la primera fase començarà a l'estiu amb una inversió de 450 mil euros

Remodelaran i ampliaran el Col.legi Àngel Guimerà

en complir els vint-i-cinc anys

En el vint-i-cinc aniversari de la construcció del Col·legi Públic Àngel Guimerà s'iniciaran les obres de remodelació i ampliació, per part del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, de l'edifici que es va inaugurar el curs 1977-78. És previst que les obres comencin les properes vacances d'estiu amb una inversió de 450.000 euros, que corresponen a la primera fase de l'obra, que té un pressupost total de 1.159.000 euros (uns dos-cents milions de pessetes).

El projecte preveu transformar l'actual edifici del parvulari o d'educació infantil, que és en un edifici proper, en el menjador i cuina de l'escola, que actualment es troba a l'edifici principal, i l'espai que deixaran aquests serveis s'habilitarà per a noves aules on s'ubicarà l'educació infantil. L'actual gimnàs s'enderrocarà, ja que presenta "diverses lesions d'assentaments diferencials", i el seu lloc servirà per ubicar-hi noves dependències per a l'escola. Així, es construirà un nou gimnàs en uns terrenys situats a tocar del centre escolar, de manera que no es perdrà espai per a l'esbarjo dels alumnes.

Actualment l'escola té onze aules amb un promig de 25 alumnes per clase, i amb el nou projecte passarà a tenir-ne 17. Amb tot, té altres dependències, com una aula d'educació especial, una sala de reprografia, sala de lectura i biblioteca, sala d'ordinadors, taller magatzem, aula de música, sala de reunions, el menjador-cuina i la pista poliesportiva a l'aire lliure, que es va construir el 2001.

Com hem dit, el centre educatiu es va inaugurar el curs 1977-78 amb alumnes procedents de Tàrrega ciutat, del nucli del Talladell i del poble de Guimerà; en total 248 alumnes, un menys que en l'actualitat, que eren atesos per 12 professors, mentre que en l'actualitat ho són per 17 professionals de l'ensenyament. En aquests 25 anys d'existència han passat pel centre un total de 1.349 escolars i uns 72 professors o mestres, com dèiem abans.

A principis dels anys vuitanta es va construir l'actual edifici del parvulari, que s'ha de convertir en menjador i cuina. Fa uns sis o set anys es va fer una aula nova per als pàrvuls de tres anys i la remodelació del gimnàs. En aquest últim equipament i al menjador, es van col.locar uns murals de ceràmica que van dibuixar i coure al mateix centre.

Amb totes aquestes millores, el centre podrà acollir dues línies educatives en comptes de l'única actual. Una remodelació i ampliació que des de l'Ajuntament es valora molt positivament per commemorar aquest s 25 anys d'existència del col·legi públic.

La gasolinera de Tàrrega Petro Miralles, situada al peu de la C-14, posa en marxa el primer distribuïdor de biodièsel de l'Estat. Es tracta d'un producte ecològic (BDP 30) que es pot ser usat pels vehicles que es proveeixen de gasoil sense cap adaptació i per un preu igual al del carburant convencional, fixat en 0,73 cèntims per cada litre. El BDP conté un 30% de biodièsel i neix del tractament químic d'olis de fregir i de metanol. El combustible, a més de ser menys contaminant, millora la lubricitat del motor.

L'empresa Petro Miralles, amb seu a l'Anoia, és la distribuïdora per a tota Espanya de biodièsel, l'elaborat del qual procedeix de la marca barcelonina Stocks del Vallès. El director general d'energia, Albert Mitjà, va presidir la inauguració de la instal.lació.

Segons va anunciar Mitjà, el Pla d'Energia impulsat per la Generalitat preveu potenciar l'ús del biodièsel fins a aconseguir que el 2010 el vuit per cent dels vehicles de gasoil funcionin amb aquest nou carburant ecològic. En aquest sentit, també va destacar que la conselleria d'Indústria preveu un increment del 15% dels vehicles de gasoil en detriment dels de gasolina en els pròxims anys. El biocarburant ha superat les proves i d'aquí a poc s'obriran nous distribuïdors a Catalunya.

El grup Benèfica Agrupació Teatral (BAT) representarà el pròxim 28 de juny al teatre Ateneu l'obra amb què va debutar fa ni més ni menys que cinquanta anys. Es tracta d'una peça de Folch i Torres titulada D'aquesta aigua no en beuré, que ja va ser reposada amb motiu de les noces de plata de la companyia, la més antiga de Tàrrega. En els últims anys, la Fira de Teatre al Carrer ha convertit la ciutat en meca de les arts escèniques, però la tradició teatral ve més de lluny.

L'any 1953 una trentena de joves inquiets van decidir crear un grup mixt de teatre, Benèfica Agrupació Teatral, que sempre s'ha conegut com BAT. Encara avui dia, malgrat la seva longevitat, alguns d'aquells joves segueixen vinculats al grup, com Josep Solé, de 81 anys, i Josep Solà, de 76. Solé va demostrar que està en plena forma el Nadal passat quan no va dubtar a pujar a l'escenari per participar en les tradicionals Pastorets.

Aquest actor veterà recorda que a la primera representació de BAT ell era l'encarregat de les tramoies, mentre que el seu company Josep Solà va ser un dels actors que van sortir a escena. Per aquesta raó Solé assegura que assistirà no sense enyorança a la nova posada en escena D'aquesta aigua no en beuré, a càrrec de BAT, "sempre que la salut m'ho permeti".

La reposició d'aquesta històrica obra serà el punt àlgid de la celebració del cinquanta aniversari de BAT, que s'inicia el pròxim 8 de març amb la presència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, que ha estat nomenat president d'honor del cinquantenari.

Entre altres activitats preparades amb motiu de l'efemèride, s'ha de destacar la representació d'una obra clàssica catalana, encara per determinar, una exposició retrospectiva i el dinar d'aniversari, obert a tots els membres i col.laboradors de BAT en els seus cinquanta anys d'història.

La Regidoria de Cultura de va informar que 2.448 persones han assistit a les cinc obres del recentment finalitzat cicle de teatre de l'Ateneu, xifra que demostra la bona resposta del públic. Lola Herrera amb Cinco horas con Mario va ser l'única que va aconseguir esgotar les 552 entrades de l'emblemàtic teatre, mentre que Geloses, amb Mercè Arànega i Àngels Bassas, es va quedar a un tiquet d'esgotar el talonari. Les altres tres obres que han completat el cicle són La filla del mar, Campingpong i Memòria Julià, amb 523, 470 i 352 espectadors, respectivament. Des de l'Ajuntament es va informar que Cultura ja ha iniciat l'elaboració del programa per a la pròxima temporada, que s'obrirà el 4 d'octubre amb la comèdia Amants, amb Jordi Boixaderas i Mercè Martínez en els papers principals.

Un col.lectiu de joves escultors de l'escola d'Arts Ondara serà l'encarregat d'obrir el cicle amb un laboratori interdisciplinari on es combinaran elements escultòrics amb audiovisuals, amb la finalitat de "reivindicar la insubmissió a les modes i reclamar el dret a la lliure expressió", segons van comentar els autors.

D'altra banda, Serafina Balasch i Gerardo García continuaran el cicle amb el muntatge Vida hivernacle infinit, que reflexiona sobre les conseqüències de la clonació d'éssers humans.

Els empleats de la planta baixa de l'Ajuntament, on hi ha les oficines d'atenció al públic, es distribuiren dimecres dia 19 d'aquest mes provisionalment entre la resta de pisos de l'edifici després que els murs de l'immoble s'esquerdessin el dilluns dia 17 mentre els regidors hi celebraven un ple extraordinari. L'alcalde, Frederic Gené, va explicar que l'edifici "te un problema estructural que obligarà el consistori a executar-hi una remodelació urgent per evitar mals majors.

Un primer exàmen del tècnics municipals va revelar que tota una línia de mahons ha cedit a la planta baixa, entre les bigues i el sostre, Per la seva part, alguns treballadors de l'ajuntament van assegurar que sentien cruixir els murs de l'edifici des de divendres passat

Davant d'aquests fets, CCOO va tornar a acusar el consistori de Tàrrega de les precàries condicions de seguretat en què treballen els empleats municipals. S'ha de recordar que el sindicat ja va presentar una primera denuncia a aquest organisme el mes passat, al considerar nefastes les instal.lacions de l'ajuntament.

El consistori ha encarregat un estudi en profunditat sobre les deficiències estructurals de l'edifici. Gené va avançar que la reforma de l'immoble serà una obra prioritària abans que acabi el mandat actual. Aquestes mesures d'urgència,va apuntar l'alcalde, obligaran a canviar algunes de les partides del pressupost per al 2003.

CCOO culpa l'equip de govern del deteriorament de l'edifici

CCOO va atribuir la responsabilitat del deteriorament de l'edifici a l'absència total de política preventiva per part de l'equip de govern. El sindicat afirma que els fets de dilluns dia 17 confirmen les sospites de CCOO, que va indicar nombroses deficiències higièniques i de seguretat a l'immoble el passat mes de gener.

Per la seva part, Frederic Gené va assegurar que no hi ha relació entre el que el sindicat va denunciar en el seu moment i el problema actual, tot i que va admetre que la denuncia pot tindre raó en algunes de les mancançes que assenyala en matèria de prevenció de riscos laborals. L'alcalde va prometre una resposta oficial del consistori sobre aquesta qüestió.

Ajuntament al vestíbul

Tretze empleats de l'Ajuntament, que treballen normalment a la zona d'oficines de la planta baixa de la seu consistorial van ser traslladats a altres llocs de l'edifici al detectar-se les esquerdes que van alarmar el personal.

Els cinc empleats municipals encarregats de l'atenció al públic es van ubicar al vestíbul de l'Ajuntament i els altres vuit van ser distribuïts entre la primera i la segona planta de l'edifici. A causa d'aquest trasllat, el servei d'atenció al públic va estar tancat tot el dimecres dia 19 encara que es preveia reobrir al dia següent.

Els plens es traslladen a la seu del consell comarcal de forma provisional

El consistori de Tàrrega ha traslladat provisionalment les sessions plenàries a la seu del consell comarcal després que el ple fos tetimoni d'un cruixit, provocat per la cessió de rajoles en dues bigues del sostre de la planta baixa, que va ocasionar alhora esquerdes considerables a les parets.

D'aquesta manera, dilluns passat els regidors de l'equip de govern i els grups de l'oposició es reuniren a la sala d'actes del consell, on estava prevista la primera sessió plenària després de l'incident, a partir de dos quarts de nou.

Moció sobre la llei electoral

Precisament el primer punt de l'ordre del dia per al ple de dilluns va ser la modificació de crèdit al pressupost de l'Ajuntament per a aquest any, que te com a objectiu sufragar les obres de remodelació de l'edifici consistorial que necessiten les bigues i els murs, almenys, de la primera planta. D'altra banda, l'equip de govern, que dirigeix Frederic Gené, ha introduït en el ple una moció sobre la llei electoral presentada pel líder del PSC, Pasqual Maragall.

En un altre ordre de coses, es designaran quatre vocals per al patronat del Museu Comarcal de l'Urgell.

L'organitzadora del Doctor Music Festival considera que la millor localització per celebrar l'esdeveniment al juliol és Tàrrega. Així ho van confirmar el dijous dia 20 fonts de la productora que dirigeix Neo Sala després de descartar definitivament la ubicació del festival al pla de Tapioles (La Garrotxa) per l'oposició dels veïns i alcaldes de la zona.

D'aquesta manera, l'emplaçament que ofereix Tàrrega és ara prioritari, segons les mateixes fonts, i el que més agrada a Sala, tot i que continuen existint altres opcions que s'estudien conjuntament. S'ha de recordar que s'ha arribat a parlar de dues localitats més que competeixen amb Tàrrega per organitzar l'acte i que la productora vol aclarir.

L'alcalde, Frederic Gené, desconeixia el rebuig final al pla de Tapioles i es va mostrar satisfet a l'incremen tar-se les possibilitats d'acollir el macrofestival, cosa que ha defensat des del principi fins al punt de donar facilitats, al marge de l'experiència com a seu de la Fira de Teatre al Carrer, per a la ubicació del terreny i apostar per construir infraestructures com els desguassos fins a la zona (que envolta els circuit de velocitat de la carretera de Tarragona i el càmping municipal). Tot i així, també ha plantejat exigències com ara que el compromís es prolongui durant quatre anys i que els grups de rock de Lleida tinguin cabuda en el programa de concerts.

D'altra banda l'Ajuntament va enviar la resposta a la proposta de contracte que va arribar a l'Ajuntament i que ara ha estat matisada i tornada a l'organitzadora del Doctor Music Festival, fet que suposa un pas més per arribar a un acord. En aquest sentit, des de la Diputació de Lleida, el president, Josep Pont, va aconsellar a l'alcalde que inclogués una clàusula de sortida que clarifiqui què passarà si una de les dues parts incompleix el contracte, com va passar a Escalarre, d'on el festival se'n va anar després de tres edicions.

El grup parlamentari CiU va anunciar que ha presentat una sèrie d'iniciatives parlamentàries per permetre que sigui una realitat la creació dels cinc nous jutjats a les poblacions de les Borges Blanques (que recuperaria el que ja tenia), Mollerussa, Tàrrega, el Pont de Suert i Sort.

CiU ha tramitat aquestes iniciatives a través d'una sèrie d'esmenes al projecte de llei orgànica per la qual es modifica, entre altres, la llei de demarcació i planta judicial. La proposta de la federació, que va en la línia dels compromisos de la Generalitat, inclou la distribució territorial dels nous partits judicials. Així, les Borges Blanques englobaria tots els municipis de les Garrigues, el de Mollerussa, els del Pla d'Urgell, el de Tàrrega els de l'Urgell, el del Pont de Suert, els de l'Alta Ribagorça, i el de Sort els del Pallars Sobirà.

La iniciativa, així mateix, va en la línia de comarcalitzar l'Administració de justícia a Catalunya amb la creació d'un partit judicial propi per a cada comarca.

En aquest sentit, fonts de CiU van explicar que es tracta de dissenyar un nou mapa judicial a partir del coneixement de les àrees d'influència territorials, de les vies de comunicació, del nombre de litigis i, finalment, de les càrregues de treball del òrgans judicials existents per aconseguir-ne d'aquesta forma un repartiment equilibrat i agilitar l'exercici de la jurisdicció.

S'ha de destacar, no obstant, que la proposta que defensen Convergència i Unió i la Generalitat ha topat amb l'oposició de municipis els jutjats dels quals perdrien influència territorial, com Balaguer o Cervera.

el nucli de vallbona ho va reclamar fa dos anys

El Govern ha pres aquesta resolució tenint en compte que en els diferents informes realitzats ha quedat demostrat que el nucli de Rocallaura reuneix totes les circumstàncies per a aquesta nova catalogació, és a dir, les condicions geogràfiques, històriques, socials, econòmiques i administratives, i que compta amb els recursos suficients per complir les funcions d'una entitat d'aquest tipus. En aquest sentit, segons la Conselleria de Governació, la nova constitució no suposarà una pèrdua de qualitat en la prestació de serveis generals del municipi de Vallbona de les Monjes.

Per la seva part, el responsable municipal d'aquest nucli, Ramon Berguedà, va mostrar la seva satisfacció per la decisió de la Generalitat, ja que "suposa un gran avanç per al poble". Segons Berguedà, "fa més de dos anys que es va fer aquesta petició, recolzada per més del noranta per cent de la població". D'aquesta manera, els veïns de Rocallaura podran elegir a les urnes els seus representants en les pròximes municipals. Amb la inclusió de Rocallaura, hi ha un total de 56 entitats municipals descentralitzades a Catalunya

El PSC promou a Anglesola una recollida de firmes per sol.licitar a l'Ajuntament que traslladi a un quilòmere del nucli urbà l'antena de telefonia mòbil de la localitat. Els opositors a aquesta instal.lació asseguren que tenen mals de cap i dificultats per dormir des de que es va instal.lar l'antena.

En la seva presentació com a alcaldable per ERC a Tàrrega, Jordi Ramon no va descartar pactes de govern amb qualsevol partit després de les municipals.