vidal de Càrcer

En Manuel, endemés, era un esportista del tot. I també recordo bé que de nens, comentàrem i admiràrem la seva proesa d'anar a practicar el futbol a "les amèriques", junt amb Janozzo, un fantàstic jugador del nostre Tàrrega. Crec que a Cuba, ja que al novembre del 1928, i als aparadors de la merceria de cal Tonet Gomà, situada als baixos de la casa senyorial dels Càrcer, cal Sobies, s'hi exhibia el diploma de la màxima qualificació obtinguda per Manuel, a la universitat de l'Habana, en mineralogia.

Fou porter del Barça, que junt amb la seva intervenció al nostre Club de Futbol Tàrrega, per tractar-se d'endegar-lo, amb una mena de societat de pràctica o ensenyament futbolístic, que no va donar el resultat que s'esperava, no tinc temps de consultar i precisar les dades o anys, però sí que responc de l'autenticitat dels fets. Entre altres mèrits com el del Palau dels Marquesos de la Floresta, en la precipitació impossible de resumir.

Altrament era vidu de Joaquima Artes i Alexandri, companya d'estudis i amiga de la qui fou la meva esposa Rosa. I des que tots plegats ens coneguérem, ens apreciàrem mútuament sempre. En pau descansi, però sobretot, quedi així anotada la continuïtat del llinatge de tan destacada família en la vida de Tàrrega, des de bona part del segle darrer com també de molts anys dels principis del que tancarem. Seria una injustícia no fer-ho. Al cel sigui. Reiterant el condol als seus.

Sí, autèntica mala llet traspua l'escrit publicat en la seccio Cartas de los lectores de La Vanguàrdia del dia 20 de juny passat.

El signa una senyora, Teresa Dou, de Barcelona, en què fa referència i recolza l'opinió d'un novel.lista nord-americà, Tom Clancy, en un llibre de ciència ficció en què es planteja a l'Estat espanyol un conflicte balcànic on els catalans tindrien el paper de serbis.

Aquesta senyora fa memòria a la impertinència dels catalans a l'hora de reclamar els arxius de Salamanca, com el massiu boicot a tots els productes salmantins en tots els establiments de Catalunya.

Fa referència a alguns afeccionats al rugby cantant exaltats cançons d'en Llach.

Conclou dient entre altres barbaritats que els catalans som el viu retrat dels serbis, felicitant l'escriptor al.ludit pel seu encert davant l'enorme venda de milers d'exemplars de tal novel.la.

No és possible que una persona que viu i treballa a Catalunya i en aquest cas concret a Barcelona, pugui arribar a adquirir una filosofia tan aberrant en la que demostra una mania cerval a tot el que l'envolta, sols entesa com a malaltia o rebuitx a tot el que llueix.

Recull les poques pomes podrides que pot assolir i ens les barreja amb el munt de les sanes que en el nostre país són majoria, no agraint ni tenint en compte el nostre tarannà de gent pacífica i receptiva que només pensem a treballar i fer gran el país en bona convivència amb tots els immigrants que pel sol fet d'instal.lar-se aquí ja adquireixen carnet d'identitat com a catalans.

Viperines llengües i una mala gestió practicada per alguns polítics de torn han sembrat dolentes llavors que desfiguren la nostra idiosincràsia i els fruits són algunes declaracions absurdes com les de la senyora esmentada.

No sóc qui per fer recomanacions a un periòdic de tanta envergadura i serietat com La Vanguàrdia, però em temo que hi ha opinions que en lloc d'informar sols sembren malestar entre els lectors i aquest escrit és una ofensa al nostre país, per tant, vagi la meva queixa a l'equip de control i redacció d'aquesta secció, puig encara que no es faci responsable de les opinions, haurien de tenir més cura en escollir.

---

CULTURA

Manifest de Vallsanta 1998

Davant del novè centenari de la fundació del Cister, amb aquest manifest volem cridar l'atenció sobre la greu situació de les ruïnes del monestir cistercenc de Vallsanta, situat dins el municipi de Guimerà, a l'Urgell. Sens dubte, fem una valoració positiva de la bona resposta i implicació popular en la Ruta del Cister, i també de l'esforç que ha fet el poble de Guimerà en la consolidació i restauració de les restes del monestir de la Bovera (1985). D'altres exemples són significatius en la recuperació de restes arquitectòniques en perill. Un d'ells és, sense cap mena de dubte, el del monestir trinitari d'Avinganya, al qual, a més de fer una acurada restauració i consolidació, se li ha donat una utilitat cultural remarcable.

Per tot això manifestem:

1. Que després de les actuacions fetes al monestir de Vallsanta han faltat els esforços necessaris de coherència per a finalitzar els processos de salvament, excavació i dignificació de les seves ruïnes, de forma definitiva.

2. Que l'esforç de tot un poble, com és el cas de Guimerà, ha de quedar coherentment projectat amb les oportunes gestions, tot prioritzant determinades propostes i actuacions.

3. Si ens atenem a les actuacions de l'ajuntament i poble de Guimerà fetes a les restes de Vallsanta, hem de recordar:

­ Un primer pla de neteja de les restes, efectuat durant la Pasqua de 1966.
­ La mobilització de tota la vila de Guimerà per salvar les ruïnes de Vallsanta l'any 1967.
­ La petició de declaració de monument local el 1967.
­ La inclusió de Vallsanta dins de la declaració de conjunt històrico-artístic del conjunt de la vila de Guimerà (1975).
­ L'ajut prestat per Guimerà en un primer pla de treball de neteja i salvament, portat a terme durant el camp de treball organitzat per la Generalitat de Catalunya, l'any 1983.
­ Col.laboració en les primeres excavacions efectuades al monestir, l'any 1986.

4. Pel que fa al paper jugat pels estudiosos i investigadors, remarquem:

­ La reunió del Grup de Recerques de les Terres de Ponent a Guimerà, centrada en els monestirs cistercencs de la vall del Corb i de l'Ondara (10 de maig de 1987)
­ L'acte de presentació a Guimerà del llibre inèdit de Mn. Sanç Capdevila, El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta (edició a cura de Xavier Ricomà, any 1988).
­ La publicació del volum miscel.lani Els monestirs cistercencs de la vall del Corb, editat pel Grup de Recerques de les Terres de Ponent l'any 1989, i que fou presentat al monestir de Vallbona.

5. També volem remarcar aquí les actuacions de les administracions:

­ Conveni establert entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida per a la consolidació i l'excavació de Vallsanta (1984).
­ Actuacions de consolidacions de les ruïnes fetes pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Lleida, l'any 1986.
­ Col.laboració de les administracions en la primera fase de les excavacions dirigides per l'aqueòloga Anna Alonso (1989).
­ Intervenció del Consell Comarcal de l'Urgell per consolidar el campanar de cadireta de Vallsanta (1992).
­ Els actes d'obertura del quart centenari de l'extinció del monestir de Vallsanta (1589-1989), presidits pel M.H. Sr. Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, on es manifestà la preocupació pel salvament i dignificació de les restes del monestir (5 de febrer de 1988).

Per tots aquests motius, demanem:

1. La necessària implicació i coordinació de les diferents Administracions (Generalitat de Catalunya, Diputació de Lleida, Consell Comarcal de l'Urgell, Ajuntament de Guimerà) per tal de planificar la segona i definitiva fase d'excavacions de les restes de Vallsanta, que creiem molt necessàries i urgents.

2. La definitiva consolidació de les restes arquitectòniques de Vallsanta.

3. La dignificació de les ruïnes, per tal que puguin ésser visitades, dins el conjunt medieval del terme de Guimerà, i atès es fàcil accés viari.

4. Donar a conèixer les rutes del Cister a la comarca de l'Urgell, tot publicant-ne una guia-itinerari, per tal de fer visitables i divulgar el paper històric rellevant que jugaren tots els monestirs cistercencs de la comarca.

5. Continuar amb les obres de restauració integral del monestir de Santa Maria de Vallbona, prioritzant la definitiva restauració del seu emblemàtic cimbori del segle XIV, obra mestra del gòtic català.

6. Senyalitzar els conjunts i restes dels monestirs cistercencs de l'Urgell, aprofitant la celebració del novè centenrai de la fundació de l'orde.

7. Un silenci de deu anys demana urgentment respostes concretes per a dignificar les significatives i importants ruïnes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta.

Per tots aquests aspectes exposats aquí, proposem:

Fer arribar a les institucions esmentades aquest manifest, per tal que ajudi a recordar el deute que tenim envers aquestes històriques i artístiques restes de Vallsanta, que, situades a peu de carretera, són molt visibles, i per tant, el seu deplorable estat fa evident als ulls de tothom la necessitat d'una oportuna i diligent dignificació.

A l'acte es va aprovar l'informe de gestió i es va procedir a la distribucuió dels beneficis de l'exercici 1997 de Caixa Penedès. Es van destinar 535 milions de pessetes a obra social i la resta, 3.732 milions, a reserves generals.

El benefici net de 1997 del Grup d'Estalvis del Penedès, un cop deduïts 2.206 milions de pessetes d'impostos, es va situar en 4.998 milions, cosa que representa un increment del 27,43% sobre l'exercici anterior, després de destinar 6.741 milions de pessetes a dotacions, sanejaments i amortitzacions.

El marge d'intermediació va ser de 23.370 milions de pessetes, que amb les comissions per serveis, van situar el marge ordinari, fruit de l'activitat típicament bancària, en 27.528 milions de pessetes.

Els recursos bruts generats (cash-flow) va aconseguir la xifra de 17.284 milions, cosa que implica un augment del 60,87% respecte a l'any anterior.

El Grup Caixa d'Estalvis del Penedès va assolir, el 31 de desembre de 1997, un volum de 593.953 milions de pessetes de recursos aliens, amb un creixement del 16,25% sobre el saldo final de l'any anterior. Les inversions creditícies netes (un cop deduïts els fons de provisió per a insolvències) es van situar en 393.435 milions de pessetes, que van suposar un increment del 21,02%.

Durant 1997 Caixa d'Estalvis del Penedès, tercera caixa catalana, continuant la seva política d'expansió a tot el territori català, va obrir catorze sucursals, amb les quals el 31 de desembre disposava d'una xarxa de 417 oficines.

L'assemblea general ordinària donà igualment la seva aprovació a la política general de l'entitat i a les seves línies d'actuació, entre les quals s'han de destacar la l'activitat orientada al client, la formació interna i la innovació tecnològica.

1 No estem d'acord a subvencionar indiscriminadament el futbol professional de la U.E. Tàrrega, ja que això suposa un greuge comparatiu tant amb les diferents entitats de la ciutat, esportives, culturals, socials... com amb la resta de ciutadans.

2 Des de sempre hem reconegut, fins i tot admirat, la important tasca desenvolupada desinteressadament per tot el personal que dia rere dia (amb més d'una incomprensió) tira endavant l'escola de futbol base, la mateixa que nosaltres vàrem demanar que pogués utilitzar la nova gespa del camp de futbol. No ens van fer cas.

3 Creiem que hi ha coses molt més importants a la nostra ciutat (Fira de Teatre, C.N. Tàrrega, B.A.T. Càritas, promoció econònica...) com perquè l'Ajuntament hagi de salvar l'entitat que si es troba en aquesta situació és per culpa de dirigents que malbaraten els diners aliens sense contreure cap responsabilitat personal.

4 Sembla que la salvació la vulguin dur a terme grans prohoms de la burgesia local, però (i això és greu!) amb els diners de tots els treballadors i treballadores que ja voldrien per a ells aquestes prebendes.

5 Des del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-els Verds endegarem una campanya adreçada a tota la resta d'entitats locals i ciutadania en general amb el propòsit de recollir signatures per evitar aquesta bestiesa que és aquesta conxorxa entre CiU-PSC i els prohoms locals.