Crec jo que, tal vegada, la millor plataforma per situar ja de bon principi el lector en aquells temps tan singulars de la postguerra podria ser la Impremta Camps, aquella tantes recordada impremta, que es veié obligada, de cop i volta, a canviar el seu idioma habitual i amb l'obligació ineludible de sotmetre a censura prèvia les galerades de tot el que s'imprimiria després.

Cinc anys més tard d'aquest canvi, i en aquestes condicions tan precàries, allí mateix naixeria Nova Tàrrega de la mà dels seus prohoms i padrins: Camps Calmet, Novell, Vidal Cucurull Robinat... gent tots ells de forta arrelam catalanista que ensenyarien a parlar la recent nascuda criatura (paradoxes de la vida) en castellà! I amb tot havien de tenir molta cura del que deien. Qualsevol cosa podia ser causa de transgressió punible. Jo puc assegurar al Sr. Joan Borda que les seves iconoclàstiques col.laboracions ni en somni surrealista haguessin vist la llum. Fins i tot l'ingenu erotisme d'alguna de les tires de l'Eloi del Sr. Benjamí Tous hauria sofert l'emprempta del llapis vermell del censor.

En un altre aspecte de la qüestió, el divertiment públic o el privat estava garantit, naturalment sempre que no es distanciés de la moral i bons costums imposats pel sistema. No cal dir que el cinema omplia les tres quartes parts del nostre lleure. Els films de llavors, que coincidiren amb l'època daurada del cinema, omplien d'emocions dramàtiques o jocoses a l'espectador, tot mitjançant la gran diversitat de gèneres que el cinema sempre proporcionava –drames intensos, comicitats delirants, musicals, westerns, comedietes intranscendents, el cinema negre de suspens, etcétera.

És veritat que el sexe no tingué l'atreviment visual d'avui, però això no fou obstacle per la contemplació de films d'intensíssima sensualitat, i això malgrat la censura imperant, de la qual si en parlessim no acabaríem mai. L'amic Jaume Aloy em recordava en recent carta la classificació moral dels films i la publicitat que se'ls donava a la porta de les esglésies; classificació que anava del film apte per a tothom fins a la pel.lícula "greument perillosa". El bon amic em recordava també l'aldarull que es produí amb motiu de l'estrena de Gilda (Charles Vidor, 1946), a la qual la censura incomprensiblement li obrí un xic l'aixeta. La reacció eclesial no es féu esperar i en prohibí la visió sota pena de pecat mortal. Curiosament ningú s'escandalitzà pel fet que en una seqüència del mateix film es produïa la bufetada masclista més cèlebre de la història del cine. I és que en aquella censura la violència no fou mai matèria pecaminosa.

El criteri d'aquell temps, entre altres defectes, patia d'una minopia de moltes diòptries. Tal és el cas per tothom conegut de la conversió del que en versió original era un simple adulteri en morbós incest: Mogambo (John Ford, 1953).

El tema del cine m'ha fet allargassar la postal amb escreix. Deixarem per a més endavant la resta de la diversió costumista d'aquella època.

Olis Borges Pont S.A. obrirà les seves instal.lacions a Tàrrega perquè qui ho desitgi pugui realitzar una visita per l'interior de la factoria i conèixer les noves plantes que ha construït l'empresa en els dos darrers anys, amb una inversió total de dos mil cinc-cents milions de pessetes. Es preveu que els visitants realitzin una visita organitzada i siguin acompanyats per un representant de l'empresa, que explicarà els processos de treball de l'oli. Els principals nous equipaments són una planta d'envasament que ocupa més de set mil metres quadrats i que es dedicarà exclusivament a productes destinats a l'exportació, i una planta de cogeneració que proveirà la fàbrica del vapor necessari per a la producció d'oli, a més de crear energia elèctrica. A la planta d'envasament s'hi ubicaran sis línies de producció, dos de les quals disposen de maquinària capaç de deixar llestes per a la venda deu mil ampolles de vidre cada hora. D'altra banda, l'empresa també ha efectuat una inversió continuada en maquinària de refinament d'oli i ha millorat aspectes com l'aparcament, que actualment pot donar cabuda a més de dos-cents vehicles.

La seu de l'empresa a Tàrrega ha incorporat cinquanta treballadors més des del març de 1997 i compta actualment amb una plantilla de 224 persones, la majoria veïns de la ciutat i d'altres poblacions de la comarca. Per altra banda, en èpoques puntuals també dóna feina a treballadors eventuals. Així, per exemple, l'octubre passat va arribar a tenir en total 242 persones contractades.

Borges, coincidint amb la posada en marxa d'aquesta planta, s'ha convertit en la primera empresa espanyola exportadora d'oli envasat després de comercialitzar més de dotze milions de litres durant l'any 1998 en un total de setanta països, segons ha fet públic l'Associació Espanyola de la Indústria i el Comerç Exportador d'Oli d'Oliva. A més el grup també és líder en la distribució de fruits secs a tot l'Estat (els seus productes es poden trobar en un mínim de cinquanta-cinc mil botigues).

El grup Borges es troba ja a la tercera generació d'una empresa fundada a les darreries del segle passat per l'avi dels actuals responsables., Antoni Pont i Pont. La seva labor ha estat continuada pels seus fills i néts, que l'hi han donat la dimensió actual.

El ple de l'ajuntament de Cervera ha aprovat per unanimitat una moció presentada per l'equip de govern en contra del futur jutjat de Tàrrega, "ja que suposaria una greu discriminació cap a la Segarra". D'aquesta manera es formalitzava divendres de la setmana passada la posició de l'Ajuntament de Cervera respecte a la possibilitat que es constitueixi un jutjat a Tàrrega l'any 2000 com va anunciar fa setmanes la consellera de Justícia, Núria de Gispert.

L'aprovació de la moció va venir precedida per unes polèmiques declaracions de l'alcalde de Cervera, l'independent Joan Miquel Camacho, i el primer tinent d'alcalde, Jaume Niubó (PSC), en què apostaven per afavorir les relacions comercials amb altres ciutats properes com Igualada i Manresa (en detriment de Tàrrega), i per reclamar per a Cervera determinats serveis que ara només té Tàrrega, com el CAP II o l'oficina d'ocupació. L'alcalde va expressar la seva preocupació per la pèrdua d'un dels dos jutjats de Cervera si Tàrrega finalment obté el seu i va considerar que l'única solució per evitar el conflicte és que totes dues ciutats "estiguin d'acord a compartir els serveis i les delegacions de les diferentes administracions".

Reaccions a Tàrrega

L'alcalde, Frederic Gené, va afirmar que aquest tipus de declaracions "són perilloses perquè poden ressuscitar rivalitats ancestrals entre les dues ciutats". Gené va assenyalar que tant Joan Miquel Camacho com Jaume Niubó "s'equivoquen en intentar portar les coses fins a l'últim extrem perquè estan immersos de ple en la campanya preelectoral per a les properes eleccions". També va assegurar que lamentaria que les relacions entre les dues ciutats "s'enrarissin" a causa d'aquesta polèmica.

Per la seva part, les presidentes de la Cambra de Comerç i Indústria i de Foment Targarí, Silvia Falip i Núria Robert, respectivament, van reaccionar amb fredor davant les declaracions dels dirigents municipals de Cervera. Falip es va limitar a recordar que l'entitat va elaborar un estudi que assenyalava que la creació del jutjat de Tàrrega permetria estalviar molts costos als empresaris de l'Urgell en evitar els desplaçaments a la capital de la Segarra. Per la seva banda, Robert va assenyalar que "les ciutats han de lluitar per dotar-se dels serveis que no tenen, i no pas per evitar que altres municipis disposin dels que considerin oportuns".

La Generalitat garanteix el segon jutjat de Cervera

La delegada de Justícia a Lleida, Conxita Tarruella, va assegurar que la creació del jutat de Tàrrega no implicarà en cap moment l'eliminació d'un dels dos jutjats que hi ha actualment a Cervera, un dels principals temors expressats pels dirigents municipals de la capital de la Segarra.

Domènec Reixach va accedir a la direcció del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) després del turbulent cessament de Josep Maria Flotats. El dimarts passat va obrir a Lleida les II Jornades sobre Teatre que organitza l'Institut d'Estudis Ilerdencs, amb una conferència sobre el criteri de la programació teatral. Reixach va reconèixer que el teatre de Lleida no arriba a Barcelonak, "hi ha poca informació", va dir. L'excepció, la Fira de Tàrrega, que va qualificar de "fenomen". El director del TNC va destacar la reconducció del certamen, "que es desviava cap a camins de marginalitat". En l'anterior edició de la Fira, Reixach va poder comprovar que "és única. Només es pot veure una cosa semblant als off d'Avinyó o Edimburg, però a Tàrrega no es tracta d'un programa alternatiu, sinó genuí".

El conseller de Treball, Ignasi Farreres, cessarà properament Pere Grau, d'Unió, com a delegat de Treball a Lleida i el nomenarà assessor seu en el marc d'una reestructuració del departament que persegueix l'objectiu d'ajustar els diferents càrrecs a la llei de la Funció Pública de l'Administració Autonòmica. Aquesta normativa, l'últim text de la qual va ser publicat al novembre de 1997, estableix que els delegats territorials han de ser funcionaris de carrera i Pere Grau no té aquesta categoria.

Per altra banda, aquest cessament no influirà en el seu càrrec de president del Consell Comarcal, títol que mantindrà fins després dels comicis municipals del proper mes de juny.

La seva activitat política, que va iniciar el 1993 quan va ser escollit senador per la circumscripció de Lleida (càrrec que va ocupar fins al 1996), en el futur podria continuar de nou a les Corts a Madrid o, fins i tot, al Parlament. Actualment també exerceix el càrrec de vicepresident de la Intercomarcal d'Unió de Lleida i regidor de Tàrrega.

Fa diversos mesos, la direcció d'Unió Democràtica de Catalunya va plantejar la possibilitat de presentar Grau com a alcaldable de Tàrrega en substitució de Frederic Gené, tot i que Convergència es va oposar frontalment a aquest canvi.

Foto arxiu
Pere Grau en prendre possesió de la delegació de Treball el 1996

La Fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya introduirà tres parelles d'esquirols el parc de Sant Eloi de Tàrrega perquè siguin la llavor d'una petita colònia. En concret l'alliberament dels sis exemplars es portarà a terme el dia 11 d'abril amb motiu de la festa anual que se celebra al parc. Els tècnics de la fundacióp, que té altres projectes a Lleida, com l'escola de natura de Son i la recuperació de l'estany d'Ivars, seran els responsables del desenvolupament de la colònia. Per la seva part, el conseller d'Agricultura, Francesc Xavier Marimon, ja va expressar el suport de la seva conselleria a aquest projecte a finals de l'any passat.

D'altra banda, l'Associació Amics de l'Arbre, encarregada del manteniment del parc, signarà properament un conveni amb l'Obra Social de la Caixa de Catalunya en virtut del qual l'entitat bancària aportarà deu milions de pessetes els propers cinc anys (dos milions cada any) per al manteniment i la millora d'aquesta àrea verda de la ciutat. Amb la subvenció, l'associació podrà adequar la plaça de la Sardana, iniciar el condicionament de l'entorn de l'ermita de la Mare de Déu de Monserrat o empedrar la plaça del Mestre Amigó.

Xarxa va presentar el passat diumenge al teatre Ateneu el grup Cop de clown (al cap), que amb l'obra l'Especialista va fer les delícies dels joves i menuts. Aquest va ser l'últim espectacle de la programació de Xarxa.

El vuitanta per cent dels militants del PSC va aprovar el dissabte passat en assemblea la llista proposada per l'executiva local de la formació, que ha inclós en els sis primers llocs quatre dones. La cap de llista, Mercè Bacardí, va explicar que els eixos principals de la candidatura del PSC són "aportar una major sensibilitat social i ser un reflex de la realitat de la societat civil de Tàrrega".

En l'elaboració de la nova llista s'ha pretès integrar persones joves i amb noves idees, segons va explicar el primer secretari del PSC, Pere López, i és destacable que l'edat mitjana dels sis primers integrants de la candidatura se situa entre els trenta i els quaranta anys.

Per altra banda, a l'assemblea hi van assistir Manel Medrano i Jaume Ramon, dos dels militants del PSC que formen part del col·lectiu de crítics que es presentarà sota les sigles d'AIPN. Tots dos van intentar posposar la votació a la nova candidatura i introduir novament el debat que havia suscitat el manifest que va signar el col·lectiu en pro d'una plataforma d'esquerres que integrés els actuals regidors independents del grup municipal socialista, així com d'altres persones no vinculades a altres partits. De tota manera, els assistents a l'assemblea van fer oficial la candidatura presentada per l'executiva local amb el seu vot positiu.

Foto: arxiu
L'assemblea va aprovar amb un vuitanta per cent dels vots la candidatura de Mercè Bacardí

El grup de crítics a la direcció del PSC de Tàrrega, entre els quals hi ha quatre dels cinc regidors del grup municipal socialista, es presentarà amb tota probabilitat a les eleccions municipals del juny com a Agrupació d'Independents Progressistes i Nacionalistes (AIPN), segons va avançar el seu portaveu, el regidor socialista Joan Amézaga.

El col.lectiu es va reunir dimarts de la semana passada i va aprovar sol·licitar de manera formal anar a les municipals sota les sigles d'AIPN. Amézaga va explicar que segons els contactes previs que han mantingut amb els integrants de l'agrupació d'independents, no hi haurà cap problema per a la seva admissió.

En la mateixa reunió també es va aprovar la creació de tres comissions de treball especialitzades en tres grans àmbits de la política municipal (urbanisme, benestar i cultura, i promoció econòmica) per estudiar-ne la situació actual i elaborar després el programa electoral de la nova formació.

Per altra banda, Amézaga va recordar que el col·lectiu continuarà reunint-se cada dimarts a la sala d'actes de la Casa de Cultura i que estan oberts a acollir tots els ciutadans que vulguin integrar-se en el seu projecte, tal i com estableix la normativa interna que van aprovar en la darrera sessió.

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va assegurar en el ple del Parlament que el Govern català pressionarà l'Estat perquè es firmi el conveni per construir el canal Segarra-Garrigues abans de l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat de l'any 2000. De tota manera, Pujol es va mostrar escèptic sobre la possibilitat que la firma de l'acord es produeixi aquest mateix any. El seu escepticisme arriba fins a tal punt que va comentar: "Tant si mana el PP com el PSOE, espero que un dia o un altre l'Esperit Sant els il·luminarà i el canal Segarra-Garrigues es tirarà endavant". Els comentaris de Pujol es produeixen pocs dies després que la ministra de Medi Ambient, Isabel Tocino, anunciés a Mollerussa que ni tan sols hi ha data prevista per tancar un acord sobre el finançament del canal durant aquest anys, encara que els consellers d'Agricultura i Política Territorial, Francesc Xavier Marimon i Per Macias, respectivament, asseguressin fa setmanes que sí que hi havia pacte.

Suport al Canalet

El Director General d'Infraestructures Agràries del Departament d'Agricultura, Albert Joanola, va discutir el divendres passat la viabilitat dels projectes de la comunitat de regants de l'Alt Urgell, més coneguda com Canalet, i la possibilitat d'un suport econòmic des de l'Administració autonòmica per a la seva execució.

La junta del Canalet es va reunir amb Joanola a l'Escola de Capacitació Agrària de Tàrrega per explicar-li el projecte de construcció d'un embassament a la capçalera de les actuals instal.lacions de captació d'aigua del canal d'Urgell, per tal de reduir el cost del reg, i les obres de millora i conservació de l'actual xarxa hidràulica.

El conjunt d'aquestes obres costaria més de quinze milions de pessetes.

Joanola va dir que ara serà necessari fer un projecte complet de les obres i que aquesta actuació comptarà amb el suport d'Agricultura perquè entra "en les seves prioritats en tractar-se de renovació i modernització d'una xarxa de regadiu consolidada".

Per una altra banda, Joanola es va mostrar convençut que la construcció del canal Segarra-Garrigues "es troba en el bon camí", i que les petites discussions sobre la data en què es tancarà l'acord entre Generalitat i Govern central en són una prova.

Foto: J. Bertran
El Canalet es va reunir amb Joanola a l'Escola Agrària

Més d'un miler d'estudiants que l'any vinent s'inscriuran a la universitat van assistir el dimecres passat a les XIV Jornades d'Orientació Universitària a l'Institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega. Els alumnes provenien d'una vintena d'instituts de les terres de Lleida.

Durant tot el dia van tenir lloc una sèrie de conferències que van tractar la majoria dels camps de l'educació universitària i que van ser impartides per més de cent professionals representants d'universitats catalanes i d'institucions relacionades amb la formació i l'ocupació. En aquesta edició es va incorporar informació sobre cicles formatius de grau superior, que s'imparteixen en els mateixos instituts.

Per altra banda, també hi va assistir un grup de psicopedagogs que oferia una orientació més individualitzada als alumnes. L'APA de l'IES Manuel de Pedrolo també hi va contribuir elaborant un dossier per a cada centre participant en les jornades, amb informació sobre residències i pisos per a estudiants universitaris.

Aquestes jornades són les úniques que se celebren a Catalunya i hi van prendre part alumnes provinents de poblacions tan llunyanes com Vielha, Tremp o Andorra.

Independents pels Pobles és el nom del partit que pretén concórrer als propers comicis municipals representant els interessos dels vuit nuclis agregats de Tàrrega i dels ciutadans de Tàrrega descontents amb els grups municipals actuals. Així ho va explicar el portaveu de la nova formació, Xavier Mayora, que juntament amb un grup de veïns de la Figuerosa està ultimant els tràmits per constituir aquest partit amb l'objectiu d'aconseguir com a mínim un representant a l'ajuntament que sorgeixi després de les eleccions de juny.

De moment la proposta ha estat ben rebuda pels diferents nuclis agregats d'on hauran de sortir necessàriament els membres de la candidatura.

Aquesta iniciativa ha sorgit principalment per poder incrementar les inversions que l'Ajuntament de Tàrrega realitza als nuclis agregats. Segons va explicar el portaveu de la nova formació i actual president de l'associació de veïns de la Figuerosa, Xavier Mayora, a partir de dades facilitades pel propi ajuntament, existeix una diferència d'un milió de pessetes anual durant els darres vuit anys entre el que Tàrrega recapta a la Figuerosa i després reinverteix.

Per altra banda, al naixement d'aquest nou partit també hi han contribuït les tenses relacions que manté l'associació de veïns de la Figuerosa amb l'Ajuntament de Tàrrega arran de decisions preses des de la capital de l'Urgell en contra de la voluntat dels veïns, segons va explicar el mateix Mayora.

Aquest seria el cas de la inexistència d'una partida pressupostària per a la restauració de l'església romànica del nucli, i de la retirada d'un antic escut amb la inscripció "Ayuntamiento de la Figuerosa", que es trobava a la façana de la casa de la vila de la població i que l'assemblea de veïns volia mantenir en la seva ubicació original. En aquest sentit, Mayora va assegurar que el programa electoral d'Independents pels Pobles inclourà en un lloc preferent "la restauració del diàleg i el consens en el funcionament de l'Ajuntament de Tàrrega".

El secretari d'estat d'Infraestructures va ratificar el divendres de la setmana passada davant de resposables de les tretze cambres de comerç de Catalunya el nou gir que el Ministeri de Foment està donant a l'autovia Cervera-Igualada. En una reunió amb la comissió d'Infraestructures i Transports del Consell de Cambres, presidida pel lleidatà Francesc Oró, Vilalta va anunciar que ja ha donat ordres als tècnics perquè comencin a plantejar els estudis del desdoblament de l'N-II com a alternativa més plausible a l'opció nord, paralitzada en l'actualitat per l'Audiència Nacional. Vilalta, segons va explicar Francesc Oró, va dir que desconeixia quina decisió pot prendre el jutge, encara que prefereix avançar-se als fets i estalviar temps –l'autovia ja porta un retard de sis anys– encarregant ja els primers projectes per al desdoblament. Responsables de Foment s'estan plantejant des de fa mesos seguir l'N-II per la Panadella com a alternativa única, encara que la sentència judicial desestimi el recurs contra el traçat nord, davant del perill que l'inici de l'obra s'eternitzi per noves denúncies dels opositors al nord.

Per la seva part, el conseller de Política Territorial, Pere Macias, va donar més pistes en aquesta línia. Va explicar que Foment els ha sol·licitat els estudis que la Generalitat va elaborar fa un any sobre noves alternatives al nord i al desdoblament –una espècie de solució salomònica o de consens apuntada fa anys per la Diputació i l'exalcalde de Cervera Joan Salat, que no travessaria la vall del Sió i s'atansaria a la Panadella. "Ells volen estar preparats per actuar ràpidament, sigui quina sigui la sentència", va afegir Macias (tot i que els tràmits per iniciar les obres per un altre traçat tardarien un mínim de tres anys). Les cambres de comerç van demanar a Vilalta que totes les capitals estatals estiguin unides per vies ràpides gratuïtes.