El dia 15 de juny tots els residents (que van poder), treballadors i voluntaris vam fer una sortida a l'Ermita de Montalbà (Preixana). La furgoneta de l'associació va fer viatges per traslladar part dels residents dins del recinte. En primer lloc vàrem realitzar una missa oficiada per Mn. Jaume Prat i acompanyat per Raül Aguilar. Seguidament vam poder gaudir d'una estona d'esbarjo sota els arbres aprofitant el bon temps de què vam disposar. Posteriorment va tenir lloc el suculent dinar preparat pels cuiners del centre. Malgrat que suposa molt enrenou en molts aspectes moure tots els residents, és un fet que val la pena i suposa un dia diferent per a tothom ple de novetat i diversió. Volem agrair a la Societat Sant Antoni Abad l'obsequi del porc del sorteig del dia de Sant Antoni.

Volem agrair molt especialment a tots els treballadors del centre la seva col.laboració en actes així, ja que els suposa un esforç addicional en molts aspectes. Sense la seva valuosa ajuda no podríem realitzar aquestes sortides.

El dia 17 de juny els nostres residents van participar d'alguna manera en la processó de Corpus: tots els que van poder van ser ajudats a traslladar-se al carrer per presenciar la processó. Els avis van poder gaudir de la cerimònia i dels carrers guarnits per a l'ocasió.

Per als residents és força important participar en la mesura del possible en una festa com la de Corpus Cristi, tot rememorant altres èpoques en què possiblement hi havien col.laborat més activament.

http://www.terra.es/personal4/resident

Entitats

El passat dia 20 de juny de 2001 es va celebrar una reunió conjunta amb tots els veïns del grup d'habitatges socials de Sant Eloi, situats al barri del Cor de Maria i consten de 108 habitatges, per tal d'escollir els representants veïnals. També es va informar de la Llei de Propietat Horitzontal i de l'organització interna d'aquests pisos socials administrats per l'empresa pública ADIGSA.

Com a representants del grup d'habitatges Sant Eloi, van sortir escollits:

President: Sr. Fèlix Pacheco, bloc n. 11

Secretari: Sr. Agustín Narvalaz i Jiménez, bloc n. 7

Tots els actes van comptar amb la col.laboració de la FAVT.

Després de tot un curs treballant, els professors ensenyant als seus alumnes tot allò que han d'aprendre i els alumnes amb ganes de saber-ho, hem arribat al final de curs en un obrir i tancar d'ulls, i com és la nostra tradició, vam celebrar-ho amb un concert el passat dimecres dia 20 de juny.

En aquest concert ningú era el protagonista, o millor dit, tots ho érem. El concert va durar cap a les dues hores, es va notar que per l'escenari havíem de passar molts alumnes ja que l'Ateneu era ple de gom a gom.

A l'escenari van començar a sortir els nens de cinc i sis anys, que recentment estan aprenent música, que són els més petits de tot el conservatori. A continuació van continuar els alumnes una mica més grans acompanyats d'un curiós acompanyament de percussió, format per atuells de cuina com poden ser paelles, morters, etc.

Després d'un grapat de cançons divertides cantades per aquesta part d'alumnes, va continuar l'orquestra infantil sota la direcció de M. José Canet, que vam tocar peces de Handel, Purcell i Bartok; el jove conjunt de vent, que van tocar dues peces de Lenon & McCartney, sota la direcció de Daniel Molina. Perquè tot no estigués seguit de conjunts, vam canviar una mica amb el cor de cambra de l'escola. Un cop vàrem haver cantat una peça de Weiss, es va presentar per primer cop a l'escola la cobla, que aquesta vegada va ser ampliada per alumnes de l'escola d'Agramunt, i per acabar no podien faltar l'Orquestra de Cambra sota la direcció de Ramon Andreu, i la banda, sota la direcció de Jaume Duch.

L'Orquestra de Cambra va tenir com a solista Jordi Guixé amb el seu clarinet tocant l'adagio del concert per a clarinet en si bemoll de Stamitz, i també va tocar com en l'últim concert el preludi de La Traviata. En canvi la banda ja va ser una mica més moderna tocant Amparito Roca de Teixidor, En un mercado persa de Ketelbey i també Moment for Morricone de Morricone, acompanyats per un cor d'uns seixanta membres de l'escola.

El dia 3 de juliol a dos quarts de nou del vespre tindrà lloc a la Residència Sant Antoni Hospital una conferència a càrrec de la Diputada al Parlament de Catalunya, Conxita Torruella. La xerrada tractarà d'un tema d'actualitat com és la llei d'acolliment residencial per a les persones grans.

L'acte és obert a tothom. No hi falteu! Us hi esperem!

Ensenyament

Els passats 19 i 20 de maig, la Coral Dolces Veus d'Anglesola, la Coral Bon Cant d'Agramunt i la Coral Infantil Mestre Güell de Tàrreba vam anar de colònies junts.

Tot va començar el dia 29 a les onze del matí. Vam pujar a l'autocar i vam començar el viatge. Perquè no se'ns fes massa pesat vam portar música per escoltar. Al cap de dues hores i mitja vam arribar a Rupit, un poble molt bonic on passaríem el dia. Vam dinar en un parc ple d'arbres.

Després de dinar, com que en aquell parc hi havia gronxadors i tobogans, ens vam quedar a jugar una bona estona.

Quan estàvem cansats de jugar, vam visitar el poble, que per cert era meravellós: arbres, rius i uns camins que Déu n'hi do; t'hi podies perdre. També hi havia un pont bellugadís on per sota hi passava un riu i que ens va fer molta il.lusió de passar-hi. Després d'estar tota la tarda a Rupit, les professores ens van dir que pugéssim a l'autocar, que anàvem a la casa de colònies de Cantonigròs. Tots vam pujar de pressa; teníem moltes ganes de veure com era la casa, com era l'habitació...

Al cap de deu minuts vam arribar a la casa. Tots vam baixar molt de pressa i vam treure les motxilles. Ens van col.locar en diferents habitacions i ens hi vam instal.lar per dos dies. Al cap d'una hora vam baixar en una sala on ens esperava una hora d'assaig. Vam assajar totes les cançons que havíem preparat. Després de l'assaig per agafar gana ens van deixar una estona lliure per jugar. Vam anar a sopar, i tot seguit, vam preparar una obra de teatre que vam representar en grups. També es van fer jocs de nit. Al cap d'una estona, a l'habitació, vam jugar i fer gresca fins tard. L'endemà ens vam aixecar a les nou del matí, esmorçar i després vam fer un concert informal amb totes les cançons que vam assajar el dia abans. Vam dinar, vam berenar, i cap a Tàrrega.

Ens ho vam passar genial!

Ensenyament

El passat divendres dia 22, l'IES Manuel de Pedrolo celebrà l'acabament de l'any escolar amb una gran festa, que s'inicià amb una visita a l'aula de tecnologia, on hi havia una exposició de maquetes fetes pels alumnes de quart d'ESO, i amb un sopar per a més de tres-cents comensals.

Després d'unes paraules del president de l'APA i del director del centre, es procedí al lliurament de medalles a l'equip de futbol-sala de professors com a finalista, i al dels alumnes de primer de batxillerat, com a campions del torneig celebrat al llarg del curs. També es lliuraren medalles a les campiones absolutes de cros de Catalunya i a l'equip de bàsquet, que fou campió territorial.

A continuació es repartiren les orles als alumnes de segon d'ESO, de quart d'ESO i de segon de batxillerat. L'acomiadament als alumnes de batxillerat va tenir un cert sabor agredolç.

L'acte continuà amb una demostració d'escala en Hi-Fi feta amb molt dinamisme per part d'un grup d'alumnes de segon d'ESO i finalitzà amb ball de música disco com a colofó de la vetllada.

Cal agrair a l'APA l'entusiasme que va posar en l'organització de la festa, que va deixar un bon regust a tots els assistents i va facilitar el retrobament de molts exalumnes.

Ensenyament

El divendres dia 15 de juny els alumens de l'institut Alfons Costafreda que finalitzaven el batxillerat o un cicle formatiu de grau mitjà o superior van celebrar l'especial ocasió amb un sopar de gala a l'Hostal del Carme de Vilagrassa.

Els nois i noies, juntament amb els professors del centre, vestits per a l'ocasió, van gaudir d'un sopar molt especial, el qual va finalitzar amb l'acte formal dels parlaments i del lliurament de les orles i dels diplomes acreditatius de les matrícules d'honor de batxillerat. El que no estava programat va ser la divertida cloenda programada pels alumnes de segon de batxillerat, que van requerir la presència dels professors, un a un, per recollir els regalets personalitzats que els havien dedicat.

L'animat ball de professors i alumnes va deixar un dolç sabor de boca a uns i altres. Va ser el comiat definitiu desprès d'una convivència en què s'estableixen llaços afectius inesborrables al llarg del temps.

Ensenyament

Els nens d'edats compreses entre els zero i els sis anys passen la major part del temps jugant i, en la majoria de vegades, molt encertadament, fent-ne partícips els pares. Aquest moment pot ésser una gran oportunitat per a potenciar, encara més, l'educació del nen. És per això que hem organitzat un "taller de joc", adreçat als pares dels nens d'educació infantil, amb el qual hem pretès orientar, suggerir i experimentar alguns trets bàsics que, mitjançant el joc, ens permetran desenvolupar la seva intel.ligència, la seva capacitat motriu i la seva relació social.

També volíem destacar la importància que tenen els contes, i per a fer-ho, hem realitzat un curset amb el títol "Com explicar contes" per als pares que tenen interès per a explicar contes als seus fills, per a descobrir què es pot potenciar a través dels contes i per a saber quins contes podem oferir a cada edat del desenvolupament del nen.

Agraïm la col.laboració dels pares i mares que hi han participat.

Postal fora vila

Proemi: Sóc home d'edat provecta i malgrat la meva adversió als perjudicis, tal vegada anys enrere aquesta postal no hagués vist la llum. Però les coses han canviat, particularment en matèria de sexe. Han aparegut nous conceptes i d'altres han quedat obsolets. Així la figura del "vell verd" i la "vella viciosa", han desaparegut del mapa. I això perquè, segons diuen els nostres sexòlegs, psiquiatres i sociòlegs i altres professionals, la desaparició del sexe, llevat disfunció biològica, no es produeix fins la mort de l'individu. Tiro, doncs, endavant i surti el sol per allí on Déu vulgui.

El diccionari defineix l'erotisme com "la recerca, investigació i evocació del plaer que enriqueix les possibilitats del desig sexual". De la pornografia en diu que "és la representació feta per excitar sexualment, generalment amb afany de lucre". És a dir que, mentre la primera la considera art hedonista, la segona (la pornografia) l'ensorra a cosa purament mercantilista, sense cap mena de connotació artística.

La veritat és que no he pogut treure mai l'entrellat d'on acaba l'un i comença l'altra i pel que he pogut comprovar gairebé ningú es posa d'acord amb el tema, que, ja de bon principi, té fortes connotacions i punts de mira, que es confonen, barregen i fan de difícil definició que en tots els casos resultarà ambigua. De totes les definicions que he pogut copsar, és la que ens donava, ja fa anys, Brigitte Bardot, referida naturalment al cinema: deia ella que era pornografia quan realment "es feia", i erotisme quan "tan sols se simulava". La definició no deixa de ser acceptable per la seva senzillesa, però d'una concepció filosòfica que no arriba al fons de la qüestió.

El sexe es presta a infinitat de consideracions, contrasentits i actituds. El nostre país, que en el decurs de la seva història ha tingut molts daltabaixos en matèria de sexe, tant a nivell públic com privat, ha passat d'una teòrica continència gairebé absoluta a la total permissibilitat i disbauxa. Les tres darreres quartes parts del segle XX, de les quals n'he estat testimoni presencial i per tant en puc parlar en directe, han conegut la dictadura de Primo de Rivera amb una més que discreta permissibilitat de la inclinació que el dictador tingué sempre per les faldilles; va ésser l'època dels cafès cantants targarins. La república obrí encara més l'aixeta censora i permeté veure, per exemple, Josep Santpere passejant-se pels escenaris del Paral.lel amb roba interior; a les sales de festes, "music halls", cabarets, revistes musicals, etc., les noies pogueren exhibir finalment el vestit que portaven quan vingueren al món.

Després, ja finida la guerra i amb la segona dictadura del segle, la dona, etern objecte de desig malgrat la lluita feminisita, es veié obligada novament a portar mitges en ple estiu, allargar les mànigues fins al canell i la faldilla per sota el genoll. La dona, gramàticament parlant, ja no portà sostens sinó sostenidors i substituí les bragues altra volta per les calces; també li va cessar la menstruació i aparegué el període (la regla també era pecaminosa). I és que també el canvi gramatical que en aquest tema hi ha hagut d'una època a l'altra ha estat tan substancial com substanciós. I així en els temps del conservadorisme es parla de la unió íntima entre home-dona i quan el sistema liberal de govern era el que manava, en deien simplement "cardar" a la Catalunya oriental, i "catxar" a les terres de Ponent. Avui s'utilitza l'expressió inacceptable i falsa de "fer l'amor", la qual cosa no respòn a la realitat, en primer lloc perquè l'amor no es fa, se sent; no prové de l'aparell genital, sinó del cor i l'acte carnal entre home-dona moltes vegades es fa amb tota absència d'amor i només s'hi cerca el plaer d'una estona. Aquest plaer, que els americans, amb la seva peculiar exageració, han qualificat com "The world's greatest entertaiment", que de ser veritat encara estaríem totalment incorporats a la fauna de què procedim.

Podríem omplir pàgines i més pàgines sobre la riquesa del lèxic que ha engendrat el sexe. Don Camilo n'ha fet un voluminós diccionari, però no és aquesta la meva intenció.

Jo voldria esbrinar més bé el misteri del perquè el catolicisme ha considerat, des d'un principi, la matèria de què parlem, com el primer i més reprobable dels nostres pecats. Per a mi és molt més condenable el cinquè "no mataràs" del nostre decàleg, perquè atempta contra la vida. Em produeix molta més repugnància qualsevol etarra de tret al clatell en ple carrer, que un violador de llindar de cada de veïns. I al dir això ja sé que incorro en un clamorós tòpic. Com també ho és la meva animadversió respecte als procediments que ha emprat l'Església fins ara per incòrrer en minúcies relatives al tan reprobable sisè manament, i dic això perquè tothom es queixa del que li fa o li ha fet mal; m'explicaré: a mi l'etapa pre i post comunió i el seu corresponent catecisme em produiren molts maldecaps i càrrecs de consciència; mai he vist de tant prop les flames de l'infern com en aquella època. Tot plegat per ingènues consideracions prohibitives paradoxalment avui recomanades per psicòlegs i psiquiatres, i no cal dir per sexòlegs. Em ve a l'esment que en un dels sermons quaresmals, des de la trona de la nostra parròquia, l'eloqüent de torn, parlant naturalment del sexe, ens repetia l'etern axioma de sempre: que el sexe no l'havíem d'emprar com a mer instrument de plaer, sinó com mitjà reproductor de la nostra espècie, i afegia que si Déu en l'acte copulatiu entre home-dona hi va destil.lar –emprà aquest mateix verb– unes gotes de plaer, ho féu perquè no ens poguéssim desentendre de la nostra missió reproductiva. Tinc la sensació que més que destil.lar-hi unes gotetes el que en realitat caigué del cel fou una gotellada més que regular.

No voldria acabar aquesta postal sense fer una petita digressió del tema de que avui parlem amb el del cine. Mai he pogut comprendre com empar d'un tema tan suggestiu i fantasiós com és l'erotisme, que tractat amb dignitat pot esdevenir art menor, com ens confirma el diccionari, el film eròtic és la vergonya de l'actual cinematografia. Després de la mort del dictador aparegueren els mediocres films classificats S i fou l'època del "destape" que correspongué a l'etapa política adjectivada com la "dictablanda". Després, ja en plena democràcia, proliferaren les sales X, amb permís exhibidor del sexe total. Trenta-cinc se n'obriren a Barcelona en qüestió d'un parell de mesos; avui en resten quatre o cinc. Els films que s'exhibeixen en aquestes sales són la infàmia, el descrèdit i la vergonya del setè art. Films tots ells de pressupostos baixíssims, queden enllestits en menys d'una setmana per pseudoafeccionats que no tenen idea del que és la complexa tècnica cinematogràfica i en els quals l'únic que preocupa és l'exhibició de dones "despampanants" i despampolades al costat de mascles ben dotats i no precisament de qualitats interpretatives. Encara que, afortunadament, a Tàrrega no hi ha sales X, tothom té el seu televisor amb vídeo incorporat i amb el qual haurà pogut possiblement presenciar algun home vídeo porno, que és ni més ni menys el material que exhibeixen aquestes sales.

Ai, Déu meu, si els germans Lumière, des del cementiri Pere Lachaise, aixequessin el cap i poguessin veure les marranades que actualment s'estan fent amb la seva meravellosa invenció.

L'Ajuntament de Tàrrega va celebrar dilluns passat un ple ordinari llarg en què la major part el va ocupar el tema referent a la recollida selectiva que es porta a terme des de la setmana passada.

El punt quart de l'ordre del dia feia referència a la modificació de l'ordenança fiscal sobre la taxa de la recollida de la brossa, la qual es veurà augmentada en un 46%, a la vegada que donarà un major servei amb una propera instal·lació de "punts verds" arreu de la ciutat, que serviran per dipositar els diferents tipus de deixalles originades, a més de la recollida de cartró que emprendrà properament el col·lectiu Apa Som-hi! L'augment no tindrà efecte als pobles agregats, ja que en aquests no s'han introduït els contenidors de matèria orgànica.

L'Ajuntament de Tàrrega, a semblança d'altres ajuntaments catalans, disposarà de tres dies la setmana per recollir la matèria orgànica: dimarts, dijous i dissabte.

El grup AIPN va lamentar la manca d'informació donada sobre aquest assumpte, que ha fet que la gent no estigui prou mentalitzada sobre aquest fet. La seva opinió és la d'introduir progressivament els contenidors per zones de la ciutat, en espera de resultats.

Després de llargues intervencions dels diferents grups polítics, es va votar favorablement l'augment de taxes, amb l'abstenció dels grups AIPN i Independent dels Pobles Agregats.

Remodelació del carrer de Sant Pelegrí

la remodelació del carrer de Sant Pelegrí, en el tram comprès entre la plaça del Carme i la via del tren, ha suscitat diverses opinions entre els veïns sobre la necessitat de suprimir o no les places d'aparcament. Tot i això, el ple va servir per aprovar les contribucions especials per al finançament d'aquestes obres amb una aportació dels veïns del 90%.

Davant la possibilitat de supressió de les places actuals d'aparcament, l'Ajuntament estudia la possibilitat de firmar un conveni amb Renfe, amb el qual l'empresa cediria el terreny proper a la via d'uns 6.000 metres quadrats, que es dedicarien a espais verds i zones d'aparcaments.

De moment es va realitzar una peritació de la zona als voltants del mes de maig i Renfe va donar de temps fins aquesta setmana per signar el conveni de cessió. Aquesta seria una important zona d'aparcament, situada prop del centre de la ciutat.

Sobre les contribucions especials pels propietaris del carrer de sant Pelegrí, es va votar favorablement, amb les abstencions d'AIPN i grup Independent dels Pobles Agregats.

Aprovació de tots els punts

La resta de punts de l'ordre del dia van dirimir-se més ràpidament, i van ser votats favorablement. Entre els punts cal destacar la setena modificació de crèdit al pressupost 2001, amb vots en contra d'AIPN i Pobles Agregats; la inclusió d'una taxa per llogar la sala d'exposicions del Museu Comarcal; les contribucions especials per a la urbanització del carrer de Verdú; les obres d'enllumenat púbilc del carrer de Gerri de la Sal i el passatge de l'Olivera; les subvencions per afavorir l'arrendament de locals al casc antic de la ciutat, i l'aprovació de nomenar Mossèn Garriga fill adoptiu de Tàrrega.