Esquerra Republicana de Catalunya i la cultura

Segurament no hi ha cap tema que digui tant d'un partit com el de la cultura. En la política cultural d'un partit es reflecteix quina és la seva visió del món, quina és la seva concepció de la realitat, i quin és el seu projecte per al futur. Esquerra Republicana de Catalunya, un partit de nítida tradició nacionalista i d'un tarannà clarament progressista, veu la cultura des d'aquests dos eixos bàsics. Quina és la seva traducció a la pràctica? Això, naturalment, varia segons l'escenari on es manifesta.

El de Tàrrega és un escenari –mai més ben dit– privilegiat. Una ciutat petita amb una forta tradició periodística que no troba un exemple equivalent arreu del país; amb un teixit associatiu ampli que cobreix gairebé totes les manifestacions artístiques, des de la dansa fins a la cançó, des de l'excursionisme fins al teatre; una petita ciutat en un entorn rural amb una sensibilitat artística forjada al llarg de la història. Amb l'arribada de la democràcia, la Fira de Teatre al Carrer, un esdeveniment que ha proporcionat riquesa i projecció exterior a Tàrrega com mai no l'havíem tingut abans, ha vingut a completar positivament aquest panorama.

Després del que acabem de dir, hom pot pensar que ens trobem en el millor dels escenaris possibles, i que per Tàrrega "ja està bé". Nosaltres, però, creiem que no n'hi ha prou, i que les coses s'haurien de fer d'una altra manera. La Fira de Teatre al Carrer, per exemple, s'està convertint en un esdeveniment de magnituds gegantines que cada any sembla despertar sobtadament la ciutat de les vacances d'estiu. Per què no aprofitem aquest esdeveniment per proporcionar infraestructures per a la ciutat? Els antics cinemes Casal i Catalunya són en aquest sentit dos espais amb una gran potencialitat que romanen adormits i que corren el perill de convertir-se en runes del passat. La presència del teatre, a més, ha de passar de ser periòdica a permanent. Per aconseguir-ho, caldrà refermar des de l'ajuntament totes aquelles iniciatives que tendeixin a fer-ho possible: cursos d'estiu, seminaris i, progressivament, un batxillerat artístic a l'Escola d'Arts i Oficis que s'encamini en aquesta direcció.

En un altre ordre de coses, hem de parlar també de les publicacions que apareixen amb el suport financer de les institucions. La col·lecció Natan Estudis i la publicació especialitzada Urtx gaudeixen d'una bona salut. També han aparegut publicacions de caràcter extraordinari, com les històries gràfiques de Tàrrega i de l'Urgell, d'una qualitat envejable. Entristeix, però, constatar que després de la llarga tasca realitzada pels tècnics locals –historiadors, literats, etc– la classe política pretengui vampiritzar aquestes obres i obtenir protagonisme a través d'elles, com va succeir amb la publicació de la Història Gràfica de l'Urgell, la qual anava precedida per sengles fotos i escrits introductoris del llavors president del Consell Comarcal i de l'alcalde de Tàrrega. De ben segur que hi ha altres maneres més elegants de fer les coses.

La llista seria inacabable. Des d'ERC pensem que l'ajuntament ha de tenir una concepció clara de què s'entén per cultura i de la seva importància estratègica per als interessos generals de la ciutat –i no pas per als interessos polítics particulars–. Nosaltres valorem la cultura d'aquí mirant cap endavant, tot apreciant justament l'aportació de la tradició. Nacionalisme i progressisme, les dues dimensions del fet cultural vist des de l'Esquerra Republicana de Catalunya de Tàrrega.

La Coral Bona Nova va actuar a Balaguer

La coral Bona Nova del Casal de Gent Gran de Tàrrega, sota la direcció de Bonanova Orobitg, participà el passat 5 de maig a la tarda en la novena trobada coral de jubilats residents a les comarques lleidatanes. Aquest assenyalat esdeveniment recau cada any en un lloc diferent. En l'actual edició la ciutat escollida fou la capital de la Noguera, Balaguer, la qual oferí l'església de Sant Domènec com a marc de l'acte.

A més dels membres de la Coral Bona Nova, els casals que varen participar en aquest gran concert d'amistat foren els de les Borges Blanques, la Pobla de Segur, Tremp, Lleida i, per suposat, el de Balaguer com a amfitrió de la trobada, una trobada que any rere any va refermant-se amb sòlids llaços de satisfacció col.lectiva.

Cada coral va cantar dues cançons, i al final de l'acte hi hagué melodies de conjunt amb la interpretació de Muntanyes regalades i l'himne nacional català, Els segadors, que el públic aplegat va escoltar dempeus. Com a cloenda del concert, la delegada de Benestar Social, Teresa Ribes, imposà a cada agrupació vocal la corresponent cinta commemorativa com a record d'aquest aplec que ja va camí dels deu anys. *

Actuació de l'Orfeó

Artesenc a la residència Sant Antoni

Tot caminant ja vers el seu vint-i-vuitè aniversari, el programa Caritas a la ràdio va presentar en la seva edició del mes de maig (dia 7) l'Orfeó Artesenc, dirigit pel jove Sergi Valls. Els cantaires d'Artesa oferiren al públic present i també, per suposat, als oients radiofònics un variat repertori en què predominaven les peces tradicionals de diversos indrets.

La vetllada va incloure també una intervenció del grup d'havaneres i cançons de gresca del mateix orfeó, i l'actuació de la jove pianista Marta Serret i Bella, que interpretà el conegut preludi de La gota d'aigua, de Frederic Chopin. El programa fou completat amb la presència de Lluís Serra, el qual, amb la seva veu, volgué rendir homenatge al ciclista Jaume Vilamajó. *

Campanyes que duu a terme actualment Càritas
per ajudar damnificats per emergències

Sudan: el 1989 es va implantar al Sudan un règim autoritari de caire integrista islàmic, que va suspendre la constitució, els partits polítics i els sindicats independents. Va intentar implantar la seva ideologia a les poblacions del sud, no-musulmanes, que es van rebel.lar en un sagnant conflicte civil.

La víctima d'aquest còctel de violències és la població civil, que es veu obligada a fugir dels seus llocs d'assentament, a abandonar les seves llars i propietats i a crear grans assentaments de desplaçats amb unes precàries condicions de vida. Naturalment, les dones, infants, ancians i malalts són els principals afectats per aquesta situació, que s'ha vist agreujada per una llarga sequera.

Amèrica Central: als països afectats per l'huracà Mitch els fa falta una reconstrucció en molts aspectes. Aquesta campanya es porta a terme amb Càritas Intenacional. A Càritas Espanyola li toca coordinar les ajudes a Hondures i Guatemala. El programa de rehabilitació que porta a terme Càritas té un cost de setanta milions de dòlars.

Colòmbia: és la campanya començada últimament per atendre als damnificats pel terratrèmol del 25 de gener d'enguany.

Kosovo: es va iniciar la campanya el dia 30 de març enviant deu milions de pessetes a Càritas d'Albània per ajudar els refugiats de Kosovo. El dia 7 d'abril es van enviar dos-cents milions juntament amb l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional, i un equip de catorze religiosos, metges i infermeres. A més a més Càritas Albània, amb el suport de Càritas Italiana i Càritas Espanyola, ha establert quaranta-quatre punts d'acollida que hem anomenat punts d'assistència integral, on arriben persones desplaçades i se les atén sanitàriament, psicològicament, higiènicament, alimentàriament, etc. i, sobretot, se'ls intenta donar "seguretat".

El compte de Càritas Diocesà de Solsona per a emergències és aquest: 2100 - 0003 - 16 - 0103270216.

Aquests donatius desgraven un vint per cent del seu total a Hisenda. Si algú vol un rebut pel seu donatiu pot demanar-lo a Càritas Diocesana, carrer d'Urgell, 1, de Tàrrega, telèfon 973 312 501. Igualment si algú vol més informació sobre aquestes campanyes es pot dirigir també a les oficines de Càritas.

El dia internacional dels museus

a Balaguer i a Tàrrega

Per començar fem una mica d'història. L'any 1946 es fundà el Consell Internacional de Museus (ICOM), organització no-governamental associada a la UNESCO. Així mateix, l'ICOM gaudeix d'estatut consultiu dins el Consell Econòmic i Social de l'Organització de les Nacions Unides en els assumptes relacionats amb els museus i el patrimoni cultural. La seu central de l'ICOM és a París.

L'ICOM és el fòrum, a nivell internacional, on es tracten les qüestions relacionades amb les distintes problemàtiques, disciplines i pràctiques que formen part de les infraestructures i serveis museístics. Les resolucions i recomanacions de l'ICOM són sempre de caràcter tècnic i festes amb criteri independent, i les segueixen les institucions culturals i científiques, tant públiques com privades, d'arreu del món.

L'objectiu cabdal de l'ICOM és donar a conèixer les funcions i el paper que els museus desenvolupen al servei de la societat i el seu progrés. Per poder donar una major i millor projecció pública a la seva feina s'institucionalitzà, l'any 1977, el Dia Internacional del Museu sota el lema: "el museu és un important mitjà d'intercanvi cultural, d'enriquiment de les cultures i de desenvolupament d'uns mutus enteniment, cooperació i pau entre els pobles". Des d'aleshores cada any el 18 de maig se celebra a tot el món aquesta diada.

Enguany per commemorar el Dia Internacional del Museu els responsables dels museus de les comarques de Lleida, inscrits dins el Registre de Museus de Catalunya, elaborat per la Generalitat, ens hem reunit a Balguer, convocats pel Museu de la Noguera, en una sessió de treball per començar a elaborar projectes museístics comuns, tant a nivell de funcionament intern com de la projecció exterior de les nostres actuacions. D'aquesta manera s'intentarà assolir un aprofitament més bo dels recursos museístics i econòmics que tenim i, paral.lelament, presentar a l'Administració una proposta de pla per millorar el finançament d'aquests museus. A tall d'exemple, proposarem que la Diputació de Lleida tingui una partida específica en els pressupostos anuals destinada als museus de les seves comarques, a l'igual que fan les diputacions de Barcelona, Girona i Tarragona.

En la mateixa reunió també s'acordà constituir una plataforma dels museus de les comarques de Lleida, prèvia aprovació de les intitucions locals i patronats que regeixen els diferents museus presents a Balaguer. Val a dir que hi assistiren representants del Museu de la Noguera (Balaguer), de la Casa Museu Duran i Sanpere (Cervera), de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu (Esterri d'Àneu), del Museu de la Conca Dellà (Isona), del Museu d'Art Jaume Morera (Lleida), de la Sala d'Arqueologia de l'IEI (Lleida), del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal (Lleida), del Museu dera Val d'Aran (Vielha i Mijaran) i del Museu Comarcal de l'Urgell (Tàrrega).

De cara a les properes reunions s'anirà configurant un programa d'activitats conjuntes, tant a nivell de formació dels tècnics dels museus, com de difusió dels respectius fons museístics, com de les activitats, i es treballlarà en el projecte d'una exposició, prevista per la tardor de l'any 2000, destinada a donar una forta projecció pública als museus del Ponent català i on es presentarà la guia dels museus de les comarques de Lleida.

A Tàrrega vàrem celebrar la diada museística amb una jornada de portes obertes en què els guies i tècnics del museu acompanyàvem els grups de visitants per totes les dependències del museu, tant les que normalment es poden visitar com les àrees restringides al personal que treballa al museu. Per cloure la jornada es va fer una conferència amb projecció de diapositives sobre les principals actuacions del museu durant els anys noranta.

Aquest 1999 l'eslògan proposat per l'ICOM per a celebrar el Dia Internacional del Museu ha estat "Museus: el plaer de descobrir", i amb aquesta finalitat, la de descobrir la cara més amagada del museu, des del Museu Comarcal de l'Urgell hem volgut oferir als targarins i urgellencs una oportunitat de veure de molt a prop gairebé totes les tasques que es deuen a terme en aquests equipaments culturals, que esperem que a poc a poc vagin perdent aquella aura de misteri i lloc reclòs i es guanyin dia a dia una imatge d'institució moderna i al servei de tots els ciutadans. *

L'Ajuntament va aprovar inicialment el projecte de

deixalleria comarcal després de dos anys de parlar-ne

Joan Fornsubirà va prendre possessió del càrrec de regidor en substitució de Xavier Talavera

El primer punt que es va tractar, després d'aprovar les actes de sessions anteriors, va ser la presa de possessió com a nou regidor de l'Ajuntament de Tàrrega per Iniciativa per Catalunya-Els Verds (IC-EV) de Joan Fornsubirà Marsol, en substitució de Xavier Talavera, que va renunciar al càrrec per incorporar-se a CDC. Fornsubirà encapçala actualment la candidatura d'Iniciativa.

A la sessió es va aprovar sol·licitar a la Diputació de Lleida una bestreta reintegrable de dos milions de pessetes per al finançament de les obres de l'escalinata exterior de l'església d'Altet.

Dos treballadors de l'Ajuntament, Josep Tarragó Nadal i Manel Garriga Bosch, han sol·icitat poder fer treballs fora de la jornada laboral en altres entitats o empreses, i a la sessió els va ser aprovada la seva proposta per unanimitat.

El plenari va aprovar interposar un recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu de Lleida contra la resolució dictada per la presidència de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que desestimava el recurs ordinari interposat per l'Ajuntament sobre les derrames per embasament d'aigua a la llera del canal d'Urgell pel seu alt cost.

Amb el vot en contra d'IC-EV es va aprovar adjudicar el concurs per a la gestió de serveis públics per a la concessió d'obra i servei de l'abastament de l'aigua potable del municipi de Tàrrega a l'empresa Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas, S.A. (SOREA.S.A.), que és l'empresa que des de fa uns anys ja porta el servei de la nostra ciutat. Al concurs s'hi van presentar dues empreses més i l'adjudicació es va fer atenent l'informe de l'empresa especialitzada Audiequip.

L'Ajuntament va aprovar tornar a convocar subhasta de les diverses parcel·les que té en propietat, ja que en la primera convocatòria no es van presentar ofertes. Alguns regidors de l'oposició van dir que l'oferta no havia tingut èxit perquè el preu de sortida era molt alt i que per tant caldria rebaixar aquest preu perquè tinguessin acceptació.

Per unanimitat es van aprovar inicialment els projectes de reforma de l'Escola de Música, primera i segona fases, que tenen un pressupost de més de quinze milions i mig de pessetes conjuntament. Seguidament es van aprovar les clàusules per a la contractació de la primera fase de les obres de l'Escola de Música, que tenen un pressupost de més de cinc milions de pessetes.

La corporació municipal va adjudicar les obres de l'escalinata exterior de l'església d'Altet a l'empresa Obres i Contractes Amado Costa, S.A. per un import superior als dos milions i mig de pessetes.

El plenari va aprovar inicialment la modificació de les normes subsidiàries en relació a l'ampliació de les instal·lacions industrials en el sector del polígon de Llevant a instàncies de l'empresa Ros-Roca, S.A.

Antiga N-II

Amb l'abstenció del nou regidor d'IC-EV, es va aprovar el projecte de millora de la travessia de l'antiga N II al seu pas per Tàrrega, que va presentar el Ministeri de Foment i que té un pressupost de prop de cinc-cents milions de pessetes. L'alcalde va dir que faria tots els passos necessaris perquè l'obra es fes en dues anualitats i la primera pogués començar el proper any. Per tant s'havia de demanar que en els pressupostos de l'Estat per l'any 2000 hi figurés una partida per a aquesta primera fase. El regidor del PP, Antoni Ribalta, es va oferir per a fer les gestions necessàries davant els dirigents del seu partit que governen l'Estat perquè aquestes obres puguin ser una realitat al més aviat possible.

Per unanimitat es van aprovar les clàusules que han de regir la subhata de les obres d'urbanització de la segona fase de la rambla de Ponent, que tenen un pressupost de prop de dotze milions de pessetes.També es van aprovar les clàusules per adjudicació de les obres estructurals del local social i consultori mèdic del nucli agregat del Talladell , primera fase, amb un pressupost de prop d'onze milions de pessetes.

Deixalleria

Després de diversos tràmits i de prop de dos anys des de que es va començar a parlar del projecte, finalment el plenari va aprovar inicialment el projecte de deixalleria comarcal de l'Urgell a Tàrrega amb un pressupost de més de trenta-dos milions de pessetes. Aquest projecte tenia una subvenció del cinquanta per cent de la Generalitat.

A la sessió es va aprovar cedir gratuïtament a favor del Departament de Benestar Social una parcel·la de 750 metres quadrats tocant al Casal de la Gent Gran de Tàrrega per poder ampliar les instal·lacions del també anomenat Casal d'Avis.

El consistori va aprovar l'expropiació en termes d'avinença d'un terreny de tres-cents metres quadrats al Talladell per un import de tres-centes mil pessetes per situar-hi una antena de telecomunicacions per a la emissora municipal. També, una servitut de pas per accedir a aquest terreny per un import de cent mil pessetes.

Una altra expropiació en tràmit d'avinença que va aprovar l'Ajuntament va ser la que afecta una finca urbana situada a la zona dels carrers de les Eres i del Castell, de més de tres-cents metres quadrats, una part dels quals va destinada a vials i altra a parc i jardins. L'expropiació té un cost de més de set-centes mil pessetes.

El plenari va aprovar l'avanç de planejament del pla especial de l'avinguda de Balaguer, que es condiciona a l'aprovació de la modificació de les normes subsidiàries de l'avinguda de Balaguer, que es tramita de manera simultània. *

L'Ajuntament de Tàrrega va celebrar el passat dia 20 el ple ordinari del mes de maig en què es van tractar trenta-sis punts i que va ser un dels últims plens d'aquesta legislatura municipal. A la sessió va prendre possessió com a nou regidor Joan Fornsubirà, d'IC-EV, en substitució de Xavier Talavera. El plenari va aprovar inicialment les obres de reforma de l'Escola de Música, ubicada a l'antiga Mútua de Tàrrega, i també inicialment el projecte de la deixalleria comarcal de l'Urgell a Tàrrega, de la qual es parlava des de fa uns dos anys.

Festa de lliurament de premis del concurs de BAT

El concurs de teatre amateur organitzat per la Benèfica Agrupació Teatral (BAT) va arribar a la fi dissabte a la nit amb el repartiment dels trofeus que acredita quins han estat els millors en les diferents categories.

La companyia que va obtenir un major nombre de guardons fou el Grup de Teatre de Vilanova i la Geltrú, que amb la representació de l'obra Les papallones són lliures, de Leonard Gershe, va aconseguir un total de sis primers premis (millor grup, millor direcció, millor actor principal, millor actriu principal, millor presentació escènica i millor obra per votació popular). A més, els de Vilanova tornaran al setembre per representar de nou l'obra a la Fira del Teatre.

El jurat també va premiar altres obres, com la que va representar l'Elenc Dramàtic de Sant Vicent dels Horts, que va veure com els seu actor secundari, Sergi Ferres, i l'actriu secundària Maria Rosa Perals obtenien un primer premi per les seves interpretacion a Dakota. El premi especial, per l'atreviment d'un grup novell en un musical, el va recollir la companyia de teatre Quin Nyap! amb la seva obra Golfus de Roma.

Davant la difícil tasca de deliberar entre les vuit companyies participants, el jurat i l'organització van destacar l'alt nivell de les representacions, però a més subratllaren la presència al concurs d'un grup d'Andorra i un altre de la Franja.

A la vetllada, que es va fer en un conegut restaurant de Tàrrega, també hi van assistir el diputat provincial de Cultura, Josep Pont, que es va alegrar del gran esperit de Tàrrega, i l'alcalde de la ciutat, Frederic Gené, que va destacar la importància de la cultura per la seva tasca civilitzadora, i concretament del teatre amateur, perquè és l'essència del teatre popular.

El concurs, que s'ha anat fent durant les darreres vuit setmanes, ha comptat amb un promig d'assistència d'unes cent cinquanta persones a cada representació. Aquest any ha arribat a la seva onzena edició i a partir d'ara els grups que guanyin el concurs tindran l'oportunitat d'acudir a la Fira invitats per l'organització. *