Senyor Director:

Segons es desprèn d'alguns rumors arribats a l'Associació de Veïns Ondara, rumors que pel que sembla són difosos de forma intencionada, en el sentit que els veïns de la zona afectada per la reforma de l'avinguda de Tarragona (C-240) a la ciutat de Tàrrega es troben conformes amb aquesta modificació, aquesta associació es veu obligada a desmentir aquests rumors pels següents motius.

Al carrer de Sant Pere Claver i avinguda de Tarragona afectats directament per la reforma, tant industrials, comerciants, com veïns de la zona, estem completament en desacord per la forma casi clandestina amb qui s'ha fet el projecte. Per una altra part, el projecte que es pretèn refer a partir de l'anterior, si bé es diu que sortirà a informació pública, entenem que primer hauria de tenir lloc la reunió sol.licitada en el seu dia amb el Sr. alcalde i el director general de Carreteres de la Generalitat de Catalunya, per tal que s'escolti no solament l'opinió dels veïns, sinó també de les empreses i locals comercials de la zona.

Si de savis és rectificar, i sembla que si es va fer en la mort anunciada de l'Om de la Plana, es prodria arribar a un acord entre les dues parts per evitar enfrontaments i malestar, que es poden produir en el cas de persistir la posició negativa per part de l'Administració en no saber o voler escoltar l'opinió dels residents i afectats de la zona.

Creient de bona fe que tots els usuaris i veïns de Tàrrega poden tenir, i de fet tenen el seu dret a opinar, que no s'al.legui que el moviment veïnal està d'acord amb el projecte presentat perquè no és la realitat, ja que els més afectats i disconformes són els residents en la zona, i després poden opinar la resta des dels diferents punts cardinals de la població i fins els pobles agregats.

Atentament,

Correu del lector

Sr. Director:

El dia 22 d'octubre el ple de l'Ajuntament de Tàrrega va aprovar amb nou vots favorables del PP i CiU, i amb vuit vots en contra d'AIPN, PSC i IP, un increment en l'impost sobre béns immobles de naturalesa urbana d'un 20,55%.

De llavors ençà l'Equip de Govern de CiU-PP ha hagut de fer front a fortes crítiques institucionals i ciutadanes per l'increment desmesurat de l'IBI. Tot plegat ha generat un seguit d'afirmacions, que indirectament culpen la gestió en l'àrea de finances de l'Ajuntament. Cap d'aquestes afirmacions és certa i només pot ser fruit d'una ignorància profunda de la situació real de les finances municipals o d'una evident voluntat de mala fe política amb la finalitat de confondre la ciutadania.

Com a regidor responsable de l'àrea de finances de l'Ajuntament de Tàrrega durant l'anterior legislatura, he d'afirmar el següent:

1. La liquidació dels pressupostos de l'Ajuntament de Tàrrega en els darrers sis exercicis ha estat la següent: exercici 1993, 80.801.298 pessetes de dèficit; exercici 1994, 72.728.734 pessetes de dèficit; exercici 1995, 44.767.724 pessetes de dèficit; exercici 1996, 4.784.340 pessetes de dèficit; exercici 1997, 2.965.058 pessetes de dèficit; exercici 1998, 12.604.795 pessetes de superàvit.

Les liquidacions dels pressupostos inclouen les baixes d'incobrables per errors administratius o per impossibilitat legal de fer-los efectius.

2. Els pendents de cobrar en concepte de tributs locals, no són deutors incobrables, sinó que en la seva majoria son drets perfectament cobrables durant l'exercici, ja sigui per voluntària com per executiva. Això es demostra perfectament en els moviments dels impostos i taxes més importants que componen aquest pendent de cobrar. *¹

En un Ajuntament els drets dels deutors incobrables no es poden donar de baixa fins que el procediment d'executiva endegat per cobrar-lo no hagi complert amb tots els seus terminis. Durant l'exercici del 1998 es cobraren 239.450.940 pessetes de deutors pendents de cobrar d'exercicis anteriors i es donaren de baixa 56.070.128 pessetes de deutors incobrables. Amb tot i això, la liquidació del pressupost va donar un superàvit de 12.604.795 pessetes, pels majors ingressos haguts durant l'exercici.

3. La gestió de recaptació duta a terme per la Diputació de Lleida implica que els cobraments dels ingressos de l'exercici anterior no es liquidin definitivament fins al mes de maig de l'exercici següent, amb la qual cosa els pendents de cobrar a final d'any són molt més elevats que si la gestió del cobrament fos pròpia.

4. L'Ajuntament podria fàcilment augmentar de manera considerable els ingressos per contribució urbana, sense haver d'augmentar la pressió fiscal, si destinés el personal i els recursos necessaris per controlar que tots els immobles estiguin donats d'alta en el cadastre.

5. Considero que no hi ha cap raó, ni econòmica, ni política, per justificar un increment del 20,55% de l'IBI de la urbana.

Entitats

El grup d'animació del Casal de Gent Gran, que duu per nom artístic La Pinya, oferí el dimars dia 23 a la tarda a la sala d'esplai de la residència geriàtrica Sant Antoni, davant una nombrosa audiència, una escena còmica del Tenorio, amb la participació d'Antoni Masip fent de Don Juan i Mercè Martínez interpretant donya Inés, dirigits ambdós per Laura Borràs autora del divertit text. Tot seguit el grup La Pinya va presentar un seguit d'animades cançons que generà un ambient ple d'alegria entre els estadants i altres convidats de la vetllada.

Aquesta actuació suposa l'inici de futures sessions que el Casal de Gent Gran prepara per a l'Hospital aquestes darreries de l'any amb el noble objectiu de fer passar bones estones a la gent que més ho necessita.

Ensenyament

Col.legi Sant Josep

Laura Mas, de segon de batxillerat del Col.legi Josep, guanya el segon premi Miquel Martí i Pol de creació literària.

El passat 17 de novembre Laura Mas va rebre el segon premi de creació literària del dissetè certamen literari infantil i juvenil del Departament d'Ensenyament de Catalunya. El va rebre de mans del Sr. Conseller d'Ensenyament al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

El mar, la sorra, l'esperança i el desesper es donaven la mà quan la Laura pintava sensacions amb paraules, silencis i colors.

Potser el poeta, assegut al costat del conseller i dels altres membres del jurat en el moment del lliurament dels premis, veia també el paisatge que li oferia la Laura.

Raons per viure

Una frase repetida milers de vegades. Una forma de quedar bé. És com si diguessis: –Sóc bo, eh? Perquè perdono. Tinc una gran personalitat. Em mantinc en el meu criteri. No oblido.

Tal volta el qui així parla el diumenge passat ha resat el parenostre: "perdoneu-nos les nostres culpes, així com nosaltres perdonem..." Quan ha mentit, a l'església o ara que diu: perdono, però no oblido? No hi pot haver perdó vertader si es manté viu el record de l'ofensa.

Jesús ho va dir molt clar: "Si presentes la teva ofrena a l'altar, i allí et recordes que tens alguna cosa contra el teu germà, deixa l'ofrena davant l'altar i vés primer a fer les paus amb el teu germà".

Què passaria si no ens haguessim perdonat a nosaltres dotzenes de vegades en la nostra vida? Unes vegades van ser coses petites; altres vegades, no tan petites. Ens han perdonat els homes. També ens ha perdonat Déu pare bo.

Però nosaltres tenim tan bona memòria i som tan intel.ligents i de tan forta personalitat que no oblidem les ofenses que ens han fet!

La llei de l'embut: que tots siguin generosos en el perdó amb mi. Però jo seré estret i roí en perdonar. És una llei absurda. Tal volta sigui un símbol de molts aspectes de la nostra vida.

No siguis roí ni egoista.

Perdona, home, perdona i oblida! El primer que en surt guanyant ets tu mateix. Aquells que diuen: "Ja me les pagaràs", no saben que són ells qui ho estan pagant ja, amb el seu odi destructor. Perquè l'odi està destruint, dia a dia, físicament i moral. L'odi és el pitjor càncer. El qui sembra odi, recull odi. I l'odi no resol res.

La satisfacció aparent i de moment que produeix un acte de venjança arrossega molts a odiar. Però els seus efectes i conseqüències són desastrosos per a tots. En primer lloc per al qui odia.

L'odi és molt mal senyor. És un tirà esclavitzador.

Si vols viure, si estimes la vida, perdona i viuràs.

Entrevista

Fusters, constructors i forjadors. L'Escola Taller de Tàrrega s'ha convertit en tan sols dos anys d'existència en un autèntic bressol de grans professionals. S'inscriuen al progama sense ni tan sols saber el que és un xerrac, una paleta o una manxa, i després de dos anys obtenen un certificat que els acredita com els més aventatjats dels aprenents.

L'Escola Taller va obrir les portes per primer cop la tardor de 1997, gràcies a la promoció de l'Ajuntament de Tàrrega i al cofinançament de la Generalitat i el Fons Social Europeu.

Aviat es van omplir les trenta places que hi havia obertes. L'activitat docent va començar amb deu alumnes per a cadascuna de les seccions (fusteria, construcció i forja), un monitor al capdavant de cadascuna d'elles i un equip de'experts i col.laboradors que donen suport tècnic i administratiu a aquesta tasca formativa.

Són joves amb ganes de treballar, però amb poques d'estudiar. En dos anys aprenen els trucs necessaris per desenvolupar una feina amb grans possibilitat i en una època en què el món de la construcció està arribant a nivells de màxim esplendor.

Dels trenta joves que van començar el curs el 1997, en acabat el curs tretze, tots ells amb una plaça de treball gairebé assegurada després de sortir de les "aules". De la resta que s'han quedat pel camí, la majoria han aconseguit una feina abans d'obtenir el certificat que els atorga l'Escola.

Però el projecte no s'atura un cop han accedit al cobejat món laboral. L'Escola Taller segueix la seva pista durant l'any següent, per comprovar si els joves han aconseguit aplicar amb èxit els coneixements que han adquirit.

En un futur més o menys pròxim, els responsables de l'Escola Taller de Tàrrega aconseguiran que els continguts que assoleixen els seus alumnes puguin tenir alguna repercussió si aquests decideixen continuar els estudis. L'Administració està estudiant la possibilitat que el certificat que expèn l'escola pugui convalidar assignatures d'altres estudis.La seva consolidació està gairebé assegurada.

El curs, que ja s'ha acabat, ha constat de dues grans parts. Durant els primers sis mesos, els joves alumnes reben els primers conceptes teòrics, però no triguen gaire temps a comprovar les seves aplicacions pràctiques. Les dependències de l'Escola Taller, ubicades a l'antic escorxador municipal, serveixen durant aquest període de conill d'índies. Els estudiants aixequen pilars, excaven xarxes de clavegueram, forjen la porta d'entrada, enrajolen els serveis... Durant aquest temps, el vell edifici s'ha convertit en un centre preparat per impartir les classes amb un mínim de condicions.

Després d'aquest inevitable període de proves, el primer projecte que el Departament de Treball va aprovar fou la reforma de les antigues escoles de Sant Antoni (ubicades a la plaça batejada amb el mateix nom).

L'edifici, que serà la futura seu de la Fira de Teatre al Carrer, ha estat condicionat amb portes i armaris de fusta, enrajolament, millora de les escales i de les parets i, fins i tot, la reconstrucció dels sostres de les dues plantes, aspecte que en un principi no estava previst.

El projecte de les escoles ha acabat amb gran èxit i, a partir d'ara, l'Ajuntament encarraguerà els acabaments a una altra empresa.

L'Escola té entre mans un altre projecte: la construcció de l'edifici del futur càmping municipal (ubicat als terrenys adjacents a l'IES Alfons Costafreda). Cinquanta persones (repartides entre els alumnes de l'escola taller i els dels tallers d'ocupació, adreçats a majors de 25 anys) treballaran per aixecar una instal.lació de prop de 1.500 m². Estarà dotat de recepció, botiga, bar, serveis i magatzem i servirà per atendre les necessitats dels campistes.

El món de la Cultura continua creant notícies a la ciutat de Tàrrega. La segona edició dels premis Culturàlia, organitzats pel Centre Cultural, van entregar dissabte a la nit les estatuetes que premien les institucions i persones que han treballat més per la societat targarina.

Davant de desenes de convidats, el primer a ser homenatjat fou l'exalcalde de Tàrrega i col.laborador de Nova Tàrrega, Josep Castellà. El guanyador, acompanyat de tota la seva família, va agrair la menció i no va deixar de recordar els altres premiats de la nit. Castellà ha estat cronista de diferents mitjans de comunicació i, actualment, amb 86 anys d'edat, difon part de la seva vida i de la ciutat de Tàrrega a les pàgines d'aquest setmanari.

El segon premiat fou l'artista i pintor Josep Minguell, fill del mestre Jaume Minguell i autor de murals com els de la Universitat de Lleida i el vestíbul del teatre Ateneu. Durant el seu discurs, Minguell va recordar la figura del seu pare com un element cabdal en la seva formació artística.

Culturàlia també va donar premi a l'Associació Alba, per la seva destacada labor cívica i social. L'entitat, creada el 1976 per Càritas Parroquial, ha anat ampliant durant els anys els seus serveis fins disposar actualment d'un taller que dóna activitat a un centenar de disminuïts psíquics i físics, una residència i una escola d'educació especial. Actualment està en procés d'execució l'ampliació d'un nou taller.

Finalment, també van recollir el premi els quatre propietaris de l'edifici ca l'Argelich, fills de Josep Argelich. La curosa restauració d'aquest edifici bastit l'any 1934 ha rebut el guardó per haver respectat l'entorn urbanísitc i arquitectònic de la ciutat.