L'anciana Maria Dolores López va ser atropellada el passat 9 de novembre al migdia per un Ford Taunus conduït pel jove de Tàrrega Robert D.G. de 38 anys. L'accident va tenir lloc al mateix pas de vianants del carrer de Sant Pelegrí, quan el vehicle girava des del carrer del Segle XX.L'anciana de 73 anys, va ser hospitalitzada a l'Arnau de Vilanova, on va morir una setmana després.

A l'informe de la guàrdia urbana hi consta que el conductor sí duia el carnet de conduir, però en canvi no va presentar la documentació del cotxe, al.legant que la hi havien robada feia uns dies. Per demostrar-ho va ensenyar la denúncia que va presentar als mossosd'esquadra.

El Consell Comarcal ja ha fet públics els noms dels guanyadors de la segona edició del Concurs de Fotografia Jove de l'Urgell, que enguany estava relacionat amb la Fira de Teatre al Carrer.

D'un total de 86 fotografies presentades a concurs, el jurat va escollir les de Núria Boleda de Tàrrega, que es va emportar el premi d'honor a la millor col.lecció de cinc fotos, dotat amb cent mil pessetes.

Els tres premis a la millor obra individual, de 25.000 pessetes cadascun, van anar a parar a mans d'Amàlia Pau de Llançà, Jesús Caelles d'Isona i Maria Pilar de Tàrrega.Els premis seran lliurats el 3 de desembre a les vuit del vespre al Museu Comarcal.

Els infants també van gaudir amb els tallers de música

Des de la seva creació ara fa cinc anys, la Biblioteca Comarcal de l'Urgell, ubicada a la plaça de Sant Antoni de Tàrrega, ha organitzat innombrables presentacions de llibres, exposicions, xerrades, col.loquis, recitals de contes i tallers per a totes les edats. Ara tota aquesta diversitat d'activitats s'ha concentrat en tan sols una setmana, en què s'ha commemorat aquest emblemàtic aniversari.

L'inici d'aquestes jornades festives va tenir lloc el passat dimarts, amb la inauguració de l'exposició "Els dibuixants de TBO 1917-1960".

Durant els dies següents, els responsables de la biblioteca han dut a terme activitats tan diverses com tallers per a infants, l'explicació d'un conte a càrrec de Teresa la Bruixeta i una conferència sobre "La Tàrrega Noucentista 1898-1936".

A pesar de tot, l'acte central el va protagonitzar dijous la il.lustradora catalana Carme Solé, autora de més de tres-centes il.lustracions de llibres i de dues sèries angleses de dibuixos animats. Guanyadora dels premis Apel.les Mestres el 1983, Catalònia el 1984 i Serra d'Or el 1990, entre molts altres, Solé va pronunciar una conferència sobre la importància de la il.lustració als llibres infantils

L'escola de S. Antoni, futura seu de la Fira

L'antiga escola de Sant Antoni de Tàrrega, ubicada a la plaça batejada amb el mateix nom, serà la futura seu de la Fira de Teatre al Carrer. L'edifici, que durant els darrers dos anys ha estat restaurat pels alumnes de l'Escola Taller de la capital de l'Urgell, encara ha de ser condicionat amb els serveis de llum, fontaneria i pintura, actuacions que seran encarregades a una empresa. Per aquesta raó, l'Ajuntament no pot precisar el moment en què la seu estarà totalment habilitada.

Per amenitzar aquest acte, el grup de teatre BAT va ser el gran protagonista d'un muntatge de llum, focs artificials i música. Amb globus gegants i indumentàries de somni, BAT va il.luminar tota la plaça Major i, finalment, amb un castell de focs, va acabar per sorprendre les desenes de persones que van presenciar l'espectacle.

L'antic Mercat Municipal serà la seu els propers 4, 5 i 6 de desembre de la primera edició de la Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals.Una vintena d'expositors, principalment del ram de l'alimentació, oferiran als visitants les excel.lències del mercat més tradicional de les nostres terres.Paral.lelament, l'Ajuntament també organitza diverses demostracions sobre l'art de la confecció de cistelles, coixins i ceràmica, entre altres.

Els membres del Museu Comarcal han iniciat les tasques a la zona sud-est del castell

L'Ajuntament ha decicidit finalment emprendre les accions de recerca i investigació arqueològica a l'interior del castell de Tàrrega, abandonat des de fa molts anys i del qual es va redactar un primer projecte d'actuació l'any 1997. Després de dos anys de la seva redacció, i amb el suport dels treballs de documentació de Manel Salas, el consistori, juntament amb l'equip d'arqueòlegs del Museu Comarcal de l'Urgell i amb una aportació econòmica de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, ha decidit donar llum verda al projecte.

Després de nombroses tasques prèvies i de l'enderrocament d'unes velles cases al carrer de Pou de Gel que estaven en contacte amb l'edifici, es va redactar aquest projecte amb la intenció de descobrir possibles datacions en l'estructura del castell. Segons uns primers estudis, es creu que la part sud-oest i nord podrien ser les més modernes (entre els segles XVII i XIX), tot i que encara està per confirmar. Malgrat això, els experts cruen que el castell podria estar datat del segle XI, tot i que la part visible més antiga només es pot remuntar fins al segle XV.

L'alcalde de Tàrrega, Frederic Gené, va fer una crida la setmana passada per revitalitzar l'activitat comercial del carrer Major. Segons Gené, "no pensem que es tracta d'un carrer que es troba abandonat, peró sí una mica buit".Per aquesta raó, el consistori ha demanat una reunió amb els propietaris d'establiments en desús d'aquest carrer per negociar una rebaixa important del lloguer. Segons creuen podrien arribar a un acord per negociar els lloguers a un bon preu. L'objectiu és promoure la reobertura d'aquests locals abandonats i reforçar la reactivació comercial de la zona.

L'Ajuntament assegura que vol donar prioritat a aquells negocis de tipus artesanal, perquè donin més personalitat i caràcter a un dels carrers que ha estat objecte durants els últims temps de nombroses modificacions. l'ajuntament, que no ha confirmat la decisió, va prometre aquesta rebaixa davant la cambra de comerç

L'Ajuntament rebaixarà l'augment de l'IBI urbà per l'any 2000, que s'havia aprovat inicialment en un vint per cent. Segons confirmen els responsables de la Cambra de Comerç i Indústria, després de la seva reunió amb el regidor de finances, Pere Grau, el consistori es compromet a revisar les ordenances fiscals i a reduir aquest augment fins a un 13,75 per cent repartit durant els propers tres anys. Aquest canvi significaria que l'augment de l'IBI estaria entre un quatre o un cinc per cent cada any.

Malgrat aquestes promeses, amb les quals la Cambra està d'acord, la Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega (FAVT), així com també tots els grups polítics de l'oposició, s'hi manifesten totalment en contra.

El dirigent veïnal, Joan Pujal, va manifestar que únicament donarien suport a un augment en base de l'IPC, que es preveu en un 2,5 per cent. Els veïns creuen que és injust que per culpa dels morosos, "els contribuents perdin la seva capacitat adquisitiva any rere any". A més, lamenten que l'alcalde Frederic Gené encara no els hagi donat resposta a la sol.licitud d'una entrevista per tractar el tema. El propi Gené al.lega que "l'únic interlocutor possible per parlar sobre els impostos és el regidor Pere Grau".

Per la seva part, els membres de l'oposició municipal també es mantenen en un front comú contra aquestes modificacions. El portaveu del grup majoritari AIPN, Joan Amézaga, veu que l'única pujada possible ha d'estar adequada a l'IPC del 2000 i, per una altra banda, critica el criteri de Grau de voler repartir l'augment de l'IPC en tres anys, "quan la política fiscal de qualsevol ajuntament es redueix sols a un any". Amézaga creu que és impossible preveure la situació del consistori a llarg termini.

En el mateix sentit, el PSC creu que aquests canvis sobtats de les ordenances "només demostren la situació desastrosa dels comptes municipals". El grup socialista demana al consistori que dugui a terme una auditoria per aclarir els números de la ciutat. A més, els socialistes es manifesten en contra que aquest augment dels impostos es destini sols a la política d'inversions, "marginant injustament altres sectors importants com la sanitat, l'ensenyament, la cultura i, sobretot, els serveis socials.

La campanya solidària que va començar l'estiu passat l'emissora de ràdio municipal La Veu de Tàrrega (107.5 FM), d'ajuda als refugiats saharians, va culminar divendres passat amb una marató radiofònica de dotze hores. L'objectiu era recollir aportacions econòmiques dels oients per tal de finançar la compra de quinze plaques solars (una per a cada família sahariana que va confiar el seu fill a les llars targarines).

Els responsables van expressar la seva satisfacció per haver aconseguit més de sis-centes mil pessetes en un sol dia i, al final de la jornada es van sortejar, entre les trucades rebudes, nombrosos regals i un quadre a l'oli del pintor Antoni Tartera, Antonioti, valorat en més de mig milió de pessetes.

Durant la jornada, nombrosos convidats van passar pels micròfons de l'emissora, d'entre els quals destaquen el monitor saharià, Ahmed Mohamed Bahi, el delegat del Front Polisari, Adda Brahim, l'alcalde Frederic Gené, i el conseller en funcions d'Indústria, Antoni Subirà.

L'alcalde Frederic Gené va manifestar divendres passat que considera positiu que l'Estat projecti una nova autovia entre Cervera i Montblanc, una actuació que es finançaria amb una partida de 18.000 milions de pessetes que va aprovar dijous el Congrés per prolongar l'eix Tarragona i França.

El ple del Congrès va anunciar que transferirà aquesta quantitat a la Generalitat per pagar les expropiacions de l'Eix Transversal i futures ocupacions de terres per desdoblar i prolongar aquesta carretera amb la construcció de l'autovia Cervera-Montblanc-Tarragona.

Aquest decret es dóna en un moment de disputes entre les ciutats de Tàrrega i Cervera, tot i que Gené sembla mostrar un cert suport a l'opció cerverina. La Cambra de Comerç va anunciar fa setmanes la seva disconformitat per aquesta partida, "ja que el tram Tarrega-Montblanc té més anys d'història i és una opció molt més natural per unir Tarragona amb els Pirineus". Per la seva part, la Paeria de Cervera va anunciar que defensarà la "seva" autovia.

En aquest sentit, el grup AIPN presentarà una moció al pròxim ple perquè l'Ajuntament demani a la Generalitat la redacció urgent de l'autovia Tàrrega-Montblanc.

Millorar la C-240

Malgrat tot, tant Gené com AIPN (que presentarà una altra moció) han afirmat que una de les prioritats de la ciutat és la millora de la C-240.

El Canal Segarra-Garrigues continua sense tenir un calendari concret en l'últim esborrany del Pla Nacional de Regadius. L'actual ministre d'Agricultura, Jesús Posada, ha presentat un nou document on l'àrea regable del canal serà de 51.805 hectàrees, precisament la superfíce que el mateix pla deixa pendent per després del 2008, l'any límit de la programació d'infraestructures d'aquest pla.

L'exconseller d'Agricultura, Francesc X. Marimon, va reclamar al dia següent que el Ministeri corregeixi aquesta incongruència. La conselleria, que va dir que desconeixia aquest nou esborrany, demanarà ajuda als diputats de CiU a Madrid perquè defensin la inclusió del canal abans del 2008.Marimon és el nom que més possibilitats té per presidir la societat estatal que finançarà el canal. "Em faria il.lusió", assegura, "participar en un procés que farà realitat aquesta infraestructura després de tants anys d'haver lluitat des de tots els fronts possibles"

Treballs de tardor

Les escoles de la ZER Guicivervi vivencien la tardor

Alumnes i mestres de la ZER Guicivervi (Guimerà, Ciutadilla, Verdú, Vilagrassa) visqueren una «foraula» intensíssima a l'entorn de l'eix transversal la tardor.La jornada tancava tota una llarga programació d'accions, recerca i reflexions amb el comú denominador dels fruits de tardor i les activitats socials (econòmiques, laborals, gastronòmiques, literàries, folklòriques...) que se'n deriven.La plasticitat de colors, olors, sabors, sons i sensacions tàctils que suggereix aquesta estació van ésser eix transversal a treballar dins el currículum acadèmic programat d'antuvi.Batre, esquetllar, trencar, escaldar, pelar, moldre, picar, amassar ametlles. Veremar i piar el raïm. Colar, decantar, fermentar el most. Collir, pelar, bullir, confitar codonys i pomes. Patata, moniato, sucre, essència de llimó, pinyons, codonyat, coco ratllat, panellets.Molts verbs, moltes accions, moltes sensacions, moltes descobertes, molta feina, profunda satisfacció de tots i totes.Avis i àvies de Vilagrassa i Verdú visqueren moments de comunió plaent i profitosa amb els alumnes-néts. Uns aprenguerem dels altres.Tradicions, cançons, jocs, treball acadèmic. L'escola és el taller on es pot aprendre del passat per encarar el futur. A l'escola hom ho aprèn tot divertint-se. A l'escola hom es diverteix tot aprenent.Tot amb un objectiu: adquirir hàbits i destreses per arribar a ésser persones integrades, i per tant, respectuoses, amb el medi social i natural a què pertanyem.