A Nova Tàrrega del passat 9 de novembre, en un escrit dirigit als senyors Joan Lluís Tous i Jaume Ramon, l'alcalde de la nostra ciutat, el senyor Frederic Gené, intenta justificar l'enderroc del molí de cal Jover per tal de fer en aquell indret una plaça, la plaça dels Comediants.

En lloc de respondre a les crítiques que li havien fet d'espoliació cultural i en lloc d'explicar el canvi de finalitat del molí de cal Jover, fonamenta el seu escrit argumentant que "la decisió de fer una plaça en aquell indret també ve de lluny" i esmenta una reunió de la Comissió d'Urbanisme i una altra de la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Tàrrega de l'any 1996 de les quals els sotasignats formaven part i en les quals, segons ell, "van votar a favor".

No assumeix la seva responsabilitat. Intenta justificar una decisió personal equivocada descarregant la seva responsabilitat en els membres de l'Equip de Govern que ell mateix presidia.

Nosaltres no defugim la nostra responsabilitat pel que hem fet i pel que hem deixat de fer, però només acceptem la nostra i, en aquest cas, la nostra responsabilitat es limita a no haver estat capaços de tirar enrere una autèntica alcaldada per no deixar mal parat el nom de la nostra ciutat i la seva institució més representativa: l'alcaldia.

Anem per parts, Sr. alcalde, i permeteu-nos unes consideracions que potser us refrescaran la memòria.

1. Desconeixeu el funcionament intern de l'Ajuntament.

Després de deu anys d'alcalde, hauríeu de saber que les comissions d'urbanisme, llevat de les comissions del ple (i aquest no va ser el cas), són comissions informatives en les quals no es vota. Només s'informa de les actuacions de la regidoria. Aquest tema, "La proposta de despesa dels honoraris de redacció del projecte", va passar per la comissió, però no va ser informat per la presidència ni pels serveis tècnics, ja que es tractava "d'un assumpte que portava directament l'alcaldia".

2. Teniu mala memòria.

A la Comissió de Govern a la qual feu referència, i en la qual es va aprovar aquesta proposta de despesa, la vostra única explicació i justificació a una despeda tan considerable va ser que "es tractava d'una alcaldada" (tal com sona, que era un compromís que ja havíeu adquirit amb el redactor del projecte, un bon conegut vostre), i al qual la Comissió de Govern havia de donar el vistiplau. El nostre grup es va manifestar en contra, però no va fer d'aquest tema un casus belli perquè estàvem convençuts que aquella idea faraònica no s'arribaria a fer mai, i que arribat el cas ja ho aturaríem. De fet, la factura corresponent a aquesta despesa no es va contreure mentre nosaltres vàrem ser a l'Equip de Govern de la ciutat.

La decisió d'executar aquesta obra només és imputable a l'actual Equip de Govern, a partir d'un nou projecte redactat pels Serveis Tècnics Municipals els darrers mesos. L'actual projecte no té res a veure amb els dibuixos que vàreu encarregar en aquell moment.

3. No sabeu assumir la vostra responsabilitat política.

Si com a alcalde sou sempre el màxim responsable de totes les actuacions de l'Ajuntament, en aquest cas encara ho sou més, ja que va ser idea vostra i compromís personal vostre encarregar aquest projecte al tècnic conegut vostre.

Tal com diem al començament, no refusem la nostra part de responsabilitat (érem dos de sis en la Comissió de Govern), però no oblideu que sou vos el primer i l'últim responsable d'aquesta obra: una autèntica alcaldada.

Correu del lector

En arribar a les darreries de l'any, els sardanistes i amics de la sardana esperem amb il.lusió la Nit de la Sardana.

Des de fa ja set anys, aquesta nit esdevé la culminació de tots els esforços, de totes les il.lusions que al llarg de l'any s'han produït, ja sigui en l'ensenyament de sardanes a l'escola amb el Pla Saltem i Ballem, ja sigui en els aplecs als nostres paratges i ermites, i d'una manera especial, en el campionat nacional de sardanes de la Terra Ferma. Tot això i més configura la Nit de la Sardana.

Però hi ha quelcom d'especial –els premis Rotllana 2001–. Això suposa donar un reconeixement d'estimació i cortesia a les persones o institucions que han treballat, d'una manera extraordinària, a favor de la nostra dansa. Aquesta distinció fa que sigui esperada amb expectativa i també amb certa emoció per saber qui s'ha fet mereixedor d'aquest premi Rotllana 2001.

La Federació Sardanista de les Comarques de Lleida i els sectors integrats han elaborat, durant tot l'any, la tasca dels candidats al premi Rotllana. Sempre és delicada la seva decisió pel fet de no ferir sensibilitats. És, en aquest sentit, que demanem la comprensió de tots i de tothom, tot esperant que esdevingui la festa de l'agermanament i l'amistat.

L'any passat fou la ciutat de Tàrrega l'amfitriona de l'edició Nit de la Sardana 2000. Aquest any agafa el relleu la vila de Juneda que, des del bon record i el llistó tan alt que deixà Tàrrega i els targarins, volen oferir als sardanistes, el dissabte dia 1 de desembre, una vesprada de joia i de festa.

Esperem i desitgem que la col.laboració dels sardanistes sigui extraordinària. Aquesta és la invitació de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida.

Volem agrair a les diferents agrupacions musicals de Tàrrega, Regidoria de Cultura i públic assistent que han fet possible aquest concert de Santa Cecília, el qual tingué lloc al teatre Ateneu de la nostra ciutat, el passat diumenge 25 de novembre.

La nostra germana i tieta Lourdes Nadal, juntament amb una petita comunitat de germanes, treballen en un barri humil de Malwani (Malad Bombay) prenent part activa en la promoció humana i social, tant de nens, joves i famílies.

Aquestes 133.200 pessetes que s'han recollit en aquest acte seran de gran ajut en aquesta obra humana i social que estan portant a terme en aquest indret de l'Índia.

Gràcies a tots.

Correu del lector

Tot el que té un principi té un fi. Dins l'europeisme on s'ha implantat la moneda única, l'euro, desapareixerà de les nostres butxaques la pesseta, que tants maldecaps ens ha donat i tantes alegries ens ha portat.

Cal destacar el paper important que va tenir Catalunya a principi del segle XIX. La Barcelona ocupada i administrada per les tropes napoleòniques va encunyar una moneda de plata amb la inscripició "Barcelona una peseta 1809". Aquest esforç de modernització no va prosperar i va ésser arxivat.

Va ésser Laureà Figuerola i Vallester, un brillant economista, fill de Calaf, el qui la va posar en circulació. L'any 1868 va reformar el sistema monetari creant la unitat de comptes dins de l'Estat espanyol, acceptat pel Govern provisional l'any 1870.

Com podem veure, el senyor Figuerola que va ésser ministre d'hisenda i juntament amb el general Prim estaven segurs de dur a terme una bona reforma; tant, que la pesseta ha durat més d'un segle.

L'article número 1 del famós decret deia textualment: "En tot el domini espanyol la unitat monetària serà la pesseta equivalent a cent cèntims".

Es varen encunyar monedes d'or de diferents valors que varen ésser retirades al poc temps, donant pas a la plata, el coure i el paper.

La moneda de cada època ha marcat la forma d'ésser d'un poble representant amb els seus lemes els principis de la constitució.

El seu últim destí seran els col.leccionistes: una peça valuosa ja que amb els anys els numismàtics li donaran un valor que mai hauria pensat Figuerola.

En acabar el present any acomiadarem l'antiga divisa, donarem entrada al tan enaltit euro, que suposarà un transtorn per a tothom, fins que la nova moneda hagi arrelat i s'hagi familiaritzat dins casa nostra, que forma part de la Comunitat Econòmica Europea.

Una imatge val més que mil paraules. Qui vulgui pot contemplar el solar que ocupava el molí de cal Jover, (a la cantonada del carrer de Lluís Folquier amb el carrer de l'Estudi), i pot comprovar la deixadesa i la degradació d'aquell indret del casc antic de Tàrrega.

La impotència dels veïns davant d'aquesta i altres situacions vergonyoses no troba cap resposta des d'on correspondria. La passivitat, la imprevisió i el desconcert dominen els àmbits de govern de la nostra ciutat i, com més va, pitjor anem.

Hom s'esgarrifa de pensar en el que es pot convertir l'indret del molí de cal Jover quan es construeixi la plaça dels Comediants. Independentment de la pastixada urbanística que es realitzarà, la nova plaça pot esdevenir un nou cau de porqueria i deixadesa en el nostre casc antic.

Diu la nostra primera autoritat que els elements del patrimoni ("el pedregam"), propietat del Museu i que es trobaven al molí de cal Jover, són ara al parc de Sant Eloi. Efectivament, ara hem sabut que dues rodes de molí, una pica de pedra i els graus d'una escala es troben al parc. El que no hem sabut veure per enlloc són les llindes i les pedres de les portes del molí, el banc de pedra de la solana de cal Perelló, que es trobava allí guardat, i els altres elements de pedra de la base del molí.

També trobo significatiu que els diners de la subvenció de l'u per cent cultural que anaven destinats a l'arranjament de la plaça del Carme, "El Patí", ara es destinin a la plaça dels Comediants, que s'ubicarà en aquest solar del molí del Jover.

Mirem de millorar i conservar com caldria la imatge i el patrimoni de la nostra ciutat.

Exposicions

L'exposició que Rosa Salvia Gou ens presenta en dues sales té una temàtica i una intencionalitat ben definides: l'obra de la primera adquireix una entitat pròpia, és a dir que es justifica per si mateixa, mentre que la de la segona existeix, de fet, com el seu contrapunt. En una hi ha reflectits el dolor i l'horror d'una realitat dramàtica; en l'altra se'ns mostra la subtilesa i la bellesa de les coses quotidianes, dels objectes i de les flors.

Potser si l'espai no hagués estat constituït per dues sales, en l'exposició només hi hauria representada una de les mirades de l'autora, però per sort no ha estat així i podem descobrir-ne una altra, menys solemne, més propera i segurament més amable. No és que la pintora ens vulgui ensenyar dues realitats, sinó que quan capta la realitat, que per a ella és única, la plasma de distinta forma segons els subjecte tractat i la seva intenció al mostrar-nos-el.

A les pintures de la primera sala de formats grans, on dominen les figures de dones, persones massa sovint oblidades i excloses, amb uns colors aplicats sense concessions i una considerable gosadia formal i conceptual, es contraposen uns quadres de mides petites, realitzats tant amb una gamma cromàtica neutra com amb les tonalitats pròpies d'un món assolellat i feliç, tractats tots amb delicadesa i tendresa.

Música

Santa Cecília, la patrona dels músics, la tenim present any darrere any en el nostre cor i pensament. I com és la nostra tradició, ho demostrem tot celebrant un concert.

En aquest concert abans d'entrar es cobra una entrada amb un preu simbòlic, i aquesta recaptació va destinada a actes humanitaris. Perquè sigui més elevada s'afegeix la fila zero. Aquest any els diners han estat destinats a benefici de la missionera targarina Lourdes Nadal.

El concert, celebrat el passat diumenge dia 26 de novembre a les dotze del migdia, era presentat per Elisabeth Talavera (cantant de l'Orfeó Nova Tàrrega), que va anar presentant les entitats que hi van participar.

Van començar participant la Coral Infantil Mestre Güell, en què destacaven els seus cantants, la gran majoria nens i la resta adolescents, que demostren la seva passió per la música amb la seva curta edat. També va actuar la Coral Bona Nova i la Capella de Música.

Però sens dubte els qui més van destacar van ser la Cobla Tàrrega amb Esperit calongí de R. Viladesau, i Amor de nineta de M. Harvart, i el cor format per l'Orfeó Nova Tàrrega i la Coral Ramon Carnicer acompanyats per l'Orquestra de Cambra de l'Escola Municipal de Música de Tàrrega, sota la direcció de Ramon Andreu.

Aquesta unió de corals va ser el que més sabor va donar al concert ja que sempre havien cantat per separat, cada coral amb el seu repertori, però aquest any han volgut fer una cosa diferent i nova, i millor unir-se.

En el concert vam destacar amb el Credo RV591 d'A. Vivaldi (I. Credo, II Et incarnatus est, III Crucifixus, IV Et resurrexit). La melodia anava a càrrec del cor, i l'acompanyament a càrrec de l'orquestra.

No va ser fàcil ajuntar-se amb aquesta peça. Dia darrere dia i setmane darrera setmana, tant els cors com l'orquestra, estudiant i assajant perquè la unió sigui perfecta.

El dia de la unió s'acosta, tots ens mostrem tranquils però a la nostra manera nerviosos. Pocs dies abans ens trobem per assajar, al principi ens costa, però al final acabem aconseguint-ho. El dia del concert ho mirem per última vegada, ara surt bé, així que ja estem preparats per actuar en públic. El concert comença, nosaltres esperem fins que arriba el moment. Ja ens toca, hem de sortir. Ja som a l'escenari, ara esperem que surti el director per començar.

Ara que hem acabat, podem veure com aquesta unió de corals s'ha de repetir, no només perquè ha agradat i entre tots ens ho hem passat bé, sinó perquè ha estat una cosa nova que ningú no s'esperava.

I la meva opinió és que aquesta unió continuï sent vigent perquè no és fàcil i també per l'èxit obtingut.

Música

Per tal de finir amb gran brillantor el seu catorzè Cicle Coral de Tardor, diumenge passat dia 25 a les set de la tarda l'Orfeó Nova Tàrrega va presentar al teatre Ateneu l'actuació del cor Taller de Músics, de Barcelona, un singular grup de setze cantaires especialitzat en repertori jazzístic i també en temes del món del rock i del pop.

El director és Xavi Garriga Prous, músic d'intensa carrera, que ha participat en alguns ambiciosos projectes musicals, tot treballant amb músics tan prestigiosos com Joan Albert Amargós, Josep Maria Bardagí, Lluís Vidal i Toni Olav Sabater. Això li ha permès avançar moltíssim dins l'apassionant terreny de l'harmonia jazzística.

Bona prova d'aquest fet van ser els seus arranjaments de les nombroses cançons que componien el programa de diumenge passat a l'Ateneu. Suggestius arranjaments de temes inoblidables, escrits per Kurt Weill, Víctor Young i George Gershwin, entre altres destacats autors, interpretats amb entusiasme per uns experimentats cantaires que coneixen molt bé l'espai musical que habiten i –cosa important– saben transmetre al públic tota la seva exaltació.

Cartes obertes

Tinc l'honor d'adreçar-me a vostès a fi d'agrair-los l'interès a fer-me efectiva la quantitat de 38.745 pessetes, corresponents a l'expropiació de part de la meva finca per eixamplar per segona vegada el camí que divideix per la meitat aquesta finca.

Han de saber que l'esmentat camí ja el van eixamplar uns pocavergonyes del Talladell sense el permís de l'Ajuntament, sense el meu, i sense l'exigida expropiació. Es van apropiar de la pedra d'una paret de 165 metres de longitud per dos a dos i mig d'alçada per engravar el camí i van arrencar vint-i-cinc ametllers que hi havia a sobre de la paret. A conseqüència de la seva negativa a reconstruir la paret per ordre del jutge, no vaig tenir cap altra opció que comprar novament la pedra per reconstruir la paret pel meu compte.

Un cop refeta la paret, i per reblar el clau, en una assemblea en què vaig defensar els meus drets, em van acusar de lladre i vaig ser víctima d'un cop de puny al clatell que em va fer caure a terra sense coneixement.

Després del que ha passat, vostès creuen que aquesta expropiació és justa? No, senyors. A ells per pocavergonyes i estafadors i a vostès per encobridors i per posar el nas en un assumpte que no els incumbeix ja que es tracta d'un camí rural i no d'un carrer públic on sí que poden posar el nas.

La qüestió és que aquest poble a partir de l'any 1978 ha ingressat milions en diner negre procedents de l'àrea privada de caça. D'aquests ingressos, el setanta per cent pertany als terratinents i el trenta per cent restant vostès deuen saber on van a parar a causa de la seva procedència. Però la qüestió és que d'aquests milions els terratinents no n'hem rebut ni una pesseta, així com tampoc hi ha hagut diners per eixugar el deute que aquests mateixos tenen pendent en l'esmentat camí quan, de fet, hauria estat l'únic diner blanc legalment emprat.

On han anat a parar aquests milions? Segur que no ho saben. Doncs els ho diré jo: a les múltiples obres fetes en aquest poble i en allò que vostès i ells han cregut convenient. No s'ho creuen, oi? Doncs el que jo no puc creure és que aquestes obres s'hagin fet a base de bonificacions i contribucions especials, perquè en cas que fos així vostès mateixos ens fan pensar que els milions han pogut anar a parar a la butxaca dels qui els han manejat.

Vostè, senyor secretari, em va dir en una ocasió que era advocat. Doncs vostè sabrà molt bé els delictes que cometen ajudant uns delinqüents acusats d'un fet d'estafa i desobediència a l'autoritat a base de la manipulació de documents a fi de blanquejar els esmentats milions de diner negre.

Hi ha un refrany, senyor secretari, que diu: "Digue'm a qui recolzes i et diré qui ets".

Però a vostès potser els interessa més vetllar la gallina dels ous d'or que les opinions dels ciutadans, fet que per a mi és normal amb l'experiència de les factures de l'aigua i amb la vergonyosa nova valoració cadastral.

Sense res més a dir que fins aviat, inclòs el senyor cap del Consorci de Contribucions Territorials de Lleida.

El passat dia 16 de novembre s'inaugurà la canina comarcal, fet que cobreix un servei, per desgràcia, cada dia més necessari i pel qual ens felicitem.

El que ens va sorprendre desagradablement és el seu parlament, en el que deia que abans d'existir aquestes instal.lacions, "els gossos abandonats acabaven morint pel tret d'un caçador".

Ens sembla que el seu desconeixement del tema és manifest per si sol, sense passar a citar les obligacions que tenen els ajuntaments sobre els animals de companyia i que vostè, com a batlle, no s'ha preocupat mai de fer complir, ni abans de la canina, ni ara, fent palesa la seva negligència com a governant en aquest tema.

Sr. Gené: els gossos abandonats s'han mort la majoria per atropellaments, gana, set, sacrificats a les gosseres municipals o els han donat la bola d'esticnina, costum bastant estès anys enrere... però els caçadors no ens hem dedicat mai a caçar aquests gossos d'una manera sistemàtica i menys a matar-los, si no ha estat necessari, com per exemple, si en algun cas la bèstia s'ha tornat salvatge i ataquen ramats o explotacions ramaderes, amenaçant l'economia i la integritat física dels ramaders.

Ens sembla que un diputat al Parlament de Catalunya i batlle de la nostra ciutat no ha de fer declaracions en contra d'un col.lectiu de persones que sempre ha procurat que vostè entengués el que és la caça, i menys davant d'una altra col.lectivitat, a la qual potser volia afalagar d'aquesta manera tan poc adient, i en presència del senyor Conseller d'Agricultura de la Generalitat.

Creiem que, en aquest cas concret, vostè s'ha comportat d'una manera totalment irresponsable, desafortunada i gens adient en relació al càrrec que ocupa.

El consell assessor de la línia fèrria Lleida-Manresa es va reunir la passada setmana a Barcelona per tal de debatre l'estat de la via, les necessitats i mancances, i les possibles solucions a dur a terme per tal d'arranjar-la.

El consell, format pels ajuntaments de Manresa, Mollerussa i Barcelona, les diputacions de Lleida i Barcelona, les cambres de comerç de Tàrrega i Lleida i els sindicats CCOO i UGT, va decidir demanar als representants de Catalunya al Senat, en qualitat de representants territorials, la modificació dels pressupostos de l'any 2002, que incloïen una partida de 78 milions de pessetes per arranjar la via al tram Cervera-Manresa.

La proposta del consell serà la modificació d'aquesta quantitat per la de 16 milions d'euros, sense que això hipotequi la continuïtat en la millora pendent del tram Lleida-Mollerussa.

Els membres del consell van acordar també demanar l'acceleració del procés d'inversió i d'obres, atesa la importància que té aquesta via per a l'activitat socioeconòmica de les zones afectades pel mal estat del servei.

Caldrà millorar la línia per evitar el progressiu descens d'usuaris i de transport de mercaderies

El consell assessor de la línia fèrria Lleida-Manresa va considerar aquesta via com un complement del TGV indispensable per a les comunicacions entre l'interior de Catalunya i la capital, Barcelona, alhora que una millora pendent que feia perillar el volum de passatgers i de mercaderies, que ha baixat perillosament en els deu darrers anys.

El consell es tornarà a reunir d'aquí a sis mesos per avaluar els acords

Josep Pont, president de la Diputació de Lleida, va afegir a aquestes propostes el fet "d'aturar l'arrencament de vies que, a la llarga, provocarà una impossibilitat en l'encreuament de trens, alhora que millorar els passos a nivell de les poblacions afectades".

Pont també va anunciar una propera reunió del consell d'aquí a sis mesos, per tal de valorar els resultats de les actuals propostes.

L'alcalde Clos va lamentar la poca utilització del tren per a usos comecials

Joan Clos, alcalde de Barcelona, va afegir a les declaracions de Pont que "el tren pot tenir un ús comercial molt important, ja que el transport de mercaderies amb camions de gran tonatge malmet les carreteres i les congestiona". Clos va il·lustrar aquesta afirmació afegint que "Barcelona tan sols treu un deu per cent de les mercaderies del port amb tren, mentre que la majoria de ciutats europees en treuen el trenta per cent".

Actualment, Renfe ja ha canviat els combois que circulen entre Lleida i Cervera, alhora que ha reduït lleument el temps de trajecte. Segons el consell assessor, aquest temps de trajecte caldria que es reduís més i s'hauria d'aturar l'eliminació de vies mortes, que poden ser útils en un futur.