---

5a Pàgina

Com era previsible, les massives manifestacions del passat mes de febrer no han fet canviar la idea imperialista-colonial del que en diuen govern d'extrema dreta dels Estats Units, i ja tenim la guerra iniciada i els primers morts i ferits, però encara no hem vist les armes de destrucció massiva de l'Iraq motiu pel qual s'ha iniciat la guerra. No és que vulguem veure més morts, però sino han fet servir aquestes potents armes contra l'exèrcit més preparat del món potser serà que no les tenen.

?Sigui com sigui, ja tenim la guerra i totes les seves conseqüències i davant de l'inici bèl.lic el mon s'ha tornat a manifestar ara perquè s'aturi aquest conflicte, però molt temem que seguirà el seu curs fins que els Estats Units aconsegueixin els seus objectius petrolifers i econòmics, i ja veurem el que li donen a Aznar a l'hora del repartiment de les prebendes del final de la guerra, ja que diuen que una petrolera o unes constructores etc. de l'Estat espanyol se'n podrien beneficiar. A Amèrica del Nord ja parlen de quines empreses es repartiran el pastís de la reconstrucció de l'Iraq. En tot cas, Espanya és de la comunitat europea, on hi ha França i Alemanya: a veure què diran quan demanem ajudes; a veure com en sortirem de malparats, perquè el que puguin guanyar algunes empreses pròximes a Aznar i al PP ho podem perdre, i molt més, en les ajudes que no arribin d'Europa.

?Malgrat tot, els ciutadans s'han tornat a manifestar a tot el món contra la guerra i els seus autors, els Estats Units i els seus acòlits com el Govern d'Espanya. A Tàrrega la gent es va tornar a manifestar el passat dissabte i ja ho havien fet alumnes de secundària el dijous anterior. A Barcelona la manifestació va tornar a ser massiva, com en altres ciutats espanyoles, on hi ha hagut alguns incidents amb la policia amb ferits i tot. Això ho ha aprofitat el Govern per dir que les manifestacions són il·legals i que no tots els manifestants estan contra la violència. Cal pensar que ara s'ha demostrat que els policies de Barcelona que van detenir manifestants antiglobalització quan la cimera europea de la ciutat comtal van manipular proves o van iniciar el conflicte. Ja sabem que no els agraden els pacifistes i per tant intentaran rebentar totes les manifestacions que puguin, i després els del PP es queixen si els rebenten els seus actes. Cal respectar tots els actes i la llibertat d'expressió i manifestació, però és allò que "quien siembra vientos recoge tempestades".

?Amb tot, en aquesta guerra hi ha el perill que sigui aprofitada per Turquia per fer mal o massacrar el poble Kurd, un poble que com Catalunya no té Estat i el seu territori històric és repartit per diversos Estats, com l'Iraq o Turquia.

Opinió

Entre les persones que no intervingueren directament en la política i no ocuparen càrrecs derivats, hi trobem aquells que altrament pertanyien a un sector o parcel.les que eren mostra d'un ambient assosegat i, per altra banda, es distinguiren ocupant llocs en entitats de la nostra ciutat, com l'Ateneu, on donaren vida, projecció ciutadana i prestigi. Que és el cas de la persona que avui ens ocupa. En aquest quadre, que jo en diria d'honor, que m'he proposat d'anar oferint a les meves lectores i lectors.

Jaume Andreu i Català, de cal Babot, al carrer de Sant Joan, seguia i representava a una il.lustre familia de terratinents de gran tradició a la nostra Tàrrega i, endemés, d'altres termes del riu Corb. Però començaré per la seva presència a les juntes i la presidència de l'Ateneu, del qual sempre fou un addicte i contumaç component. D'aquells que hi feia cap sempre, en tota mena d'actes i celebracions, o de prendre, simplement el cafè. Però que tampoc mai va defugir la responsabilitat d'acceptar-ne càrrecs, i àdhuc la presidència, quan fou elegit o més convingué. I així, el trobem com a president el 1936, quan amb la ventolera fratricida provocada per la guerra civil, aquella junta que presidia fou desallotjada de l'Ateneu.

No tinc antecedents, ni els he buscat, de les circumstàncies de quan ocupava la presidència, fins aquells dies fatídics de juliol. Però sí que puc dir, recolzat com de costum amb la memòria, que a causa dels continus entrebancs de les obres d'ampliació i millora del dit Ateneu, que quan no es podia, anava avançant a càrrec de l'empresari Ramon Sala, també algunes vegades president d'aquella casa, mentre Andreu Català n'era capdavanter, mai es varen interrompre les millors pretensions de l'Ateneu. I a més de gaudir de les comoditats i immillorables serveis de cafeteria, les festes de tota mena, els carnavals, revetlles i festes majors foren sempre i en cada temporada i any de la més brillant esplendor. No descuidant tampoc, sinó que ben al contrari, els actes culturals, propis de l'entitat, que d'una manera sempre encertada cuidaven els de l'Orfeó Nova Tàrrega, i els de l'Associació de Música. O l'activitat esportiva, que les pistes de tennis a l'Ateneu, de fet, introduïren, d'una manera associativa, aquest esport a la nostra ciutat.

Seria un capítol llarguíssim ennumerar aquí les èpoques de sarsueles i les brillants actuacions de les més destacades figures o conjunts –en diuen companyies– d'aquells anys. Com també d'orquestres, cobles o músics de la casa que anaren desfilant. Però és que tot no acaba aquí. ja que Jaume Andreu i Català en fou novament president del 1949 al 1953 i més tard del 1956 al 1958. I podem afirmar rotundament que la tònica fou la mateixa, ja que el que escric més amunt és igualment un compendi o una glossa de les èpoques que acabo de citar. I és ben possible que també es trobés en els moments culminants de les primeres representacions de l'Esbart Albada, i dels esdeveniments teatrals de tots els afeccionats que han passat per l'Ateneu, dels quals, en períodes dels Minguell, Pané, Escribà, i tants i tants d'altres, n'era company i amic. Inseparable, així mateix, de Perenya i Secanell. Concretament, residint a Tàrrega, el primer fins al 1939, i el segon abans i quan va tornar l'esmentat 1939. Cosa que cal dir per arrodonir la personalitat targarina, comprensiva, tolerant, humana i amiga de tothom, que fou la de Jaume Andreu Català. Característica o explicació, si es vol, del perquè s'hi acudia en moments que convenia per la bona marxa de l'Ateneu. Fos en les obres, o en la normalitat i riquesa de les festes, o en els dies de competència amb els cinemes i la tranquil.litat i la pau. Que ell obtingué, en el recés del Senyor el dia 14 de setembre del 1976, als 74 anys. Data que m'havia descuidat d'anotar al principi de tot.

Voldria que lectores i lectors m'excusessin del resum forçosament incomplet de la vida de l'Ateneu en els anys que Jaume Andreu Català en fou president. En aquestes línies es tracta únicament d'evocar una persona serena, pacífica i sempre moderada, i n'era obligat d'explicar el seu pas per una entitat tan nostra i rellevant. La resta, és tan important i extensa que, únicament es pot apuntar per algú o alguns, si no s'ha fet es farà. Un tros o un element important de la nostra història. Que el qui escriu ni tan sols ha encetat.

No vull acabar sense anotar que el tant esmentat Jaume Andreu i Català no va regatejar mai la seva signatura o col.laboració pel que feia falta en ordre a la continuïtat, millora o ampliació dels regs de les nostres comunitats de regants. Cosa que convé dir, perquè, precisament, les seves propietats o parcel.les, en bona part, eren en partides que ja es beneficiaven de regs molt ancestrals. I que eren de les que havien sofert retallades pràcticament sense compensació i encara molt dilatada, en els moments del trasbals del 1936 al 1939. Com també, propietari de Cal Babot, visqué en un dels més senyorials edificis de la nostra ciutat, al carrer de Sant Joan. Que precisament ara farà uns pocs anys que el Centre Cultural de Tàrrega concedia un dels seus premis o guardons Culturàlia als successors de tal edifici, que tan encertadament referen i poliren en una inversió quantiosa. I que són els qui, molt amablement, ens han facilitat les fotografies del senyor Jaume Andreu i Català, que avui publiquem. Cosa que agraïm de veritat. I no en tenim d'altres. Gràcies.

Opinió

Milions de ciutadans innocents han pogut seguir, arran del conflicte bèl·lic de l'Iraq, l'estratègia que el Govern espanyol duu a terme aquests dies per fer front a la crisi més gran patida els darreres dècades. Ni tan sols els escàndols de corrupció que van tombar el Govern socialista poden ara, sota el cúmul de circumstàncies que ens envolten, plantar cara al fiasco polític en què s'ha convertit la plana major Popular.

Ara es tracta de justificar allò que és del tot injustificable, s'utilitzin els mitjans que s'utilitzin. I és que el Govern espanyol no tracta de maquillar, velar o dissimular l'engany a què ens té sotmesos (cal entendre 'engany' en el sentit que, teòricament, es basen en la nostra opinió per governar); en l'actualitat, després de tot el que hem patit durant les darreres dues legislatures, ha arribat el moment de tancar els ulls i llençar-se al buit, a veure què passa. Aproximadament això està fent el Govern d'Aznar, que ara veiem com crema els darrers cartutxos en tots els àmbits que van quedar pendents fa vint-i-vuit anys.

El gran teatre del món acull, des de fa massa dies, una llastimosa representació: el conflicte bèl·lic que pot fer trontollar l'estabilitat del Pròxim Orient i, en conseqüència, la mundial. Lluny d'exposar arguments massa sentits i massa evidents en contra del conflicte, voldria centrar-me ara en l'actuació que el Govern espanyol està duent a terme, necessàriament, arran de la seva implicació al costat dels "pacificadors" nord-americans. Aquesta actuació passa per una actitud, com deia abans, de justificar allò que és del tot injustificable.

Encara no puc creure com el ministre Àngel Acebes, aparentment impassible, és capaç de justificar les actuacions policials que van permetre implacables càrregues contra els manifestants de Madrid. Segons assegurava, els agents de la policia nacional havien actuat correctament per tal de garantir la seguretat dels ciutadans (quan, en realitat, havien agredit vilment una multitud d'aquests ciutadans; molts d'ells, a més, eren d'avançada edat). Aquest argument és tan poc raonable com aquell altre que justifica els bombardejos a l'Iraq en el sentit que pretenen salvar la població de l'opressió governamental. Arguments poc raonables i polítics poc fiables: aquest és el panorama que el malaurat Govern espanyol mostra encara amb més fredor durant aquests dies. El poble, mentrestant, s'indigna per la impotència que provoquen un seguit d'actes de provocació tan directes i desvergonyits.

Així doncs, fes sentir la teva veu, surt al carrer i protesta contra tot allò que és injust, criminalitza els qui són criminals malgrat tenir la justícia a la butxaca, assenyala amb el dit els culpables, reclama dimissions, fes el que creguis convenient per recuperar el teu protagonisme com a ciutadà de ple dret en el si d'un Estat que ha de ser democràtic. Potser no servirà de res, però com a mínim demostrarà que tu no ets al bàndol dels qui fan callar els seus propis militants, que tergiversen les dades de les protestes pacífiques i legals, que il·legalitzen idees i clausuren mitjans de comunicació, que guerregen i s'enorgulleixen d'assassinar civils innocents en nom de la llibertat, que empresonen sense proves presumptes terroristes que no són res més que treballadors africans, que controlen i manipulen plataformes comunicatives, que amaguen les tortures policials i defensen una llei antiterrorista que ratlla l'atemptat als drets humans. Definitivament, fes sentir la teva veu i protesta contra tot el que és injust, acusa els qui en són culpables i, sobretot, no et deixis influenciar per les pressions que sempre vénen de dalt.

Opinió

Un regidor de vostè

Ara fa quatre anys iniciàvem l'actual legislatura com a pricipal grup a l'oposició (cinc regidors).

Nosaltres, els cinc regidors AIPN, som el grup municipal patrocinat pel col·lectiu d'opinió i participació ciutadana Plataforma Independent per Tàrrega, la Plataforma.

La Plataforma és un col·lectiu de ciutadans i ciutadanes que s'han dotat d'uns estatuts que regulen la seva activitat. El seu funcionament és assambleari, és a dir, tot es debat i s'aprova en l'assemblea oberta i pública. Qualsevol ciutadà o ciutadana pot assistir a les assemblees i participar-hi, pot preguntar, intervenir, suggerir, proposar sobre qualsevol tema d'interès ciutadà independentment si pertany o no a un partit polític o a qualsevulla altra associació cívica, cultural, professional, esportiva, etc. sense cap condició prèvia o excloent.

Per a ser-ne membre de ple dret (poder votar) solament cal apuntar-se i pagar una més que simbòlica quota anual.

En iniciar aquest mètode de fer política teníem el dubte raonable del grau d'acceptació que podria tenir entre la ciutadania. Quatre anys després tenim la satisfacció de veure i viure com, fins i tot, ha augmentat la participació ciutadana en aquests debats centrats únicament i exclusiva en temes ciutadans.

En aquesta legislatura la Plataforma ha mantingut en funcionament comissions monogràfiques per estudiar i fer propostes sobre afers de política municipals que necessitaven l'estudi i l'assessorament d'experts.

En aquests darrers quatre anys la Plataforma ha convocat, amb la màxima publicitat possible, un promig d'una assemblea mensual. La mitjana d'assistència ha estat de dinou persones per assemblea. El pic més alt d'assistència a una assemblea ha estat de cinquant-dos ciutadans. S'han convocat sis assemblees extraordinàries.

A les assemblees han assistit, en diferents moments puntuals de la legislatura, persones que s'han identificat com a militants dels diferents partits amb implantació ciutadana. Aquest fet és fonamental per a la credibilitat de la nostra proposta de funcionament democràtic. Hem intentat que tothom es trobi còmode. Es tracta que qualsevol ciutadà o ciutadana, independentment de la seva pertinença a un partit polític, o bé a una associació cultura, a bé a una entitat esportiva o de lleure, es trobi còmoda escoltant, preguntant o proposant qualque dubte o aportació que tingui com a finalitat contribuir al bon govern d'aquesta nostra ciutat.

A més a més d'aquesta intensa vida quotidiana, la Plataforma elabora, promociona i proposa a la consideració de la ciutadania una llista de persones per a les eleccions municipals. Atès que la Plataforma no és un partit polític, aquesta llista es presenta sota les sigles AIPN per tal de donar compliment a la llei electoral.

En aquesta cinquantena llarga d'assemblees s'ha seguit de manera continuada un mateix funcionament seqüencial: la mesa, composta pel president i el Secretari, dóna lectura a l'acta de l'assemblea anterior i va administrant l'ordre del dia, previament establert i publicitat amb la màxima difusió possible. Invariablement en el primer punt de l'ordre del dia, després de l'aprovació de l'acta corresponent, el regidor portaveu del grup municipal AIPN i, si s'escau també els altres regidors, informen tant dels afers municipals de més actualitat com dels temes a debatre en el proper ple municipal. Els assistents demanen informació i aclariments. L'assemblea reflexiona, debat i fa propostes per tal que els regidors del grup municipal AIPN les defensin o les proposin a l'Ajuntament ple o en les diferents comisions municipals.

A part d'aquests punts de l'ordre del dia habitual hi sol haver un o dos temes monogràfics que no són d'una urgència immediata però tenen una complexitat prou important per merèixer una focalització específica tant de l'assemblea com dels tècnic i experts que ens assessoren. A tall d'exemple citarem els temes dels pressupostos anyals, de la piscina coberta, el del pla estratègic, el del pàrquing de l'Av. de Catalunya, el dels diferents augments del deute municipal, el de l'ordenació i execució del projecte del gran espai d'instal·lacions esportives (gespa artificial, ubicació de les diferents instal·lacions),etc.

En aquesta línia d'actuació de l'assemblea de la Plataforma cal fer especial atenció en el tractament preferent que s'ha donat als pressupostos municipals. Com a totes les llars de famílies assenyades, igual com fan totes les empreses ben organitzades, de la mateixa manera com es fa a la nació i a l'Estat, la planificació i previsió de despeses, inversions i ingressos, el pressupost municipal anual, és subjecte i objecte d'un exhaustiu estudi dins de la Plataforma i el grup municipal dels AIPN. En el debat de pressupostos dels dos primers anys d'aquesta legislatura el nostre grup municipal, els AIPN, va presentar un pressupost alternatiu. Per als qui no coneixeu amb massa detall el funcionament intern municipal, cal aclarir que la redacció d'uns pressupostos fets amb interès de ser útils exigeix moltes hores d'estudi i molts coneixements d'economia municipal. El nostre grup municipal AIPN i la Plataforma vam tenir la voluntat de presentar uns complets i detallats pressupostos alternatius als que proposava l'equip de govern de CiU i PP. Ni un, cap, absolutament cap punt de la nostra proposta va ser ni acceptat ni debatut al ple municipal corresponent. Els dos darrers anys hem desistit de presentar uns detallats o complets pressupostosalternatius. Ens hem circumscrit a fer esmenes a punts concrets dels pressupostos presentats per l'equip de govern.

Seguiré amb la reflexió sobre la nostra trajectòria en aquesta legislatura.

Espero que em seguiu llegint àdhuc la més que possible dificultat de lectura d'articles amb aquesta temàtica. És allò que ja una vegada us vaig contar d'aquell fill i aquell pare que anaven de viatge amb un sol ruc. Fem el que fem no convencerem a tothom. Fins i tot pot ser que solament aconsegueixi desagradar a tothom. Si no fem balanç o reflexió de la nostra gestió política se'ns titlla, als polítics, de mals comunicadors que no expliquem les coses i que no som capaços d'autoanàlisi. Si ho fem, se'ns pot atribuir autobombo i manca d'autèntica autoanàlisi.

Per si de cas, aquest regidor de vostè fa el que honradament creu que ha de fer. Seguirem.?

Postal fora vila

He romàs gratament sorprès per la pàgina que, amb data 28 de febrer proppassat, dedica a les meves postals. Mercès novament.

Si he de ser sincer, Sr. Graus, sobre aquest elogi que vostè invoca, si l'hagués rebut cinquanta anys enrere, la resposta hauria estat de cortès refús de manera indefectible, sempre a l'empara d'una veritable o falsa modèstia. Tot plegat a l'ús de l'època i de les circumstàncies. Avui, en una edat en què la vida ofereix poques satisfaccions, bastants desenganys i comptats elogis, quan cau del cel algun bombò com el seu, s'accepta amb agraïment i fins i tot hom no dubta que estan fets amb sinceritat i exempts d'afalacs. I tot això amb ple coneixement de les meves limitacions literàries, temàtiques i, fins i tot, gramaticals. L'explicació que en podríem donar al, diguem-ne, fenomen, és que la vellesa comporta –ja de per si i per més que ens vulguin defensar el contrari– una mena de reclusió al gueto que de forma insensible i, millor diríem subliminal, t'aparta de la resta de la societat. És per això, Sr. Graus, que aquest saborós bombò que m'ha tramès l'assaboriré amb delectació perquè a la meva edat la vida és més probable que en comptes de bombons ens engegui alguna garrotada.

Realment, com vostè molt bé diu, vàrem prendre el rellleu de la nostra estada a Tàrrega. Quan vostè arribà jo feia les maletes. I cregui, Sr. Graus, que em dolgué l'ànima prendre la decisió de marxar al que jo tal volta exageradament anomeno l'exili. De Tàrrega no en sóc fill i ara ni tan sols resident, però la portaré sempre al cor perquè a redós dels meus meus companys i amics transcorregueren els millors anys de la meva vida. Als escolapis hi vaig cursar els estudis secundaris; em vaig casar amb una targarina i els meus fills són també targarins de soca-rel.

No cal dir que a vostè, en etapa més posterior, li haurà passat el mateix, màxim tenint en compte que la seva professió, en el temps de l'exercici, li permetia sol.licitar el trasllat i no diguem després, quan li arribà la jubilació que vostè sabé compaginar tan bé amb el treball creatiu de nous horitzons econòmics i socials que avui, deixant a part els maldecaps que tota tasca empresarial comporta, deuria ser per a vostè una mena de hobby i a la vegada un motiu de satisfacció.

Indubtablement, Tàrrega posseeix quelcom que atreu poderosament, i molt més ara que està en plena expansió, la qual cosa motiva un benestar social i econòmic ben diferent al que hi havia quan jo me'n vaig absentar, amb les ferides d'una postguerra que encara no havien cicatritzat. Tot i això, pel que endevino, ara tampoc és una bassa d'oli, però si hi ha alguna picabaralla –parlo a nivell polític– pel que veig és sempre constructiva i segur que la sang no arribarà a l'Ondara.

S'aprecia a bastament que vostè és amant de tota manifestació artística i cultural i un apassionat de la pintura, tal com es desprèn de les seves crítiques tan documentades, i malgrat no poder-les contrastar, tenim la convicció de la seva veracitat. En aquests moments i en els aspectes que he comentat, hi ha molt camp per córrer; Tàrrega està vivint uns moments de gran inquietud cultural i artística, sols comparables amb els que visqué en temps de la república, probablement quan encara vostè, Sr. Maurici, no estava inscrit en el registre civil.

Rebi una cordial salutació i una abraçada del seu incondicional i acèrrim amic,

Correu del lector

De la correspondència que em dedicà a les pàgines de N.T. del dia 14 del corrent.

La publicació d'aquesta nota és una atenció que dispenso als lectors que em pregunten per què irrompo la polèmica que sostenim en Joan i jo, pel que fa a la denominació de l'Escola d'Arts i Oficis. Exposo tot seguit els motius per fer una treva per algunes setmanes en la controvèrsia de què es tracta. Per més endavant, els arguments recents de Fonsubirà em donen raons més que suficients per una rèplica còmoda i explícita.

Entenc que la qüestió de l'Iraq ha portat a tot el món, també gairebé a tots els catalans, un malestar cívic colossal, com mai s'havia vist, a l'evidenciar que ni les rotundes acusacions del Sant Pare als promotors de la guerra, ni els milions de persones que es manifesten arreu dels cinc continents en contra del que passa ha servit de res. Estic tan emprenyat que pocs minuts dedico cada jornada a les notícies en qüestió de la tele i a les informacions brutalment manipulades de les agències de premsa. Tinc peresa d'escriure.

Altre fet que reclama una atenció intensa del veïnat són els preparatius frenètics de molts conciutadans interessats pel que fa a la composició de llistes de les properes eleccions minicipals. Es dóna el cas que Fonsubirà va a la llista de l'AIPN i no vull que alguna expressió meva desafortunada pugui influir el més mínim en contra d'en Joan ni del grup polític que el presenta, mereixen les meves simpaties.

M'ha confirmat la conveniència d'una treva, en el tema de què es tracta, les manifestacions de l'alcalde, que, al diari Segre del 21 del corrent, proposa que la qüestió del canvi de nom de l'esmentada escola la deixem per després de les eleccions.

Així està aquest assumpte, que no és de resolució urgent. Mentre, el Centre Cultural anirà recollint algun centenar més de signatures a favor del canvi, i els contradictors podran reflexionar quant a la seva absurda i rampellada actitud, fent referència a determinades situacions del franquisme que ja d'anys tenim oblidades. En tot cas, som la gent gran que vam patir-les els que les podem referir de faisó més atinada.

Rellegeixo el present comentari. Penso que té quelcom de soporífer. Per modificar-ne la cadència en faig la cloenda referint una nota d'humor.

He viscut les darreres setmanes jornades d'intranquil.litat, de pànic. M'informaren que jo figurava en les llistes de l'eje del mal del senyor Bush. Hi constava que en Prats tenia benzina i més de vint bombes. Fatal: vaig poder aclarir que la benzina era de Repsol, que de l'eje del mal res de res. I que les bombes (denominació vulgar) no eren tals, sinó aparells sortidors de carburants. M'han esborrat de la llista. Tranquil.

Amic Fonsubirà; hasta pronto! Anirem polemitzant. Si tu t'acomiades amb el mot "cordialment", jo ho faig amb l'expressió "supercordialment", tot desitjant-te sort als propers comicis municipals.