El consistori targarí ha aprovat el nomenament del rector Josep Garriga com a fill adoptiu de Tàrrega. Mossèn a Tàrrega des de l'any 1964, ha efectuat un important treball en el camp social, a part de la seva tasca pastoral efectuada durant tots aquests anys, sobretot amb aquella gent més desfavorida.

Mossèn Garriga ha participat des de l'inici en la creació de la guarderia laboral, del club de jubilats, de l'Associació pro Minusvàlids de Tàrrega i Comarca (Escola Alba, Taller Alba i Residència Alba), de l'Alberg de Transeünts, del Servei de Treball (Apa, som-hi!), de l'Acollida de Residents en Centres Penitenciaris, fundador de Càritas Parroquial (fundació amb trenta anys d'existència), entre les principals institucions.

Mossèn Garriga deixarà el càrrec a la parròquia de Tàrrega properament i serà substiuït per mossèn Sanclimens, actual capellà de Castellnou de Seana.

Tots els grups polítics del consistori local han mostrat la seva conformitat davant aquesta concessió.

L'empresa Ingecon, de Barcelona, serà finalment la que portarà a terme el pla estratègic de la ciutat, després del contracte que va firmar divendres passat l'alcalde de la ciutat, Frederic Gené, pel qual el pla es començarà a tirar endavant. "Això permetrà planificar urbanísticament la ciutat, organitzar les àrees de serveis, preveure les inversions i veure quins són els punts dèbils de la ciutat", va aclarir Pere Grau.

Per aquest motiu, la primera fase preveu fer unes 350 enquestes entre els veïns de Tàrrega i unes deu o vint reunions amb diferents col·lectius i finalment es publicarà un programa com a element de base per poder treballar en una Tàrrega del futur.

El lema que ha buscat la ciutat de Tàrrega és el de "Tàrrega, una aposta de futur", per aconseguir la il·lusió de tots els col·lectius de gent que treballa desinteressadament i perquè tots junts puguin treballar en el mateix objectiu.

Jaume Espinagosa, director del Museu Comarcal de l'Urgell, va presentar el passat dia 21 el seu últim treball: Tàrrega, una obra en què recull "retalls de la vida històrica de la ciutat de Tàrrega, els problemes i alegries dels seus ciutadans, les fites memorables del seu passat i els reptes que el futur li té reservats", com diu el propi autor en el llibre.

L'acte de presentació es va fer a la Biblioteca Central Comarcal de Tàrrega i va comptar amb la presència de Montserrat Macià, directora del Museu Diocesà de Lleida.

El llibre fa un repàs de tota la història de Tàrrega, des de la prehistòria, i amb un major èmfasi en els fets ocorreguts durant el segle XX. Dividit en diferents apartats, l'autor tracta la geografia, la demografia, l'economia, el comerç, les festes i l'esport, i fa seixanta "minibiografies de targarins il·lustres", com ha definit el propi autor.

Espinagosa confia que el llibre serveixi "com una carta de presentació de Tàrrega arreu del nostre país, i a la vegada com a entranyable record per als targarins i targarines del present."

El llibre ha estat editat per Cossetània edicions, de Valls, dins la col·lecció la Creu de Terme, col·lecció que treballa la història de diferents ciutats catalanes. Tàrrega passa a ser el volum número 16, i primer dedicat a una població de la demarcació de Lleida. Amb un total de cent vint pàgines i unes cinquanta fotografies, es pot adquirir a les llibreries pel preu de 1.475 pessetes.

L'Ajuntament de Tàrrega vol convertir el casc històric de la ciutat en un centre comercial important amb la promoció d'arrendaments dels baixos de les cases inutilitzats.

La zona del carrer Major, plaça Major i plaça de sant Antoni es podria convertir en un important centre comercial i incloure'l en el nucli comercial de la ciutat. Això permetria "mantenir potent el centre històric de la ciutat", com va afirmar el regidor de finances de Tàrrega, Pere Grau.

Una reunió feta entre l'Ajuntament i el president de l'Associació de Veïns del carrer Major va servir per acordar que l'Ajuntament establiria determinats ajuts o determinades exempcions tributàries a canvi d'una subvenció per part dels propietaris.

La idea de l'Ajuntament és la de convertir el carrer Major en una àrea artesanal portada per diferents artistes. Per fomentar aquest lloguer es preveu deixar el preu als voltants de les 10.000 pessetes, amb una duració mínima de dos anys.

Segons Pere Grau, "s'intenta que s'obri el major nombre de botigues en aquesta zona. Tenim conversacions amb els veïns i entenem que aquest projecte podrà tirar endavant".

La subvenció, que tindrà caràcter anual mentre duri el contracte d'arrendament, es concreta en una ajuda equivalent a un 90% de l'Impost de Béns Immobles de naturalesa urbana, per al propietari; un 50% de l'Impost d'Activitats Econòmiques, per a l'arrendatari, i un 95% de l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obra, en el cas que se sol·liciti per adequar el local a l'activitat.

Les subvencions van ser aprovades durant el ple de dilluns passat. D'un total de quinze locals buits, de nou han confirmat el seu interès per aquest projecte.

Aquest punt del ple de dilluns va ser aprovat per unanimitat per tots els grups polítics, encara que el grup Independent dels Pobles Agregats va mostrar la seva sorpresa davant d'aquest punt, ja que precisament són aquests tipus de subvencions les que està demanant per als pobles agregats de Tàrrega, per evitar-ne la despoblació. Segons Xavier Mayora, "els pobles agregats han perdut habitants en els dos últims anys, sense que l'Ajuntament de Tàrrega faci res per evitar-ho". Mayora va posar l'exemple de Cervera, en què l'Ajuntament dóna facilitats per crear habitatges als pobles agregats.

Elena Hernández, presidenta de l'ONG catalana Pro Mundi-3, va venir a Tàrrega divendres passat per participar en la campanya de recollida de material escolar amb una parada situada a la plaça del Carme, durant una tarda bastant calorosa.

Les majors aportacions de material es van fer cap al tard, quan la calor començava a disminuir. Finalment es va poder recollir una quantitat al voltant dels set-cents llibres, gràcies també a la col·laboració de la majoria de llibreries de la ciutat. A més de llibres, Pro Mundi-3 va arreplegar motxiles, llapis de colors i altres materials amb utilitat escolar ben variats.

Elena Hernández, natural de Panamà però resident a Barcelona des de fa molts anys, va ser la impulsora d'aquesta ONG, que cada any ha anat portant materials a diferents poblats de Panamà i altres països del centre i el sud d'Amèrica. Medicines, aliments, roba i material escolar han arribat fins a Panamà gràcies a l'empresa naviliera Panalpina Transportes Internacionales, que dues vegades a l'any fa arribar els materials als poblats indígenes.

Durant aquest últim any. Pro Mundi 3 ha construït i condicionat una escola a Alto Jirote (Panamà), a la qual assisteixen normalment setanta-set nens i aproximadament unes vint-i-cinc dones adultes. A més de les ajudes periòdiques de medicaments, aliments i roba que es proporciona a la població de la zona, el material recollit a Tàrrega serà transportat fins a la comarca de Ngöbe Buglé, al cor de la selva de Panamà, on aquest material s'ha de fer arribar a través d'helicòpter.

Nou nois i noies saharians tornaran a passar les vacances en diferents domicilis particulars entre les comarques de l'Urgell i la Segarra, entre el 30 de juny i l'1 de setembre. Aquest serà el tercer any consecutiu que els saharians vénen a aquesta zona. L'Ajuntament de Tàrrega s'ha volgut afegir a la campanya amb una aportació de 365.000 pessetes.

Assistiran a l'Esplai Esprai, aniran a les piscines i s'espera que puguin marxar ben carregats cap al seu país, amb productes d'aquí desconeguts a la seva terra.

"S'intentarà apujar el nivell dels espectacles per sota": d'aquesta manera s'expressava Joan Anguera, director artístic de la Fira, durant la presentació de la Fira el passat dimarts a Tàrrega. El nombre de companyies que participen enguany és de 113, amb prop de 250 representacions de 123 espectacles, dels quals trenta seran estrenes.

L'edició d'aquest any preveu un alt nivell, començant per l'espectacle inaugural, que correrà a càrrec Pierre Alain Hubert, un dels artistes de la pirotècnia més importants d'Europa, que ha participat en celebracions de tot tipus: des dels jocs d'hivern de Calgary (1998) a festes d'Any Nou a París, Nova York o Denver, a més de preparar els especatcles inaugurals com l'obertura d'Euro Disney o de l'any Van Gog.

Coproduccions i estrenes

El nombre d'espectacles coproduïts en aquesta edició és de set, entre els quals destaquen l'espectacle Azoth amb la Fura; la producció de la Comèdia dels errors, de William Shakespeare, amb la companyia lleidatana Zum-zum teatre, i l'espectacle Salomé de la companyia Las Malqueridas. Líquido Teatro, companyia de Castella-Lleó, presentarà la coproducció Club 22. Els mallorquins de Res de Res-En blanc presentarà un espectacle de teatre visual, i també hi haurà el circ Trèmolo. En l'àmbit internacional s'ha produït l'espectacle Ramon de Perilhos de la companyia A. Clément-Gargamela Théâtre d'Occitània.

En teatre de carrer, la companyia Sarruga presentarà a Tàrrega Formica Rufa. Cercavila.

Teatre de carrer

Diferents espais de Tàrrega acolliran els espectacles de carrer, a part dels itinerants. Destaca l'acrobàcia i els malabars de Captain Zuchini, d'Israel, i Madame Laqué, una atrevida perruquera que fa d'aquest art un especatcle teatral a ritme de música D. J.

L'espai de l'avinguda de Terradellas comptarà amb l'espectacle Arka dels polonesos del Teatr osmego dnia.

Espais de sala

Entre els espais de sala, repeteix el Govern balear, que portarà entre altres espectacles la dansa de Maria Antonia Olivé.

Cal destacar també l'escenari de l'institut de batxillerat B, on hi actuarà el jove Dani Pérez, considerat el nou Rubianes, amb l'obra El loco de la calle.

Primer intercanvi amb el festival de Quebec

La edició d'aquest any servirà com a primer intercanvi amb el festival Juste pour rire de Quebec, en què participaran les companyies Dulcinée Langfelder, Victoria, Cabaret Décadanse i Théatre de l'Aubergine.

Augment dels premis San Miguel

En la tercera edició els premis San Miguel es veuen incrementats fins a les 300.000 ptes. i consten de dues modalitats: els espectacles de carrer i els de sala.

A partir del mes de juliol es podrà disposar del telèfon d'informació al públic, a més de la pàgina web oficial de la Fira de Teatre, que s'actualitzarà properament. La venda d'entrades començarà el mes d'agost amb el servei Tel.Entrada.

La col·laboració de la Penya Ciclista Pedal de Bellpuig permet cada any la portada de la flama de la diada de Sant Joan, des del cim del Canigó fins a les terres del pla.

La tradició es va tornat a repetir i a l'hora puntual els ciclistes efectuaven l'entrada a Tàrrega pel carrer de sant Pelegrí, i fins al Pati, on les autoritats locals ja els esperaven.

Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, rebia la flama transportada pels ciclistes i encenia el pebeter col·locat per a l'ocasió i que va presidir durant la nit la revetlla de Sant Joan. L'alcalde de Tàrrega va fer el parlament de benvinguda i l'anunci de la revetlla, i els ciclistes van reprendre la marxa fins a Bellpuig, on també els esperaven. Per la seva banda, un conjunt d'atletes de Cervera també es van apropar fins a Tàrrega per agafar la flama del Canigó i iniciar els relleus fins a Cervera.

Mentrestant, la plaça del Pati va viure la revetlla amenitzada per la cobla Tàrrega, i no hi va faltar la típica coca de sant Joan.

Durant la nit van tenir lloc les revetlles previstes en diferents barris, així com el concert de la plaça dels Escolapis. Finalment no es van registrar accidents importants, a excepció de trencaments de vidres a les instal·lacions de Correus i algunes pintades anarquistes aparegudes la nit abans de la revetlla.

El Museu Comarcal de l'Urgell farà pagar un lloguer a aquells artistes que vulguin exposar a la sala d'exposicions, segons ha acordat l'Ajuntament de la capital de l'Urgell el passat ple de dilluns. Fins ara, el Museu ha rebut diferents exposicions, recompensades amb una de les obres dels artistes a canvi, però amb la nova taxa el Museu s'adequarà al sistema utilitzat per la major part de museus catalans, en què els artistes paguen un lloguer, a excepció de les exposicions que organitzarà el propi museu.

Les exposicions temporals acollides pel museu ocasionen despeses de neteja, llum i calefacció, entre altres, que fins ara havien anat a càrrec del museu. La quantia de la taxa reguladora s'ha fixat en 5.500 ptes. per dia d'exposició, i s'haurà de fer efectiva en el moment de la sol·lictud.

La nova taxa va ser aprovada provisionalment dilluns passat pel consistori local, i entra en vigor a partir de l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Provincia. La taxa es mantindrà vigent fins que no s'aprovi la modificació o la derogació de l'ordenança.

L'Escola d'Arts i Oficis organitza cada fi de curs una exposició que mostra els treballs realitzats pels alumnes al llarg del curs. L'escenari de l'exposició d'aquest any ha estat la sala d'exposicions del Museu Comarcal i s'ha volgut dedicar a l'exprofessor de l'escola i exregidor de l'Ajuntament de Tàrrega, Eusebi Perelló, que va morir tràgicament l'agost passat en accident de circulació.

L'acte d'inauguració de l'exposició, que va comptar amb la presència dels familiars d'Eusebi Perelló, va resultar molt emotiu. L'actual director de l'Escola d'Arts i Oficis, Ramon Bordes, va explicar diferents anècdotes viscudes amb Eusebi i el seu alegre tarannà. L'alcalde de Tàrrega, Frederic Gené també va presentar l'acte fent memòria del professor desaparegut.

El nou consultori del Talladell, en obres des de fa un parell d'anys, continua portant polèmiques davant les peticions d'alguns jubilats que demanen l'accés a la part acabada, i que l'Ajuntament de Tàrrega no concedeix fins que aquestes obres no estiguin del tot acabades.

Francisca Sánchez, vicepresidenta de la llar de jubilats, insisteix a poder accedir a les instal·lacions actuals del nou casal social al costat del consultori mèdic del poble. La part acabada consisteix en un petita sala, que el consistori de Tàrrega considera que no reuneix les condicions necessàries fins que no estigui acabat el projecte del tot.

Les constants peticions de Francisca Sánchez l'han portat a remetre cartes a diferents personalitats polítiques, i ara fins i tot a Joan Carles de Borbón, rei d'Espanya, al qual ha enviat una carta explicant la situació actual.

En la carta que han enviat a Madrid, Francisca Sánchez acusa Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, de negativa de diàleg mostrada, arribant a penjar el telèfon a la jubilada del Talladell. En l'escrit, afirma que el local que reclamen reuneix les condicions necessàries i que en lloc de cedir-los-el, el deixen per a reunions de pagesos i com a casal d'estiu per als més joves del poble.

Francisca Sánchez parla d'"últim intent" perquè els faci cas l'alcalde de Tàrrega, després de no haver-ho aconseguit amb les accions anteriors, com el Síndic de Greuges, que va donar el cas favorable a l'Ajuntament de Tàrrega.

El president de la Diputació de Lleida, Josep Pont, va informar el passat dilluns als diferents grups polítics d'un desfalc a l'Organisme de Recaptació de Tributs d'1,3 milions comès per un empleat de l'oficina de Tàrrega entre els mesos d'agost del 1997 i el 1998, quan curiosament estava de baixa laboral.

L'existència d'aquesta nova estafa s'ha trobat unes setmanes després de transcendir l'esborrany d'auditoria de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, que revela nombroses irregularitats a l'organisme entre els anys 1995 i 1999, com ara la falta de control de la gestió.

L'esmentat empleat va fer diverses visites als domicilis de diversos contribuents de la zona de Tàrrega durant aquest període, els va cobrar personalment els rebuts i es va quedar els diners. Per tant, no els va ingressar a l'Organisme de Recaptació de Tributs.

En principi, els contribuents afectats són dos. A un li va cobrar un milió de pessetes en diverses visites i a un altre unes tres-centes mil pessetes, segons van explicar les fonts consultades.

No obstant, encara s'ha de concretar si durant aquell temps es va apropiar de més diners de les arques públiques. Responsables de l'organisme van mantenir una entrevista amb aquest empleat en el transcurs de la qual hauria admès haver-se apropiat dels diners. De tota manera, es desconeix si l'abast del nou desfalc va afectar més contribuents i, per tant, va ser més important que els 1,3 milions de pessetes detectats fins ara.

La Diputació està a l'espera del dictamen dels seus tècnics per tramitar la corresponent denúncia davant de la fiscalia, com s'ha fet en anteriors ocasions.

Es dóna la circumstància que l'empleat al qual s'atribueix el desfalc estava en una situació delicada a la Diputació, ja que tenia obert un expedient per motius laborals.

La resolució de l'expedient podria suposar-li una sanció de diversos mesos de suspensió d'ocupació i sou. A més, podria comportar una condemna per un possible delicte de malversació de cabals públics.

L'Ajuntament de Tàrrega exposa aquests dies els plànols de la zona regable del canal Segarra-Garrigues al seu pas pel terme municipal. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha enviat la delimitació de la zona regable al consistori de l'Urgell, així com els plànols parcel·laris i els llistats dels propietaris corresponents.

Els plànols s'exposen al públic en els diferents pobles agregats. Cada propietari pot comprovar la terra que li afecta, la qual properament serà puntuada per procedir a la concentració de parcel·les.

Els propers dies, els tècnics de l'Ajuntament han procedit a visitar les poblacions d'Altet, Riudovelles, la Figuerosa, el Talladell i per últim Tàrrega. Altet entre els dies 26 i 27 juny; Riudovelles, el 28 de juny; la Figuerosa, els dies 29 de juny i 2 i 3 de juliol; el Talladell, el 4 i 5 de juliol, i Tàrrega, els dies 6, 9 i 10 de juliol.

Aquest procediment ja s'ha realitzat en diferents poblacions més properes al lloc on ha de començar al canal, prop de Ponts.

Dues pintades anarquistes van aparèixer el passat matí de dissabte a la façana de l'església de la Mercè i en un negoci particular que fa xamfrà entre la plaça de Carles Perelló i el carrer de Santa Maria.

L'església va aparèixer amb una pintada que criticava durament la institució, a la qual qualificava de "burguesa".

La brigada municipal de Tàrrega es va encarregar de netejar les pintades, encara que a la paret de l'església hi han quedat rastres.

L'establiment afectat de pintades és nou i preveia obrir properament. L'encarregada del negoci estava preocupada pel mal que s'hauria ocasionat a la pedra, on les pintades són molt més difícils de treure, i a més, que es poguessin repetir en properes nits.

La ciutat de Tàrrega pateix pintades freqüents de caràcter anarquista en diferents carrers, amb crítiques a diversos sectors socials, i en molts casos no són esborrades.