Tàrrega, 30 d'agost de 1997Any LIV - Núm. 2.710 - Preu 175 ptes.
El Pinturas Lepanto Tàrrega de primera divisió nacional A i l'equip que milita a la primera provincial, junts a la imatge
Fundat l'any 1944
per FRANCESC CAMPS CALMET
Dipòsit legal: L-17-1958
EDITA: Edicions NOVA TÀRREGA
DIRECTOR:
Albert Pont i Patau
CONSELLER DIRECCIÓ:
Josep Serra i Teixidó
REDACCIÓ: Joan Ramon Noró i Farran
DISSENY i MAQUETACIÓ:
Rosa Colilles Bresco
María José García González
COL·LABORADORS:
Calassanç Balagué, Ramon Boleda (Verdú), Josep Castellà Formiguera, Salvador Cos (Meteorologia), Carles Domingo (Teatre), Joan Duch (Guimerà), Jaume Espinagosa, Joan Fornsubirà, Josep M. Giribet, Gener Gonzalvo, Josep M. Madern, Josep Monràs (Cartes astrals), Ramon Mora (Passatemps), Jaume Oliveres (Música), Antoni Romeo (Esports), Josep Solà, Benjamí Tous, Joan Lluís Tous.
ASSESSOR LINGÜÍSTIC:
Josep M. Bosch i Ignés
PUBLICITAT: Eco-Serra, S.L.
IMPRIMEIX: Anfigraf, S.A.
REDACCIÓ i ADMINISTRACIÓ:
Sant Pelegrí, 31 - entr. 1a. Apartat, 77
Tel. 31 04 14 - Fax 31 04 74
25300 TÀRREGA
Subscripció anual: 8.500 ptes.
A l'estranger: 10.000 ptes.
Els continguts dels escrits que publiquem a les planes d'opinió, així com qualsevol altre article signat, no són forçosament compartits pel setmanari i només reflecteixen el parer de qui els signa. La redacció d'aquest setmanari es reserva el dret de publicar o no les cartes adreçades al director, i el de resumir-ne els continguts quan excedeixin d'un foli i mig mecanografiats a doble espai. Per tal que un escrit sigui publicat, ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu autor, adreça, telèfon i D.N.I.
Premi Tasis-Torrent 1991
Control de difusió
Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'IEI de la Diputació de Lleida i l'Ajuntament de Tàrrega.
Membre de:
5a PÀGINACARTA DEL DIRECTOR
Albert Pont
Ja només queden onze dies perquè comenci la dissetena edició de la Fira de Teatre al Carrer, una edició que durarà més dies que en anteriors convocatòries, i amb la presència de destacats grups, com Comediants o La Fura dels Baus, per citar els més emblemàtics i que han deixat petjada a la nostra ciutat. Disset anys amb un gran bagatge teatral al darrere, dignes de figurar en un llibre d'història. Però si l'aspecte teatral ha estat important, no ho ha estat la consecució d'infraestructures per a la Fira. Podríem dir que quasi estem com en els inicis, perquè si hem aconseguit nous espais, també és cert que se n'han perdut altres, i la reforma del teatre Ateneu encara no és acabada del tot.
Som conscients que Tàrrega no es pot permetre el luxe de construir teatres per tres o quatre dies l'any, sinó que ha de buscar espais que siguin polivalents i que durant la resta de l'any es puguin utilitzar per a altres activitats culturals o lúdiques. Hem comentat en diverses ocasions que Tàrrega necessita un local polivalent per fer concerts de gran audiència, com els que es fan al pavelló del Club Natació, amb un espai ampli i amb facilitat d'aparcament, i un lloc ideal podria ser una nau al polígon industrial Riambau. Pensem que en aquesta edició per a l'actuació de La Fura dels Baus s'ha hagut de llogar una nau industrial al barri del Cor de Maria.
L'espai magnífic de l'antic mercat municipal ha estat destinat aquest any a la Llotja; creiem que és adient per a aquesta funció, però perdem un espai treatral. El cobert conegut com el molí dels Pedrolo està tal com quan es va adquirir. L'antiga farinera Balcells pot oferir diverses opcions, però encara no és municipal i cal arranjar-la abans de poder fer-hi alguna cosa. Darrere el Museu Comarcal de l'Urgell, a l'espai conegut com el molí del Jover, i amb l'adquisició d'algun immoble més, és previst construir-hi una placeta amb un petit espai teatral a l'aire lliure, però sembla que encara va per llarg. També s'havia posat sobre la taula la possibilitat de construir un teatre a l'estil grec a la zona del castell, però això sembla que encara va per més llarg, si és que finalment és viable. Fent honor a la veritat, hem de dir que en els últims anys l'ajuntament s'ha "mogut", però per diverses circumstàncies no s'ha concretat res fins al moment. Per contra, hem perdut espais com l'antic cine Casal o el Catalunya.
També s'utilitzen els espais esportius del pavelló municipal i el del Club Natació Tàrrega, cosa que obliga a "emigrar" a alguns equips que els utilitzarien. Podríem dir que durant quatre dies hom pot fer un esforç per la Fira i per la ciutat, però és que l'equipament municipal no es podrà utilitzar fins al dia 20 de setembre, i això ja són molts dies, i és que la feina de posar fustes per preservar el paviment del pavelló municipal és considerable. Cal recordar que en alguna ocasió no s'hi ha fet cap representació teatral.
OPINIÓ
o n'he fet. Si és que els qui estem jubilats no en fem sempre... Encara que a casa o al Pati. Perquè a Sant Eloi, dels de casa, no s'hi coneix massa, fins al dia de l'aplec. Com tampoc vull insistir en aquelles de què he escrit alguna altra vegada que feien els targarins de quaranta o cinquanta anys enrere, principalment a muntanya, balnearis "a prendre les aigües", o aquí a Vallfogona mateix. Que pels anuncis a les façanes de les fondes de primers de segle, pot comprovar-se que era un lloc privilegiat i distingit. Ara les platges guanyen. I no en tinc res a dir, ja que també n'he fruït molt.
Josep Castellà FormigueraÉs de creure que la gran majoria de gent que viu a Tàrrega, o hi treballa o hi sojorna, les acabaran entre avui i demà. Alguns les feren al juliol i altres les reserven per uns dies de setembre. I potser als qui han anat al mar els donaran una mica d'enyorança les fotografies pròpies i de farà uns anys enrere, però assimiladament actuals que vull publicar.
Tots sabem que després d'unes hores de panxa al sol, la sorra als dits dels peus, el gronxar de les ones i el comentar amb els veïns de tovallola a terra, de cadira o llitera plegable, si l'aigua era més o menys neta que el dia anterior o més fresqueta que la setmana passada, que una vegada acabat el bany, el sol i la dutxa, havent menjat o feta la migdiada, es busca qualsevol distracció. Que a vegades és simplement el passeig. O acaba a la terrassa dels gelats o dels aperitius.
Un dels objectius, que comparteixen milers, és anar a la llotja del peix. Simplement a veure com canten a la baixa (ara ja ho fan en molts indrets electrònicament), i com és de fantàstic el peix acabat de sortir de la barca. I veure les barques ja amarrades al port, o simplement descansant, és una altra estampa acolorida i suggerent. Sobretot per als qui som de terra endins. Com no ho és menys la d'aquells que al mateix port s'afanyen o s'atreveixen a pescar. Com la parella de la foto, ella sense el top. Potser per si picava algun peix. Dit sense altra intenció, ja que simplement es veu que la pesca era de mar... O de moll.
A la llotja n'hi ha que compren i altres, la immensa majoria, que sols hi van a tafanejar. I ben poc s'hi entén. Perquè la sorpresa ve a l'hora de comprar en veure com puja el preu... a la vora del mar. Més d'una vegada, igual o més que al millor mercat de terra endins. Però és que la "vista" també s'ha de cotitzar. A part d'aquells altres, que fa molt de temps que se les saben totes i acudeixen exactament allí on es compra més afinadament. En el sentit que afinar vol dir aconseguir qualitat i just preu. Que no té res a veure amb el barat, sinó amb l'adient.
En alguns paratges o poblacions, en aquest cas em refereixo a Palamós, han millorat molt els grans passeigs arran de mar. Amb arcades i seients. Però no hi pot faltar el canó o els canons. Que servien per defensar-se dels "moros" o dels pirates. Encara que d'aquests també n'hi havia o n'hi ha de terra endins. Si bé sempre els canons fan molt bonic. I en més d'una ocasió han servit d'arrecerament de parelles, que després poden haver anat bé... o malament. O simplement núvols o tronades d'estiu. Que si és normal, és temps de canícula. I al capvespre s'espera la frescor més d'un cop el fred, si ets de Palamós en amunt del garbí.
Un altre plaer, aquest de bon matí, és donar un tomb prop de les escoles de vela, especialment dedicades als infants i jovenets. Ho fan amb una extraordinària afecció. I ben aviat manegen la barca i la vela amb absoluta precisió. Com en tot, és el moment millor d'iniciar la pràctica de qualsevol tipus d'esport: nàutic o de terra. Que per això són tan encertats els cursets que des de tant de temps ha vingut practicant el nostre Club de Natació.
No convé allargar. Arribats de vacances, a punt d'anar-hi o amb l'enrenou dels primers de setembre que s'acosten, no convé fer complicat llegir a ningú. Si més no, que parlin les fotografies que em vulguin o puguin publicar. Perquè l'espai en el periòdic val com puguin fer-ho els de la televisió. Guardant les distàncies, evidentment, però mantenint la proporció.
OPINIÓRAONS PER VIURE
Josep M. Giribet Alemany
El dissabte passat el Barça va oferir una imatge ridícula al món de l'esport, una demostració palpable que no tot se soluciona amb un devessall de milions, ja que si així fos en el món de l'esport acabaríem amb un sol campió, o sigui, el que tingués més calés.
Es diu que el Barça representa l'esperit català, cosa desbaratada ja que hi ha una immensa majoria que l'esperit català el tenim representat en tota la diversitat de clubs que existeixen a Catalunya, i per tant el fanatisme deixem-lo a part i analitzem amb serenitat el que està passant.
Els catalans no fanatitzats, que som majoria i a qui el dissabte passat ens hauria plagut que el Barça s'hagués emportat el trofeu, vàrem sofrir amb més profunditat el ridícul d'un equip ple de figures i humiliat per un equip rival que se'l rifava com si fos un equip de segona divisió.
El cas del fanàtic és diferent, sent ràbia impotent i s'esbrava maleint jugadors, àrbitre i tot el referent al partit, buscant culpables, però passats uns dies si el pròxim partit surt millor, tot és eufòria i no es para a analitzar el perquè d'aquell canvi.
Els efectes gairebé sempre són conseqüència d'unes causes, i a can Barça el mal s'hauria de buscar més profund. No tota la culpa és dels jugadors, sinó que l'empresa, amb l'absurda filosofia d'enlluernar amb fitxatges milionaris, provoca efectes contraris, ja que el públic per damunt d'espectacle vol resultats i els resultats són gols.
Estan descuidant el planter de la pedrera, d'on podrien sortir molt bons elements de conjunt que farien un equip compacte amb ganes d'escalar esglaons guanyant partits tant amb el cor com amb el cap.
En canvi, arreplegant estrelles mundials, a més de malversar els diners dels socis sols aconsegueixen presentar un equip de mercenaris que tenen per fita guanyar molts diners, però estan buits d'amor propi, que és la virtut més valuosa d'un esportista.
A la banqueta de can Barça jo hi asseuria bona part de la directiva, fitxant nous elements menys esvanits, però de sentit més pràctic, per donar al públic català el que de veritat es mereix.
Es definitiva, em penso que la majoria de catalans voldríem un Barça menys encimbellat i més pràctic, o sigui, de casa nostra.
Calassanç Balagué
Tots tenim dues ments. Una que pensa i l'altra que sent. Aquestes dues formes fonamentals del coneixement actuen per configurar la nostra vida mental. La ment racional és la més comprensiva, per la qual som més conscients; és més desperta, més pensativa, més capaç de sospesar i de reflexionar. La ment emocional és més impulsiva i més poderosa, però no tan lògica. Aquesta separació entre la ment emocional i la ment racional s'assemblen a la distinció popular "del cor i el cap".
Saber que una cosa és certa "en el nostre cor" pot tenir una intensitat superior que pensar-ho amb la ment racional. Normalment hi ha una proporció constant entre el control de la ment racional i el de la ment emocional. Però quan és més intens el sentiment, més dominant esdevé la ment emotiva o emocional i, per tant, més ineficaç la ment racional. Conseqüència: en moments de dificultat serà més útil la intuïció de la ment emocional que no pas parar-nos a pensar i discórrer la reacció de la ment racional. El sentiment popular sempre ha afirmat: "El cor ja m'ho deia".
En l'aparició de les passions i de certs estats d'ànim, l'equilibri es trenca i la ment emocional desborda i segresta la ment racional. En general, però, es pot afirmar que aquestes dues ments, l'emocional i la racional, actuen en estreta col·laboració. Hi ha un equilibri entre les dues ments, en el qual l'emoció alimenta i dóna forma a les operacions de la ment racional, i aquesta ajusta i a vegades censura els actes de la ment emocional.
El Mestre de Natzaret va dir: "Mira de treure't primer la biga del teu ull (obra de la ment racional) i després podràs treure la palla de l'ull del teu germà (obra de la ment emocional).
ENTITATS
Després del període de vacances reprenem les nostres cròniques tot volent fer-nos ressò de la festa de cloenda del curs de Caritas que va tenir lloc el passat 23 de juliol, on vam gaudir de l'actuació del Mag Mingo. Aquella tarda, al jardí de la Residència Sant Antoni, el Mag Mingo va realitzar diversos jocs de mans tot demostrant la seva habilitat i el seu bon caràcter per tractar amb persones de tot tipus d'edat. El públic va participar a petició del mag i va gaudir d'allò més. El mag va fer passar una bona tarda a tots els presents, que entre aplaudiments li demanaren que tornés més endavant a realitzar una altra actuació.
Volem agrair de tot cor la col·laboració desinteressada de Mingo. També volem agrair la col·laboració del voluntariat de Caritas que durant l'any ha anat acompanyant els nostres avis i àvies, i especialment de la Mireia Fontanet, coordinadora del grup de voluntàries.
Per altra banda volem donar a conèixer el guanyador de la figura que fou donada per l'escultor Antoni Boleda, que se sortejà el passat 16 de juliol. L'agraciat fou el senyor Joan Figueres, que féu acte de presència a la nostra residència, on li fou lliurada enmig d'aplaudiments i felicitacions dels residents i treballadors. El senyor Figueres va poder aprofitar per visitar la residència, que li era desconeguda en el seu estat actual, i va poder contemplar i elogiar les importants millores que el centre ha dut a terme, ja que la imatge que ell tenia no corresponia amb la realitat actual, sinó al record del que era l'antic hospital. Aquest fet referma la nostra idea que la societat targarina no coneix la residència i que continua conservant un record que ens fa més mal que bé. I aquesta és la principal raó que inspira els nostres escrits: fer fora antics tabús. Afortunadament ens han arribat veus d'entitats i persones que volen col·laborar activament amb la Residència Sant Antoni mitjançant la nostra associació, i per això hem obert un compte corrent, el número del qual fem saber perquè hi col·labori tothom qui vulgui. Aquest és: 0187-3300013112 de Caixa Penedès.
De ben segur que totes les vostres aportacions, tal com fins ara, s'utilitzaran en la millora del centre per tal que els nostres avis en siguin els màxims beneficiats. Volem fer-vos saber que tenim un important projecte entre mans, que és l'adequació d'un espai per poder vetllar difunts. Tenir un local digne destinat a aquesta activitat és un dels nostres objectius prioritaris, al qual abocarem tots els recursos que ens arribin, i esperem que no tan sols sigui utilitzat pels nostres residents, sinó per la resta de la població.
Associació Sant Antoni
El senyor Joan Figueres vingué a recollir la figura d'Antoni Boleda a la residènciaEN MEMÒRIA
Fa escassament un mes la ciutat es va veure trasbalsada per la pèrdua d'una de les figures preeminents de la Tàrrega dels últims temps, com va ser l'amic Delfí Robinat i Elias (e.p.d.), home que ha merescut tota mena de reconeixements per la seva llarga i exemplar trajectòria en benefici de la nostra comunitat.
Desgraciadament hem de lamentar ara una nova i important pèrdua ciutadana en la persona d'un altre bon amic, com ha estat Ramon Colilles i Solé (e.p.d.), que fatalment no ha pogut superar els problemes cardiovasculars que patia, agreujats d'un temps ençà.
La meva antiga i excel·lent relació personal amb Ramon rau en el fet que en les nostres respectives professions vàrem comunicar-nos durant més de trenta anys. Ell com a veterà i competent oficial de notaria, molt apreciat i considerat pels successius i nombrosos fedataris que en l'exercici del seu càrrec Ramon els va servir. Em consta que encara mantenia actualment contactes amistosos amb algun d'ells, malgrat els anys transcorreguts des que van regentar la notaria de Tàrrega, la qual cosa demostra el record i bon concepte que s'endugueren de Ramon.
Entre les moltes qualitats que sempre han adornat la seva persona, hem de destacar els seus bons tracte, discreció i sentit de responsabilitat professionals, i també les diferents facetes del seu comportament i la convivència ciutadana, havent-se guanyat un merescut prestigi i les generals simpaties de la nostra població i la comarca per raons del càrrec.
Hem esmentat la nostra relació a nivell professional, però entre en Ramon Colilles i el qui signa hi ha hagut altres contactes personals més intensos, amb coincidència especial en la mútua devoció pel FC Barcelona, i de la Penya Barcelonista de Tàrrega i Comarca va regentar la presidència entre els anys 1977 i 1980, on féu possible, entre tots, l'esplèndida realitat actual d'aquesta entitat, fundada fa 27 anys.
Després de les respectives jubilacions professionals, hem tingut temps i ganes de mantenir bones converses, sobretot amb el tema del Barça com a preferent, i les evolucions de l'equip, encara que ell s'abstenia de veure els partits per televisió a l'objecte de contenir les seves emocions.
Mai tan ben aplicada, com en aquest cas, la frase que trobarem a faltar el seu somriure, i la seva discreta però distingida figura en la missa dominical del migdia al monestir de Fàtima, en la qual també coincidíem.
A la seva esposa Antònia, llurs fills i altres familiars, la nostra sentida condolença i el millor record a la bonhomia de l'amic Ramon, que sempre tindrem present.
Maurici Graus
