Tercera relació de ciutadans o entitats que donen el seu suport a la iniciativa del Centre Cultural de Tàrrega per tal que l'escola d'Arts i Oficis Artístics porti el nom del seu fundador: Àngel Oliveras i Guart.

Aquesta tercera relació està extreta de més d'un miler de ciutadans, que ja han manifestat el seu suport a la persona del Sr. Àngel Oliveras.

Joan?Balcells Rovira, Josep M. Balcells Torrell, Teresa Bergadà Valls, Josep M. Binefa Mestres, Julio Carballo Juarez, Federico Corrales Sanguino, Agustí Gabernet Ardiaca, Anna Martí Altisent, Josep C. Nadal Aluja, Ramona Novell Cos, Neus Pons Carrera, Joan Pujal Llombart, Cecília Balcells Roca, Imma Cabiscol Balagueró, Marta Casellas Clarà, Joan?Forns? Torres, Antonio Llor Morros, Jaume Oromí Mulet, Fanny Ribalta Segura, Isabel Ribes Vidal, Josep Serra Cortadelles, Miquel Solé Puig, Montse Verniol Ribes, Jaume Verniol Sardà, M. Dolors Torrelles Figuerola, Gil Baró Martínez, Carme Serra Castelló, Joan Mas Calafell, Enric Losantos Pons, Ramon Sauret Salvadó, Rosario Janozo Bada, Teresa Pont Benet, Constantí Torres Bosch, Cristina Cleries Vilagrassa, Matilde Florensa Armengol, M. Alba Balcells Trepat, Joan Castellà Pujol, Carlos Costafreda Felip, Josefina Guilanyà Vidal, Pilar Begueria Solè, Llorens Viladot Roca, Mercè Viladot Serrano, M. Dolors Viladot Riera, Jordi Viladot Riera, Josep Viladot Solé, Pere Pla Solé, Rosa Viladot Novell, Magí Fontanet Viladot, Josep M. Viladot Novell, Joan Rubiol Martorell, Ignasi Castelló Forn, Antoni Palou Català, Antonio Díaz García, M. Teresa Escribà Casamitjana, Jaume Llorens Figueras, M. Angels Rubiol Cera, Isidre Novell Rios, Anna M. Solé Elias, Ricard Anglarill Bofarull, Ramon Anglarill Viles, Xavier Robinat Felip, Anton Robinat Felip, Miquel Solé Raset, Xavier Talavera Marquilles, Albert Carbonell Girbau, Maria Sogues Farré, Felip Robinat Felip, Marc Robinat Ros, Anna Oriola Pujol

Concepció Corrales Reblé, Norbert Ros Montfà, Anna Ros Farré, M. Alba Albareda Maymó, M. Lluïsa Cardeñes Roger, Albert Jornet Vidal, Magí Mateu Argelich, Maria Masó Carreres, Àngel Sans Sorribes, Núria Robinat Albareda, Amadeo Grau Palou, Antoni Minguell Pujol, Emilio Fernández Jiménez, Montse Abad Obach, M. José Viñuales Bonastre, Jesús Soto Valdivia, Pere Casellas Giribet, Antonio Fontanet Grimau, Paco Franco Piedrafita, Fermí Cabercés,? Josep Salvadó Costa, Mercè Talavera Ramon, Anna?Franco Rulló, Eduard Boleda Farré, Andreu Rulló Cases, Antonio López Serrano, Ramon Pont Purgimon, Josep Segura Garsaball, Gener Gonzalvo Bou, Rosa Sendrós Pijuan, Ramon Amenós Casals, M. Teresa Prats Cervós, Teresa Estrada Orós, Xavier Navarro Estrada, David Burgués Bernat, Carme Campillos Apesteguóa, Lluís Jiménez Ortiz, Miguel de los Santos Pizarro,

Totes les persones que vulguin adherir-se a aquesta iniciativa del Centre Cultural de Tàrrega, en pro d'una de les persones que més ha estimat i ha fet per Tàrrega, alhora que és una de les més oblidades, cal que s'adrecin a qualsevol membre de la junta del Centre Cultural o que truquin al telèfon 973.310.150

El passat dissabte dia 22 va tenir lloc una jornada de portes obertes del nou local social del Cavall de Ferro Moto Club adreçada a tots els amants i amics de la moto. El local, situat al carrer Agoders (sobre el Nostàlgics), conserva una bona part del seu orígen quan era una part de l'antic restaurant Els Caragols, local emblemàtic de la nostra ciutat durant molts anys. Avui volem que sigui un punt de trobada i reunió per a tots aquells que consideren que anar en moto és tant un esport com una afició que crea vincles d'amistat aquí i arreu.

La jornada de portes obertes va esdevenir un constant degoteig d'amics de la moto, així com la presència del batlle de la ciutat, en Frederic Gené i els regidors d'esports i cultura, C. Pascual i R. Puig, respectivament. A tots ells, els amics com la representació de l'Ajuntament, volem aprofitar per agrair-los la seva atenció d'acompanyar-nos en aquest dia i volem dir que a partir d'ara les portes són obertes per a tots. El local romandrà obert els divendres a la tarda i els dissabtes que no es vagi de concentració. Una vegada més, en nom de tots els que formem part del Cavall de Ferro Moto Club, gràcies i us desitgem que fruïu dels actes que organitzem per la Festa Major de maig.

El conseller d'Agricultura, Josep Grau, va inaugurar l'asfaltat de diversos camins de l'Urgell el passat dia 21 acompanyat de la presidenta del Consell Comarcal de l'Urgell, Rosa Maria Mora, i dels alcaldes dels pobles beneficiats per la millora dels camins rurals.

El titular d'Agricultura es va reunir a la seu del Consell Comarcal amb alcaldes de l'Urgell i amb la presidenta de l'ens supracomarcal i va atendre els mitjans de comunicació aquí, i en presència de l'alcalde de Tàrrega, Fredric Gené, va confirmar que aquest últim havia fet arribar a la seva conselleria i al grup Pascual una petició per acollir a la zona industrial de la ciutat la inversió que l'empresa làctica vol efectuar a Catalunya. Amb tot Grau va explicar que tenen més de vint propostes de diversos ajuntaments i grups empresarials de les comarques de Barcelona Girona i Lleida. A les nostres contrades també ho han demanat Balaguer i Fondarella. Tot apunta que l'empresa castellana té la idea de comprar una firma làctia implantada, abans de fer unes noves instal·lacions.

El conseller també va valorar positivament l'aprovació per part del Ministeri de Medi Ambient de la declaració d'impacte ambiental del canal Segarra-Garrigues i va dir que no modifica el projecte inicial aprovat per la Generalitat i que per tant les obres de la xarxa de regs secundària podrien començar d'aquí dos o tres mesos. Grau va afegir que aquesta declaració "invalida" Pasqual Maragall, que va dir que no es faria aquest canal.

Seguidament Josep Grau, la presidenta del consell i alcaldes es van traslladar a veure els camins asfaltats i a Castellserà van fer el tall de la cinta donant per inaugurades aquestes millores. Els camins asfaltats han estat el que va d'Almera Alta (terme d'Agramunt) a la Fuliola, que té prop de quatre quilòmetres i que s'ha fet en dues fases que han tingut un pressupost de prop de dos-cents seixanta cinc mil euros. L'altra millora ha estat al camí que va de Castellserà a Boldú, la Fuliola, el Tarròs i fins a Tornabous, amb un pressupost de de tres-cents quaranta un mil euros. En ambdós casos el camí asfaltat té una amplada de quatre metres i mig. La presidenta del consell, Rosa Maria Mora, va manifestar que amb aquestes obres es pretèn millorar la comunicació viària entre les poblacions més pròximes, "pensant sobretot en l'activitat agrícola i en els vehicles del camp que necessiten aquestes vies, que també benefiaciaran els ciclistes".

La històrica Fonda Espanya, construïda fa més d'un segle i en desús des de fa set anys, serà enderrocada les pròximes setmanes. Al seu lloc, es construiran dos blocs amb cinquanta habitatges. Així mateix, s'habilitarà un pàrquing subterrrani de vuitanta places, que podria connectar en el futur amb un altre, també sota el carrer del Segle XX, segons l'Ajuntament.

L'històric edifici de la Fonda Espanya, ubicat al carrer del Segle XX, davant l'estació de ferrocarril, desapareixerà les pròximes setmanes, quan l'enderrocaran per deixar pas a dos blocs de pisos, amb cinquanta habitatges, que ocuparan una superfície total de mil quatre-cents metres quadrats.

L'emblemàtica fonda, propietat del veí de Verdú Manel Mayoral, va deixar de funcionar fa set anys i des de fa uns mesos s'utilitza la part posterior de l'edifici com a aparcament municipal. Una promotora privada s'encarregarà de la construcció del cinquanta pisos, projectats amb una capacitat d'entre una i tres habitacions. Així mateix, es preveu habilitar una zona d'aparcament subterrani, de vuitanta places, que en un termini mitjà de temps podria estar connectat amb un segon pàrquing subterrani municipal, segons els plans del consistori, que estudia aquesta possibilitat.

Durant el primer terç del segle XX la família Campabadal va ser la impulsora de la fonda, que abans de la guerra gaudia de popularitat per tota la demarcació provincial. El 1996 la família Miñarro va clausurar el negoci. Poc temps després, Manel Mayoral va adquirir l'històric edifici i llavors va anunciar l'enderrroc de la part del darrere, on ara hi ha l'aparcament municipal.

En aquell moment Mayoral va manifestar: "si trobo l'equip humà adequat, l'Espanya podria tornar a l'activitat de tota la vida: un lloc de parada i fonda atesa la certa mancança d'oferta en aquest sector que hi ha a la ciutat". El marxant d'art Verduní també va manifestar en aquell moment que mantindria l'estructura original de l'edifici i que en cap moment el pensava enderrocar (vegueu Nova Tàrrega del 22 de març de 1997). Amb tot, com es pot veure, els anys transcorreguts han fet canviar la decisió de l'empresari.

La nit de divendres a dijous, 20 de març, va tenir lloc el sisè incendi provocat en un vehicle en només tres mesos. Un Suziki Vitara propietat d'un veí de Tàrrega va quedar calcinat a l'aparcament subterrani on estava estacionat, al número 6 del carrer de Santa Clara, al costat de la gasolinera Avanti, després que algú hi calés foc intencionadament.

Fonts veïnals van informar que els fets van tindre lloc entre les dues i les tres de la matinada. Un veí del bloc de pisos, al sentir rebentar les rodes del vehicle, va alertar els mossos d'esquadra, que van anar al lloc immediatament. Una dotació de bombers va apagar les flames, i d'aquesta manera va evitar que el foc s'expandís entre la desena d'automòbils estacionats a l'aparcament.

Es tracta del sisè cotxe incendiat a Tàrrega des que el dia 24 de desembre a la nit va cremar un Rover a l'aparcament municipal de la plaça de les Nacions sense Estat. Així mateix, es van registrar dos incendis més a l'aparcament municipal, però la intervenció de la guàrdia urbana va evitar que els vehicles quedessin totalment calcinats.

Els dies 5 i 7 de març a la matinada van aparèixer calcinats dos vehicles més a la ciutat. El primer cas es va registrar en un aparcament privat; i el segon, al carrer Alonso Martínez.

Per la seva part, els mossos d'esquadra han obert una investigació per detenir el piròman o grup de piròmans que han provocat l'alarma entre els veïns.

Els bombers van rebre l'avís de l'incendi quan faltaven vint minuts per les nou de la nit de diumenge i van desplaçar al polígon Riambau una dotació que va aconseguir controlar el foc al cap d'una hora. Les flames van calcinar completament set vehicles que estaven aparcats fora de la zona del desballestament: tot apunta que l'incendi va ser provocat, ja que tots els vehicles, a més de quedar calcinats, tenien els vidres trencats.

Els set cotxes estaven estacionats fora de la zona tancada d'un desballestament del polígon Rimbau. A l'interior de les instal.lacions hi havia dos-cents vehicles més, que no van resultar afectats per les flames. De tota manera, per accedir-hi, els responsables de l'acte vandàlic haurien d'haver saltat la tanca.

Investigació oberta

Els mossos d'esquadra i la policia local han obert una investigació per determinar les causes de l'incendi, encara que tots els indicis apunten que va ser provocat.

Així mateix, els policies miren de determinar si existeix alguna relació entre aquest foc i el piròman que els últims tres mesos ja ha cremat mitja dotzena de cotxes, tots nous i aparcats en llocs cèntrics.

En menys d'una setmana

Si es confirmés la relació entre aquests successos, aquest seria el segon atac en una setmana del piròman, que el passat mes va cremar un Suzuki Vitara que era en un aparcament subterrani.

L'onada de focs va començar la nit del 24 de desembre, quan es va cremar un Rover a l'aparcament municipal de la plaça de les Nacions sense Estat. Uns altres dos incendis també es van produir a l'aparcament municipal, però la intervenció de la guàrdia urbana va evitar que els vehicles quedessin totalment calcinats.

Finalment, les matinades del 5 i 7 de març van aparèixer del tot cremats dos vehicles més en un aparcament privat d'un bloc de pisos al carrer Alonso Martínez.

El diputatde Convergència i Unió al Congrés per lleida Pere Grau no repetirà aquesta vegada com a número dos de la federació en les pròximes eleccions municipals, segons va confirmar ell mateix. D'aquesta manera Pere Grau, segons la seva versió, pretén dedicar més temps a les seves altres dues ocupacions polítiques, en aquest cas a la cambra baixa i també la de secretari de política municipal d'UCD a Lleida. Grau, de 59 anys, va ser president del Consell Comarcal fins l'any 2000. També havia estat delegat de Treball a Lleida i actualment és responsable de Promoció Econòmica a Tàrrega.

Per la seva part, el president del comitè local d'Unió a Tàrrega, Felip Robinat, va assegurar que a la llista de noms per anar a la candidatura tampoc hi figura l'actual regidora d'Ensenyament i diputada provincial, Josefina Bernades. No obstant, Bernades va assegurar que la seva exclusió de la candidatura encara no és definitiva i no descarta que pugui formar-ne part si així s'acorda en les pròximes reunions entre CDC i UCD a la ciutat.

D'altra banda, altres fonts democristianes de Tàrrega no van descartar fins i tot que Bernades sigui la número dos de la llista en substitució de Pere Grau. Els altres dos edils d'UCD a Tàrrega, Florentí Sans i Margarida Pané, així com el mateix Felip Robinat, sí que són a la llista de militants d'Unió que podrien concórrer a les municipals. L'alcalde i candidat a la reelecció de CiU, Frederic Gené (CDC), va afirmar que espera algun canvi per part del partit, tot i que va eludir donar el nom de cap persona

Josefina Bernades regidora

Unió diu que no figura a la llista de persones que repeteixen, encara que alguns militants no descarten fins i tot que, al final, sigui elegida com a segona de la llista. Actualment també és diputada provincial.

Pere Grau regidor de promoció econòmica

El diputat Pere Grau renuncia a anar a la llista de CiU i, per tant, no tornarà a ser regidor de Tàrrega el pròxim mandat. S'ha de destacar que en nombroses ocasions ha estat vinculat al cas Pallerols.

Els bombers van haver de desplaçar-se el passat dimarts dia 18 de març fins a un magatzem de pintura que posseeix el Ministeri de Foment a Tàrrega per sufocar un petit incendi declarat cap a dos quarts de dotze del matí. El van sufocar en 25 minuts.

Un col.lectiu de veïns ha iniciat una campanya de recollida de firmes per recuperar la parada de l'autobús interurbà del carrer Amics del País, que va ser eliminada fa uns mesos per l'empresa que té actualment la concessió d'aquest servei, Alsina Graells.

El col.lectiu de veïns considera excessiva la distància que han de recórrer per accedir a la parada de l'autobús més pròxima, al carrer Amics del País, i que està situada a la plaça Casanoves. En aquest sentit, els veïns recalquen que el servei d'autobús interurbà, que funciona des de fa dos anys i mig, hauria de servir per unir la perifèria de la ciutat, com és l'àrea on s'ubica el carrer Amics del País, amb el centre comercial i històric de Tàrrega. Per aquest motiu reclamen la recuperació de la parada.

A l'article de la darrera Nova Tàrrega núm. 2.984, titulat "Mil firmes per rebatejar l'Escola d'Arts i Oficis", on hi diu "el claustre de professors de l'escola s'oposa al canvi de nom", hi hauria de dir "part del claustre".

Les manifestacions massives del passat mes de febrer no han fet aturar la mentalitat imperialista del Govern dels Estat Units i dels escolanets d'amén com l'Aznar i per tant tenim guerra. Amb tot els ciutadans del món s'han tornat a manifestar massivament contra la ja declarada guerra. A Tàrrega els joves de secundària es van manifestar el passat dijous dia 20, i unes cinc-centes persones, el dissabte a la tarda a la plaça Major.

La foto denúncia

En aquesta fotografia feta des d'un vehicle a la sortida del carrer d'Ardèvol es pot comprovar com dificulta la visibilitat el contenidor d'escombraries, darrere del qual n'hi ha dos de recollida de matèria orgànica, i a continuació cotxes mal estacionats, però com que ningú no els diu res, hi són tot el dia. En aquest punt (abans que hi possesin els contenidors) i en altres carrers els vehicles estacionats a tocar la cantonada dificulten la visibilitat dels conductors que surten i l'ajuntament no fa res per solucionar-ho malgrat les queixes des de fa molts anys. Cal dir que els contenidors abans eren al carrer Ardèvol.

Els empleats de l'Ajuntament varen reprendre les protestes contra l'equip de govern després de trencar les negociacions sobre la millora de les condicions salarials i laborals, segons va explicar Josep Maria Balash, representant del sindicat CC.OO.

En aquest sentit, Balasch va qualificar de burla l'increment mensual de 4,21 euros bruts ofert pel consistori a cada treballador. Així mateix, va lamentar "la posició inamovible" de l'equip de govern que, segons la seva versió, no ha tingut en compte la contraoferta dels treballdors que exigia una millor remuneració de les hores extraordinàries, a més de plus salarials per productivitat, assistència o consecució de determinats objectius, com es fa en altres ajuntaments.

Les protestes, que ja es van fer unes setmanes enrere i que van consistir en una acció diària d'uns deu minuts, s'aniran accentuant "d'acord amb la voluntat i la imaginació dels treballadors".

De moment es va programar per dijous dia 20 una concentració de deu minuts davant l'ajuntament durant la mitja hora de descans dels treballadors al matí.

Per la seva part, fonts de l'equip de govern van qualificar de desmesurades les exigències salarials dels sindicats i van recordar que actualment existeix un conveni laboral que és vigent fins al desembre de l'any 2003.

D'altra banda, s'ha de destacar que els treballadors també reclamen una sèrie de millores a l'ajuntament, com ara la dotació de determinats equipaments que fins ara són inexistents.

El pròxim 5 d'abril començarà a Tàrrega el Campionat d'Espanya de ral.lis tot terreny, una competició en què s'espera la presència d'una trentena d'equips. S'amagarà el recorregut per evitar sabotatges com els de l'any passat, quan un grup de pagesos va obstaculitzar el recorregut col.locant troncs i claus a l'altura del nucli de Sedó, a la Segarra. Segons van explicar els organitzadors, l'escuderia 4x4 de Tàrrega, "el recorregut no es donarà a conèixer fins al dia anterior".

El trajecte total de la prova és de 410 quilòmetres i transcorrerà entre les comarques de l'Urgell i la Segarra, encara que tant la sortida com l'arribada tindran lloc a Tàrrega. La competició també constarà d'un tram pròleg, que es disputarà el divendres dia 4 d'abril. El final d'aquesta etapa pròleg estarà situat al circuit permanent de Tàrrega.

Els organitzadors, que esperen comptar amb la presència de dakarians com José Antònio Villalba, mobilitzaran uns 250 voluntaris perquè tot vagi a la perfecció.

El Patronat del Santuari de la Bovera, presidit pel capellà de Guimerà, Josep Moreno, habilitarà una cèntrica casa del carrer de la Cendra de Guimerà com a hostalatge per a pelegrins i visitants de la Bovera, una ermita que està situada a dos quilòmetres del poble i on es conserva part del claustre romànic d'un antic monestir femení cistercenc.

Al morir Maria Quintana, propietària de la casa, sense deixar herència, la Generalitat ha donat l'edifici al patronat amb la condició que s'hi realitzi una obra social. El sacerdot va explicar que el nou servei d'hostalatge "tindrà un preu molt assequible", ja que estarà pensat "per a persones amb més dificultats econòmiques, com famílies nombroses o col.lectius de discapacitats". Així mateix, Moreno va assenyalar que s'hi acolliran tant pelegrins com visitants, encara que no volen convertir-ho "en una casa de turisme rural".

L'edifici compta amb cinc plantes i, entre les obres a executar destaca l'adequació dels dormitoris, l'eliminació de barreres arquitectòniques i la instal.lació d'un ascensor. La presentació d'aquest projecte coincideix amb l'execució d'obres de millora de l'entorn del santuari de Bovera, com l'habilitació d'una zona d'aparcament i de dos miradors a la vall del Corb.

D'altra banda, l'Ajuntament de Guimerà celebra aquests dies unes jornades de debat sobre turisme rural.

El jutjat contenciós administratiu número 1 de Lleida ha fallat a favor d'una veïna de Vilagrassa que reclamava retirar uns pilons de la plaça de l'Església per ubicar contenidors provisonals mentre feia obres obres d'ampliació en el seu restaurant. La sentència conclou que els contenidors es podran situar al carrer tal com demanava la veïna, sempre i quan no impedeixin el trànsit normal de vehicles.

L'Ajuntament havia denegat fa uns mesos el permís per retirar els pilons en considerar que eren una mesura de protecció de la plaça, catalogada per la Generalitat com a Bé de Patrimoni Local. A més, el consistori entenia que el carrer no era prou ample com per poder ubicar-hi un contenidor d'obres.

La sentència assenyala que l'Ajuntament no s'ha preocupat de demostrar que els pilons realment protegissin la plaça i, a més, argumenta que en un altre immoble del mateix carrer on també s'estan fent obres s'ha permès la ubicació d'un contenidor, que no obstaculitza la via pública.

La sentència, contra la qual no es pot apel.lar, condemna l'ajuntament de Vilagrassa a pagar fins a un màxim de 450 euros.