---

5a Pàgina

El passat cap de setmana, a causa de les tan esperades pluges, i com ja és habitual quan plou, alguns carrers de la ciutat van estar un o diversos dies sense llum. També hi ha un seguit d'embornals que estan taponats, amb la qual cosa es formen tolls i bassals, i quan passen alguns automobilistes incívics et poden deixar remullat de dalt a baix.

Posats en contacte amb la Regidoria de Serveis, el seu titular, Florentí Sans, ens va explicar que actualment han demanat un estudi per determinar què cal fer a la xarxa d'enllumenat públic per evitar aquestes apagades quan plou o quan fa un fort vent, a la vegada que s'estudiarà quines innovacions s'han de fer per rebaixar el consum d'energia. Sans va recordar que hi ha carrers que tenen sistemes una mica antics i que modernitzar la xarxa pel que fa als automatismes i altres elements per evitar aquestes apagades podria costar uns trenta milions de pessetes, i que aquestes reparacions s'hauran de fer per fases. Amb tot, el regidor ja preveu una important partida als pressupostos de l'any que ve per solucionar la major part possible dels carrers afectats. Entre aquests podríem citar els carrers d'Ardevol, Migdia, carrers Cor de Maria o Via Lacetània. La il·luminació dels carrers és un factor molt necessari per evitar entrepussades i accidents, i per la seguretat ciutadana.

L'altra problemàtica va ser la dels embornals taponats, especialment del carrer de Sant Pelegrí i, segons fonts municipals, no se sap on va a parar l'aigua d'aquests desguassos. Hom pensa que van a parar a la sèquia dels regants que passa pel carrer d'Ardèvol. Aquest carrer tindrà solució amb la millora i eixamplament de les voreres que es farà aviat. A la resta de la ciutat hi ha uns vint embornals taponats amb ciment, segons sembla per causa que alguns paletes hi netegen les eines i després tiren poca aigua i així se solidifica el material, que tapa el conducte i és dificil de destapar. Tant és així que l'Ajuntament en alguns casos pensa deixar-los i fer-ne de nous. També de tant en tant es pot veure com camions que porten formigó vessen material a la calçada i això ajuda també a embossar els desguassos, a la vegada que embruten el carrer. De fet els qui embrutem som tots els ciutadans, que moltes vegades no pensem en les conseqüències que poden provocar les nostres deixalles o les dels nostres gossos; després l'Ajuntament ha de netejar, i és la seva obligació, però si fóssim més nets potser rebaixaríem una mica els pressupostos de la neteja de carrers i els diners es podrien destinar a millorar altres coses. Esperem que no estiguin els carrers gaires dies sense llum i que es desembossin els embornals al més aviat possible; així no haurem de quedar xops i a les fosques.

Opinió

Entenc que no és una casualitat, sinó que una conseqüència del nostre dinamisme comercial i d'estudi, que dos fills de Tàrrega, eminents en el seu rang, Ricard Piqué i Batlle, i ara Antoni Pont i Amenós, hagin ocupat i ocupin un lloc a la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, radicada a Barcelona. Intentaré de comentar-ho, perquè no deixa d'ésser un fet que entenc singular i rellevant.

A primers de febrer d'enguany, rebia una invitació personal, per assistir a l'acte de l'ingrès, a la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, com a acadèmic numerari, electe, del com allí es titulava, Excm. Sr. D. Antoni Pont i Amenós, intendent mercantil i president de Borges, S. A., que tenia lloc el dia 15 de l'esmentat mes. Cerimònia a què, lamentant-ho, no vaig poder assistir per raons estrictament personals.

No obstant, però, la gentilesa de l'esmentat, em féu arribar el llibret, amb el seu discurs d'ingrès, que tinc al davant, sota el títol "L'empresa familiar i la seva munidalització", que em veig impossibilitat ni que sigui de resumir. Cosa, per altra banda, que seria extremadament interessant de fer atès el seu contingut. I molt especialment en ciutats com la nostra en què, com tots sabem, són en gran majoria les empreses familiars de tota dimensió, característiques i volum, les que mouen la nostra economia local, algunes d'elles ja a tots els límits o confins mundials. I que gaudeixen de molt alt prestigi allí on s'han situat. Exemples modèlics de les entitats familiars; si bé sempre es pot aprendre i s'aprèn.

Però sí que no puc deixar de dir que Antoni Pont el primer que fa a l'encetar el seu discurs és: "expressar el nostre record pel primer president i antecessor de l'actual president d'aquesta docta corporació, a l'excel.lentíssim Senyor Don Ricard Piqué i Batlle, fill de Tàrrega, igual que el qui els parla en aquests moments". Paraules que, al meu entendre, no solament honraven la nostra cutat, sinó el qui les pronunciava, recordant un fill de Tàrrega que, en el seu dia, a més d'una medalla de plata de la Diputació, era nomenat fill predilecte de Tàrrega.

Més endavant també, Antoni Pont, en el seu dens i documentat discurs, feia referència a una cita del seu pare Josep, que fou president de la Cambra de Comerç i Indústria de la nostra ciutat i comarca. I era que: "A casa no et porten res". Que segons ell, era tota una lliçó que empresarialment sempre havien tingut en compte, com la de no voler correr i anar fent el camí pas a pas, però sense menysprear l'esperit de crèixer i anar a més sense por. Que és el que jo crec que els de Tàrrega, en general, ja que sempre existeixen les excepcions, han sabut fer. Prova en tenim que des de molts anys i de sempre Tàrrega, i en proporció als seus habitants, ha tingut i desplaçat com ningú a dotzenes, per no dir centenars, de viatjants o agents comercials. Coneguts arreu de la nostra geografia i moltes vegades a tot l'Estat o a l'exterior sense límits. I no en cito cap perquè és impossible i me'n deixaria.

De fet, als nostres mercats més famosos d'abans, la gent hi venia a vendre o a contractar la venda dels seus productes. A casa no li portaven res. I des de l'aviram, els conills, el blat, les patates, les verdures i els melons o els que fos, quan els havien pogut vendre, era quan omplien els nostres comerços i compraven. O deixaven els dinerets en algun banc o caixa. I així es generava tot un procés que empenyia que els nostres comerciants es llencessin a la recerca de nova i més abundant clientela per anar aixamplant-se. Que és el que igualment han fet les indústries que sortosament hem anat tenint. Però és clar, especialment en l'àmbit industrial per a crèixer i oferir qualitat o innovar amb nous o més ben acabats i presentats productes, cal millorar les tècniques, la maquinària, la investigació i els estudis. Rengló, aquest últim, que a la nostra ciutat, igualment de sempre, hem procurat tenir, augmentar, millorar i diversificar. Que encara que siguin de base, són sempre fonamentals. I avui podem dir que poques poblacions ens igualen.

És allí on volia arribar. Com escric en el proemi, no és casualitat que persones com Ricard Piqué i Batlle, i ara Antoni Pont Amenós, hagin arribat a lloc tan preeminent com el de la Reial Acadèmia de Ciències Econòquiques i Financeres". A més de la seva dedicació, coneixements, saber fer, i estudis, crec que hi plana l'esperit comercial, mai desmentit, de la nostra ciutat. Que sense haver arribat ni als catorze mil habitants, hagi pogut rebre aital honor de dos dels seus fills, en dues èpoques ben distintes. Posem-hi el segell de Tàrrega. La del treball i l'estudi.

Opinió

Tal i com feia cada dia, a les nou en punt del matí es disposava a sortir de casa per tal d'anar a l'oficina. Era dilluns. Havent pres el te i les torrades, lleument sucades amb mantega fresca, ja era al rebedor on nit darrere nit penjava la gavardina que l'endemà tornava a prendre abans de sortir al carrer. Era metòdic, quasi impertinent en la seva correcció i puntualitat, exquisit en modals i summament perfeccionista, tant a nivell personal com aliè. El ritus de la gavardina no era sinó un dels molts que, quotidianament, feien la seva vida un xic més quadriculada, una maqueta o formulari modèlic a reomplir cada vint-i-quatre hores. Si la seva llar semblava conservada en formol, ben bé el mateix podríem apreciar en la seva taula de l'oficina. La polidesa, en el seu cas particular, més que la de la virtut, ratllava la línia de la malaltia terminal i sense remei conegut. Es posava les sabates, precisament a les nou menys dos minuts del matí; s'ajustava els suaus mitjons i els subjectava als bessons mitjançant un elàstic fet expressament en un comerç proper a casa seva; comprovava la indiscutible perfecció del nus de la corbata, sempre roja; passava suaument la mà sobre el pit de la camisa, blanca, és clar; es col·locava la gavardina amb una extremada elegància, talment com si fos el centre d'atenció d'algú o de quelcom i, finalment, i sempre després de pentinar-se les celles i admirar per costum rutinari la ratlla feta als cabells, creuava la porta que el situava al carrer. Sempre, sense excusa possible, quan el gran rellotge del saló cantava amb parsimònia les nou en punt del matí.

El matí es preveia fred, i els primers signes d'una imminent, però passatgera, pluja s'entreveien als grisos núvols que poblaven el cel. Una calmada bufera feia de l'aire tot un goig matinal, una alenada de frescor i olor de terra humida que desvetllava a qualsevol. Ni el va notar; prou feina tenia a arribar a les nou i un sol minut al cotxe, que era simètricament aparcat davant de casa, a una distància de tres precisos centímetres respecte a la vorera i amb el centre exacte del vehicle coincidint amb el seu homòleg de la porta de la llar, que alhora era perfectament situada al bell centre de la façana exterior. Hi havia arribat; al rellotge del cotxe, sincronitzat amb el seu de polsera i amb el de peu del saló, s'hi podien llegir les nou i un minut exacte.

Correu del lector

La "contribució" és una paraula que defineix molt clarament el que cal que sigui un tribut: participar, contribuir en un projecte. Si el projecte és la pròpia ciutat, el fruit del que s'aporta és clar i directe: els serveis municipals. M'agrada més "contribució" que la paraula "impost", ja que en aquesta segona accepció s'indica molt més una obligació que recau en el ciutadà per part l'Administració pública.

Un impost perquè sigui just i repercuteixi equitativament en els contribuents cal que sigui aplicat amb correcció. Els impostos són a la fi els ingressos necessaris per cobrir les despeses de l'Ajuntament. Si no es fa bé, algú paga més del que li toca, i algú pot ser que ni pagui. És per aquesta raó que cal revisar el cens dels contribuents.

Una de les activitats que més moviments té en la seva titularitat és la compra-venda de solars, cases, pisos, la construcció d'edificis i les modificacions i ampliacions.

L'any 1996 es va realitzar una primera revisió que va conduir a donar d'alta moltes construccions, i ara novament volem portar a terme una revisió del cens i implantar un sistema informàtic que ens permeti tenir d'una forma més acurada les dades al dia, facilitar el seguiment i actualització i mirar d'aconseguir una recaptació més justa. I com que ens cal carregar dades en un nou fitxer electrònic, volem fer-ho bé.

És per aquesta raó que els propers dies s'enviaran uns comunicats demanant les dades de les finques, i posteriorment es procedirà a una visita personal per verificar si les dades de què disposem són les correctes.

En el cas d'advertir una discrepància entre el cadastre i la realitat immobiliària, procedeix la declaració per part del titular en l'imprès normalitzat a tal efecte (902) o la comunicació de la discrepància a la gerència territorial del cadastre per part de l'Ajuntament, a fi i efecte que s'incorpori l'alteració al cadastre, i des del període següent, sigui aquella entitat local o l'òrgan que exerceix la gestió tributària de l'impost sobre béns immobles la que liquidi els períodes corresponents fins a un màxim de quatre anys anteriors. No hi haurà cap recàrrec, sanció ni interès de demora.

En el cas que no s'atengui l'escrit de l'Ajuntament de primera notificació, que no es rebi l'enquestant que personalment acudeixi a visitar la finca, i que, finalment, tampoc s'atengui l'escrit de proposta d'actualització, entendrem esgotades les accions de declaració voluntària i es procedirà a comunicar a la Gerència Territorial del Cadastre de Lleida la discrepància, i essent la conseqüència de l'incompliment en l'obligació de declarar, serà iniciada una actuació inspectora per part d'aquest òrgan gestor, que, en el supòsit d'evidenciar la comissió d'una infracció tributària, pot portar com a conseqüència una sanció. La gestió recaptadora d'aquesta sanció correspon a l'agència estatal de l'Administració tributària.

Esperem la col·laboració ciutadana en aquesta gestió que entenem que és per a bé de tots, i puguem posar-nos al dia de la forma més senzilla i menys molesta per a tothom.

En nom dels funcionaris de la corporació i en el meu propi, tinc a bé demanar públicament l'atenció als escrits de l'Ajuntament, signar els acusaments de rebut, ja que no signar no vol dir no pagar, sinó diferir i encarir la gestió i l'import final a pagar. I en aquest cas, el que es paga de més ni és per a l'Ajuntament ni és per a Tàrrega, i són diners que es perden per a la ciutat.

Atentament,

Entitats

A tant sols tres mesos de l'entrada en circulació de l'euro, la Cambra de Tàrrega, amb la col.laboració del Cidem, ha considerat adient d'organitzar un seguit de seminaris per informar i assessorar sobre els impactes de l'euro a les empreses de la nostra demarcació que encara no hagin implantat un pla d'adaptació a la nova moneda.

Aquests seminaris són part del programa d'activitats que durant l'any la Cambra ha anat realitzant i realitzarà de cara a la incorporació de la nova moneda.

El primer dels seminaris tindrà lloc el proper dimecres dia 3 d'octubre, amb una durada prevista de tres hores.

Atès que el nombre d'inscrits sobrepassa la xifra prevista d'assistents, s'intentarà repetir abans d'acabar l'any.

El contingut de la jornada, que serà impartida pel Bufet Arderiu de Barcelona, analitzarà l'impacte que tindrà la moneda única en les diferents àrees funcionals de l'empresa: administració i finances, comercial, informàtica, compres i fiscal/legal, i també altres temes com són el calendari d'adaptació, conversió i arrodoniment, i les qüestions generals que els participants puguin fer-li al ponent.

La presidenta de la Cambra fa una crida a totes les empreses de la demarcació a fer un esforç final per poder entrar al nou any amb una estratègia clara i formada respecte a l'impacte que l'euro pot tenir en la nostra activitat empresarial.

Correu del lector

"Un dia al Montsant els del GIC van arribar, amb la motxilla a l'esquena i moltes ganes de jugar...". Amb aquesta cançó, els infants i joves del Grup Infantil Carmelità començaven les seves colònies, que aquest any es realitzaren entre l'11 i el 25 d'agost a Vilaller. Els del GIC teníem una missió, la Missió Los. Vam viatjar, doncs, per tota la galàxia a la recerca d'aquest Los, un personatge molt dolent que es volia menjar el sol. Vam anar des del moll planeta blau, el dels colors, el fantasma, fins a planetes de personatges tan coneguts i fascinants com el Puff o el Petit príncep.

Van ser quinze dies intensos, plens d'aventures on no hi van faltar cap tipus de jocs: les típiques gimcanes, guerra de pintura, de fang, una fantàstica piscina, excursions... tot plegat va fer que els nostres petits detectius gaudissin al màxim d'aquella missió tan particular.

Dia a dia, els jocs, les rialles, els balls i les cançons omplien la casa de colònies Montsant i donaven vida a aquells silenciosos i verds prats que ens envoltaven. El dia 24 es va celebrar el sopar de gala: tothom amb la seva parella lluint el millor vestit, pentinat... Les colònies, doncs, s'estaven acabant, erem ja a la recta final. Era l'última nit que passàvem plegats després d'haver compartit quinze intensos dies. Havíem aconseguit la gran missió: salvar el sol i trobar la màquina que el destruïa.

L'endemà al matí, als voltants de les onze, començaren a arribar els primers pares. Això únicament significava una cosa, que les colònies del 2001 havien finalitzat. Amb una missa celebrada a l'aire lliure, un dinar familiar i cantant plegats l'Hora dels adeus, els del GIC posàvem punt i final a aquestes colònies. Per a alguns, unes colònies màgiques i inoblidables; per d'altres havien significat les primeres colònies..., però l'important de tot és que aquestes colònies, poc o molt, hagin quedat en el record de tots aquells que l'11 d'agost havíem travessat el cartell de Tàrrega, en direcció al Montsant. Esperem, doncs, l'any vinent poder-hi tornar de nou!

Des de l'Associació Familiars Alzheimer de Tàrrega i Comarca (AFATC) agraïm a tots els ciutadans i entitats de Tàrrega la seva col.laboració amb el dia Mundial d'Alzheimer i les jornades d'informació i sensibilització celebrades a la plaça del Carme. I de manera especial als alumnes i escoles que hi van participar, així com als voluntaris que van ajudar-nos desinteressadament.

El número de la rifa del quadre El bodegó de les perdius ha estat el número 789. El quadre es pot passar a recollir a l'avinguda de Catalunya, 35, 2n, 3a.

Correu del lector

La setmana passada es publicà en aquest setmanari la notícia del Cap de Setmana Ibèric al Molí d'Espígol de Tornabous, celebrat els dies 15 i 16 de setembre. En primer lloc voldria agrair l'interès que aquesta revista sempre ha mostrat pel patrimoni arqueològic de la comarca, aspecte que és prou evident en el tractament que té la notícia a primera plana. És un bon símptoma que un esdeveniment cultural com aquest sigui portada de la revista i rebi un extens tractament a l'interior. Amb tot, com a membre de l'organització i coordinació d'aquest esdeveniment cultural, m'agradaria aclarir i completar alguns aspectes que poden donar lloc a malentesos i confusions.

En primer lloc, m'agradaria puntualitzar que, si bé la idea de realitzar un Cap de Setmana Ibèric als jaciments que configuren la Ruta dels Ibers va sortir del Museu d'Arqueologia de Catalunya i dels representants dels diferents jaciments que conformen la Ruta dels Ibers (entre els quals hi ha el Molí d'Espígol, l'Oficina de Gestió de Monuments de la Generalitat i el Museu Comarcal de l'Urgell), l'organització concreta de les activitats que es van dur a terme al Molí d'Espígol va correspondre a cinc entitats: l'Oficina de Gestió de Monuments de la Generalitat, l'Ajuntament de Tornabous, el Consell Comarcal de l'Urgell, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu Comarcal de l'Urgell. Aquest darrer va tenir una funció de coordinació de les diferents activitats que es van dur a terme durant el Primer Cap de Setmana Ibèric.

Vull remarcar que l'Ajuntament de Tornabous i el Consell Comarcal de l'Urgell van tenir un paper clau en l'organització d'aquest esdeveniment, tant pel seu suport econòmic com per la seva aportació humana i tècnica. També cal posar de manifest la col·laboració de molta gent del terme municipal de Tornabous, i molt especialment de totes les persones que participaren en el muntatge i en els diferents tallers i activitats programades, l'esforç i dedicació dels quals volem agrair vivament.

Un aspecte que també m'agradaria constatar és que si bé la idea del Primer Cap de Setmana Ibèric de la Ruta dels Ibers neix a principis d'aquest any dins del marc d'aquesta ruta, a Tornabous ja fa un temps que s'havia parlat de fer una festa ibera al Molí d'Espígol. Podríem dir que la unió de les dues voluntats o idees ha possibilitat que les activitats programades per al Primer Cap de Setmana Ibèric al poblat de Tornabous fossin més nombroses que en altres jaciments ibèrics del territori català gràcies a l'entusiasme de l'Ajuntament de Tornabous i al gran interès que ha mostrat per la festa el Consell Comarcal de l'Urgell.

Per altra banda, en segon lloc, m'agradaria aclarir la petita confusió que ha tingut el redactor de la notícia. De fet, tot i que jo vaig realitzar les visites guiades al jaciment, no sóc el director de les excavacions del Molí d'Espígol. Com a arqueòleg del Museu Comarcal de l'Urgell una de les meves funcions és ajudar a conservar i difondre el patrimoni arqueològic de l'Urgell. En aquest sentit, des del museu col·laborem amb l'Oficina de Gestió de Monuments de la Generalitat de Catalunya (de la qual depèn el jaciment) en la difusió i estudi del poblat ibèric, però no hi hem excavat mai.

Les excavacions al Molí d'Espígol van ser dirigides pel Dr. Joan Maluquer de Motes durant els anys setanta i part dels vuitanta. A la seva mort només s'han practicat excavacions puntuals orientades a facilitar la circulació del públic dins del jaciment i relacionades també amb la conservació i consolidació de les restes arquitectòniques del poblat. Les darreres persones que han portat tasques de direcció o de responsabilitat en relació aquests treballs arqueològics han estat el Dr. Miquel Cura i el Dr. Jordi Principal.

Actualment el jaciment no té cap projecte d'excavació en curs ni cap director. Amb tot la Generalitat de Catalunya ha manifestat recentment el seu interès a continuar els treballs d'investigació i d'excavació en el jaciment. Per altra banda aquest estiu s'ha fet una necessària i encertada restauració i consolidació d'una part important de les parets i estructures del poblat. Aquesta restauració ha estat sufragada per l'Institut Català del Sòl, sota la direcció de l'arquitecte de la Generalitat Joan Agelet, i n'ha fet el seguiment l'arqueòleg Jordi Principal.

No voldria pas amb aquests aclariments incomodar el periodista que ha redactat la notícia; que pel que fa a la resta, en fa un excel·lent tractament. Només he volgut que quedés constància de les institucions que han fet possible aquest Primer Cap de Setmana Ibèric i aclarir el meu paper i funció en relació amb el jaciment. Per altra banda, els mitjans de comunicació ja sabeu que qualsevol aspecte que ens volgueu consultar pel que fa relació a notícies vinculades al museu estem sempre a la vostra disposició.

A banda d'aquestes observacions, des del museu volem manifestar la nostra satisfacció pels bons resultats obtinguts i per l'interès que van mostrar els vora nou-cents visitants que van passar pel Molí d'Espígol durant el cap de setmana. També volem fer esment del bon ambient que hi va haver els dos dies i la bona acollida que van tenir els diferents tallers i activitats que recreaven aspectes de la cultura ibèrica.

Els qui us hagueu quedat amb les ganes de veure aquests tallers heu de saber que el Museu Comarcal de l'Urgell, a part de mostrar una part significativa del les restes recuperades al poblat ibèric de Tornabous, ofereix a les escoles i grups concertats la possibilitat de fer tallers de ceràmica ibèrica, de teixit ibèric i de jocs tradicionals antics, a banda de visites guiades al Molí d'Espígol i a la ciutat de Tàrrega.

De tota manera l'any vinent, com molt bé diu Pau Bori, pensem fer una segona edició del Cap de Setmana Ibèric, amb més tallers i nous aspectes que puguin atansar més els visitans a les formes de vida dels ibers. El Molí d'Espígol és sens dubte un marc ideal per conèixer la civilització ibèrica. Des d'aquest setmanari animo les diferents institucions a fet una aposta de futur per refermar la investigació i la difusió d'aquest jaciment, un dels més importants de Catalunya.