No es desprecien tots els qui tenen vicis; però es desprecien tots els qui no tenen cap virtut.

És tan fàcil enganyar-se a si mateix sense adonar-se'n, com és difícil enganyar els altres sense que ells ho notin.

Estimem sempre els qui ens admiren; però no sempre aquells a qui admirem (admirar l'altre no significa estimar-lo).

La majoria dels homes fan només que treure partit de la debilitat dels altres.

Contradir directament les opinions és el mitjà d'engegar-ho tot a rodar.

S'ha observat moltes vegades que per a prosperar en aquest món cal tenir aire de beneit del cabàs, però sense ser-ho.

Desgraciadament, és molt curt l'interval entre el temps que s'és massa jove i el temps que s'és massa vell.

Anar sense amor pel món és com anar al combat sense música, com emprendre un viatge sense un llibre, com anar pel mar sense estrella que ens orienti.

De cent cavalls grisos no és fa mai un caball blanc.

Que amables són els principis de l'amor quan a ella li agrada aprendre i a ell li agrada ensenyar!

Bufar no és tocar la flauta; cal saber moure els dits.

Hi ha qui creu que perquè pica a la paret amb un martell es creu que clava claus.

Abans l'entrada del públic a la cúpula de Sant Pere era prohibida mentre el Papa passejava pels jardins del Vaticà. Joan XXIII va fer suprimir aquesta restricció declarant: "Però, per què els fidels no poden veure'm? No faig res escandalós..."

El Grup Acte Quatre de Granollers va representar el passat dia 28 d'abril L'estranya parella, de Neil Simon, dins del tretzè Concurs de Grups Amateurs de Teatre Ciutat de Tàrrega. El guió d'aquesta coneguda peça teatral presenta tot un seguit de situacions còmiques que la converteixen en un text delirant, però el grup Acte Quatre hi va impregnar un ritme massa lent, conseqüència d'uns gags situacionals poc imaginatius des del punt de vista de la creació escènica. Tot i que el ritme de l'obra es va agilitar amb l'entrada en escena dels dos amics espanyols, que s'expressaven amb un accent andalús graciós i es movien amb un aire juvenil i atlètic simpàtic, va tornar a decaure novament en escenes posteriors, fet que va comportar el desencantament de més d'un espectador.

En la interpretació cal destacar en especial les dues actrius principals, Olive i Florences, dues amigues de caràcter contraposat que es planten a viure juntes i les siutacions quotidianes les aboquen a una convivència impossible. Olga Pey, en el paper d'Olive, va saber atorgar al seu personatge aquell caràcter temperamental i fort que calia i amb aquella dosi de desorganització necessària que requeria el model de dona que dibuixa Neil Simon a l'obra. Per un altre costat, la seva companya Florence, exageradament ordenada, meticulosa i malatissa, va ser interpretada encertadament per Núria Parés, que va sorprendre per la veu estrident i el constant somiqueig queixós amb què va vestir el seu personatge. Tot un mèrit, encara que la persistència perllongada en aquesta actitud es feia feixuga en molts moments de l'obra.

Pel que fa al grup de quatre amigues de les protagonistes, els va faltar convicció i naturalitat en la interpretació dels respectius personatges. Els calia emfasitzar molt més l'efecte sorpresa quan s'assabentaven de situacions enrevessades que afectaven Olive i Florence. El seu pobre treball escènic va desmerèixer la interpretació de les dues protagonistes.

Quant a l'escenografia, estava bastant ben aconseguida, l'acció se situava en una sala d'estar que es transforma des del més absolut dels desordres, on tot està damunt davall, brut i desordenat quan el pis l'ocupava solament Olive, a una cambra menjador impecable i ordenada quan Florence es fa càrrec de l'organització del pis. El vestuari era força acurat i la caracterització dels personatges era encertada en general; en especial destacaven les perruques de moltes de les actrius per ajudar a ridiculitzar el prototipus de personatge que interpretaven.

En definitiva, el Grup Acte Quatre de Granollers va presentar una obra per passar una estona entretinguda, però hauria millorat la seva posada en escena si el ritme hagués estat més àgil, els gags més ben trobats i la interpretació de les actrius secundàries més treballada, d'acord amb el tipus de comicitat que requeria l'obra.

Entitats

Ens tornem a retrobar en aquestes pàgines per tal de fer-vos partícips de tot el que ha succeït a la nostra residència durant la Setmana Santa i dates posteriors.

El dissabte dia 7 d'abril va tenir lloc el dia de Rams; les tradicionals palmes, palmos i llorers van ser beneïts i es va realitzar una missa.

El Dijous Sant va ésser un dia de convivència a la nostra residència; residents i treballadors varen seure i compartir pensaments, sentiments i il.lusions. El Divendres Sant va tenir lloc el viacrucis per les dependències de la residència, en què participar-hi la gran majoria de residents. El Diumenge de Resurrecció es va celebrar la Pasqua i es va degustar un suculent dinar acompanyat de les tradicionals mones.

Moltes gràcies des d'aquesta pàgina a tots els qui ens van acompanyar aquests dies de celebracions.

El dia 17 d'abril va tenir lloc una celebració molt especial al nostre centre: el centenari de la resident senyora Angela Torres i Ambou. L'homenatjada va néixer un 12 d'abril d'ara fa cent anys. Fou una festa molt emotiva i participativa. La Sra. Àngela va presidir tots els actes acompanyada dels seus fills, néts i besnéts, autoritats, patronats, amics, residents i treballadors. En primer lloc va tenir lloc l'eucaristia que oficià el Sr. rector, Mn. Garriga; musicalment va anar acompanyada per Mn. C. Melé i la Capella de Música. Mn. Garriga a l'homilia va dedicar unes paraules a la Sra. Àngela, en què ressaltava la importància de poder compartir un moment tan important en la vida, com és la celebració d'un centenari.

Posteriorment va tenir lloc l'entrega de nombrosos obsequis per part de Benestar Social, Ajuntament, Consell Comarcal, Patronat de la Residència, Caixa de Pensions, etc. La delegada de Benestar, Teresa Ribes, va fer-li entrega de la medalla del centenari, que la Sra. Àngela va lluir amb orgull i il.lusió. Posteriorment també s'incorporà a la celebració el Sr. Ramir Bonet, de Benerstar Social. El Sr. alcalde, Frederic Gené, va adreçar unes paraules a tots els presents i va obsequiar l'homenatjada amb un bonic quadre de l'escut de la nostra ciutat. La representant del Consell Comarcal i alcaldessa de Belianes, també va oferir un present acompanyat d'unes paraules adreçades a la Sra. Torres. Magí Mateu, secretari del patronat també va fer un obsequi en nom de la junta del patronat i va transmetre a l'homenatjada i família l'orgull que suposa tenir una persona centenària a la nostra residència.

Després de l'entrega de regals i dels parlaments, va tenir lloc al jardí un piscolabis que varen poder compartir tots els presents. Posteriorment es va realitzar un dinar extraordinari en què no va faltar cap detall, culminat amb el pastís d'aniversari amb queè obsequia la Caixa de Pensions.

La Sra. Àngela Torres tota la vetllada va gaudir de cada moment i estava molt contenta de poder compartir amb la família i els amics un aniversari tan especial.

http://www.terra.es/personal4resident

resident@suport.org

El dia 9 de maig a dos quarts de nou del vespre tindrà lloc a la Residència de Sant Antoni-Hospital una conferència a càrrec de la delegada de Benestar Social, Teresa Ribes. La xerrada, titulada "El benestar social i la gent gran", tractarà temes d'actualitat que fan referència a les persones grans i al seu entorn.

L'acte és obert a tothom. No hi falteu! Us hi esperem!

Entitats

Un gran escenari situat als peus del monument al mestre Clavé, al passeig de Sant Joan de Barcelona, fou el marc esplèndid que acollí l'actuació dels set esbarts participants a la mostra de danses catalanes de Gràcia.

Provinents de Reus, Igualada, Olesa de Montserrat, Sant Joan Despí, Barcelona, Tàrrega i Gràcia mateix, cada esbart va representar una dansa. Per cloure l'acte, un ball conjunt amb integrants de tots els esbarts, els Aires de la Terra Alta, muntatge coreogràfic basat en les jotes d'aquesta comarca realitzat pel prestigiós Albert Sans.

Com a pròleg, és llegí un manifest a favor de la dansa, fent especial referència a la dansa tradicional, que ha estat la font originària i de referència per la dansa moderna i contemporània. També volem destacar l'excel.lent coordinació, l'organització i l'atenció que l'Orfeó Gracienc en tot moment ens va dispensar, i que va fer que l'acte tingués un desenvolupament perfecte.

Per acabar volem esmentar la simpàtica visita d'alguns targarins residents a Barcelona, que ens van donar tot el seu suport com a espectadors i en van manifestar la seva il.lusió per la nostra participació ens aquest acte, del qual alguns s'havien assabentat a través de les pàgines de Nova Tàrrega.

Sindicats

Som un altre cop davant un primer de maig i els treballadors i treballadores ens disposem a gaudir-ne, com sempre s'ha fet des de la seva instauració, amb festa i reivindicació.

Aquest any crec que cal fer en primer terme una primera observació, i és la unitat d'acció: aquest any sí que tenim divergències les dues centrals sindicals majoritàries, que han quedat reflectides en les opinions i posicions sobre la reforma laboral i també el pacte de pensions, qüestions de summa importància per la seva repercussió de present, però sobretot de futur. Però malgrat les diferències, hem preservat la unitat d'acció davant d'aquest primer de maig.

En el si de la Terra Ferma les dues qüestions afecten, i no pas poc. La reforma laboral recupera la figura del contracte escombraria, ja que sota la figura del contracte de formació, els col.lectius d'immigrants, aturats de més de tres anys en atur, aturats amb perill d'exclusió social i minusvàlids treballaran per poc més de 61.000 pessetes al mes i sense dret a la prestació d'atur quan acabin el contracte.

També desregula el contracte a temps parcial, que és el que majoritàriament afecta les dones, perquè és el més utilitzat per permetre a aquestes compatibilitzar a vida laboral, amb la vida familiar, i que ara permeten que arribi a les 1.799 hores, així com un seixanta per cent més d'hores extraordinàries i compensades a preu d'hora ordinària juntament amb la flexibilització total de l'horari. Aquesta modificació farà cada cop més difícil la incorporació al mercat laboral de la dona que no vulgui renunciar a la vida familiar.

La UGT denuncia que la reforma laboral no aborda la temporalitat, més aviat la reforça, tant per costos socials (salaris més cotització a la seguretat social) com pel cost d'acomiadament que en penalitza la utilització de vuit dies per any treballat. Amb aquesta reforma el que sí que es fa és afavorir els accidents laborals, s'abarateix l'acomiadament i es legitima la discriminació salarial i social.

Precisament, quan l'economia ha anat tan bé i les empreses han tingut més beneficis que mai, no s'ha estat invertint en allò que és necessari per ser competitiu, investigació i desenvolupament. A les empreses és i era cabdal la formació i la qualitat dels productes. Per contra, tots els esforços han anat dirigits a reduir els costos laborals sense importar si el producte era o no de qualitat, i sobretot el de menys ha estat si la formació dels treballadors era prioritària; almenys ho demostra un estudi recent elaborat per l'Aploell, en què un nombre molt important de les empreses de Lleida no han donat ni donen com a prioritària la formació dels seus treballadors.

Prova d'això no solament són les dades econòmiques de la província, sinó que tenim l'exemple aquest any d'una empresa multinacional ubicada a Cervera que decideix portar fora una part de la seva producció perquè els salaris són més baixos. Segur que, a més, el govern d'aquell nou indret l'omplirà de subvencions, com ho han estat fent els d'aquí, tant els de la Generalitat com els de l'Estat. Ara cap dels dos els impediran que marxin o li reclamaran que torni aquells ajuts que li han estat concedits (que han sortit dels impostos dels ciutadans) i que haurien de compensar el buit econòmic que deixaran en el territori afectat quan marxin definitivament.

Però a més continuem tenint el mateix problema d'infraestructures des de fa molt de temps: l'autovia, en el seu tram de Cervera a Igualada, les línies ferroviàries Lleida - la Pobla, Lleida - Manresa - Barcelona i les autovies d'Osca i Tarragona estan paralitzades i l'única obra pública que s'està portant a terme, el tren d'alta velocitat, es fa sense tenir en compte els interessos de la ciutat. El dèficit zero no és un bon element per a la dinamització del país. Queda molt palès a la Terra Ferma que necessita la inversió pública com a dinamitzadora de l'economia i del seu propi desenvolupament.

Totes aquestes qüestions fan un cop més que la UGT convidem que els treballadors i treballadores sortim una vegada més al carrer un primer de maig, aquest any reivindicant ocupació estable, segura i amb drets: manifestem així el nostre desacord amb les polítiques, tant socials com econòmiques, que es porten a terme i que no ajuden al desenvolupament ni al reequilibri territorial. Els treballadors i treballadores de les Terres de Ponent volem fer-nos sentir i cridar l'atenció dels governs, tant de Catalunya com de Madrid, perquè tinguin en compte que no ens resignarem mai i reclamarem sempre el que considerem que és just per al territori i el futur dels ciutadans i ciutadanes de la Terra Ferma.

Postal fora vila

Fa uns quants mesos que esperava l'aparició d'un reportatge que el Sr. Gené Gonzalvo demanà al Sr. Boleda, amb motiu de la publicació de les vivències d'aquest darrer a les cabanyes durant la nostra guerra civil. Es tractava del camp de concentració que s'ubicà als Omells de na Gaia en el transcurs d'aquella guerra. Quan ja pensava que el reportatge s'havia realitzat de forma privada, m'ha vingut a la mà el número 13 de la revista URTX, per cert pulcrament editada, en la qual hi he trobat inserit el reportatge que esperava.

Sempre m'ha interessat tot el que fa referència a aquella guerra, i de la mateixa manera que vaig agrair al Sr. Boleda la publicació de les seves vivències a les cabanes, ho faig ara per les notícies que ens dóna, referides a aquell terrorífic camp, del qual, potser per la circumstància que la guerra la vaig viure allunyat de les nostres terres, les referències que en tenia eren pràcticament nul.les.

És de suposar que el Sr. Boleda en aquelles dates, i per raons de la seva infantil edat, no podia estar reclòs en un camp de concentració –"privilegi" exclusiu dels nazis–; per això ens ho explica, previ el seu ampli preàmbul i anotacions marginals, per boca del Dr. Joan Pujol i Poch, el qual a més ens parla de la seva detenció, ingrés a la Model (per cert, a la mateixa galeria que el meu pare), i posterior viatge a Bellpuig en tren i a peu fins als Omells. Totes les etapes (detenció, presó, viatge i estança al camp) estan plenes de fets esgarrifosos, propis de quan l'home deixa de ser-ho i es converteix en una bèstia depredadora de la seva espècie.

Quan hom parla de camps de concentració, inevitablement vénen a l'esment els que foren resum i compendi de la maldat humana; és quan ressonen els noms de Dachau, Buchenwald, Mauthausen, Bergen-Belsen, Auswitz...; molts d'ells, més que per la captivitat, estaven preparats per portar a terme la "solució final". Però resulta encara més incomprensible que la que fou sempre cordial refugi d'exiliats polítics, la França republicana, rebés els exilats catalans de la nostra guerra en els infames camps de concentració d'Argelers i Cotlliure (Vallespir), Barcarès i Sant Cebrià (Rosselló). Durant la nostra guerra, les places de toros foren espais idonis per recloure-hi els vençuts; la de Badajoz fou tristament cèlebre per les matances que hi tingueren lloc.

Si hagués de narrar l'origen dels camps de concentració, hauria de començar fent referència a una anècdota que vaig llegir, no sé on, uns mesos abans de la segona guerra mundial: éssent Von Ribbentrop ministre d'afers exteriors del Tercer Reich, fou visitat pel llavors ambaixador britànic a Alemanya. Faltava poc perquè esclatés –com ja he dit abans– la Segona Guerra Mundial i venia de part del llavors cap de govern, sir Neville Chamberlain, per portestar per la construcció d'uns denominats camps de concentració; l'ambaixador afegí que aquella invenció nazi vulnerava els drets de l'home. Sense dir paraula, Von Ribbentrop es dirigí a la biblioteca, d'on en va extreure un enciclopèdic volum, i l'entregà a l'ambaixador perquè hi llegís: "camps de concentració; foren establerts per primera vegada durant la guerra anglo-bòer (1901), pel governador britànic H. Herbert Kitchner". Aquí hi havia una diferència que ignoro si l'ambaixador anglès remarcà: en el primer dels casos no hi havia guerra; en el segon, sí. Després vaig tenir notícia que els qui en realitat inventaren els camps foren els espanyols, concretament el general Weyler l'any 1896 en el transcurs de la guerra de Cuba, i els va sotmetre a severíssima vigilància militar per tal de combatre les guerrilles indígenes.

En realitat els esmentats camps no deixen de ser una àmplia varietat del manteniment en captivitat dels vençuts, es diguin calabossos, presons, centres d'internament, camps de treball, guetos, etc. La història de la humanitat és tot un seguit de lluites que han mantingut els homes entre si, a la fi de les quals els vençuts que han sobreviscut han anat a parar a qualsevol dels esmentats centres, que tenen tots el comú denominador de la privació de llibertat.

Malauradament, la manca de llibertat no fineix amb l'internament a presó. Els pobles sotmesos a règims despòticament dictatorials, les parelles que viuen en constant situació conflictiva, la discriminació de la dona i la de molts dels exiliats que sofreixen limitacions en un país que no és el seu. I no diem res dels qui, de forma inconscient, es construeixen la seva pròpia presó per la seva desconfiança en els altres, els introvertits, els esquerps per naturalesa, els qui cerquen la solitud constant i, en termes generals, tot aquell qui en el transcurs de la vida s'ha edificat un simbòlic mur que no té reixes, però és molt similar al d'una presó convencional.

És de lamentar que l'única sublim reclusió, acollidora, tèbia i confortable, siguin els mesos de permanència en el si matern, que, malauradament, ens passen inadvertits.

Les obres d'urbanització del polígon 2 del pla parcial del Reguer comencen a donar una nova imatge a la futura zona esportiva que es vol construir.

El pla del reguer ha entrat en la quarta fase després d'uns importants treballs que han suposat un canvi en la fisonomia de la zona. La fase actual, a punt d'acabar, es dedica a la pavimentació i senyalització de places d'aparcament, instal·lació de mitja i baixa tensió, jardineria i mobiliari urbà, i suposaran l'acabament de la urbanització. La quarta i última fase compta amb un pressupost prop de 248 milions de pessetes per aquesta àrea en què ha d'anar la futura piscina municipal coberta de la ciutat i una pista d'atletisme, entre els principals equipaments esportius.

Les quatre fases que han format la urbanització d'aquest polígon han comptat amb un pressupost total de 532.649.967 pessetes.

La comissió d'urbanisme de la setmana passada va acordar les ubicacions del mobiliari urbà de la zona. Les instal·lacions podrien estar a punt aquest hivern.

Venda de parcel·les de la zona propera al carrer de Sant Pere Claver

D'altra banda, ha començat la venda de parcel·les de la zona que toca al carrer de Sant Pere Claver, en què es preveuen obres de construcció d'un complex urbanístic de més de quaranta cases emparellades i amples zones verdes que milloraran encara més aquest sector de la ciutat. Segons els promotors d'aquesta iniciativa privada, "la situació és idònia ja que es troba al costat del futur parc esportiu que ha projectat l'Ajuntament de Tàrrega". Aquestes noves cases seran les primeres inscrites dins del pla parcial del Reguer.

Urbanització del carrer de la Mare de Déu de Montserrat

El carrer de la Mare de Déu de Montserrat tindrà aviat les obres d'urbanització de la meitat del carrer, a l'espera de les reformes de la zona esportiva que permetran l'eixamplament de part d'aquest carrer. La nova ubicació del club de tennis de la ciutat permetrà l'eixamplament al carrer, ja que actualment es veu reduït per l'espai ocupat pel club esportiu.

De moment, la comissió d'Urbanisme ha aprovat definitivament el projecte de la meitat del carrer a fer, així com el plec de clàusules econòmico-administratives del projecte, que puja 23.672.511 pessetes.

Cal recordar que aquest carrer es podria convertir en una ronda de circumval·lació que absorbi en un futur el trànsit provinent de Tàrrega i Montblanc, i l'actual pas per la ciutat cap a l'N-II i la C-14 en direcció Agramunt.

La Cambra de Tàrrega està organitzant pels propers dies 18 i 19 de maig la primera edició de la "microtrobada empresarial" a Tàrrega, entre empreses de la nostra demarcació i empreses franceses, més concretament de la zona de Bordeus -Alta Garona que pertanyen a la Cambra de Bordeus.

De moment, han confirmat l'assistència per part francesa deu empreses i sis organitzacions de comerciants dels diferents departaments de l'Alta Garona .

De les comarques lleidatanes s'hi han interessat gairebé trenta empreses, a més de les associacions de comerciants de Tàrrega, Bellpuig i Agramunt.

Hi haurà empreses de les poblacions de Verdú, la Fuliola, Agramunt, Bellpuig Tàrrega, Ivars d'Urgell, Vilanova de Bellpuig, el Castell del Remei, Vilagrassa, Mollerussa, Artesa de Segre, Solsona, la Seu d'Urgell i Lleida que pertanyen als sectors de la construcció, comerç a l'engròs de fusta, ceràmica, cereals, envasos i embalatges, etc.

A causa del gran nombre d'empreses interessades a assistir a aquesta trobada, i atès que està concentrada en dos dies, la Cambra de Tàrrega està preparant un programa de treball adaptat a les necessitats de cada una de les empreses participants.

Durant aquests dos dies es realitzaran tots els contactes i visites demanades per ambdues parts, amb el servei corresponent de traductors, i amb una durada prevista de l'entrevista individual de quaranta-cinc a seixanta minuts per empresa.

En total preveiem que es necessitarà de vuit a deu traductors simultanis, ja que, cada una de les empreses franceses s'entrevistaran de mitjana, amb quatre empreses diferents del mateix sector de les nostres comarques.

La delegació francesa estarà formada per unes quaranta persones i per qüestions d'espai, les entrevistes es realitzaran tant a l'edifici de la cambra, com al de la biblioteca central comarcal de Tàrrega.

La presidenta de la Cambra de Tàrrega, Sylvia Falip, considera que l'organització d'aquesta primera iniciativa de "comerç exterior comarcal pot ser molt positiva per fomentar l'intercanvi amb l'exterior de les petites i mitjanes empreses de les nostres comarques".

Aquesta acció de comerç exterior, que han anomenat "microtrobada empresarial", respon a unes característiques concretes i pensades principalment per al comerç comarcal, és a dir, intercanvis entre empreses de zones no excessivament llunyanes, similars quant a la seva xarxa empresarial i territorial, i de curta durada.

Des de la Cambra, hom té la intenció d'anar desenvolupant en els propers anys aquests tipus de reunions empresarials amb diferents llocs de la Unió Europea pertanyents a països.