nt28-03-04

El Grup de Teatre Deixalles 81 ens va presentar Fuita, una comèdia amb ressonàncies i al·lusions polítiques, de Jordi Galceran. L'obra, bastant ben construïda, porta l'espectador a un seguit de sorpreses fins al final. La progressió de la trama i les situacions còmiques fan que l'atenció de l'espectador es vagi mantenint fàcilment durant tota la representació. Probablement no hi va haver cap espectador que pesés figues en cap moment de l'espectacle.

Tota l'acció es desenvolupa a la casa d'Isidre Gili, recent dimitit conseller de la Generalitat, perquè s'havia publicat que un constructor generós li havia fet aquell regalet. El muntatge escènic representa la sala d'estar, amb comunicacions a la cuina, a les habitacions i a l'exterior. Tot correcte i funcional.. I també ho seria la música moderna de fons, que ajuda als diversos canvis d'escena, si no fossin tan llargs: en dues ocasions, acabada una escena, s'enfosqueix l'escenari i se sent música durant una estona massa llarga, fins que s'inicia la següent. Escurçant el temps, la representació guanyaria en lleugeresa.

Quant a la interpretació, comencem dient que Núria Cuní no va entrar en el paper de Iolanda. Sí que estava ben caracteritzada com a puta (maquillatge, vestit i posat), però no va saber col·locar-se en el seu lloc perquè reia quan no havia de riure, parlava sense convicció i no vocalitzava bé. L'expressivitat de Ruth Cruz (Vicenta) era bona a estones, però no sempre: de vegades parlava amb els ulls i amb la mímica facial, però de vegades replicava amb massa rapidesa i parlava massa de pressa. Pot ser més expressiva una mirada silenciosa o un gest oportú que moltes paraules. Ruth Cruz hauria de treballar més i amb calma la seva mirada, que pot ser molt expressiva. Salvador Artesero va ser un Manolo més convincent en el paper d'assassí mafiós i de marit degenerat, que en el d'integrant de la família que volia enganyar el pobre exconseller.

Josep Canet va ser un Isidre Galí desigual: oscil·la entre un inici i alguns altres moments no gaire brillants, i la magnífica descripció de la fuita de gas o l'excel·lent intervenció en què es mostra aterrit davant Manolo. En una obra com aquesta, sap treure suc del seu aspecte simpàtic i de la seva expressivitat facial. I deixo per al final el comentari sobre Toni Sans, que fa una excel·lent creació de Mariano: des que surt a escena, capta de tal manera l'atenció del públic, malgrat la seva aparent paràlisi, que el diàleg entre Isidre i Vicenta queda relegat en segon terme. Després sap dosificar els recursos mímics i de fonació amb ritme i gràcia sempre creixents, a la qual cosa contribueix l'alternança com a paralític i com a pare de família que ha ordit tot l'engany, que dóna instruccions per a un final "feliç" i que està furiós pels petons de l'Isidre.

El públic s'ho passà molt bé amb aquesta graciosa comèdia. Els aplaudiments, els comentaris i les rialles dels espectadors testimoniaven la satisfacció general per aquesta representació.

Dues nenes són violades i assassinades. Els autors del crim han estat jutjats i condemnats, però per als familiars de les nenes no n'hi ha prou. Volen prendre's la justícia per la seva mà. Aquesta és la trama de Talió de fons l'obra que dissabte representaran el grup de Teatre La K-mama, de Calafell.

La llei de talió, ull per ull i dent per dent, serà l'opció d'un part de la família per venjar-se del crim. Però per la seva banda, una germana creu encara en la bondat humana i no voldrà venjar-se'n. No és pot treure del cap una pregunta: el perquè. Què ha portat els assassins de la seva germana a matar-la, quina raó hi ha. Una difícil i eterna lluita entre els sentiments i la raó.

Amb aquesta obra escrita per Josep Mèlich, actor i director de La K-mama, van guanyar fa quatre anys el primer premi del X Memorial Santos Antolí de textos teatrals. Un premi que convoca la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya. També ha estat premiada la posada en escena amb el premi Germans Salvadó de muntatges teatrals.

El Grup de Teatre La K-mama va ser fundat a Calafell el 1992. Van començar amb representacions com L'oncle Vània de Txèkhov o Revolta de bruixes de Josep M. Benet i Jornet.

Al nostre concurs ja hi han participat altres cops, el més recent amb l'obra La simbomba fosca de Baltasar Porcel, amb què van guanyar el segon premi.

Talió de fons és una obra per a la reflexió, que pretén arribar a l'espectador sense deixar-lo indiferent. La podrem fruir el dissabte a dos quarts d'onze de la nit al Teatre Ateneu.

El passat diumenge 16 de març de 2003 va tenir lloc la segona Caminada de l'Urgell que aquest any va recórrer la ruta plans de Conill amb sortida i arribada a la població de la Figuerosa, tot passant per Riudovelles, Claravalls i Altet.

La ruta de 18,5 quilòmetres fou seguida per 328 inscrits, dels quals 24 la van fer corret amb la col.laboració de 100x100 Fondistes.

El temps fou molt adequat i les associacions de veïns dels pobles esmentats i l'Agrupament Escola de Tàrrega ens oferiren uns avituallaments molt oportuns.

Puntualment a les nou hores es va donar la sortida als participants, que amb moltes ganes de caminar es dirigiren a la petita població de Riudovelles, que sobtà a molts per la conservació del seu nucli i sobretot la bellesa de l'ermita romànica de Sant Gil, que molt amablement ens mostraren els veïns, tot gaudint de l'avituallament que oferien els escoltes. La caminada continuà seguint el P. R. (petit recorregut) pels plans a l'entorn de l'abandonat poble de Conill, fins arribar a Claravalls, on tenien preparat, a la bonica plaça nova al costat del castell, el segon avituallament.

Després es continuà per l'antic camí d'Altet, fins arribar a la plaça de l'Església, on calia refrescar-se ja que el sol era fort per l'època, i per últim amb l'arribada a la Figuerosa, darrer avituallament, va finalitzar la jornada.

Els participants procedien de Tàrrega (47%), resta de l'Urgell (30%), comarques de Barcelona (7%), la Segarra (5%) i altres poblacions (11%). Respecte a l'edat dels participants va ser de 0 a 30 anys (28%), de 31 a 50 anys (51%) i majors de 50 anys (21%). A destacar que la més jove fou Laura Cortés Espinal (la Figuerosa) d'un any (això sí, a l'esquena del pare i la mare), i el més veterà fou Joan Clos Bosch (Verdú) de 74 anys.

En total foren més de quaranta els col.laboradors al llarg de la jornada en controls, inscripció, avituallaments, aparcament, megafonia, etc., als quals l'Agrupació Excursionista de l'Urgell de Tàrrega els agraeix molt el seu ajut.

El Col.legi Sant Josep, des de fa ja dos anys, està treballant, per aconseguir l'acreditació ISO 9000:2000 mitjançant quatre grups encarregats d'aplicar el sistema de la qualitat en diferents àmbits de l'escola.

El nostre grup de millora s'encarrega de la gestió de la qualitat i del medi ambient i de la prevenció d'accidents, que inclou l'elaboració del pla d'emergència i d'evacuació del centre (P.E.E.C.) d'acord amb les instruccions del Departament d'Ensenyament del curs 2002-2003.?

El primer pas necessari per iniciar aquest pla va ser realitzar un estudi a fons de tot el col.legi: el seu emplaçament dins de la ciutat de Tàrrega, la identificació de les principals vies d'evacuació de cadascuna de les plantes i els respectius coordinadors; amb la finalitat de definir els fluxos d'evacuació i així assegurar-nos al màxim possible un exercici d'evacuació exitós.

Aquest procés va quedar enllestit al més de gener, era l'hora de posar-lo en pràctica. Abans, es va comunicar el model a seguir al claustre de professors, a tot el personal no docent i, des de la tutoria, a tots els alumnes. S'informà també els pares de l'aplicació del simulacre però, com a la resta, sense donar a conèixer ni el dia ni l'hora.

El dia escollit va ser el 18 de febrer a les 16:30. S'aconseguí evacuar unes vuit-centes persones en només cinc minuts, per tant, el comportament de la majoria de l'alumnat durant la pràctica del simulacre va resultar molt satisfactori. En tot cas, l'objectiu més important aconseguit ha estat crear als nostres alumnes una manera de saber actuar davant de possibles situacions reals d'emergència.

Després d'aquesta experiència, nova al nostre col.legi, volem continuar treballant per millorar en aspectes de seguretat, cosa que cada vegada més va prenent més importància en la nostra societat.

Comissió de qualitat del Col.legi Sant Josep7

fir

fut2