Tàrrega, 27 de setembre de 1997Any LIV - Núm. 2.714 - Preu 175 ptes.
amb total normalitat
Els alumnes de primària del Col.legi Sant Josep. Foto: Jaume Solé
L'ajuntament reclama la variant de la C-240 |
El nou conseller de medi ambient va visitar Tàrrega |
«Sembla» que finalment comencen les obres del mur del Reguer |
El Tàrrega ja guanya fora de casa |
La setmana passada es va iniciar el curs escolar 1997-98 a primària i aquesta setmana ho han fet els de secundària. L'ensenyament primari i secundari s'imparteixen a totes les capitals de comarca i en poblacions més petites, com a l'Urgell ho fan Agramunt o Bellpuig. Però a Tàrrega tenim el més ampli ventall de modalitats de secundària, és a dir, tots els tipus de batxillerats, i altres com l'Escola de Capacitació Agrària, que aquest any inicia el primer curs de tècnica agroalimentària, o l'Escola de Sobrestants, única a Catalunya.
A primària cada població acull els seus alumnes. Només en poblacions amb un reduït nombre d'escolars, aquests són traslladats a la població més propera. Així que pel que fa a l'escola pública podríem dir que a la nostra ciutat la incidència forània és nul·la. Però a l'escola privada, Sant Josep i Escola Pia acullen un important nombre d'escolars de pobles de la comarca i fins d'altres comarques veïnes.
Podríem dir que a la nostra ciutat només falten estudis universitaris, però ara tampoc no és ben bé així, ja que a la Biblioteca Central Comarcal de Tàrrega hi ha un centre de suport de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és a dir, la universitat a distància catalana. Ara no pretenem demanar una universitat per a la ciutat, però no seria cap extravagància demanar alguna delegació o alguns estudis específics d'alguna universitat. Recordem que l'any 1991 es parlava de fer a Tàrrega la universitat d'estiu del teatre, arran d'uns cursos teatrals que va organitzar la Fira de Teatre, demanda a la qual fins va donar suport el llavors conseller de Cultura, Joan Guitart.
Si a l'ensenyament primari no és gaire significativa l'afluència d'estudiants de fora de la ciutat, a l'ensenyament secundari sí que ho és, i això suposa que molta gent jove ve a estudiar a Tàrrega; uns només vindran a les hores lectives, altres que vénen de més lluny hi faran estada, o bé a la residència de Ca n'Aleix o en pisos particulars, especialment els alumnes de l'Escola de Sobrestants, de l'Escola d'Arts Ondara i de l'Escola de Capacitació Agrària.
Tot plegat cal tenir en compte aquest potencial de "visitants", que en major o menor grau generen una aportació a l'economia de la nostra ciutat. Si el "comerç atreu" també hi ha altres sectors de "Tàrrega ciutat de serveis" que atreuen i en la mesura del possible cal mantenir i incrementar aquest potencial de visitants estudiantils demanant que millorin els centres educatius de caràcter públic. Els privats ja se suposa que ho fan pel seu bé.
OPINIÓ
Abans de tot crec que cal precisar que el qui signa, regidor des del febrer del 1967, fou nomenat alcalde de la nostra ciutat i en prengué possessió el 12 de setembre del 1973. Era governador de Lleida José Aparicio Calvo Rubio, ara tinent fiscal del Suprem a Madrid.
Josep Castellà Formiguera
20 de novembre de 1975
Moria Franco
22 de novembre de 1975
Era proclamat rei d'Espanya Juan Carlos I. Era cap de Govern, Carlos Árias.
18 de febrer de 1976
Passaven per Tàrrega el rei Juan Carlos i la reina Sofia. Es deturaven uns breus moments; suficients per rebre la vara de l'alcaldia, saludar i ser aclamats pel nombrós públic. Era governador de Lleida Manuel Breva Ferrer.
3 de juliol de 1976
Adolfo Suárez era anomenat cap del Govern pel rei Juan Carlos I.
15 de desembre de 1976
Tingué lloc el referèndum per la nova Llei d'associacions polítiques. A Tàrrega obtenia 5.449 sí a favor, i 66 no.
1 d'abril de 1977
Es decretava la liquidació de tot l'aparat de l'esmentat Movimiento.
9 d'abril de 1977
S'autoritzava, a tots els efectes, el partit comunista. El de Santiago Carrillo.
15 de juny de 1977
Se celebraven les primeres eleccions legislatives democràtiques. El 15 J, que de fet és el que s'ha recordat com el vintè aniversari de la transició democràtica, i el que dóna lloc al col.loqui al qual m'he referit.
A Tàrrega s'obtingueren els següents resultats: Pacte Democràtic, 1.430 vots; Partit Socialista de Catalunya, 1.276 vots; Unió Democràtica, 1.136; Unió Centre Democràtic (UCD), 754 vots; Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), 636 vots; Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), 197 vots. No detallo els restants que sempre es poden consultar. Era governador de Lleida Lluís Mardones. En l'actualitat, destacat polític i parlamentari de Coalició Canària.
29 de settembre de 1977
Fou aprovat el decret-llei del Govern central restablint la Generalitat de Catalunya. Nova Tàrrega d'aquell 1 d'octubre en publicava el text íntegre.
23 d'octubre de 1977
Josep Tarradellas arribava a Barcelona en olor de multituds i era el nou president de la Generalitat restablerta. Pronunciava el famós «Ja sóc aquí».
1 de maig de 1978
A Tàrrega tenia lloc la manifestació del primer de maig. Primera que com a tal es produïa. Va acabar al jardí de l'Ateneu amb parlaments dels sindicats convocants. Era governador de Lleida Ramon Soldevila.
31 d'octubre de 1978
Les Corts Generals de l'Estat aprovaven la Constitució Espanyola, que era sotmesa a referèndum.
6 de desembre de 1978
En el referèndum de la Constitució, que fou aprovada per gran majoria a tot Espanya, a Tàrrega el resultat fou: participació el 68,88 del cens, amb 4.940 sí, 180 no i 285 en blanc.
1 de març de 1979
Eleccions al Parlament i al Senat espanyols. Les primeres, després de ser aprovada la Constitució. A Tàrrega els resultats quedaren així: Unió de Centre Democràtic (UCD), 1.572 vots; Convergència i Unió (CiU), 1.532 vots; Partit Socialista de Catalunya i PSOE (PSC-PSOE), 1.479; Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), 240 vots; Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), 194 vots.
Seguí de president del Govern central Adolfo Suárez.
3 d'abril de 1979
Eleccions municipals. Les primeres de la democràcia. Resultats a Tàrrega: CiU, 1.789 vots 6 regidors; UCD, 1.434 vots 5 regidors. PSC-PSOE, 1.307 vots 5 regidors. ERC, 275 vots 1 regidor, PSUC, 227 vots.
19 d'abril de 1979
Reunit el ple municipal, va resultar elegit alcalde de Tàrrega Eugeni Nadal Salat, al qual el sotasignat va fer lliurament de la vara. Cal aclarir que no com a exalcalde sortint, ja que en virtud d'una disposició transitòria de la llei electoral havia hagut de presentar la dimissió tres mesos abans. I exercia d'alcalde Francesc Puiggené Riera. La vara li fou lliurada com a regidor de més edat que presidia el ple.
Aquí podria tancar, especialment a nivell local, el període de
la transició. Però crec oportú anotar unes dades més, que especialment
per a Catalunya, i evidentment per a Tàrrega, foren en aquells
primers anys molt importants, encara que en faci menys de vint.
25 d'octubre de 1979
Per referèndum s'aprovava l'actual Estatut de Catalunya amb les xifres següents a la nostra ciutat: participació 61,05%, 4.451 sí, 214 no i 182 en blanc.
20 de març de 1980
Eleccions al Parlament de Catalunya. A Tàrrega, amb un 69,57% de participació, tingueren el resultat de: CiU, 2.446 vots; CC-UCD, 1.072 vots; PSC-PSOE, 1.003 vots; ERC, 465 vots, i PSUC, 194 vots.
24 d'abril de 1980
Constituït el Parlament de Catalunya, era elelgit com a president de la Generalitat Jordi Pujol i Soley.
febrer del 1981
Portada de Nueva Tárrega a tot colori amb les quatre barres, (número 1.727 d'octubre de
1977.
Dimitia com a cap de Govern Adolfo Suárez. Era designat Leopoldo Calvo Sotelo. En l'entremig es produïa el 23 F.
28 d'octubre de 1982
Eleccions legislatives als Parlament i al Senat d'Espanya. A conseqüència era designat i elegit com a cap del Govern espanyol Felipe González Márquez amb majoria absoluta. A Tàrrega: CiU, 2.759 vots; PSC-PSOE, 1.922 vots; AP-PDP, 705 vots; CC-UDC, 307 vots; ERC, 265 vots; CDS, 124 vots i PSUC, 85.
8 de maig de 1983
Eleccions municipals. A Tàrrega: Convergència de Tàrrega: 3.342 vots 10 regidors; PSC, 1.315 vots 4 regidors; Unió Independents de Tàrrega, 1.078 vots 3 regidors; ERC, 181 vots. 35 vots en blanc.
Per majoria absoluta era elegit alcalde Eugeni Nadal Salat.
Crec sincerament que amb tot aquest resumit quadre o estadística queda explicat el període. Podeu veure que no he fet ni el més mínim incís polític. Dates i fets. I així acabo. Fou la transició. Ara és la vida democràtica. Si existeix algun error el rectificaré. Però sobretot vull dir que, pràcticament tota la informació és gràcies a la col.lecció de Nova Tàrrega.
ACLARIMENT
Com em féu veure l'amic Serra Teixidó, en parlar de quatre senyors metges Ramon, faltava el senyor Armengol, també metge i Ramon. Fou així. Però sense intentar justificar res, ja que en altre escrit apareix l'indicat doctor, no sé si coincidiren els cinc. I si quan morí el senyor Carulla exercia. Però no deixa d'ésser anecdòtic tants senyors metges Ramon en un mateix període. Gràcies. Josep Castellà Formiguera
OPINIÓ
Les cases s'han anat aixecant muntanya amunt, ja que el congost és molt estret i poc terreny queda després del que ocupen la via del tren i l'autovia Barcelona-Vic.
Tot el municipi del Figaró és escampat per la muntanya sota l'ombra dels cingles de Bertí. El seu punt més alt és el Puiggraciós, a set-cents metres d'alçària sobre el nivell del mar, on hi ha un santuari en el qual es venera la Mare de Déu de Puiggraciós des de (1701), antic lloc de peregrinació dels pobles de la comarca del Vallès Oriental. Actualment el cuiden les benetes. Hi ha molta devoció entre la gent d'aquesta comarca. Joves i adults de la capital (Barcelona) solen anar-hi els caps de setmana, algun pont llarg i per les vacances a buscar pau i serenor.
Al santuari de Puiggraciós s'hi arriba amb facilitat per l'Ametlla del Vallès, encara que també hi ha un camí, de difícil accés, des del Figaró. Per l'Ametlla del Vallès la carretera és bona, ja que s'enfila pel mig de les urbanitzacions i puja pel Serrat fins al santuari, on algun diumenge hi he oït i compartit la pregària eucarística amb la comunitat cristiana que estiueja per aquests indrets.
Des de l'esplanada del santuari de Puiggraciós es contempla un magnífic paisatge. Veus el Tagamanent que forma l'última estribació del massís del Montseny abans de l'engorjat del Congost, el qual es manifesta altívol i gairebé orgullós. Els cingles de Bertí apareixen solemnes i el municipi del Figaró es veu com un eixam de formigues enmig de l'estret congost, perquè les torres i casetes estan escampades per la muntanya.
És bonic i gratificant conèixer aquests indrets o raconets de la nostra Catalunya. No cal fer gaires quilòmetres ni gastar gaires diners per esquivar la calor de l'Urgell i gaudir de la frescor, de la suau pluja o de les fortes tormentes que enguany es formaven tot sovint al Montseny. A més, contemplar la bellesa del massís a la sortida i a la posta del sol, el qual va adornant els arbres del massís amb unes tonalitats segons l'indret d'on procedeixen els raigs. És meravellós!
El Montseny no és un lloc per gaudir-ne un dia fent una excursió, que veus molt i no veus res!
És un lloc per estar-s'hi uns dies i tornar-hi un any i un altre. Aleshores vas coneixent i gaudint de tota la seva meravella.
El Montseny, com deia mossèn Pere Ribot (que morí aquest estiu), és el "Tabor de Catalunya". Ell visqué cinquanta anys a Riells del Montseny.
Jo diria: el Montseny com més el vas coneixent més t'enamora.
Anna M. Cases i Sanou
0PINIÓ
Paraula integrada a la Enciclopèdia Universal, que significa una consciència de superioritat de la classe a què hom pertany pel damunt de les altres.
Aquesta definició em ve a tomb amb motiu d'una intervenció radiofònica dirigida per Luis del Olmo a l'espai dedicat a intervencions dels oients, en la qual una senyora de Madrid amb habitatge a l'elegant barri de Salamanca es queixava del segell feixista amb què certes opinions marcaven aquella societat, argumentant que no tot el veïnat era de classe alta, ja que ella es considerava de classe mitjana, bastant freqüent en aquell indret.
Jo crec que aquella senyora té repartit el veïnat en ciutadans amb l'adjectiu de classe alta, mitjana i baixa, o sigui, amb molts calés, menys calés i cap calé, cosa que la situa en una postura difícil per catalogar diferències, ignorant les culturals, socials, o simplement administratives.
Per alleugerir-li la feina, a aquella senyora li diria que simplifiqui els adjectius, englobant-los en un sol, o sigui, ciutadans normals i corrents, ja que amb aquesta tàctica s'estalviaria moltes reticències i ressentiments.
A la gramàtica s'hi haurien d'esborrar certs adjectius que en lloc d'aclarir conceptes el que fan és crear ambients de ressentiment entre els desnonats per la fortuna i els agraciats.
Es parla massa sovint, sigui per costum o intencionadament, de festes d'alta societat, especialment en revistes del cor, buscant sensacionalisme, però en el trasfons remouen el cuquet de frustració latent a l'interior d'algunes persones.
El resultat d'aquesta divisió de classes és el seguit de terratrèmols en forma d'atemptats i guerres que estan assolant el planeta, i per molt que es plantegin estratègies de pacificació, no porten camí d'acabar-se mai.
Els moviments de l'Àfrica profunda, de l'Orient Mitjà i d'Amèrica central, no són altra cosa que la lluita de la pobresa contra la riquesa, i aquest és un problema que no necessita massa equacions per donar-li solució.
Estic segur que per a aquella bona senyora del barri de Salamanca de Madrid, la seva rèplica era ben intencionada per llevar-se del damunt el mot de feixista, però amb la mala fortuna d'usar uns adjectius que sonen malament a les orelles.
POSTAL FORA VILA
Però no tot acabava a Sant Eloi. Amb l'estiu arribaven també les festes carmelitanes de tanta tradició i arrel, els balls de barri per a mi de gratíssimes recordances i les sessions de cinema als jardins del cafè Espanya. Gaudir d'una pel·lícula bona o dolenta, tant li feia a l'aire lliure, amb un got de xarop de grosella a la mà era com tocar el cel amb els dits. Seria injust oblidar també l'hora màgica les nou del vespre d'un tren màgic el ligero, que malgrat ésser un espectacle de tot l'any, era precisament a l'estiu quan la gent anava a veure'l massivament a l'empara de la fresca que la marinada havia dipositat a l'andana de l'estació. El colofó de l'estiu era la petita gran Festa Major de setembre, que tenia el seu particularíssim al·licient amb l'aplec matinal de Sant Eloi, avui desplaçat a un discret segon terme.
A la fi arribaren "les llargues vacances del 36" de què ens parla
Jaime Camino en el film homònim, i amb elles, el final d'una època
irrepetible. Després en vingueren d'altres de vacances: les laborals,
que gairebé mai vaig fruir, i ara les vacances de tot l'any de
què parlava l'altre dia Castellà Formiguera. Vacances, totes elles,
anodines, irrellevants; res a veure amb aquelles que tenien com
a marc incomparable el "poliesportiu" de Sant Eloi. 
Lluís P. Oromí
des de Barcelona
RAONS PER VIURE EN MEMÒRIA
Un home molt lleig vivia més o menys resignat. Un dia es va assabentar dels progressos de la cirurgia plàstica. Pensà que podria millorar la seva fesonomia, i començà a estalviar. Va ingressar en una bona clínica de cirurgia plàstica i es posà en mans d'uns experts cirurgians. Va caldre una bona temporada. Al final de laborioses intervencions, li va quedar una cara nova, tot un model. Amb gran joia i satisfacció, tornà a casa seva i es passejava per la rambla saludant les seves amistats. Solament va produir-se un entrebanc: se n'adonava que ningú no el reconeixia ni el saludava, tan perfecte havia resultat el canvi del seu rostre, amb la qual cosa es va acabar la satisfacció de sorprendre les companyonies amb la seva bellesa.
Amics, amigues, siguem nosaltres mateixos! Ser un mateix no és pas ser rar i extravagant, ni esforçar-se a aparèixer diferent dels altres. Ser un mateix és usar lliurement i responsable la nostra capacitat de ser, de pensar, de sentir i d'actuar. Ser un mateix és saber dir sí, malgrat que tots diguin no, si conscientment penses que és sí. Ser un mateix és no excusar-nos dels nostres errors o defectes darrere les suades frases: no era pas la meva voluntat, no vaig tenir més remei que fer-ho, si hagués tingut altre ambient, si els meus pares no fossin així, etc. Ser un mateix és reconèixer que vivim en contacte i en relació amb altres que també són persones, respectant la seva individualitat i llibertat, i sense l'infantil temor de quedar-se sols en no sotmetre's i dependre dels altres.
No podràs ser feliç sense ser tu mateix el qui viu la teva vida. Pren el timó de la teva vida. No el deixis en mans d'altres.
Si us plau, no canviem tant que no ens reconeguin. "Deixem algun petit defecte perquè se'ns reconegui".
et posaven en un lloc tan petit,
vaig pensar, què fa aquí un home
tan gran en un indret tan petit?
Tú, Magí, que a mi m'has ajudat tant
a fer-me veure com és la vida,
com s'eduquen els fills,
com es conviu en família,
com tenir tants amics arreu i
tantes, tantes coses...
A vegades et tenia enveja,
però sàpigues que tant ara
com abans jo t'admiro.
Com el nostre pare diu aquests dies,
NOSTRE SENYOR t'ha pres amb ell
perquè l'ajudis al cel,
perquè segur que allí alguna cosa
no va bé.
Com diuen els teus amics,
adéu, prim, alt i amb ulleres;
adéu, germà; adéu, amic.
 |
 |